La vaga infinita

Ens aproximem al vuitè dilluns de vaga al metro, un fet inaudit en aquesta ciutat. Una vaga que estem vivint des de l’obscurantisme del govern, que no informa sobre com van avancen les negociacions o si aquestes existeixen. Una vaga que estem vivint amb la màxima minimalització per part dels que haurien de defensar als ciutadans i que només treballen per fer veure que no passa res dilluns rere dilluns.

Quants milers d’usuaris pateixen cada dilluns aquesta vaga? Quants ingressos està deixant de percebre TMB? Com afecta la vaga a la resta de transports públics? Quin impacte econòmic té sobre la ciutat? I la més important: què està fent el Govern per aturar tot això? Què fa la regidora Vidal?

Veiem com el Govern es dedica a tuitar sobre Rajoy o Trump, o es dedica a crear lligams amb les ciutats de la seva corda ideològica, però els veiem amb molt poques ganes de gestionar els problemes que afecten els ciutadans. A hores d’ara no sabem si dilluns vinent tornarem a tenir vaga. I qui dia passa, any empeny. Mentre els usuaris s’hauran de tornar a carregar de paciència tot esperant que el govern municipal es digni a donar la cara i cercar una solució al conflicte.

Carta setmanal de Joaquim Forn, regidor-portaveu del Grup Municipal Demòcrata.

Votarem sí o sí

Diumenge sota l’inclement sol de Montjuïc ens vam tornar a reunir per donar suport al Referèndum. Feia dos dies que el President Puigdemont havia anunciat la data i la pregunta i ahir tornàvem a sortir a defensar els dret a decidir dels catalans.

 

L’1 d’octubre serem preguntats si volem un estat independent en forma de república. Tots hi som cridats a dir-hi la nostra, els qui hi estiguin a favor i els qui hi estiguin en contra.

 

Tenim el mandat ciutadà, tenim la voluntat, tenim el suport de la majoria del Parlament i ara ja tenim data i pregunta.

 

Els qui deien que tot això era un suflé, els qui deien que no ho faríem, que no ens atreviríem, ara callen o es queixen. Els qui ens reclamaven data i pregunta perquè creien que no la tindríem ara es queixen perquè en tenim una i de ben clara.

 

L’1 d’octubre tots podrem exercir el nostre dret com a poble, i res del que passi ho podrà aturar. I també l’exercirem des de la capital del nostre país.

 

Barcelona, com en els moments clau de la nostra història, s’ha de posar al capdavant d’aquest moviment. Barcelona és la capital de Catalunya, és la capital de la llibertat.

 

Reclamem al Govern Municipal que es posi al costat dels ciutadans, sense ambigüitats, que es posi al costat dels seus drets més inalienables, i que els defensi davant l’arbitrarietat de l’Estat espanyol.

 

El govern Colau diu que donaran suport si el Referèndum té prou garanties democràtiques, però això no pot servir com excusa, tots volem les màximes garanties, per això els hi demanem que treballin amb els partits demòcrates per aconseguir-les. Que treballin amb els ciutadans i es deixin d’excuses.

 

No estar al costat dels qui volen posar les urnes és fer costat a l’immobilisme i als qui ens neguen els nostres drets nacionals i democràtics.

 

Malgrat els impediments de l’Estat, malgrat el poc suport d’alguns, malgrat tot el que ens pugui venir, malgrat tot això, votarem. Votarem perquè és el nostre dret i perquè els ciutadans així ho hem decidit. Votarem perquè ni aquesta ciutat ni aquest país tenen por. Votarem i guanyarem i ho farem perquè creiem en la democràcia.

Carta setmanal del Portaveu – Regidor del PDeCAT a l’ajuntament de Barcelona