Nació lliure vs Estat autoritari

Article del regidor demòcrata Jordi Martí publicat a la revista ONGC.

Catalunya viu el moment més greu dels últims quaranta anys. Com diu el títol d’aquest número extraordinari d’ONGC, estem patint un estat d’excepció. Des que l’1 d’octubre vam exercir el nostre dret a vot en el Referèndum pel Dret a l’Autodeterminació i vam ser brutalment reprimits, no han parat d’encadenar-se nous episodis d’assetjament policial, judicial, polític, mediàtic i econòmic. Hem descobert la pitjor cara d’un estat corrupte i autoritari. I el que potser és pitjor, hem vist com partits polítics i organitzacions socials del nostre país, tant de dretes com d’esquerres, han fet costat a les institucions de l’Estat.

Vivim un moment excepcional. D’emergència nacional, política i social. Amb consellers del Govern de la Generalitat empresonats i el president Puigdemont i mig Govern a l’exili, a Brussel·les. Empresonats i exiliats per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes. La retenció i posterior alliberament amb fiança de la presidenta Forcadell i alguns membres de la mesa del Parlament per part del Tribunal Suprem ha estat una altra humiliació a les nostres institucions d’autogovern. I la massiva mobilització que ha tingut lloc aquest dissabte a Barcelona és una mostra inequívoca de la voluntat d’una bona part de la societat catalana d’exigir la llibertat dels presos polítics, de tirar enrere l’aplicació de l’article 155 de la CE i d’abraçar el nou Estat català en forma de república, si així ho decideix el poble català en les eleccions del 21 de desembre.

 

Els empresonats i exiliats ho són per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes

I en termes polítics, aquest és el gran repte democràtic que tenim davant nostre. Més enllà de la indignació que ens ha provocat la repressió policial, política i judicial, que ens manté en estat de xoc als milers de catalans que coneixem i estimem els nostres representants empresonats i exiliats, ara cal donar una resposta democràtica contundent, de nou a les urnes, el 21 de desembre. I la resposta ha de ser inequívocament unitària, transversal i plural. De partits, organitzacions, col·lectius i persones alineades amb la democràcia, la sobirania i la llibertat de Catalunya. No hi ha lloc per a càlculs partidistes ni estratègies de curta volada orientades a preparar governs autonòmics i tripartits vergonyants. Som centenars de milers de catalans els que exigim unitat i la presentació d’una candidatura encapçalada pel president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, formada pels nostres empresonats i exiliats, els presidents de l’ANC i d’Òmnium, els membres de la mesa del Parlament i altres representants d’entitats sobiranistes.

Cal, doncs, tancar una llista unitària de país, que incorpori el màxim de sensibilitats, però inequívocament dissenyada per maximitzar els resultats, guanyar de nou la batalla democràtica a les urnes, i fer possible la consolidació del nou Estat català, en forma de república. Una nova victòria, seguint la convocatòria electoral de l’Estat espanyol, dibuixaria un nou escenari en què la Unió Europea i les institucions internacionals estarien obligades a segellar la necessària negociació política que l’Estat no va acceptar després del referèndum de l’1-O. Després que el president Puigdemont hagi expressat la seva voluntat d’encapçalar aquesta llista unitària, cal que la unitat i la generositat tornin a ser valors guanyadors. No m’imagino una altra cosa. Si no ho fem així, quin missatge farem arribar als milers de catalans que van defensar urnes i col·legis amb els seus cossos l’1-O i a la comunitat internacional?

Xavier Trias: “Un Estat que empresona persones decents és un Estat indecent” Alfred Bosch: “No ataquen només el govern català legítim, ataquen la democràcia”

Els Grup Municipals del PDeCAT i d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona rebutgen l’empresonament injust dels membres del Govern català que avui han ordenat els tribunals espanyols i envien un missatge de suport i solidaritat a ells i les seves famílies

 

El President del Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha expressat avui que “un Estat que empresona persones decents és un Estat indecent”. El President del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament, Alfred Bosch ha declarat que “avui no ataquen els representants del govern legítim català, avui ataquen la democràcia”. Els dos Grups Municipals han rebutjat l’empresonament injust dels membres del Govern català que avui han ordenat els tribunals polítics espanyols i han enviat un missatge de suport i solidaritat a ells i les seves famílies.

 

L’Audiència Nacional ha acordat avui presó incondicional per als membres del legítim Govern de Catalunya, escollit per voluntat del poble català. A parer dels grups d’ERC i el PDeCAT estem davant d’una decisió profundament injusta, que certifica l’extinció de l’Estat de Dret a l’estat espanyol. Avui és un dia trist per la democràcia, perquè un Estat que empresona persones decents és un estat indecent.

 

PDeCAT i ERC a l’Ajuntament de la capital de Catalunya volen enviar un missatge de suport i solidaritat al vicepresident i els consellers empresonats, i tot l’escalf a les seves famílies. La reacció de l’Estat espanyol, del seu Govern i dels partits que li donen suport, davant una proposta política, pacífica i amb la permanent oferta de diàleg, ha respòs de manera revengista i indigna. Enfront continuaran trobant la determinació i l’anhel de llibertat de tot un poble.

 

Lamentem que avui entrin a la presó persones honestes i decents, mentre continuen en llibertat els responsables de la guerra bruta organitzada des de les clavegueres de l’Estat.

 

 

 

Barcelona, 2 de novembre de 2017

 

Xavier Trias demana a Ada Colau que expliqui a les capitals d’Europa que el que passa Catalunya és inadmissible

https://platform.twitter.com/widgets.js

https://platform.twitter.com/widgets.js

https://platform.twitter.com/widgets.js

En el Consell Plenari celebrat avui el president del Grup Municipal Demòcrata afirma que “l’Estat espanyol té un problema: la incapacitat de respondre a les idees amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó” i afegeix que “mentre una part hi posem somnis i il·lusions, l’altra hi posa repressió”

 

El Govern municipal accepta un Prec del PDeCAT i es personarà judicialment contra els responsables d’accions ultres i xenòfobes a les manifestacions i concentracions unionistes de divendres i diumenge passat

 

Xavier Trias ha demanat avui a Ada Colau que expliqui a les capitals d’Europa que el que passa Catalunya és inadmissible. En el Consell Plenari celebrat avui el president del Grup Municipal Demòcrata ha afirma que “l’Estat espanyol té un problema: la incapacitat de respondre a les idees amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó”, i ha afegit que “mentre una part hi posa somnis i il·lusions i altres hi posen  repressió”.

Al Consell Plenari celebrat avui a l’Ajuntament, el president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, ha adreçat un Prec a l’alcaldessa Ada Colau que demanava: “Que atenent la declaració aprovada pel Parlament de Catalunya en data 27 d’octubre d’enguany i la posterior intervenció del Govern de l’Estat Espanyol de les institucions catalanes amb l’aplicació de l’article 155 CE, per part de l’Ajuntament de Barcelona es reconegui el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya”.

El Consell Plenari s’ha interromput a les 12 del migdia perquè els regidors s’afegissin a la concentració que s’ha celebrat a la plaça Sant Jaume en suport als membres del Govern i del Parlament, citats avui a declarar davant la justícia. “A la plaça”, ha explicat Trias després, durant la defensa del Prec, “s’ha sentit el crit ‘Puigdemont el nostre president’”, i el cap del Grup del PDeCAT li ha preguntat a l’Alcaldessa Colau si també el reconeix com a president. L’alcaldessa ha respost favorablement. L’exalcalde Trias ha agraït la resposta, “perquè com alcaldessa de la Barcelona, la capital de Catalunya, pot tenir un paper important, ja que el món mira Barcelona”. Per a Trias, de cara a les eleccions, “tenim feina per explicar que el que passa a Catalunya és inadmissible”, i ha demanat a Ada Colau que lideri, juntament amb altres alcaldes catalans, aquesta acció, “des de la influència que pot tenir Barcelona, per explicar la situació a altres alcaldes de la resta d’Europa”.

El president del Grup Municipal Demòcrata també ha intervingut per expressar el suport del seu grup a dues proposicions, una d’ERC i una altra de la CUP que s’han debatut conjuntament sobre la situació política tant a favor del Govern legítim de la Generalitat que encapçala Carles Puigdemont i en contra de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola; com a favor de la resolució del Parlament de divendres passat en que es va acordar la proclamació de la República Catalana. Trias ha afirmat que el dia d’avui “és un dia de moltes emocions”, i ha recordat a qui va ser fins fa encara no tres mesos company d’aquest consistori, Joaquim Forn, regidor durant 14 anys i primer tinent d’alcalde el passat mandat; conseller d’Interior “que va liderar amb èxit la resposta policial als atemptats de BCN i Cambrils, del passat 17 i 18 d’agost”. “Una persona dialogant, de llei i amb principis”, que avui està declarant l’Audiència Nacional acusat de Rebel·lió, Sedició i Malversació de fons Públics, “per haver format part d’un govern que ha defensat un ideal polític, des del pacifisme i la democràcia, com ha fet el president Puigdemont, la resta de consellers, la presidenta del Parlament i la mesa”.

A parer de Trias, “l’Estat espanyol té un problema, que no és Catalunya, va més enllà, el problema és la seva incapacitat de respondre a aquells que defensen les seves idees pacífica i cívicament, amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó. El problema de l’Estat espanyol és tenir presos polítics en ple segle XXI; i voler tenir-ne més. És la negació absoluta a acceptar que determinades opcions polítiques esdevinguin majoritàries per la via de la democràcia. El problema de l’Estat espanyol és que quan això passa, es respon amb la liquidació de les institucions de govern de Catalunya, la destitució d’un govern democràticament escollit i l’anul·lació ‘de facto’ de les funcions del Parlament. Això se’n diu autoritarisme, ‘la maté porqué era mía’, aquesta és la manera que tenen d’estimar-nos”. Trias ha qualificat de “gravíssim” que gent “amb valors democràtics, que defensen democràticament una idea política, com en Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez o en Joaquim Forn, siguin tractats com a terroristes”.

Per això, ha afegit, el Grup Municipal Demòcrata ha donat suport a les dues proposicions perquè, “reconeixem el govern de Catalunya sorgit de les eleccions del 27-S com a l’únic govern legítim i legitimat pels catalans; el Parlament de Catalunya com a depositari únic de la sobirania del poble català; rebutgem l’aplicació de l’article 155 per liquidar les institucions de govern de Catalunya; i defensem les decisions aprovades pel Parlament de Catalunya”.

Trias ha destacat que “l’aplicació de l’article 155 complicarà més la situació i dividirà encara més”. “Anirem a les eleccions el 21 de desembre, però la situació no acabarà si no busquem el diàleg i maneres d’entesa, no basades en l’autoritarisme, en el ‘pasarás por el tubo’ o ‘ganaremos por 10 a 0’, aquestes actituds són un desastre”, ha conclòs Trias, tot afirmant que, “una part hi posem somnis i il·lusions, i vostès posen  repressió”.

D’altra banda, el Regidor del PDeCAT Jordi Martí ha defensat un Prec dirigit al Govern municipal en que, “atenent els greus incidents protagonitzats aquest diumenge dia 29 d’octubre per grups ultres després de la manifestació unionista, amb agressions a ciutadans, incidents racistes i enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra, per part de l’Ajuntament de Barcelona es procedeixi a donar les instruccions precises per tal d’investigar i aclarir els fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments d’odi, xenòfobs i violents esdevinguts, personant-se aquest Ajuntament com a acusació particular”.

Jordi Martí ha explicat que “durant la manifestació unionista celebrada el passat diumenge 29 d’octubre, amb suport de partits com C’s, PP i PSC, i organitzacions de signe ultradretà; i també la nit del 27 d’octubre, en resposta a l’acord del Parlament de Catalunya, diferents grups van protagonitzar episodis de violència extrema, amb agressions greus contra persones, mitjans de comunicació, i amb enfrontaments contra Mossos d’Esquadra, amb episodis marcats per la xenofòbia i el racisme”. Per aquest motiu, Martí ha demanat que el Govern de la ciutat, “obri investigació de tots aquests fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments”.

L’executiu municipal ha acceptat el Prec del PDeCAT, i Jordi Martí ha agraït aquest posicionament favorable. “Entenem que l’Ajuntament es personarà davant d’una extrema violència que no es pot repetir. I volem demanar també que, davant la reiteració de fets violents i extremistes, siguin curosos i facin prevenció davant pròximes convocatòries de grups que es caracteritzen per la seva violència. Amb aquests antecedents, cal reaccionar perquè Barcelona no es pot convertir en camp d’impunitat d’aquestes accions de violència i xenofòbia”, ha conclòs el regidor del Grup Demòcrata a la capital catalana.

Barcelona, 2 de novembre de 2017

Xavier Trias demana a Ada Colau que l’Ajuntament reconegui el President Puigdemont com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya

El Grup Municipal Demòcrata presentarà aquest prec al Consell Plenari del proper dijous, on també defensarà una proposició que demana la retirada del Real Decret-Llei per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses i expressa suport als agents econòmics i socials de la ciutat

 

El President del Grup Municipal del PDeCAT, Xavier Trias, demanarà a l’alcaldessa Ada Colau que l’Ajuntament de Barcelona reconegui el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya. El Grup Municipal Demòcrata presentarà aquest Prec en el Consell Plenari del proper dijous, on també defensarà una Proposició que demana la retirada del Real Decret-Llei per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses i expressa suport als agents econòmics i socials de la ciutat.

 

Les iniciatives que el Grup Demòcrata ha registrat per ser debatudes al Consell Plenari, que se celebra el proper dijous, tenen relació amb els temps que està vivint el país. Així, el president del grup del PDeCAT al consistori formularà un Prec dirigit a l’alcaldessa Ada Colau que demana: “Que atenent la declaració aprovada pel Parlament de Catalunya en data 27 d’octubre d’enguany i la posterior intervenció del Govern de l’Estat Espanyol de les institucions catalanes amb l’aplicació de l’article 155 CE, per part de l’Ajuntament de Barcelona es reconegui el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya”.

 

De la seva banda, la portaveu adjunta del Grup Municipal Demòcrata, Sònia Recasens, presentarà una proposició que acorda:

 

  1. Expressar el suport de l’Ajuntament de Barcelona als agents econòmics i socials de la ciutat i continuar garantint que la institució treballarà al seu costat per tal d’impulsar l’activitat econòmica com a garantia de progrés econòmic i social a Barcelona.

 

  1. Que l’Ajuntament de Barcelona demani formalment la retirada del Real Decret-Llei publicat al BOE el passat 7 d’Octubre per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses.

 

També el regidor del PDeCAT Jordi Martí presentarà un prec al govern que demana: “Que atenent els greus incidents protagonitzats aquest diumenge dia 27 d’octubre per grups ultres després de la manifestació unionista, amb agressions a ciutadans, incidents racistes i enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra, per part de l’Ajuntament de Barcelona es procedeixi a donar les instruccions precises per tal d’investigar i aclarir els fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments d’odi, xenòfobs i violents esdevinguts, personant-se aquest Ajuntament com a acusació particular”.

 

Finalment, el Grup Municipal Demòcrata està negociant amb altres grups municipals l’aprovació d’una Declaració Institucional que proclama que:

 

“El dia 30 d’octubre el Fiscal General de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Supremo querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el legítim Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya per haver dut a terme l’aplicació del mandat popular sorgit  del referèndum de l’1-O.  Aquests actes es venen a sumar a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics contra l’independentisme català, com ja s’ha vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, els presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N. Des d’aquest consistori, i al llarg  dels segles, sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya, cosa que no deixarem de fer. El compromís de Barcelona amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és absolut i innegociable sota cap concepte. Atès tot això el Plenari del Consell Municipal de Barcelona expressa:

 

  • El ple suport al Govern legítim de la Generalitat de Catalunya i la nostra reconeixença com a únic Govern legítim del poble català al haver sigut elegit per aquest.

 

  • El ple suport a la Mesa del Parlament de Catalunya.

 

  • La fi de la judicialització de la política catalana i la condemna de l’arbitrarietat i politització amb la que s’estan aplicant les lleis tot pervertint la separació de poders de qualsevol Estat de dret digne de tal nom.

 

  • La fi immediata de la repressió i l’inici del diàleg que sempre s’ha ofert des de les institucions catalanes.

 

Barcelona, 31 d’octubre de 2017

 

Repàs de l’acció penal contra el referèndum i la independència

Article de Genís Boadella -Portaveu demòcrata al Districte de Sant Martí- publicat a El Jurista el 26 d’octubre del 2017.

La successió dels fets és tan ràpida que esdevé molt extens el repàs a tota l’acció penal contra el referèndum de l’1 d’octubre i la independència de Catalunya. Al lector no se li escaparà (i si no googleestà aquí per situar-lo) l’adscripció política de l’autor. Però, lluny d’una visió política, aquesta pretén ser una aproximació jurídica per fer un repàs als tipus penals apareguts, situar-nos i disposar de bases sòlides contra una aplicació penal del tot injustificada.

L’acció penal contra el referèndum va iniciar-se amb les citacions que la Fiscalia va dirigir als Alcaldes que van signar el decret de suport al referèndum. Malgrat la judicialització dels fets (que tenen causa oberta al Tribunal Superior de Justícia), la Fiscalia va incoar diligències prescindint de la previsió de l’article 773 de la Llei 41/2015 d’Enjudiciament Criminal (“Cessarà el Fiscal en les seves diligències tan aviat com tingui coneixement de l’existència d’un procediment judicial sobre els mateixos fets”). Unes citacions que, d’altra banda, posaven en risc tan el dret a no ser investigat per fets que no constitueixin delicte, com el dret a la llibertat d’expressió.

És en aquest punt que hi una qüestió fonamental i sobre la que cal posar tot el focus d’atenció: no existeix el delicte de referèndum. I, si un referèndum no és il·legal, col·laborar amb un referèndum és impune. Cal recordar que el Tribunal Constitucional declara les normes constitucionals o inconstitucionals; però no il·legals. Però, sobretot, cal recordar que si bé els referèndums van ser il·legals en el seu dia (reforma de desembre del 2003 que pretenia imputar al lehendakari Ibarretxe), el gener del 2005 es van derogar els delictes de convocar, dur a la pràctica i cooperar en referèndums il·legals (la derogació obeïa, paraules textuals, a considerar les conductes anteriors sense suficient entitat com per merèixer el rebuig penal i menys encara si la pena que es contemplava era la presó).

De fet, la maniobra juridicopolítica que es va pretendre vendre en aquells dies no era menor. La il·legalitat del referèndum, no podent-se fonamentar en el Codi Penal, es fonamentava en la suspensió que el Tribunal Constitucional havia fet tan de la Llei, com de la convocatòria; i, segons com, hi podem afegir també la prohibició dels seus debats abans, durant i després o la dels seus actes preparatoris; sota aquesta suspensió i prohibició, s’apel·lava al delicte de desobediència en un autèntic frau de llei.

El delicte de desobediència és un delicte contra l’Administració Pública i, que se sàpiga (o segons diu la Constitució), el Tribunal Constitucional no és Administració Pública. Ni es deriva de la sistemàtica i ubicació de la seva regulació, ni, per descomptat, de la condició, règim jurídic i funcions que té assignades. Però és que, a més, per desobeir cal una ordre. I, ni molt menys, cap dels ciutadans, col·laboradors, presidents de meses, voluntariat, etc. va rebre una ordre directe i personal. Alguns noms i càrrecs sí que van sortir publicats en un butlletí oficial, és cert. Però tornem a l’origen: la desobediència és un delicte contra l’Administració Pública.

Avançant en els dies, malgrat tota aquesta càrrega penal (i, per descomptat, també la condemnable càrrega policial), el dia 1 d’octubre el referèndum es va celebrar. Delictes de lesions, valoracions de si l’acció policial va ser desproporcionada o no.. Un altre article podria abordar tota aquesta qüestió. Però, seguint amb el que ens ocupa, dos nous tipus penals han entrat en escena aquests últims dies: la sedició i la rebel·lió.

La sedició és el delicte més greu contra l’ordre públic. Es va incorporar al Codi Penal de 1995 i l’expressió que s’ha fet més famosa del tipus és “l’aixecament públic i tumultuari”. Aquest no és l’únic element del tipus penal; la configuració legal fixada al Codi comporta tres elements simultanis: l’acció, els mitjans i la finalitat. Cal sumar a la situació de desconcert actual que no existeix jurisprudència prèvia en relació a com pot produir-se aquest delicte. Però malgrat les línies i línies que podríem escriure a fons i amb arguments explicant la inexistència de cap aixecament públic i tumultuari, que no es va utilitzar la força i que no es va actuar al marge de la llei, ni impedir funcions a cap autoritat, malgrat tot això, la qüestió més greu aquests dies ens ha de preocupar és la incompetència manifesta de l’Audiència Nacional per jutjar aquest delicte.

Sense cap mena de dubte, el tribunal competent és l’Audiència Provincial del territori en el que s’hagi comès presumptament el delicte. La sedició, tal i com està configurada, no és un delicte contra les institucions de l’Estat, sinó un delicte contra l’ordre públic (on no hi té cabuda l’Audiència Nacional). En aquest context, no ha d’estranyar l’aparició d’una interlocutòria ordenant presó que introdueix com pot el terme “alçar-se com a promotors” per aconseguir la connexió amb l’alçament públic i tumultuari. I, en la mateixa línia, la introducció de “la masa” i “la muchedumbre” per referir-se als manifestants, tampoc és gratuïta, sinó el camí per arribar a l’element tumultuari; l’element tumultuari pacífic, tota una unió de conceptes més digne d’un Nobel de literatura que d’una resolució judicial.

Molt em temo, i per anar acabant, que el delicte de rebel·lió que s’anuncia no ens deixarà menys perplexos. L’aixecament públic i violent serà la base sobre la que hi pot haver delicte de rebel·lió, però a data d’avui no hi ha base fàctica per localitzar un aixecament públic i violent. Ni existeixen, ni s’han trobat cap mena de plans de conspiració per prendre les armes, fer presoners o ocupar les institucions; tot el contrari: l’esperit pacífic és la consigna.

Amb tot, i fent un repàs a títol de recordatori pels advocats compromesos amb la llibertat: citacions de fiscalia malgrat l’existència d’actuacions judicials, referèndum titllat d’il·legal sense delicte, desobediència contra el Constitucional enlloc de l’Administració, sedició i rebel·lió amb alçaments tumultuaris pacífics i una Audiència Nacional sense competència instruint i dictant ordres de presó. Tot molt normal.

L’hora decisiva

Article publicat pel regidor demòcrata Jordi Martí al línia Sarrià el 24 d’octubre del 2017.

El moment polític que estem vivint a Catalunya és el més transcendent des de l’intent de cop d’estat del tinent coronel Tejero, el 23-F de 1981, amb el qual es pretenia liquidar la jove democràcia espanyola i un incipient estat de les autonomies. Trenta-sis anys després, Catalunya està a punt de culminar un procés polític històric, com a resposta a les reiterades negatives dels poders de l’estat, durant anys, de canalitzar adequadament les legítimes demandes majoritàries de reconeixement dels nostres drets com a poble. I des de fa unes setmanes, com a resposta a la violència policial, política, judicial i econòmica exercida sobre la gent per, simplement, voler votar.

El referèndum per l’autodeterminació de l’1 d’octubre culmina el full de ruta del Govern de la Generalitat, que neix d’un mandat popular i un acord parlamentari amb el que es pretén combatre la humiliació permanent per part de les institucions de l’estat, el buidatge competencial de l’Estatut d’Autonomia i la laminació de la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya. Sense oblidar la voluntat de poder bastir un nou estat amb eines suficients per poder garantir més benestar i oportunitats per la nostra gent. L’organització del referèndum ha estat el producte de la tenacitat i l’audàcia del Govern de la Generalitat i del compromís i la mobilització de milers de catalans i d’entitats com l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI. Un èxit sense precedents pel que vam haver de pagar un preu molt alt, en forma de repressió, més de 900 ferits i sang d’innocents que solament volien votar. Segurament no trobarem cap antecedent al nostre entorn d’una iniciativa democràtica com la del referèndum de l’1-O que va reeixir, superant adversitats, amenaces, agressions i persecucions polítiques i judicials de l’estat.

Tenim un president i un Govern que compleixen els seus compromisos. Un govern valent. Un govern que ha entomat el missatge i l’encàrrec d’una majoria del poble català que s’ha alçat amb dignitat contra el que va suposar la destralada que va rebre el nou Estatut de 2006 per part del TC i les successives reculades en tots els ordres; l’econòmic, el cultural, el lingüístic, el de la projecció internacional, etc.

El president Puigdemont va comparèixer davant el Parlament en una jornada històrica el passat 10 d’octubre. I va fer allò que calia dir i fer, en les circumstàncies que ens trobem, malgrat l’impacte que va tenir en una bona part de l’opinió pública la suspensió dels efectes de la declaració d’independència. Calia donar una oportunitat al diàleg i a la negociació, sense renunciar a executar el mandat emanat de les urnes l’1-O, amb el 90% dels vots emesos. I alhora, el moviment de la suspensió dels efectes de la declaració d’independència actuava com la prova del cotó davant del capteniment del govern del PP, que després de quedar descol·locat en primera instància, va tardar poques hores a abraonar-se amb l’amenaça de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El requeriment que el govern del PP va fer al president Puigdemont el mateix dia 11, és una prova palpable de l’astúcia i de la bona estratègia seguides pel govern català. Però les pressions polítiques al món empresarial català han acabat aconseguint els resultats desitjats, amb el trasllat de la seu social de nombroses companyies; moviments que quedaran gravats a la retina de molts catalans.

Però el que semblava impossible, es va produir el dilluns 16, amb la detenció i empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i les mesures cautelars aplicades al major Trapero i a la Intendent Laplana. Sens dubte, aquestes decisions de l’Audiència Nacional ens transporten a l’antic Tribunal de Orden Público franquista i semblen preses per avortar qualsevol diàleg i mediació. Una autèntica vergonya que situa l’Estat espanyol a la cua dels països democràtics del món, i paradoxalment es produïa el mateix dia que Espanya entrava a formar part de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.

La reacció del poble de Catalunya no es va fer esperar. El dimarts 17, milers de persones es varen concentrar davant d’ajuntaments i empreses, i a la tarda dues-centes mil més ens vam concentrar a la Diagonal, exigint la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, en una demostració de capacitat de mobilització i d’unitat civil, plenes d’emoció. Després va arribar l’aprovació, el dissabte 21, durant el Consell de ministres, de l’aplicació de l’article 155. Ara el Senat, amb majoria absoluta del PP, haurà de ratificar l’agressió al nostre autogovern, a les nostres institucions i a la nostra gent.

Davant d’aquest estat de coses el Parlament de Catalunya haurà d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència. No hi ha més recorregut. I a partir d’aquí, el poble de Catalunya, de la mà dels representants de les nostres institucions, haurà de fer front a un escenari que si bé està farcit d’incògnites i incerteses, ens ha de portar a la llibertat anhelada per moltes generacions. Amb determinació, civisme, dignitat i audàcia; i amb voluntat de diàleg fins a l’últim segon.

Xavier Trias i Alfred Bosch demanen la celebració d’un ple extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona en suport a les institucions catalanes i de rebuig a l’aplicació de l’article 155

Els presidents del Grup Municipal Demòcrata i del grup municipal d’ERC proposen a l’alcaldessa Ada Colau trencar amb el PSC, un dels inductors del 155, i s’ofereixen per garantir estabilitat

 

Davant la situació excepcional que està vivint el país, el president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, i el president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, han comparegut conjuntament aquest matí a l’Ajuntament. En roda de premsa han explicat que han demanat celebrar un ple extraordinari per rebutjar l’aplicació de l’article 155 i l’ajornament de ple ordinari, previst per divendres d’aquesta setmana.

 

El president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, ha explicat que estem vivint “moments excepcionals”. “Les detencions dels càrrecs de la Generalitat el dia 20 de setembre, la violència policial desfermada el diumenge 1 d’octubre contra la gent pacífica que volia votar en el Referèndum d‘Autodeterminació de Catalunya i la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, conclouen en l’anunci d’una aplicació duríssima de l’article 155 de la Constitució Espanyola contra  les nostres institucions de Govern, amb el President al capdavant”, ha dit el líder del PDeCAT a l’Ajuntament. Per a Trias, el pacte de PP, Socialistes i Ciutadans per aplicar el 155 és “un atemptat contra Catalunya sense precedents que obliga a reaccionar amb contundència”. En aquest sentit, ha reclamat que l’Ajuntament de Barcelona no es mantingui impassible.

 

Trias ha explicat que els grups municipals d’Esquerra Republicana i del PDeCAT han sol·licitat conjuntament dues coses: la suspensió del Ple ordinari previst per a finals de setmana, “no té cap sentit que l’Ajuntament de la capital del país celebrés un ple extraordinari, al mateix temps que al Senat de Madrid s’està perpetrant l’atac polític i institucional més greu que Catalunya ha rebut en els darrers 40 anys de democràcia”. El Govern ho ha acceptat, i la Junta de Portaveus d’aquest matí ha acordat traslladar-lo a la setmana següent, en concret al matí del dijous, 2 de novembre.

 

Els dos grups també han sol·licitat la convocatòria d’un Ple Extraordinari per debatre i acordar una proposició que doni ple suport a les institucions catalanes, especialment a la Generalitat i al Parlament de Catalunya; i de clar rebuig a aplicació de l’article 155. Aquest plenari extraordinari se celebrarà aquest dijous, 26 d’octubre, a les nou del matí (vegeu text en document adjunt).

 

Avui mateix, Xavier Trias i Alfred Bosch han signat també un article conjunt a La Vanguardia en què, davant el moment excepcional, ofereixen a l’alcaldessa Ada Colau estabilitat si trenca amb el PSC. Trias ha afirmat que el PSC, soci de govern a l’executiu municipal de Barcelona, és un dels “instigadors del 155”. “Hem de fer pinya. Els que som demòcrates, i veiem que el 155 és un error ens hem d’unir. Si trenca amb el PSC ens asseurem per parlar i no la deixarem caure”, ha dit Trias, afegint que “no es pot governar amb gent que són els inductors del 155, una humiliació al país, i menys si ets la capital de Catalunya. És una línia vermella”.

 

Trias ha lamentat el “paperot” que està fent el PSC, i ha reclamat al segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que es planti. I ha insistit “hi ha part del govern que forma part d’un partit que pren decisions gravíssimes contra Catalunya, i contra la democràcia. No és moment d’ambigüitats, és el moment de la veritat. Cal que l’alcaldessa Colau ho tingui clar i si, en coherència trenca el amb el PSC, ens tindrà al seu costat. No farem trampes”.

 

Per la seva part, el president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, ha afirmat que “el moment és greu i les solucions no poden ser ordinàries”. Bosch ha recalcat que vivim una situació d’emergència, cal refermar el rebuig a l’ofensiva a les institucions catalanes; i ha condemnat enèrgicament els empresonaments, injustos i arbitraris.

 

Finalment, Bosch ha demanat a Colau “que trenqui amb els que abonen la repressió, que han redactat amb el PP el 155 i el decret de fuga d’empreses. Que no decideixin el futur de la capital de Catalunya. A partir d’aquí, hem de parlar i deixar els partidismes. És una oferta sincera”.