Han passat 2 anys al Districte de Sants-Montjuïc i el govern d’Ada Colau ha demostrat tics massa preocupants:
1.- Una anarquia organitzativa i opacitat pel que fa a la institució.
2.- Una lentitud exasperant per traçar, executar i acabar projectes.
3.- Un suspens en matèria de participació. Sense recuperació possible al setembre.
4.- Una escassa proximitat amb les entitats del territori.
5.- Un excés ideològic en cada gest i acció.
En aquests 2 anys hem vist el govern de Colau a Sants-Montjuïc perpetrar la seva pròpia #OperacióAscens fent fora del Districte el tinent d’alcalde Jaume Asens, o Jaume Absent pels amics, després de naufragar durant tot un any amb la pitjor gestió vista en dècades a Sants-Montjuïc. Informació corroborada per entitats i funcionaris a parts iguals. Annus horribilis.
En aquests 2 anys també hem vist el govern de Colau a Sants-Montjuïc poder respirar gràcies als projectes traçats des del mandat del regidor Jordi Martí. Perquè pràcticament el 50% de les coses que Barcelona en Comú explica que han fet aquests 2 anys a Sants-Montjuïc tenen el seu origen al mandat anterior. Perquè és una evidència, preocupant, com exposava el President Mas a Sant Medir el passat 13 de juny, que el govern d’Ada Colau viu de renda. Curiosa coincidència de modus vivendi amb tots aquells que tenen pisos turístics (!).
Entrem, per tant, i malauradament, en la #operacióDescens, un cop s’acaba la inèrcia dels projectes que vam deixar preparats. Entrem en la #operacióDescens amb la sensació què no hi passa res de nou al Districte ni a la ciutat. Entrem en la #operacióDescens amb la sensació que la ideologia s’ha imposat al sentit comú.
Tanmateix, aquest Districte no es pot conformar ni es pot permetre pedalar al mateix ritme que la resta de la ciutat. Si volem que Sants-Montjuïc sigui un districte pròsper; si volem fer de Sants-Montjuïc el millor districte de la ciutat; hem d’exigir recuperar el temps perdut i pedalar el doble de ràpid que la resta de districtes. I això vol dir exigir estar sempre a la banda alta d’inversions de la ciutat. Sortir de la cua; sortir de la mitjana. Aquesta és l’herència que vam aconseguir trencar el passat mandat i no volem tornar enrere. És per això que ens preguntem:
- Quant temps més pot estar un edifici com el de l’Orfeó de Sants, a mig fer, deixat de la mà de Déu?
- Quant temps més pot el govern seguir marejant la perdiu al Poble-sec amb el Pla d’Equipaments per no accelerar com pertocaria la remodelació de la Casa de la Premsa?
- Els veïns de Font de la Guatlla han d’esperar 2 anys més per tenir un “estudi” que els permeti decidir quina és la millor manera d’encarar la finalització del PERI del Turó?
- Quant temps més cal esperar per posar fil a l’agulla a un clam veïnal com és la remodelació integral del passeig de la Zona Franca, cabdal per la dinamització comercial als barris de la Marina?
- Quant temps més tindrem la plaça olivereta, la única àrea verda de Sants-Badal, sense remodelar després que el govern hagi renunciat a ni tan sols fer un procés participatiu per encarar-la en aquest mandat?
- Quant temps més haurem de sentir al govern creure’s, innocentment o no, que un pla d’usos pel triangle de Sants-Hostafrancs és la solució perquè per exemple es diversifiqui el comerç de Creu Coberta o als voltants de la plaça Osca?
- Es creurà el govern d’una vegada, tancant el projecte complet en aquest mandat, que el desenvolupament de Magòria és una gran oportunitat i una prioritat per al creixement qualitatiu d’una gran majoria de clubs esportius del nostre Districte?
Totes aquestes qüestions són un petit tast de reptes necessaris que el Districte està aparcant o no està entomant amb la suficient diligència. I és que en aquests 2 anys sembla que el govern d’Ada Colau vulgui portar Barcelona i Sants-Montjuïc a una #OperacióDescens: Descens en inversió, Descens en oportunitats, Descens en qualitat de l’espai públic, Descens en la percepció de seguretat, Descens en la proximitat institucional i la participació, Descens en la transparència, Descens en la neteja, Descens en la promoció del comerç, Descens en el turisme de qualitat, Descens en zones verdes, Descens en lloguers assequibles per als joves, i no tan joves, que es volen emancipar…
Des del Partit Demòcrata volem que Barcelona i Sants-Montjuïc puguin tornar a ser un jardí d’oportunitats per a tothom. Tenim 2 anys per a explicar que Barcelona pot i ha de ser una ciutat justa, pròspera, propera, segura, accessible i assequible pels barcelonins. Tenim 2 anys per explicar que Barcelona no pot tolerar que el discurs de l’odi guanyi enfrontant la gent amb el turisme quan al contrari: El turisme és una font de riquesa ara que les nostres indústries estan cada cop més robotitzades. Tenim 2 anys per explicar que som l’alternativa per donar esperança en un futur millor a tots els barcelonins. I des del Partit Demòcrata de Sants-Montjuïc farem l’impossible per a fer-ho possible.
Carta mensual de Sergi Sarri, Conseller – Portaveu del Grup Municipal Demòcrata al Districte de Sants-Montjuïc
Projecte Barcelona 2019 