Etiqueta: Repressió policial

En defensa de la Llibertat i la Democràcia!

 

 

El grup del PDeCAT creu que les escenes de violència policial d’ahir a Barcelona només s’expliquen per les ordres de Millo i el govern del 155

El regidor del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, denuncia també els actes violents i incívics d’una minoria, sense descartar l’actuació d’infiltrats; i aplaudeix la capacitat de mobilització de la ciutadania, “que en poques hores va ser capaç d’expressar arreu del país la determinació en favor de la llibertat i la democràcia”

 

El Grup del PDeCAT a l’Ajuntament considera que les escenes de violència policial d’ahir a Barcelona només s’expliquen per les ordres del Delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i el govern del 155. El regidor del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, ha denunciat també els actes violents i incívics d’una minoria, sense descartar l’actuació d’infiltrats; i ha aplaudit la capacitat de mobilització de la ciutadania, “que en poques hores va ser capaç d’expressar arreu del país la determinació en favor de la llibertat i la democràcia”.

 

Jordi Martí, regidor responsable de temes de seguretat del grup municipal del PDeCAT, ha explicat avui que diferents membres de la seva formació van participar ahir de les mobilitzacions que van tenir lloc a la ciutat de Barcelona després que es donés a conèixer la retenció del President Carles Puigdemont per part de policia alemanya. “Vam voler expressar el nostre suport al President Puigdemont i continuarem exigint la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats”, ha dit Jordi Martí. El regidor Martí ha aplaudit “la capacitat de mobilització de la ciutadania que en poques hores va ser capaç d’expressar arreu del país la determinació en favor de la llibertat i la democràcia”.

 

No obstant, Jordi Martí també ha exposat que “davant dels episodis de violència que es van produir en alguns carrers de Barcelona, volem denunciar la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, dirigida per Enric Millo, per les instruccions donades als Mossos d’Esquadra desplegats en l’operatiu policial”. “Les escenes de violència policial només s’expliquen per les ordres rebudes pel govern del 155”, ha dit el regidor, que ha instat la Delegació del Govern espanyol a Catalunya “a comparèixer al Parlament per donar explicacions de l’operatiu policial i a depurar les responsabilitats polítiques que se’n derivin”.

 

Jordi Martí ha denunciat també “els actes violents i incívics d’una minoria, sense descartar l’actuació d’infiltrats”, i alhora ha desitjat “la recuperació de tots els ferits”.

 

 

Barcelona, 26 de març de 2018

 

Cal que l’Estat compensi tot el mal que va fer l’1-O

Fa uns quants dies el ministre d’Interior, José Antonio Zoido, ens va informar que tota l’Operació Copérnico destinada a reprimir el referèndum de l’1 d’octubre havia costat uns 87 milions d’Euros. Considerem que aquesta xifra és del tot escandalosa. 87 milions d’Euros gastats per a què? Per pegar a gent de tota Catalunya que només volia votar en els col·legis electorals? Per destruir escoles i equipaments públics? Per espantar-nos de cara al futur i tenir-nos ben lligats?

L’Operación Copérnico va ser un fracàs. Se’ns va dir que no hi hauria urnes, però n’hi va haver. Se’ns va dir que no hi hauria referèndum, però hi va haver referèndum. I, a més, el vam guanyar! Se’ns va voler espantar, però els barcelonins ens vam mantenir ferms. A Barcelona ciutat 446.000 persones van poder malgrat tot votar. I ho van fer a favor i en contra de la independència. I els que votaven en contra també van ser agredits. Som un poble que es manté dempeus enfront l’agressió i l’amenaça, en la defensa dels seus drets civils i polítics.

L’operació va ser un fracàs, però a més a més ha afectat molt negativament a la imatge d’aquesta ciutat. El món ha vist el que va passar a Barcelona. El món va veure la repressió. Tots hem vist com van quedar els gairebé trenta col·legis on van actuar els efectius desplegats a la ciutat aquell dia 1 d’octubre.

No podem callar. Per això, des d’aquest consistori hem de reclamar que se’ns aclareixin certs fets i s’actuï amb contundència en defensa de tothom. El  Ple de l’Ajuntament ha constatat el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operación Copérnico.

El Consell Plenari, gràcies al Grup Municipal Demòcrata, ha instat el govern municipal a estudiar l’adopció de mesures jurídiques per tal que el Regne d’Espanya rescabali a l’Ajuntament de Barcelona pel perjudici en la imatge de la ciutat pels mals causats per l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat el dia 1 d’octubre.

Aquests últims mesos han passat fets molt greus en aquest país i aquesta ciutat. Des de l’Ajuntament i el Govern Municipal no ens podem posar de perfil. Som la capital de Catalunya, i com a tal hem d’exercir, amb responsabilitat i pensant en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, la defensa dels seus drets civils i polítics, així com la imatge de la nostra ciutat com a espai de drets i llibertats al món. Si callem davant de la injustícia, l’avalem i sempre podran tornar a actuar així.

Hem de reclamar, per responsabilitat, el respecte als nostres drets i el rescabalament pels danys soferts en la imatge de la nostra ciutat. Ho fem sobretot,

  • Per la gent que va anar a votar sota els cops de porra.
  • Per la gent que ha estat castigada per haver possibilitat d’alguna manera, que tots, els del Sí i els del No, poguéssim votar aquell 1 d’octubre.
  • Pel nostre company Quim Forn. També per ell ho hem de demanar.

Hem de mantenir-nos ferms perquè aquestes coses no tornin a passar mai més.

 

Xavier Trias

President del Grup Municipal Demòcrata

Xavier Trias aconsegueix suport del Consell Plenari per reclamar a l’Estat el rescabalament pel perjudici a la ciutat per l’actuació de la policia l’1 d’octubre

El president del Grup Municipal del PDeCAT ha defensat la proposició que ho reclama, que demana també constatar el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operació Copérnico

 

Trias ha qualificat la xifra de 87 milions d’€ que va costar d’escàndol i afegeix que l’operació es va fer a fer per evitar que la gent pogués exercir el seu dret a decidir però va ser un fracàs perquè la gent va votar

 

Xavier Trias aconsegueix suport del Consell Plenari per reclamar a l’Estat el rescabalament pel perjudici a la ciutat per l’actuació de la policia l’1 d’octubre. El president del Grup Municipal del PDeCAT ha defensat la proposició que ho reclama que demana també constatar el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operació Copérnico. Trias ha qualificat la xifra de 87 milions d’€ que va costar d’escàndol i afegeix que l’operació es va fer a fer per evitar que la gent pogués exercir el seu dret a decidir però va ser un fracàs perquè la gent va votar.

 

El president del Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, ha defensat una proposició amb contingut de Declaració Institucional que acorda:

 

  1. El Consell Plenari constata el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operación Copérnico, destinada a reprimir l’exercici del dret legítim a vot dels ciutadans de Catalunya i Barcelona, que ha costat 87 milions d’euros.

 

  1. El Consell Plenari insta el govern municipal a estudiar l’adopció de mesures jurídiques per tal que el Regne d’Espanya rescabali a l’Ajuntament de Barcelona pel perjudici en la imatge de la ciutat i pels mals causats per l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el dia 1 d’octubre.

 

La proposició s’ha aprovat amb els vots del PdeCAT, BComú, ERC i la CUP;  mentre que C’s, PP i el PSC han votat en contra. Per tant, més de dos terços del Consell Plenari constaten el malbaratament del recursos públics que va suposar l’Operació Copernico i que ’s’estudiaran mesures per demanar el rescabalament.

 

Fa uns dies el ministre d’Interior, José Antonio Zoido, va informar al Congrés dels Diputats que l’Operació Copérnico destinada a reprimir el referèndum de l’1 d’octubre havia costat uns 87 milions d’euros. Xavier Trias ha qualificat aquesta xifra d’”escàndol” i ha assenyalat que es va fer per “evitar que la gent es pogués expressar i exercir el seu dret a decidir”.  “A més”, ha afegit “va ser un fracàs” perquè que no hi havia d’haver urnes, però n’hi va haver i la gent va anar votar”, 446.00 persones a Barcelona.

 

Trias ha dit que “es va voler evitar amb la força i de manera desmesurada. Va ser un episodi trist i lamentable. Aquell dia es van veure unes imatges que han donat la volta al món i han desprestigiat la nostra ciutat. Hem fet molt camí però no l’hem fet per arribar aquí”. Per això Trias ha explicat que l’Ajuntament ha de “constatar el malbaratament de recursos i usar les eines legals per recuperar la imatge de la ciutat, que no s’ha vist malmesa pel procés sinó per la utilització violenta de la força pública”.

 

Xavier Trias ha agraït els vots que han permès aprovar la proposició i ha lamentat la posició del PSC, “no ho hem plantejat en termes independència si o no, sinó democràcia si o no. El que va passar l’1O no cap en democràcia. Ens han fet tornar als anys 50 i és molt trist.”

 

El president del PDeCAT ha dit que amb “actituds i paraules queda clar que no hi ha esperit de concòrdia, sinó d’enformament i de ràbia de voler imposar, i amb això es trenca esperit democràtic”, i ha lamentat que s’estiguin convertint les forces de seguretat en  forces de repressió. Trias dirigint-se a la regidora Carina Mejías ha afirmat. “Cada dia els seus postulats em recorden més als que vaig haver de patir amb el senyor Aznar”.  I per tot això ha demanat “reflexionar per veure com fem anar endavant  el país perquè amb aquestes intervencions no ho farà”.

 

Raimond Blasi ha adreçat la pregunta a l’alcaldessa que reclamava: “En quines vies alternatives està treballant el Govern Municipal per a fer front a les necessitats organitzatives de la “multiconsulta” un cop ha manifestat la voluntat de desistir del concurs per a la contractació de la producció i la logística de la mateixa”.  “La multiconsulta és un dels seus temes estrelles,  i malauradament ja sabem com acaben els seus temes estrella”, ha dit el regidor, que ha explicat que s’han impugnat normes de participació i el concurs, i ara el govern anuncia que rebaixa les pretensions i que part del concurs l’assumirà amb recursos propis, “per què no es feia ja?”, ha preguntat Blasi. Després d’escoltar la resposta de l’alcaldessa,  Blasi ha afirmat que “hi ha  massa interrogants, potser serà enèsim exemple de l’amortització del seu mandat”.

 

 

 

Barcelona, 26 de gener de 2018

 

Nació lliure vs Estat autoritari

Article del regidor demòcrata Jordi Martí publicat a la revista ONGC.

Catalunya viu el moment més greu dels últims quaranta anys. Com diu el títol d’aquest número extraordinari d’ONGC, estem patint un estat d’excepció. Des que l’1 d’octubre vam exercir el nostre dret a vot en el Referèndum pel Dret a l’Autodeterminació i vam ser brutalment reprimits, no han parat d’encadenar-se nous episodis d’assetjament policial, judicial, polític, mediàtic i econòmic. Hem descobert la pitjor cara d’un estat corrupte i autoritari. I el que potser és pitjor, hem vist com partits polítics i organitzacions socials del nostre país, tant de dretes com d’esquerres, han fet costat a les institucions de l’Estat.

Vivim un moment excepcional. D’emergència nacional, política i social. Amb consellers del Govern de la Generalitat empresonats i el president Puigdemont i mig Govern a l’exili, a Brussel·les. Empresonats i exiliats per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes. La retenció i posterior alliberament amb fiança de la presidenta Forcadell i alguns membres de la mesa del Parlament per part del Tribunal Suprem ha estat una altra humiliació a les nostres institucions d’autogovern. I la massiva mobilització que ha tingut lloc aquest dissabte a Barcelona és una mostra inequívoca de la voluntat d’una bona part de la societat catalana d’exigir la llibertat dels presos polítics, de tirar enrere l’aplicació de l’article 155 de la CE i d’abraçar el nou Estat català en forma de república, si així ho decideix el poble català en les eleccions del 21 de desembre.

 

Els empresonats i exiliats ho són per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes

I en termes polítics, aquest és el gran repte democràtic que tenim davant nostre. Més enllà de la indignació que ens ha provocat la repressió policial, política i judicial, que ens manté en estat de xoc als milers de catalans que coneixem i estimem els nostres representants empresonats i exiliats, ara cal donar una resposta democràtica contundent, de nou a les urnes, el 21 de desembre. I la resposta ha de ser inequívocament unitària, transversal i plural. De partits, organitzacions, col·lectius i persones alineades amb la democràcia, la sobirania i la llibertat de Catalunya. No hi ha lloc per a càlculs partidistes ni estratègies de curta volada orientades a preparar governs autonòmics i tripartits vergonyants. Som centenars de milers de catalans els que exigim unitat i la presentació d’una candidatura encapçalada pel president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, formada pels nostres empresonats i exiliats, els presidents de l’ANC i d’Òmnium, els membres de la mesa del Parlament i altres representants d’entitats sobiranistes.

Cal, doncs, tancar una llista unitària de país, que incorpori el màxim de sensibilitats, però inequívocament dissenyada per maximitzar els resultats, guanyar de nou la batalla democràtica a les urnes, i fer possible la consolidació del nou Estat català, en forma de república. Una nova victòria, seguint la convocatòria electoral de l’Estat espanyol, dibuixaria un nou escenari en què la Unió Europea i les institucions internacionals estarien obligades a segellar la necessària negociació política que l’Estat no va acceptar després del referèndum de l’1-O. Després que el president Puigdemont hagi expressat la seva voluntat d’encapçalar aquesta llista unitària, cal que la unitat i la generositat tornin a ser valors guanyadors. No m’imagino una altra cosa. Si no ho fem així, quin missatge farem arribar als milers de catalans que van defensar urnes i col·legis amb els seus cossos l’1-O i a la comunitat internacional?

Xavier Trias: “Un Estat que empresona persones decents és un Estat indecent” Alfred Bosch: “No ataquen només el govern català legítim, ataquen la democràcia”

Els Grup Municipals del PDeCAT i d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona rebutgen l’empresonament injust dels membres del Govern català que avui han ordenat els tribunals espanyols i envien un missatge de suport i solidaritat a ells i les seves famílies

 

El President del Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha expressat avui que “un Estat que empresona persones decents és un Estat indecent”. El President del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament, Alfred Bosch ha declarat que “avui no ataquen els representants del govern legítim català, avui ataquen la democràcia”. Els dos Grups Municipals han rebutjat l’empresonament injust dels membres del Govern català que avui han ordenat els tribunals polítics espanyols i han enviat un missatge de suport i solidaritat a ells i les seves famílies.

 

L’Audiència Nacional ha acordat avui presó incondicional per als membres del legítim Govern de Catalunya, escollit per voluntat del poble català. A parer dels grups d’ERC i el PDeCAT estem davant d’una decisió profundament injusta, que certifica l’extinció de l’Estat de Dret a l’estat espanyol. Avui és un dia trist per la democràcia, perquè un Estat que empresona persones decents és un estat indecent.

 

PDeCAT i ERC a l’Ajuntament de la capital de Catalunya volen enviar un missatge de suport i solidaritat al vicepresident i els consellers empresonats, i tot l’escalf a les seves famílies. La reacció de l’Estat espanyol, del seu Govern i dels partits que li donen suport, davant una proposta política, pacífica i amb la permanent oferta de diàleg, ha respòs de manera revengista i indigna. Enfront continuaran trobant la determinació i l’anhel de llibertat de tot un poble.

 

Lamentem que avui entrin a la presó persones honestes i decents, mentre continuen en llibertat els responsables de la guerra bruta organitzada des de les clavegueres de l’Estat.

 

 

 

Barcelona, 2 de novembre de 2017

 

Xavier Trias demana a Ada Colau que expliqui a les capitals d’Europa que el que passa Catalunya és inadmissible

https://platform.twitter.com/widgets.js

https://platform.twitter.com/widgets.js

https://platform.twitter.com/widgets.js

En el Consell Plenari celebrat avui el president del Grup Municipal Demòcrata afirma que “l’Estat espanyol té un problema: la incapacitat de respondre a les idees amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó” i afegeix que “mentre una part hi posem somnis i il·lusions, l’altra hi posa repressió”

 

El Govern municipal accepta un Prec del PDeCAT i es personarà judicialment contra els responsables d’accions ultres i xenòfobes a les manifestacions i concentracions unionistes de divendres i diumenge passat

 

Xavier Trias ha demanat avui a Ada Colau que expliqui a les capitals d’Europa que el que passa Catalunya és inadmissible. En el Consell Plenari celebrat avui el president del Grup Municipal Demòcrata ha afirma que “l’Estat espanyol té un problema: la incapacitat de respondre a les idees amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó”, i ha afegit que “mentre una part hi posa somnis i il·lusions i altres hi posen  repressió”.

Al Consell Plenari celebrat avui a l’Ajuntament, el president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, ha adreçat un Prec a l’alcaldessa Ada Colau que demanava: “Que atenent la declaració aprovada pel Parlament de Catalunya en data 27 d’octubre d’enguany i la posterior intervenció del Govern de l’Estat Espanyol de les institucions catalanes amb l’aplicació de l’article 155 CE, per part de l’Ajuntament de Barcelona es reconegui el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya”.

El Consell Plenari s’ha interromput a les 12 del migdia perquè els regidors s’afegissin a la concentració que s’ha celebrat a la plaça Sant Jaume en suport als membres del Govern i del Parlament, citats avui a declarar davant la justícia. “A la plaça”, ha explicat Trias després, durant la defensa del Prec, “s’ha sentit el crit ‘Puigdemont el nostre president’”, i el cap del Grup del PDeCAT li ha preguntat a l’Alcaldessa Colau si també el reconeix com a president. L’alcaldessa ha respost favorablement. L’exalcalde Trias ha agraït la resposta, “perquè com alcaldessa de la Barcelona, la capital de Catalunya, pot tenir un paper important, ja que el món mira Barcelona”. Per a Trias, de cara a les eleccions, “tenim feina per explicar que el que passa a Catalunya és inadmissible”, i ha demanat a Ada Colau que lideri, juntament amb altres alcaldes catalans, aquesta acció, “des de la influència que pot tenir Barcelona, per explicar la situació a altres alcaldes de la resta d’Europa”.

El president del Grup Municipal Demòcrata també ha intervingut per expressar el suport del seu grup a dues proposicions, una d’ERC i una altra de la CUP que s’han debatut conjuntament sobre la situació política tant a favor del Govern legítim de la Generalitat que encapçala Carles Puigdemont i en contra de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola; com a favor de la resolució del Parlament de divendres passat en que es va acordar la proclamació de la República Catalana. Trias ha afirmat que el dia d’avui “és un dia de moltes emocions”, i ha recordat a qui va ser fins fa encara no tres mesos company d’aquest consistori, Joaquim Forn, regidor durant 14 anys i primer tinent d’alcalde el passat mandat; conseller d’Interior “que va liderar amb èxit la resposta policial als atemptats de BCN i Cambrils, del passat 17 i 18 d’agost”. “Una persona dialogant, de llei i amb principis”, que avui està declarant l’Audiència Nacional acusat de Rebel·lió, Sedició i Malversació de fons Públics, “per haver format part d’un govern que ha defensat un ideal polític, des del pacifisme i la democràcia, com ha fet el president Puigdemont, la resta de consellers, la presidenta del Parlament i la mesa”.

A parer de Trias, “l’Estat espanyol té un problema, que no és Catalunya, va més enllà, el problema és la seva incapacitat de respondre a aquells que defensen les seves idees pacífica i cívicament, amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó. El problema de l’Estat espanyol és tenir presos polítics en ple segle XXI; i voler tenir-ne més. És la negació absoluta a acceptar que determinades opcions polítiques esdevinguin majoritàries per la via de la democràcia. El problema de l’Estat espanyol és que quan això passa, es respon amb la liquidació de les institucions de govern de Catalunya, la destitució d’un govern democràticament escollit i l’anul·lació ‘de facto’ de les funcions del Parlament. Això se’n diu autoritarisme, ‘la maté porqué era mía’, aquesta és la manera que tenen d’estimar-nos”. Trias ha qualificat de “gravíssim” que gent “amb valors democràtics, que defensen democràticament una idea política, com en Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez o en Joaquim Forn, siguin tractats com a terroristes”.

Per això, ha afegit, el Grup Municipal Demòcrata ha donat suport a les dues proposicions perquè, “reconeixem el govern de Catalunya sorgit de les eleccions del 27-S com a l’únic govern legítim i legitimat pels catalans; el Parlament de Catalunya com a depositari únic de la sobirania del poble català; rebutgem l’aplicació de l’article 155 per liquidar les institucions de govern de Catalunya; i defensem les decisions aprovades pel Parlament de Catalunya”.

Trias ha destacat que “l’aplicació de l’article 155 complicarà més la situació i dividirà encara més”. “Anirem a les eleccions el 21 de desembre, però la situació no acabarà si no busquem el diàleg i maneres d’entesa, no basades en l’autoritarisme, en el ‘pasarás por el tubo’ o ‘ganaremos por 10 a 0’, aquestes actituds són un desastre”, ha conclòs Trias, tot afirmant que, “una part hi posem somnis i il·lusions, i vostès posen  repressió”.

D’altra banda, el Regidor del PDeCAT Jordi Martí ha defensat un Prec dirigit al Govern municipal en que, “atenent els greus incidents protagonitzats aquest diumenge dia 29 d’octubre per grups ultres després de la manifestació unionista, amb agressions a ciutadans, incidents racistes i enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra, per part de l’Ajuntament de Barcelona es procedeixi a donar les instruccions precises per tal d’investigar i aclarir els fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments d’odi, xenòfobs i violents esdevinguts, personant-se aquest Ajuntament com a acusació particular”.

Jordi Martí ha explicat que “durant la manifestació unionista celebrada el passat diumenge 29 d’octubre, amb suport de partits com C’s, PP i PSC, i organitzacions de signe ultradretà; i també la nit del 27 d’octubre, en resposta a l’acord del Parlament de Catalunya, diferents grups van protagonitzar episodis de violència extrema, amb agressions greus contra persones, mitjans de comunicació, i amb enfrontaments contra Mossos d’Esquadra, amb episodis marcats per la xenofòbia i el racisme”. Per aquest motiu, Martí ha demanat que el Govern de la ciutat, “obri investigació de tots aquests fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments”.

L’executiu municipal ha acceptat el Prec del PDeCAT, i Jordi Martí ha agraït aquest posicionament favorable. “Entenem que l’Ajuntament es personarà davant d’una extrema violència que no es pot repetir. I volem demanar també que, davant la reiteració de fets violents i extremistes, siguin curosos i facin prevenció davant pròximes convocatòries de grups que es caracteritzen per la seva violència. Amb aquests antecedents, cal reaccionar perquè Barcelona no es pot convertir en camp d’impunitat d’aquestes accions de violència i xenofòbia”, ha conclòs el regidor del Grup Demòcrata a la capital catalana.

Barcelona, 2 de novembre de 2017

Xavier Trias demana a Ada Colau que l’Ajuntament reconegui el President Puigdemont com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya

El Grup Municipal Demòcrata presentarà aquest prec al Consell Plenari del proper dijous, on també defensarà una proposició que demana la retirada del Real Decret-Llei per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses i expressa suport als agents econòmics i socials de la ciutat

 

El President del Grup Municipal del PDeCAT, Xavier Trias, demanarà a l’alcaldessa Ada Colau que l’Ajuntament de Barcelona reconegui el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya. El Grup Municipal Demòcrata presentarà aquest Prec en el Consell Plenari del proper dijous, on també defensarà una Proposició que demana la retirada del Real Decret-Llei per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses i expressa suport als agents econòmics i socials de la ciutat.

 

Les iniciatives que el Grup Demòcrata ha registrat per ser debatudes al Consell Plenari, que se celebra el proper dijous, tenen relació amb els temps que està vivint el país. Així, el president del grup del PDeCAT al consistori formularà un Prec dirigit a l’alcaldessa Ada Colau que demana: “Que atenent la declaració aprovada pel Parlament de Catalunya en data 27 d’octubre d’enguany i la posterior intervenció del Govern de l’Estat Espanyol de les institucions catalanes amb l’aplicació de l’article 155 CE, per part de l’Ajuntament de Barcelona es reconegui el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya”.

 

De la seva banda, la portaveu adjunta del Grup Municipal Demòcrata, Sònia Recasens, presentarà una proposició que acorda:

 

  1. Expressar el suport de l’Ajuntament de Barcelona als agents econòmics i socials de la ciutat i continuar garantint que la institució treballarà al seu costat per tal d’impulsar l’activitat econòmica com a garantia de progrés econòmic i social a Barcelona.

 

  1. Que l’Ajuntament de Barcelona demani formalment la retirada del Real Decret-Llei publicat al BOE el passat 7 d’Octubre per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses.

 

També el regidor del PDeCAT Jordi Martí presentarà un prec al govern que demana: “Que atenent els greus incidents protagonitzats aquest diumenge dia 27 d’octubre per grups ultres després de la manifestació unionista, amb agressions a ciutadans, incidents racistes i enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra, per part de l’Ajuntament de Barcelona es procedeixi a donar les instruccions precises per tal d’investigar i aclarir els fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments d’odi, xenòfobs i violents esdevinguts, personant-se aquest Ajuntament com a acusació particular”.

 

Finalment, el Grup Municipal Demòcrata està negociant amb altres grups municipals l’aprovació d’una Declaració Institucional que proclama que:

 

“El dia 30 d’octubre el Fiscal General de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Supremo querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el legítim Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya per haver dut a terme l’aplicació del mandat popular sorgit  del referèndum de l’1-O.  Aquests actes es venen a sumar a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics contra l’independentisme català, com ja s’ha vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, els presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N. Des d’aquest consistori, i al llarg  dels segles, sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya, cosa que no deixarem de fer. El compromís de Barcelona amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és absolut i innegociable sota cap concepte. Atès tot això el Plenari del Consell Municipal de Barcelona expressa:

 

  • El ple suport al Govern legítim de la Generalitat de Catalunya i la nostra reconeixença com a únic Govern legítim del poble català al haver sigut elegit per aquest.

 

  • El ple suport a la Mesa del Parlament de Catalunya.

 

  • La fi de la judicialització de la política catalana i la condemna de l’arbitrarietat i politització amb la que s’estan aplicant les lleis tot pervertint la separació de poders de qualsevol Estat de dret digne de tal nom.

 

  • La fi immediata de la repressió i l’inici del diàleg que sempre s’ha ofert des de les institucions catalanes.

 

Barcelona, 31 d’octubre de 2017

 

Repàs de l’acció penal contra el referèndum i la independència

Article de Genís Boadella -Portaveu demòcrata al Districte de Sant Martí- publicat a El Jurista el 26 d’octubre del 2017.

La successió dels fets és tan ràpida que esdevé molt extens el repàs a tota l’acció penal contra el referèndum de l’1 d’octubre i la independència de Catalunya. Al lector no se li escaparà (i si no googleestà aquí per situar-lo) l’adscripció política de l’autor. Però, lluny d’una visió política, aquesta pretén ser una aproximació jurídica per fer un repàs als tipus penals apareguts, situar-nos i disposar de bases sòlides contra una aplicació penal del tot injustificada.

L’acció penal contra el referèndum va iniciar-se amb les citacions que la Fiscalia va dirigir als Alcaldes que van signar el decret de suport al referèndum. Malgrat la judicialització dels fets (que tenen causa oberta al Tribunal Superior de Justícia), la Fiscalia va incoar diligències prescindint de la previsió de l’article 773 de la Llei 41/2015 d’Enjudiciament Criminal (“Cessarà el Fiscal en les seves diligències tan aviat com tingui coneixement de l’existència d’un procediment judicial sobre els mateixos fets”). Unes citacions que, d’altra banda, posaven en risc tan el dret a no ser investigat per fets que no constitueixin delicte, com el dret a la llibertat d’expressió.

És en aquest punt que hi una qüestió fonamental i sobre la que cal posar tot el focus d’atenció: no existeix el delicte de referèndum. I, si un referèndum no és il·legal, col·laborar amb un referèndum és impune. Cal recordar que el Tribunal Constitucional declara les normes constitucionals o inconstitucionals; però no il·legals. Però, sobretot, cal recordar que si bé els referèndums van ser il·legals en el seu dia (reforma de desembre del 2003 que pretenia imputar al lehendakari Ibarretxe), el gener del 2005 es van derogar els delictes de convocar, dur a la pràctica i cooperar en referèndums il·legals (la derogació obeïa, paraules textuals, a considerar les conductes anteriors sense suficient entitat com per merèixer el rebuig penal i menys encara si la pena que es contemplava era la presó).

De fet, la maniobra juridicopolítica que es va pretendre vendre en aquells dies no era menor. La il·legalitat del referèndum, no podent-se fonamentar en el Codi Penal, es fonamentava en la suspensió que el Tribunal Constitucional havia fet tan de la Llei, com de la convocatòria; i, segons com, hi podem afegir també la prohibició dels seus debats abans, durant i després o la dels seus actes preparatoris; sota aquesta suspensió i prohibició, s’apel·lava al delicte de desobediència en un autèntic frau de llei.

El delicte de desobediència és un delicte contra l’Administració Pública i, que se sàpiga (o segons diu la Constitució), el Tribunal Constitucional no és Administració Pública. Ni es deriva de la sistemàtica i ubicació de la seva regulació, ni, per descomptat, de la condició, règim jurídic i funcions que té assignades. Però és que, a més, per desobeir cal una ordre. I, ni molt menys, cap dels ciutadans, col·laboradors, presidents de meses, voluntariat, etc. va rebre una ordre directe i personal. Alguns noms i càrrecs sí que van sortir publicats en un butlletí oficial, és cert. Però tornem a l’origen: la desobediència és un delicte contra l’Administració Pública.

Avançant en els dies, malgrat tota aquesta càrrega penal (i, per descomptat, també la condemnable càrrega policial), el dia 1 d’octubre el referèndum es va celebrar. Delictes de lesions, valoracions de si l’acció policial va ser desproporcionada o no.. Un altre article podria abordar tota aquesta qüestió. Però, seguint amb el que ens ocupa, dos nous tipus penals han entrat en escena aquests últims dies: la sedició i la rebel·lió.

La sedició és el delicte més greu contra l’ordre públic. Es va incorporar al Codi Penal de 1995 i l’expressió que s’ha fet més famosa del tipus és “l’aixecament públic i tumultuari”. Aquest no és l’únic element del tipus penal; la configuració legal fixada al Codi comporta tres elements simultanis: l’acció, els mitjans i la finalitat. Cal sumar a la situació de desconcert actual que no existeix jurisprudència prèvia en relació a com pot produir-se aquest delicte. Però malgrat les línies i línies que podríem escriure a fons i amb arguments explicant la inexistència de cap aixecament públic i tumultuari, que no es va utilitzar la força i que no es va actuar al marge de la llei, ni impedir funcions a cap autoritat, malgrat tot això, la qüestió més greu aquests dies ens ha de preocupar és la incompetència manifesta de l’Audiència Nacional per jutjar aquest delicte.

Sense cap mena de dubte, el tribunal competent és l’Audiència Provincial del territori en el que s’hagi comès presumptament el delicte. La sedició, tal i com està configurada, no és un delicte contra les institucions de l’Estat, sinó un delicte contra l’ordre públic (on no hi té cabuda l’Audiència Nacional). En aquest context, no ha d’estranyar l’aparició d’una interlocutòria ordenant presó que introdueix com pot el terme “alçar-se com a promotors” per aconseguir la connexió amb l’alçament públic i tumultuari. I, en la mateixa línia, la introducció de “la masa” i “la muchedumbre” per referir-se als manifestants, tampoc és gratuïta, sinó el camí per arribar a l’element tumultuari; l’element tumultuari pacífic, tota una unió de conceptes més digne d’un Nobel de literatura que d’una resolució judicial.

Molt em temo, i per anar acabant, que el delicte de rebel·lió que s’anuncia no ens deixarà menys perplexos. L’aixecament públic i violent serà la base sobre la que hi pot haver delicte de rebel·lió, però a data d’avui no hi ha base fàctica per localitzar un aixecament públic i violent. Ni existeixen, ni s’han trobat cap mena de plans de conspiració per prendre les armes, fer presoners o ocupar les institucions; tot el contrari: l’esperit pacífic és la consigna.

Amb tot, i fent un repàs a títol de recordatori pels advocats compromesos amb la llibertat: citacions de fiscalia malgrat l’existència d’actuacions judicials, referèndum titllat d’il·legal sense delicte, desobediència contra el Constitucional enlloc de l’Administració, sedició i rebel·lió amb alçaments tumultuaris pacífics i una Audiència Nacional sense competència instruint i dictant ordres de presó. Tot molt normal.

L’hora decisiva

Article publicat pel regidor demòcrata Jordi Martí al línia Sarrià el 24 d’octubre del 2017.

El moment polític que estem vivint a Catalunya és el més transcendent des de l’intent de cop d’estat del tinent coronel Tejero, el 23-F de 1981, amb el qual es pretenia liquidar la jove democràcia espanyola i un incipient estat de les autonomies. Trenta-sis anys després, Catalunya està a punt de culminar un procés polític històric, com a resposta a les reiterades negatives dels poders de l’estat, durant anys, de canalitzar adequadament les legítimes demandes majoritàries de reconeixement dels nostres drets com a poble. I des de fa unes setmanes, com a resposta a la violència policial, política, judicial i econòmica exercida sobre la gent per, simplement, voler votar.

El referèndum per l’autodeterminació de l’1 d’octubre culmina el full de ruta del Govern de la Generalitat, que neix d’un mandat popular i un acord parlamentari amb el que es pretén combatre la humiliació permanent per part de les institucions de l’estat, el buidatge competencial de l’Estatut d’Autonomia i la laminació de la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya. Sense oblidar la voluntat de poder bastir un nou estat amb eines suficients per poder garantir més benestar i oportunitats per la nostra gent. L’organització del referèndum ha estat el producte de la tenacitat i l’audàcia del Govern de la Generalitat i del compromís i la mobilització de milers de catalans i d’entitats com l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI. Un èxit sense precedents pel que vam haver de pagar un preu molt alt, en forma de repressió, més de 900 ferits i sang d’innocents que solament volien votar. Segurament no trobarem cap antecedent al nostre entorn d’una iniciativa democràtica com la del referèndum de l’1-O que va reeixir, superant adversitats, amenaces, agressions i persecucions polítiques i judicials de l’estat.

Tenim un president i un Govern que compleixen els seus compromisos. Un govern valent. Un govern que ha entomat el missatge i l’encàrrec d’una majoria del poble català que s’ha alçat amb dignitat contra el que va suposar la destralada que va rebre el nou Estatut de 2006 per part del TC i les successives reculades en tots els ordres; l’econòmic, el cultural, el lingüístic, el de la projecció internacional, etc.

El president Puigdemont va comparèixer davant el Parlament en una jornada històrica el passat 10 d’octubre. I va fer allò que calia dir i fer, en les circumstàncies que ens trobem, malgrat l’impacte que va tenir en una bona part de l’opinió pública la suspensió dels efectes de la declaració d’independència. Calia donar una oportunitat al diàleg i a la negociació, sense renunciar a executar el mandat emanat de les urnes l’1-O, amb el 90% dels vots emesos. I alhora, el moviment de la suspensió dels efectes de la declaració d’independència actuava com la prova del cotó davant del capteniment del govern del PP, que després de quedar descol·locat en primera instància, va tardar poques hores a abraonar-se amb l’amenaça de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El requeriment que el govern del PP va fer al president Puigdemont el mateix dia 11, és una prova palpable de l’astúcia i de la bona estratègia seguides pel govern català. Però les pressions polítiques al món empresarial català han acabat aconseguint els resultats desitjats, amb el trasllat de la seu social de nombroses companyies; moviments que quedaran gravats a la retina de molts catalans.

Però el que semblava impossible, es va produir el dilluns 16, amb la detenció i empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i les mesures cautelars aplicades al major Trapero i a la Intendent Laplana. Sens dubte, aquestes decisions de l’Audiència Nacional ens transporten a l’antic Tribunal de Orden Público franquista i semblen preses per avortar qualsevol diàleg i mediació. Una autèntica vergonya que situa l’Estat espanyol a la cua dels països democràtics del món, i paradoxalment es produïa el mateix dia que Espanya entrava a formar part de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.

La reacció del poble de Catalunya no es va fer esperar. El dimarts 17, milers de persones es varen concentrar davant d’ajuntaments i empreses, i a la tarda dues-centes mil més ens vam concentrar a la Diagonal, exigint la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, en una demostració de capacitat de mobilització i d’unitat civil, plenes d’emoció. Després va arribar l’aprovació, el dissabte 21, durant el Consell de ministres, de l’aplicació de l’article 155. Ara el Senat, amb majoria absoluta del PP, haurà de ratificar l’agressió al nostre autogovern, a les nostres institucions i a la nostra gent.

Davant d’aquest estat de coses el Parlament de Catalunya haurà d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència. No hi ha més recorregut. I a partir d’aquí, el poble de Catalunya, de la mà dels representants de les nostres institucions, haurà de fer front a un escenari que si bé està farcit d’incògnites i incerteses, ens ha de portar a la llibertat anhelada per moltes generacions. Amb determinació, civisme, dignitat i audàcia; i amb voluntat de diàleg fins a l’últim segon.