“Colau hace grandes discursos, pero cuando rascas no hay nada nuevo”

Hay coincidencia en la parálisis en la ciudad y, aunque se puedan aprobar los presupuestos con la cuestión de confianza, nos preocupa el día siguiente. Hay que buscar soluciones a la parálisis, al (PEUAT) el nuevo plan de hoteles o la ordenanza de terrazas, hay que hablar de empleo, del salario de Barcelona…

Entrevista d’El País a Joaquim Forn, 4-12-2016

“Durante el mandato Trias pactamos a derecha e izquierda desde una posición central; Colau ha sido incapaz, siempre ha gobernado para unos pocos”

Pregunta. ¿Cómo van las negociaciones por la moción de censura?

 Respuesta. Es una idea que no se concretará de un día para otro. Hay coincidencia en la parálisis en la ciudad y, aunque se puedan aprobar los presupuestos con la cuestión de confianza, nos preocupa el día siguiente. Hay que buscar soluciones a la parálisis, al (PEUAT) el nuevo plan de hoteles o la ordenanza de terrazas, hay que hablar de empleo, del salario de Barcelona…

 

P. Colau ya se tenía que someter a una cuestión de confianza para aprobar el presupuesto. ¿No se precipitó?

R. Dije que se tenía que construir una mayoría alternativa y fue tras la reprobación de Colau en pleno, que supuso un cambio, porque no le apoyaron ERC y CUP, como en la investidura. De cara al electorado no podemos estar de brazos cruzados.

P. ¿Pero con la aritmética que hay al pleno, cree que es posible echar Colau?

R. Nosotros estamos dispuestos. Son necesarios 21 votos y ponemos 10. Hasta ahora hemos sido capaces de poner en evidencia la debilidad y la inacción de Colau y su gobierno. Esta situación debilita la ciudad, es responsabilidad de los grupos ponerle remedio.

P. ¿No predominan los intereses de partido sobre los de ciudad?

R. Todos hacemos política, pero nosotros no gobernamos solo para los nuestros. Durante el mandato Trias pactamos a derecha e izquierda desde una posición central; Colau ha sido incapaz, siempre ha gobernado para unos pocos y buscando la complicidad de determinados sectores minoritarios de la ciudad. La mayoría más fácil, que sólo requiere un partido, somos nosotros.

P. El socialista y socio de Colau, Jaume Collboni, dice que hay que contar con ustedes.

R. Sí, quiere ser la cara amable del gobierno, pero para realmente acercarse hace falta un cambio de actitud. ¿Tenemos que trabajar sobre el PEUAT de Collboni o el que quería Colau? Prometió cambios y los contenidos continúan siendo los deBarcelona en comú.

P. ¿Cómo plantearán negociaciones imprescindibles para Colau, como el PEUAT o el tranvía?

R. La moratoria tiene fecha, pero la presión no nos influirá, no votaremos un PEUAT si no estamos de acuerdo. Dijeron en otoño y no hemos visto ningún documento. Sobre el tranvía, lo hemos estudiado: nos venden humo, tanto desde el punto de vista económico como ambiental y de movilidad. Y el cálculo de la tasa de regreso social de la infraestructura está mal hecho, lo explicaremos en enero.

“Lo que nos preocupa son las carencias políticas. En un momento de recuperación económica podemos perder oportunidades”

P. ¿Cómo explicaría la gestión de Colau?

R. En el día a día, las cosas funcionan porque los equipos técnicos hacen funcionar la ciudad. Lo que nos preocupa son las carencias políticas. En un momento de recuperación económica podemos perder oportunidades, se han dado mensajes contradictorios que han asustado a posibles inversores y la mejor manera de combatir las desigualdades es con la ocupación que crean las empresas. Han hecho muchos discursos y mucha política de gestos, grandes anunciados, pero cuando rascas no hay nada nuevo, ni cambios, sino deficiencias y desconocimiento.

P. Existe la sensación que este mandato la oposición hace poca oposición. ¿Tendrán más protagonismo?

R. Puedo aceptar que tras perder unas elecciones que no contábamos tuvimos un momento de luto, pero desde septiembre estamos haciendo propuestas. Otra cosa es que se han empezado a ver las debilidades de Barcelona en Comú, hemos empezado a ver errores importantes en la gestión, en la toma de decisiones o en la parálisis que nos han ayudado a tener más visibilidad. Con todo, queremos ser propositivos para sacar adelante la ciudad.

P. Trias le señaló como sucesor, pero el PDCAT eligirá el cabeza de lista en unas primarias, y ya se han postulado algunos nombres. ¿Las teme?

R. No, es muy positivo que haya otras personas que se postulen. Es la demostración de que en nuestro partido hay ideas sobre Barcelona.

“Barcelona no se puede quedar al margen, tiene que ejercer de capital de Cataluña. Hay que estar junto a las instituciones catalanas”

P. El PDCAT se está refundando. ¿Pesará más la federación de Barcelona, presidida por Mercè Homs?

R. Sí. Tiene que pesar y el presidente de la federación siempre ha sido un regidor. El partido tiene muchas cosas a decir y solo podemos ganar si tenemos un partido cohesionado que funciona y hace el trabajo que toca, se implicará más en las cuestiones municipales.

P. ¿Cuál tiene que ser el papel de Barcelona en el proceso soberanista?

R. A nivel nacional vivimos un debate importantísimo y Barcelona no se puede quedar al margen, tiene que ejercer de capital de Cataluña. Hay que estar junto a las instituciones catalanas y a la vez hacer ruta en otros ámbitos de liderazgo internacional en los que la ciudad es referente: smart cities, investigación…

P. Colau no se decide a hacer el referéndum para que Barcelona entre en laAsociación de Municipios por la Independencia (AMI). ¿Lo impulsará?

R. Se ha decidido a no hacerlo y finge tener dudas. En el pleno sería tan sencillo como dar libertad de voto a sus regidores y ya seríamos, de la AMI por la vía que ha ejercido el 99,9% de los municipios. En el referéndum tira pelotas fuera, no hay que reformar ningún reglamento como dice, que no maree la perdiz, tiene que afrontar temas que quizás no le son cómodos, no quiere que se haga ni que Barcelona esté en AMI. Nosotros lo hemos pedido vía ruego y proposición en reiteradas ocasiones.

 

P. ¿Qué haría usted en temas sobre los que hay consenso en que hay que hacer algo, como el turismo o los coches?

R. Con el turismo se está haciendo exactamente el mismo que hacíamos nosotros. Una cosa que no haríamos es criminalizarlo como lo están haciendo. Nos preocupan las zonas con masificación, pero no podemos hacer un cambio respecto a la economía y los ingresos de la ciudad, sería una locura. Defendemos que el Ayuntamiento ingrese el 100% de la tasa turística, hay margen para subirla… Lo que no es necesario es ir tanto a fomentar el turismo, no hay que ir a vender Barcelona porque Barcelona se vende bien.

P. ¿No harían promoción?

R. Se tiene que hacer, pero no es una prioridad, si tenemos un dinero vía tasa turística no es prioridad vender que venga mas gente. Me centraría en la limpieza de determinados barrios, infraestructuras, seguridad, en aumentar las inspecciones de los apartamentos ilegales… combatir un tipo de turismo que no es el que queremos.

P. ¿Y con los coches?

R. Hicimos el plan de movilidad urbana con un respaldo político bastante amplio, y fijaba objetivos claros. Pero no se tienen que tomar medidas por la vía de la imposición, tenemos que hacer frente a la contaminación y estudiar medidas valientes, no tenemos que tener miedo porque nos jugamos la salud de los ciudadanos, pero las medidas tienen que ser consensuadas.

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

Entrevista a Joaquim Forn, El Punt-Avui 20-11-16

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

En el moment en què l’oposició al consistori de Barcelona maniobra per fer de contrafort al govern d’Ada Colau, el portaveu i home fort del grup de CiU, Joaquim Forn, explica què hi ha al darrere d’aquesta estratègia.

Encara veu possibilitats de configurar una alternativa, o moció de censura, a Colau?

Hi estem treballant. Continuem tenint reunions amb tots els grups, incloent-hi el PSC, i això ens ha ajudat a tenir un contacte més sovintejat per plantejar alternatives a qüestions que son importants per a la ciutat.

Si calgués, faria govern amb el PP o C’s?

Nosaltres el que vam dir és que el que era imprescindible era que en aquesta majoria que volem construir hi hagués ERC i el PSC. I aquesta és el nostra voluntat. És evident que el PSC, en aquests moments, ha fet l’opció d’entrar en el govern de Colau, però continuem creient que entre aquests tres partits hi ha molts possibles punts d’acord. I en una situació de necessitat, crisi, i paràlisi com la que estem vivint a Barcelona, està plenament justificat que aquestes tres formacions puguem actuar conjuntament

A principi de mandat, alguns sectors de dins i fora del partit els van acusar de no haver intentat un moviment semblant. La d’ara, doncs, és una maniobra de correcció?

No. Són coses diferents. La nostra proposta es fa en un moment en què han passat coses importants. D’entrada, cal recordar que la senyora Colau va ser investida amb els vots del PSC, ERC i la CUP, i nosaltres plantegem això en el lmoment que ERC i la CUP han aprovat una reprovació al govern. Per tant, el suport inicial que tenia Colau, no és el mateix que ara. I no només des del punt de vista polític, sinó també social.

Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.

En què ha pecat, el govern de Colau?

En prepotència i desconeixement. Prepotència, per pensar que podien actuar com si tinguessin majoria absoluta. Colau s’ha arribat a creure que ha fet un gran canvi o revolució. I la realitat diu que només estan a un regidor i 17.000 vots de nosaltres. I, alhora, han topat amb la realitat. Desconeixien absolutament les regles del joc, i que aquí, per tirar endavant projectes, els has de pactar i aconseguir majories. I és preocupant que davant d’aquesta situació de paràlisi la resposta de Colau sigui dir que, si pogués, convocaria eleccions. Això no va així. Les eleccions seran el 2019 i el que ha de fer l’alcaldessa, ara, és governar. Aquesta actitud de creure que no té el suport polític però sí el popular és una mostra de populisme com feia temps que no vèiem. Però vaja, tampoc ens estranya, perquè és un govern que ve de l’activisme i que es creu que representa la societat sencera, quan Barcelona és molt plural.

Perceben una voluntat de bloqueig respecte a projectes que vostès van impulsar en el govern?

Sí, i aquí també hi ha una diferència capital. Quan nosaltres vam arribar al govern, en Xavier Trias va repetir que s’havia de continuar el que s’havia fet bé abans, i que a l’Ajuntament hi ha gent amb molta vàlua a nivell tècnic i que calia comptar amb ells. La manera d’actuar, però, de Colau i el seu equip, és que tot el que s’ha fet abans, i no només CiU, està mal fet i s’ha de començar de zero. Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.

En aquestes converses que mantenen amb la resta de grups, hi ha una intenció de reivindicar el lideratge de CiU com a oposició?

Més que un intent de liderar-lo, estem exercint una responsabilitat. Si presentem una reprovació al govern, i es guanya, el que no podem fer, com a grup majoritari, és quedar-nos de braços plegats i veure què passa. Tenim un projecte alternatiu per a la ciutat i volem que es compleixi. Si el govern ho paralitza tot i és incapaç de tirar endavant els projectes que la ciutat demana, ho haurà de fer l’oposició. I és el que volem fer. Som l’alternativa política, perquè som qui tenim més regidors a l’oposició, i també volem ser una alternativa social, en què els ciutadans ens reconeguin com el partit que té un model contraposat.

El segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ja ha manifestat que el govern haurà de fer un esforç per entendre’s més amb vostès o Ciutadans. Percep un canvi d’actitud?

Per ells, deu ser una necessitat. Ara bé, això es converteix en retòrica quan no es trasllada a la realitat. Dialogar no és que l’alcaldessa truqui un dia al president del nostre grup, es vegin i es facin una foto. Dialogar vol dir voluntat d’arribar a acords, cedir o acostar posicions. I fins a dia d’avui, això ho hem vist en comptades ocasions.

En la regulació a aprovar sobre establiments turístics, per exemple, podrien anar d’acord amb el PSC?

Sí. He dit que hi ha partits que ens podem posar d’acord en qüestions. La pregunta, aquí, és si BComú està disposada a cedir i a formar part d’aquesta possible majoria.

Blindar el centre de la instal·lació d’allotjaments podria ser un plantejament salomònic per arribar a un acord?

Sí. És evident que hi ha espais on la possibilitat que hi hagi més usos turístics està esgotada. Això ho compartim. El que hem de veure és fins on arriba aquesta limitació, i de quina manera no perdem ocupació o bé de quina manera mantenim uns rendiments, que són molt importants, del turisme. No es pot explicar només una part de la pel·lícula.

Després de la pèrdua de l’alcaldia s’ha dit, mig en broma mig seriosament, que CiU havia de superar un període de dol. Ja l’han deixat enrere?

Sí, absolutament. Era un procés que havíem de passar i no tothom ho afronta de la mateixa manera. Però, ara, tots els regidors ja estan al 100% i amb ganes.

La no-renúncia de Trias, però, transmet un sensació d’interinatge al grup. Hi està d’acord?

D’entrada, s’ha de recordar que Xavier Trias no va dir que marxaria sinó que no seguiria el proper mandat, que no és el mateix. Ell també té un paper a desenvolupar, que segurament no és el d’estar-hi al capdavant, perquè ha cedit aquest paper, en aquest cas a mi.

Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.

I que li hagi cedit el lideratge ho hem de llegir en clau successòria?

No, simplement en clau interna. Si a partir d’aquí em preguntes si tinc aspiracions, la resposta és que sí. Ja he dit que la meva voluntat és presentar-me a les primàries. Però el que per nosaltres ha de ser una obsessió és construir aquest model alternatiu, que ja està força construït, i que es vegi.

Si Colau es va reivindicar com una alternativa d’esquerres a Trias, vostès volen ser el mateix des del centredreta?

Això seria caure en el seu parany. Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.

Foto. Parlament ciutadà

 

Raons per construir una nova majoria a Barcelona. De Joaquim Forn

Article publicat el 2-11-16 al Diari Ara

Divendres passat, en el decurs del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, vaig anunciar la voluntat de començar a treballar per construir una alternativa al govern d’Ada Colau.

La decisió és conseqüència de la reprovació que vàrem presentar i que va assolir un ampli suport entre diferents partits del consistori. Concretament va aconseguir el suport de 23 regidors (CiU, C’s, ERC i el PP), contra 15 (BComú i el PSC) i l’abstenció de la CUP.

Per què vàrem presentar una proposició de reprovació?

Han transcorregut 16 mesos des de l’arribada al govern de Barcelona en Comú. En aquests mesos hem tingut prou temps per saber cap on vol portar la ciutat Ada Colau.

El balanç que faig d’aquests mesos de govern no és positiu. Ja vaig dir al plenari de l’Ajuntament que no tot el que s’havia fet ens semblava malament, fins i tot podem compartir algunes de les polítiques que s’estan realitzant, però tenim un govern mancat de rumb, que pateix una feblesa i un aïllament que poden acabar paralitzant la ciutat.

“En una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta i de tirar endavant les ordenances fiscals”

Ja sé que la ciutat en el seu dia a dia funciona, però si no es prenen decisions o si es retarda l’execució de determinats projectes de ciutat -i això s’uneix a la manca d’ambició i lideratge- es pot fer recular Barcelona i fer-li perdre oportunitats.

No es tracta de fer una llista de temes; tan sols cal recordar que en una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta, el Pla d’Actuació Municipal, i s’ha vist incapaç de tirar endavant les ordenances fiscals. Per acabar-ho d’arreglar, tenim a l’horitzó l’aprovació dels pressupostos municipals.

Si, a més, hi afegim els projectes aturats o una abusiva política de gestos i declaracions que només ajuden a crear divisió i confrontació, no sorprèn que la reprovació del consistori hagi estat tan majoritària.

Per què volem treballar per construir una alternativa?

Si després de la reprovació no exercíssim la nostra responsabilitat liderant una alternativa al govern, no estaríem fent la feina que ens pertoca. Es tracta d’una responsabilitat principal del grup de Convergència i Unió, perquè només ens separa un regidor i 17.000 vots de Barcelona en Comú.

Som perfectament conscients de l’aritmètica municipal. Sabem que per assolir una majoria de 21 regidors, els necessaris per presentar una moció de censura, cal la suma de grups polítics ideològicament molt diferents. Qui es quedi només amb aquesta part de l’anàlisi, per molt realista que sigui, es resigna a deixar que les coses continuïn com estan. No és el nostre cas: nosaltres no ens resignem.

“Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i l’abast de l’alternativa”

La nostra determinació no s’esgota ni en un ni en dos mesos. Volem articular aquesta majoria política quan es donin les circumstàncies per fer-la possible. Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i el seu abast.

A curt termini estem convençuts que podrem articular majories des de l’oposició, al voltant de determinats temes, com per exemple la internacionalització de Barcelona, el foment de l’economia productiva o la creació de llocs de treball que ens podran ajudar a sortir de l’actual situació de paràlisi.

Però el que sobretot volem és construir una alternativa social majoritària. Aquest és el nostre objectiu a mitjà termini. No podem aspirar a construir una majoria política sense recuperar complicitats amb els sectors econòmics, socials i culturals. Avui hi ha molta gent que està esperant superar una visió de ciutat dividida entre bons i dolents, una ciutat de baixa volada, dirigida i que aposta pel decreixement de l’economia, en definitiva, de les oportunitats per a tothom. Són molts els ciutadans que volen recuperar l’ambició, el respecte al civisme, a la iniciativa individual, que aposten per una ciutat que generi activitat econòmica i que volen que Barcelona exerceixi de capital.

A tots ells ens dirigim i per a ells construirem una alternativa.