El triomf de la bona feina

En aquest últim Consell Plenari hem viscut com el Govern no ha rebut els suficients suports com per dur a terme la connexió tramviària a través de la Diagonal. No n’ha rebut ni dels que hi estàvem en contra per opinar que hi havia millors alternatives –com és la D30- ni dels que estaven a favor com era el cas d’ERC, demostrant un altre cop que el Govern no rep suport ni dels que pensen com ells.

La connexió tramviària s’ha acabat, i s’ha acabat perquè la ciutadania a través dels seus representants així ho ha volgut. Representants que també han donat suport a la posada en marxa immediatament de la línia de bus D30, tal com estava establert en el desenvolupament de la Nova Xarxa de Bus que tants bons resultats ha donat. Ja no existeixen excuses de cap tipus per no dur-ho a terme. El consens polític i tècnic existeix, i la Diagonal es mereix un transport públic de qualitat, net i econòmic, i aquest serà la D30 amb busos elèctrics. Posem-nos  a treballar en el futur.

Però no voldria acabar sense recordar el nostre company Quim Forn, que tant va lluitar per crear i desenvolupar la Nova Xarxa de Bus, que tanta feina va fer perquè el transport públic d’aquesta ciutat es regís per criteris tècnics favorables a la ciutadania i no per projectes faraònics o criteris ideològics o de les empreses privades. Aquesta votació, que aclareix el futur de la Diagonal, també és en bon apart una victòria d’ell i dels valors que sempre ha defensat.

 

Xavier Trias

President del Grup Municipal Demòcrata

 

Demanem al govern més informació i diàleg sobre el nou sistema de recollida selectiva Sarrià vell

 

El PDeCAT demana al govern Colau fer un ‘reset’ i recuperar el respecte, el diàleg i la complicitat amb els sectors de la restauració, el comerç i la moda

WhatsApp Image 2018-04-13 at 10.43.21

A la Comissió d’estudi de la situació econòmica de Barcelona, Raimond Blasi afirma que la ciutat “ha perdut pistonada”, i reclama comptar amb aquests sectors, “estratègics, generadors de llocs de treball, i que ens han de permetre afrontar nous reptes”

 

El grup municipal del PDeCAT ha demanat al govern d’Ada Colau que faci un “reset”, es reiniciï, i recuperi el respecte, el diàleg i la complicitat amb els sectors de la restauració, el comerç i la moda de Barcelona. A la Comissió d’estudi de la situació econòmica de Barcelona, el regidor Raimond Blasi ha afirmat que la capital catalana  “ha perdut pistonada”, i ha reclamat comptar amb aquests sectors, “estratègics, generadors de llocs de treball i que ens han de permetre afrontar nous reptes”.

 

Aquest matí ha tingut lloc a l’Ajuntament la primera sessió de treball de la Comissió no permanent d’estudi de la situació econòmica de Barcelona, després de la sessió de constitució que es va celebrar el passat 19 de març. El govern ha presentat un informe sobre comerç, restauració, moda i venda i mercats ambulants; i han comparegut representants dels sectors de la restauració, el comerç i la moda. La comissió, presidida per la portaveu adjunta del PDeCAT, Sònia Recasens, té com a objecte estudiar i avaluar la situació econòmica actual de Barcelona i proposar mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats. En nom del PDeCAT ha intervingut el regidor Raimond Blasi.

 

El regidor Blasi ha agraït les intervencions dels compareixents:, “han servit per il·lustrar-nos”, així com l’informe que ha presentat el govern. Blasi s’ha referit a la intervenció de Roger Pallarols, en nom del Gremi de Restauració de Barcelona, que ha demanat a la regidora de Ciutat Vella que rectifiqui o dimiteixi per les seves paraules a l’Audiència Publica de Ciutat Vella, celebrada ahir al vespre, on es va referir al Gremi dient que era “penós i que estava mal representat”. A parer de Blasi, aquesta actitud “no és cap novetat i visualitza el govern municipal que tenim”. El regidor del Grup Demòcrata ha recordat que en el passat Consell Plenari, ell mateix va ser objecte d’insults per part del primer tinent d’Alcalde, Gerardo Pisarello, quan va preguntar pel ‘top manta’, la proliferació dels qual ha estat una de les queixes reiterades en les intervencions que s’han escoltat entre els compareixents. “Hi ha poc respecte del govern municipal, que avui ha rebut moltes crítiques”, ha afirmat Blasi, que ha afegit que el “respecte ens porta al diàleg i a arribar a acords”.

 

Per al regidor del PDeCAT, “la ciutat ha perdut pistonada i hi ha una necessitat de  lideratge”. “Fem un ‘reset’, reiniciem, haurem perdut tres anys, però si hi ha complicitat amb els sectors, si hi ha voluntat de fer propostes, i hi ha un canvi de xip al govern municipal, podem tirar endavant comptant amb aquests sectors estratègics i generadors de llocs de treball i que ens han de permetre afrontar nous reptes”, ha finalitzat Blasi.

 

La presidenta de la Comissió, Sònia Recasens, ha tancat la sessió agraint les intervencions de tots els compareixents, “avui hem après molt”. Recasens ha recollit la demanda que ha fet el representant del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, i ha assenyalat que traslladarà la seva petició de rectificació o dimissió de la regidora Gala Pin per les paraules a l’Audiència Pública a la mateixa regidora; unes declaracions que també han criticat altres grups i entitats.

 

A l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya

Carta de Xavier Trias i Vidal de Llobatera, President del Grup Municipal Demòcrata de l’Ajuntament de Barcelona enviada a l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

 

Benvolguts;

 

Havent rebut la vostra missiva de suport a la consecució d’un Tramvia per la Diagonal, vull fer-vos arribar el parer del Grup Municipal el qual represento.

El nostre grup polític, el Partit Demòcrata-PDeCAT, està profundament compromès amb la lluita pel canvi climàtic i millora de la qualitat de l’aire, ja sigui des de la Generalitat, impulsant la participació del nostre país a les cimeres mundials, com des del govern de la ciutat, amb la implantació de la xarxa ortogonal de busos o la creació de l’operador energètic A Barcelona.

Després de sis sessions de debat en l’àmbit tècnic, s’han posat encara més de relleu els dubtes sobre la idoneïtat de la implantació  del tramvia com a resposta a la problemàtica que anuncia resoldre.

En primer lloc perquè no existeix una demanda suficient d’usuaris i en segon lloc perquè els resultats dels estudis de retorn de rendibilitat social: estalvi de temps dels usuaris i disminució de les emissions, annexes a l’estudi informatiu, d’acord l’estudi realitzat per l’Institut de Recerca d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, són negatius.

Els estudis que avalen la implantació d’aquesta infraestructura ferroviària, preveuen una demanda de 118.000 viatges/dia. Cal prestar atenció a l’origen d’aquests, per entendre que l’impacte de la infraestructura per l’assoliment dels objectius que es proposen passen a tenir la dimensió de poc rellevants. Així és. D’aquests 118.000, 82.000 provindrien d’altres modes de transport públic de la xarxa de TMB, 12.000 de persones que en l’actualitat caminen, 9.000 que es corresponen a demanda induïda, i 15.000 provinents del transport privat, dels quals, 6.000 provenen de la motocicleta. En definitiva, la implantació del tramvia comportaria una reducció de 9.000 cotxes en una via que en transcorren 100.000. Es justifica la inversió d’aquests fons públics, per a una reducció hipotètica de 9.000 cotxes? Però és que a més, la major congestió que es generarà a l’Eixample, suposarà major contaminació atmosfèrica, que la que suposadament es vol reduir.

Des del punt de vista de les afectacions sobre l’actual sistema de bus urbà, el tramvia comportarà greus impactes sobre la qualitat del servei de l’actual xarxa i sobre el compte d’explotació de TMB. Aquesta implantació comporta l’eliminació de 219 punts d’oportunitat o de link amb la resta de xarxa de transport, i es substitueixen per 12 parades ( 6 per banda) de tramvia. Com vostès poden comprendre, això comporta una pèrdua de robustesa dels servei de bus de la ciutat, i té una incidència negativa directa en la menor permeabilitat dels usuaris del bus a la xarxa de transport públic. Ens preguntem si cal. I la resposta és no. No, perquè hi ha una alternativa; la D30.

Els estudis tècnics corresponents, avalen que un correcte disseny d’una línia de bus elèctric per la diagonal, prevista en el propi desplegament de la xarxa ortogonal, – que per cert encara manca desplegar en la seva totalitat-, és la millor alternativa: és més econòmica, sense afectacions en la pròpia xarxa de bus, més flexible, de major proximitat, que permet realitzar bones transferències entre l’actual tramvia, metro i xarxa de bus, i que amb una priorització adequada pot oferir una velocitat comercial equiparable a la que l’estudi informatiu preveu per al Tramvia. La D30 ofereix un millor equilibri entre inversió, qualitat del servei i ús del propi espai públic, en ser una opció més flexible i adaptable. La D30, amb una inversió de 20M€ podria ser realitat, enfront els 150M€ que comporta exclusivament la infraestructura ferroviària del tramvia.

Però arribats aquí, i en honor a l’associació que representen, vull fer-los una darrera reflexió en l’àmbit de la qualitat de l’espai públic i l’urbanisme. Creiem absolutament desafortunat l’execució d’una infraestructura de caire ferroviari a la Diagonal, perquè comporta una important ocupació de l’espai públic en un indret on aquest és molt escàs.

Barcelona és una ciutat d’alta densitat urbana. I especialment ho és l’Eixample, amb una densitat de 36.000 habitants/km². Les altres ciutat europees en les que s’ha implantat una infraestructura d’aquestes característiques no són comparables – ni de lluny- amb aquestes densitat poblacionals. Hem de destinar un espai públic, que és escàs, a una utilització exclusiva, permanent i rígida, per part d’una infraestructura ferroviària?

Però és que a més, l’Urbanisme ha de projectar el futur. Les intervencions d’experts  en el transcurs de la Comissió d’estudi del tramvia, han apuntat el futur de la mobilitat a les nostres ciutats. Una mobilitat centrada en vehicles de dimensions més reduïdes, sense motors de combustibles d’origen fòssil, moltíssima flexibilitat i amb un ús molt eficient de l’espai públic, que tan preuat és a l’Eixample barceloní.

Senyors, el tramvia per la Diagonal no és una proposta que comporti la millora de la qualitat de l’aire o de la xarxa de transport públic, sinó que sorgeix per una banda de la necessitat de reequilibrar econòmicament unes concessions que en l’actualitat són deficitàries, i per l’altra, com una excusa per a forçar una reducció del trànsit rodat a l’eixample. La primera es farà en detriment de Transports Metropolitans de Barcelona, i la segona, comportarà una redistribució del trànsit actual per les altres vies de l’Eixample Barceloní.

Quan en política no s’és transparent amb el ciutadà, es fa un flac favor al propi sistema democràtic. Cal apostar per la intervenció a la ciutat des de la transparència en els objectius que es volen assolir, i sempre, sempre, des de la gestió de la complexitat.

Entenguin doncs, que malgrat s’ha volgut desacreditar la nostra posició política contrària a la consecució d’un Tramvia per la Diagonal, des de la desqualificació ideològica, el nostre posicionament es sustenta en una sòlid argumentari i posicionament, que ens complauria que hagués pogut ser exposat en algun àmbit de debat que una associació com la que vostès representen hagués pogut fomentar.

Esperem que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que sempre ha estat entitat generadora d’idees i de debat elaborat, segueixi jugant un paper rellevant en el disseny de la ciutat del futur.

 

 

 

Barcelona, a 9 d’abril de 2018

Trias destaca que la generositat del FCBarcelona ha fet possible que amb l’acord per l’Espai Barça guanyin els veïns, el districte, la ciutat i el club

DalIieEXkAA9kDh

El president del Grup del PDeCAT assegura que amb el seu vot favorable “serem garantia de que aquest projecte sigui de present i de futur, independentment de qui Governi a l’Ajuntament”, i ressalta que aquest pacte demostra “que ni bloquegem acords, ni ens mou el partidisme, nosaltres fem ciutat” 

 

El President del Grup municipal del PDeCAT a l’Ajuntament, Xavier Trias, ha destacat avui que la generositat del FC Barcelona ha fet possible que amb l’acord per l’anomenat Espai Barça guanyin els veïns del barri, el districte de Les Corts, el conjunt de la ciutat i també el club. Xavier Trias ha assegurat que amb el seu vot favorable “serem garantia de que aquest projecte sigui de present i de futur, independentment de qui Governi a l’Ajuntament”, i ressalta que aquest pacte demostra “que ni bloquegem acords, ni ens mou el partidisme, nosaltres fem ciutat”.

Aquest migdia s’ha presentat un acord de ciutat per transformar l’entorn del Camp Nou, l’anomenat Espai Barça, en un gran espai obert al veïnat. A l’acte hi ha assistit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; els presidents dels grups municipals que hi han donat suport, Xavier Trias, pel PDeCAT; Carina Mejias, de C’s; Alfred Bosch d’ERC, Jaume Collboni, del PSC; i Alberto Fernández Díaz, del PP; a més del president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i altres membres de la junta directiva del club.

Xavier Trias en la seva intervenció ha destacat que l’acte d’avui i la participació decisiva del Grup Demòcrata en el pacte que permetrà la seva aprovació en el Consell Plenari del pròxim 27 d’abril, és “una demostració que  no bloquegem acords, ni ens mou el partidisme, nosaltres és fer ciutat”. El president del PDeCAT ha fet un “agraïment especial a la generositat del Barça per arribar a un acord en que guanyen els veïns del barri, el districte en el seu conjunt, tota la ciutat de Barcelona i, també, el Barça”.

Xavier Trias ha afegit que el Grup del PDeCAT “serem garantia, amb els nostres vots, que aquest és  un projecte de present i de futur, independentment de qui governi a l’Ajuntament; garantia de compliment amb el Barça i, sobretot, amb els veïns dels barris de la Maternitat i Sant Ramon, i de Les Corts”.

El grup del PDeCAT ha estat treballant per tal de millorar la proposta inicial, i per aquest motiu no només va fer aportacions actives en tots els àmbits de debat on se li ha permès participar, sinó que va realitzar unes al·legacions al document d’aprovació inicial. L’equip de govern assegura que aquestes al·legacions han estat ateses en bona part. Amb aquestes aportacions, el document ha millorat de manera clara.

En aquest sentit, les aportacions del Grup Demòcrata han permès:

  • Que s’hagin incrementat els espais de zones verdes i de l’arbrat, i que s’hagi incorporat una major protecció de l’arbrat existent.
  • El document fa un pas endavant en el sentit que es construeixi l’edificació destinada a equipament en l’espai de cessió que es proposa a l’encontre de Joan XXIII i Arístides Mallol.
  • S’ha atès la petició que l’aportació econòmica que el FCB ha de realitzar a la ciutat amb motiu de la transformació urbanística es destini al mateix barri de La Maternitat i Sant Ramon, ja sigui en la creació d’habitatge públic o en la millora de zones verdes o nous equipaments.
  • S’ha atès la petició de no realitzar una actuació tan dràstica de  reducció de carrils a Joan XXIII i de Travessera. S’ha reconsiderat la reducció de 4 a 2 vers a 2 més 1 reversible a Joan XXIII, i s’ha recuperat un carril a Travessera que es destinava de forma permanent a aparcament en bateria de motos.
  • Finalment, s’estableix el compromís del govern municipal per tal que es doni una resposta a l’aparcament per a veïns a preus bonificats.

El Grup municipal Demòcrata agraeix també a la Direcció General d’Ordenació del Territori, de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració estreta que ha mantingut amb els serveis tècnics municipals alhora de buscar solucions urbanístiques a la proposta que avui s’ha presentat.

Defensem el carrer Balmes a Sarrià – Sant Gervasi!

 

Barcelona: un model d’èxit, malgrat el seu govern

A punt d’acomplir-se els primers tres anys de mandat d’Ada Colau i BcnenComú, Barcelona es troba en una situació paradoxal. Mentre els sectors socials i econòmics més dinàmics, tant locals com foranis, demostren la seva tradicional capacitat per tirar endavant la ciutat, amb nombrosos projectes que aposten clarament per dinamitzar-la i fer-la progressar, el govern municipal i determinats agents que actuen gregàriament al seu dictat actuen en sentit contrari. La desconfiança, els prejudicis ideològics i la manca d’empatia del govern municipal amb les persones, les entitats i les empreses que pretenen compartir amb la ciutat les seves energies transformadores i els seus beneficis, és desesperant. I tot i que els comuns estant intentant fer un cop de timó per acostar-se a nous electors, com estem veient amb el seu canvi d’actitud en front del Mobile World Congress o amb el turisme, cal constatar que hem perdut tres anys. Uns anys preciosos on moltes ciutats amb les que competim, tant a nivell de l’estat com a nivell internacional, han fet els deures, i en molts casos ens han passat per davant. Només cal fixar-se en l’Hospitalet de Llobregat, municipi que està sabent aprofitar iniciatives empresarials que Ada Colau i els seus es deixen escapar. El govern municipal no té un projecte clar per a Barcelona; però tampoc té ambició per tenir-lo.

Les alarmes fa massa temps que sonen. Especialment recomanables són els articles “Barcelona, entre un modelo de Ciudad vecinal y la prosperidad económica” del professor Marc Vidal, expert en estratègia digital, del 12 de gener, i “Però per què no els agrada Barcelona?” de Rosa Cullell, publicat el mes de febrer al diari El País. Entre molts d’altres, són dues reflexions que coincideixen en denunciar la pèrdua d’oportunitats que pateix Barcelona, molt especialment degut a la manca de model que té el govern dels comuns per a la capital de Catalunya. Es cert que els atemptats del 17-A i la crisi política que l’estat espanyol ha provocat a Catalunya amb la seva persecució política, judicial, policial, econòmica i mediàtica, no són aliens als problemes que pateix Barcelona. Però el creixement del PIB català de 2017, superior al de l’estat, ens indica que la potència del país i de la seva capital pot ajudar a superar adversitats com les descrites. Però la inèrcia té un recorregut que no és il·limitat. I Barcelona difícilment podrà assumir les hipoteques que porten incorporades els comuns en el seu ADN polític un nou mandat municipal.

I si en algun aspecte té especial transcendència la manca de model del govern municipal, el veiem en la seva gestió de l’urbanisme, l’habitatge i la mobilitat. Barcelona és una joia de cent quilòmetres quadrats, que tot i que té problemes per fer front a les necessitats del conjunt dels barcelonins, ha assolit un model urbà reconegut internacionalment. Cal però obrir el focus quan parlem de planificació de serveis i de planejament urbanístic. No podem mirar-nos portes endins. Cal repensar-nos en clau metropolitana i projectar i enfortir el lideratge de la ciutat a nivell del sud de la Mediterrània. Els grans projectes que s’estan executant en l’actualitat van ser gestats en anteriors mandats municipals. Les actuacions a l’àmbit de la Plaça de les Glòries, el desplegament de la Nova Xarxa de Bus, l’impuls del MWC, el cobriment de la ronda de dalt o la reforma de la Meridiana, en són alguns exemples. Però el que realment està marcant aquest mandat municipal és l’aturada de nombrosos projectes com l’establiment del Museu de l’Ermitatge, la segona fase de la reforma de la Diagonal, la reforma de l’antic Deutsche Bank vinculada als Lluïsos, o la pèrdua d’oportunitats com les que hagués generat disposar de la seu de l’Agència Europea del Medicament.  La incapacitat de gestió del govern municipal també s’ha fet palès en la crisi dels narcopisos del Raval, el descontrol de la venda ambulant il·legal, la turismofòbia, l’augment dels preus del lloguer de fins el 30% en tres anys, l’increment del sensellerisme i dels assentaments irregulars, etc. Capítol a banda mereix l’obsessió política del govern per tirar endavant la connexió del tramvia per la Diagonal o la implementació de nombrosos nous carrils bici, en molts casos mal executats i construïts d’esquenes a les necessitats reals de mobilitat dels barris afectats.

El model urbà de Barcelona, gestat en les últimes dècades per diferents governs, ha de continuar fonamentant-se en projectes transformadors a quatre escales: els de barri, els de districte, el de ciutat i d’àrea metropolitana. I no podem renunciar a cap d’ells, de la mateixa manera que tothom està cridat a participar-hi. En aquest sentit durant aquests tres anys s’ha evidenciat el sectarisme excloent d’un govern municipal que només ha comptat amb els seus, afavorint i promocionant persones i entitats estretament lligades a BcnenComú, que en el seu moment van actuar com a palanques o altaveus de l’activisme d’Ada Colau.

Necessitem també, una alcaldia, un govern municipal i un ajuntament que exerceixin amb mentalitat de capital d’estat. Que deixin d’estar d’esquenes al rerepaís, i es posin al costat de les nostres institucions d’autogovern, demostrant la seva solidaritat amb els presos polítics i els exiliats. El paper equidistant mantingut fins avui pels comuns s’ha convertit en un llast per al procés polític cap a la república, ratificat per més de dos milions de catalans i més de quatre cents mil barcelonins el 21-D.

La fórmula política d’uns activistes que han esdevingut una força de govern, incapaç de mantenir una coalició amb el PSC o d’ampliar els acords amb altres forces, ha exhaurit el seu recorregut. Ara ens pertoca bastir una nova alternativa, que fugi del mantra del decreixement,  per retornar el prestigi a la capital de Catalunya i recuperar el bon govern.

 

Jordi Martí Galbis

Regidor del Grup Municipal Demòcrata de l’Ajuntament de Barcelona (PDECAT)

Barcelona, 28 de març de 2018