Discurs de Joaquim Forn al Fossar de les Moreres 10-9-2016
Un any més, un altre 10 de setembre, tornem a trobar-nos per recordar el nostre passat i conjurar-nos per guanyar el nostre futur. Són moltes les nits, moltes les persones, els sofriments i les esperances que ha vist passar aquest fossar. Són molts els que hi eren i ja no hi són. Avui som aquí per tots ells. Som aquí per tornar a dir que volem ser lliures. I Som aquí per dir que aviat ho serem.
“No hi ha cap altre objectiu que no sigui el de negar a Catalunya i als catalans, el dret a decidir el seu futur. Hi ha qui per fer-ho, no ha dubtat en baixar a les clavegueres de l’Estat. La mentida i la difamació són les seves armes.”
Serem lliures perquè així ho decidirem entre tots. Perquè a Catalunya tenim un projecte comú. Un ideal compartit i en positiu que no és altre que el d’esdevenir un Estat amb les eines i la voluntat de treballar pels catalans i no contra ningú.
L’Espanya d’avui ( ho veiem aquests dies ) no té projecte. No hi ha cap altre objectiu que no sigui el de negar a Catalunya i als catalans, el dret a decidir el seu futur. Hi ha qui per fer-ho, no ha dubtat en baixar a les clavegueres de l’Estat. La mentida i la difamació són les seves armes. Dividir-nos és el seu objectiu. Busquen el descrèdit de les persones per atacar el procés. Hem vingut a dir-los que no ho aconseguiran. Que no tenim por. Que cap imputació ni cap argúcia legal podrà fer-nos desdir del nostre compromís amb la voluntat democràtica dels catalans.
Amics i amigues, tenim a l’abast el noble objectiu de la llibertat. Sabíem com ho sabem ara, que assolir-lo no és feina fàcil. Que caldria posar-hi esforç, valentia, generositat i il·lusió.
Hi ha qui diu i ens vol fer creure que estem massa cansats per acabar allò que hem començat. Que les cames ens pesen i la mà ens tremola massa per poder escriure el nostre futur. Hi ha qui diu i ens vol fer creure que l’única manera d’acabar el procés és la renúncia i la dissolució en la falsa promesa d’una Espanya fraternal. Hi ha qui diu i ens vol fer creure que ser sobiranista passa per dir que la nostra capital és Madrid.
Deixem-los dir, però no ens els creguem. Si en algun moment les cames ens tremolen, que sigui perquè hem accelerat el pas. Si la mà ens ha de tremolar, que sigui d’emoció i no de por.
Si hem d’ampliar les bases del sobiranisme, que no sigui a costa de rebaixar el somni ni l’anhel d’independència.
“Amigues i amics, Barcelona pot ser aviat la capital d’un nou Estat a Europa. Una ciutat orgullosa del seu passat i compromesa amb el seu futur.”
Com deia en Jordi Carbonell: Que la prudència no ens faci traïdors.
Amigues i amics, Barcelona pot ser aviat la capital d’un nou Estat a Europa. Una ciutat orgullosa del seu passat i compromesa amb el seu futur. Una ciutat a l’alçada del sacrifici que van fer els nostres avantpassats per defensar-la. Barcelona es va perdre el 1714, però la seva dignitat va quedar intacta. Tinguem-ho sempre present. Estiguem orgullosos de ser barcelonins. Siguem conscients que aquesta ciutat ho va donar tot, fins la vida, per la defensa de la llibertat. El Born, que alguns volen manipular com una joguina en mans de nens maldestres, n’és el testimoni més colpidor. No totes les ciutats tenen un passat tant honorable. Sapiguem ser-ne dignes i sapiguem preservar-lo.
Abans feia referència a tota la gent que avui no ens pot acompanyar. He citat en Jordi Carbonell i ara citaré a la Muriel Casals. La Muriel deia que no buscàvem cap somni, que nosaltres érem….que nosaltres som el somni. Deia que la llibertat no és negociable i que serem invulnerables si estem junts. Muriel, avui som aquí com tu haguessis volgut, junts.
Junts pel teu somni, que és el nostre. Junts per la llibertat de Catalunya i el futur dels catalans. Junts contra la por i les amenaces. Junts amb la il·lusió de tenir-ho a tocar. Guanyarem! Visca Catalunya lliure!