Etiqueta: Plenaris

Discurs llegit per Sònia Recasens

Davant les declaracions de Pisarello on acusa als Grups municipals de no voler pactar els pressupostos, malgrat l’esforç que hauria fet el Govern al reunir-se i intentar arribar a acords amb tots. Volem manifestar rotundament que això és fals. Ni s’ha negociat, ni coneixíem la proposta de pressupostos abastament, com ha assegurat. Són mentides del Govern Colau, mentides a les que ja ens tenen acostumats. Pel que fa a nosaltres, al Grup Municipal de CIU (Forn i Recasens), Pissarello només s’hi ha reunit una vegada el 7 de novembre i va ser una reunió purament “formal” on no ens va entregar cap informació rellevant. Vam poder accedir a la documentació del projecte de pressupost (un document de 1.000 pàgines) 48 hores abans del debat en comissió, com qualsevol altre expedient que va a Comissió. És obvi per tant que la voluntat “negociadora” i les “converses sinceres” a les que Pisarello feia referència són falses. La nostra única reunió de pressupostos, tot i que el Govern ens va demanar que fos una conversa sincera i nosaltres ens els vam creure, es va acabar convertint en una foto. No hi ha hagut ni trucades ni reunions posteriors. Van voler escenificar que el seu Govern no era un Govern tancat, sinó obert i dialogant, tot per pur “maquillatge”.

Vostès volen donar una imatge de màrtirs. D’un Govern que vol tirar endavant les seves polítiques i que l’oposició és “un dimoni amb cua” que no els deixa governar, i això no és així. Se’ls veu el llautó. Vostès no tenien cap intenció de pactar el pressupost.  Vostès han preferit quedar-se sols i aïllats, abans que pactar el pressupost amb el grup majoritari de la oposició. Els importa més la imatge que l’aprovació en sí. Vostès anteposen els interessos partidistes, de no sortir recolzats per nosaltres, que no pas els interessos de ciutat, delsbarcelonins i barcelonines. Volem saber si faran cas de Collboni i voldran negociar de veritat amb nosaltres, amb el grup majoritari de la oposició. Però mentrestant els hi rebutjarem els pressupostos, i ho farem amb motius.

Rebutgem aquests pressupostos 100% Colau per 4 motius molt concrets:

Primer: sustenten el seu pressupost en 5 eixos molt específics del seu PAM, un PAM que els hi recordem que és “nonat”. Ens sorprèn que basin el seu pressupost en aquest PAM que tota l’oposició li va votar en contra. Si realment tenien ganes de pactar el pressupost, almenys podien haver fet un mínim esforç i haver pactat prèviament 5 ó 6 ó 7 eixos (els que considerin) prioritaris on haguéssim pogut posar-nos tots d’acord i a partir d’aquí dotar-los pressupostàriament. Aquest hagués estat un bon punt de partida.

El segon motiu és que estan atrapats en les seves denúncies populistes sobre el superàvit. Durant el mandat Trias la que avui és tinent d’alcalde Janet Sanz va escriure un tuit on deia: “és indecent que a Barcelona, mentre l’Ajuntament fa superàvit, el patiment a Nou Barris continui” o un altre on asegurava que“Trias torna a fer superàvit, 19 milions en plena crisi, els diners pels bancs i no pels barris”. Vostès avui es presenten davant de la ciutadania amb un superàvit de 70M€ (69,7M€)!!! Per tant, la segona cosa que els hi volem dir és que vostès queden atrapats en la seva pròpia dinàmica que els va fer “grans”. Què opinen ara de fer superàvit? També ara estan els diners als bancs en comptes de posar-los a Nou Barris?. Cal a més denunciar una cosa que és molt greu: com aconsegueixen aquest superàvit? El produeixen bàsicament per dues coses, i totes dues coses ens semblen especialment greus:

Per inexecució del pressupost. En concret han deixat d’executar 48M€ de pressupost, dels quals i això és gravíssim, uns 21M€ provenen d’inversions no executades. No és cert que vostès executin i tirin endavant el que pressuposten.

Tenen majors ingressos provinents de les plusvàlues. Varen ser vostès mateixos els que es van presentar a les eleccions dient que acabarien amb les bombolles immobiliàries, que acabarien amb la inflació del sector immobiliari, i en canvi avui vostès de forma cruel veuen com tenen uns majors ingressos no previstos produïts per aquesta bombolla immobiliària. Estan atrapats en les seves pròpies dinàmiques populistes.

En el tercer punt voldríem parlar de les partides, on destinen els diners. Vostès el desembre del 2014, també van fer un article duríssim que es deia “Guanyem Barcelona” on deien frases com aquestes: “Mai un Ajuntament de la ciutat de Barcelona havia estat tan ric, amb una ciutadania tan pobre”, o com aquesta altre “El consistori aprova uns pressupostos que perpetuen les desigualtats entre barris com Nou Barris i Sant Andreu”. Doncs bé, a la Comissió d’Economia del mes de Novembre vostès mateixos van presentar un informe de conjuntura econòmica de la ciutat de Barcelona on es mostrava que l’atur a Nou Barris era més que el doble que l’atur de Sarrià-Sant Gervasi. Novament queden atrapats amb les seves declaracions populistes i veuen com les desigualtats es perpetuen. En el  pressupost que avui vostès ens presenten podem comprovar com la inversió a Sant Andreu només creix un 0,6%  i encapçala el rànquing per la cua i per tant, no sabem com pensen acabar amb les desigualtats que vostès tant denúncien. L’article “Guanyem Barcelona” continuava dient: “No es contempla cap modificació fiscal, es perd un any per pal·liar els desequilibris econòmics a través d’una política fiscal més redistributiva”. Doncs be, quina és novament la realitat ? On està la seva política fiscal? Han estat incapaços de tirar endavant unes noves ordenances fiscals. Aquesta és la crua realitat. Quins són els ingressos que contemplen aquests pressupostos que avui ja no veuran la llum? Vostès han estat incapaços també de presentar davant de la ciutadania i per tant del Consell Plenari, una política fiscal més redistributiva. En aquest mateix article es deia: “Els pressupostos són centralistes, ja que només el 15 % de la despesa es gestiona directament des dels barris”. Sàpiguen que els pressupostos que vostès avui ens presenten només preveuen que els barris gestionin un 12,25%. Per tant menteixen sobre la descentralització i el “poder real als barris” que tant pregonen… Una altra denúncia que vostès fan en aquest article “El Sr Trias aplica el mateix a Sanitat que un paquet que engloba dietes, publicitat i propaganda, treballs tècnics i estudis”. Saben vostès quant apliquen a Salut en el pressupost que ens presenten? Colau destina a Salut 19M€. I saben què destina Colau en aquest mateix pressupost a “dietes, publicitat i propaganda, treballs tècnics i estudis”? doncs un total de 23M€. Per tant, novament veiem que cauen en el seu propi parany. Vostès van guanyar dient que implantarien uns pressupostos redistributius i justos, i s’han hagut de menjar les seves pròpies paraules, presentant uns pressupostos que no tenen res a veure amb això.

En Comerç, per exemple, en uns moments més necessaris que mai per dinamitzar el nostre comerç de proximitat, veiem com en el seu pressupost també hi ha una davallada. En concret passa de 80,6M€ a 71,5M€. Quina explicació te això? I tal com es diu en el mateix informe de l’Interventor, “No es preveu cap despesa per tirar endavant el Pla de Comerç 2013-2016” (era el nostre Pla i no s’ha elaborat cap altre Pla més …).

I la ocupació i generació de llocs de treball? En l’Informe es diu que “En polítiques d’ocupació no es pressuposten els 20M€ que es van destinar en el pressupost del 2016”. Com es que no es consoliden les polítiques d’ocupació? Era només per una foto? Era només per contentar al PSC, recent entrats al Govern?

Les partides destinades a què la “ciutat funcioni”, parlem de partides destinades a què la ciutat estigui més neta, millor il·luminada, clavegueram… també pateixen unes retallades del 13% (una retallada de 51M d’euros). I això per CiU també és una prioritat.

En matèria de Serveis Socials, a banda del ball de xifres que no quadra cap, vostès també suspenen. A l’últim informe publicat als mitjans de comunicació es pot veure com es denuncia que els pressupostos d’Ada Colau han patit una davallada de l’11%. Com volen pactar amb nosaltres eliminant partides essencials?

En el quart motiu volem fer esment de quelcom que també és importantíssim i que afecta el dia a dia dels districtes i els ciutadans: ens referim a les inversions. Vostès falsegen la xifra d’inversions. A la roda de premsa es van presentar dient que les inversions del 2017 pujarien a 429M€. En canvi sobta comprovar una frase de l’Informe de l’Interventor on es diu: “o el 2017 no s’executen la totalitat de les inversions que han pressupostat o, si s’executen, entraran en dèficit”. En concret Intervenció parla de 47,7M€ la despesa que si és executada (d’aquests 21,4M són d’inversió) en la seva totalitat, faria que l’Ajuntament de Barcelona, l’any 20017 entrés en dèficit. Per tant, siguin sincers i diguin si tenen previst executar aquest pressupost i fer dèficit, o diguin la veritat i expliquin que avui es presenta un pressupost que no és transparent, i que en realitat la inversió i despesa a executar a Bcn no ascendeix a 429M d’€ sinó gairebé 50M menys.

Vostès avui estan “tranquils” perquè creuen que aprovaran aquests pressupostos fent servir la qüestió de confiança. Han de saber però que una QC és quelcom legítim, que preveu la llei, però que s’ha de fer servir després d’haver esgotat totes i cadascunes de les possibilitats d’intentar tenir uns pressupostos negociats i consensuats amb la major part possible dels grups d’aquest consell plenari. Això no ha estat així. Vostès han fet ús de la QC sense abans haver esgotat la possibilitat del pacte. I així no s’hauria de governar la ciutat. Vostès no han fet els esforços necessaris per arribar a acords i avui el que fan és “patada cap endavant” i fer el que no han sabut fer amb el diàleg, el consens i el pacte que és el que s’esperaria d’un Govern minoritari com el seu.

M’agradaria també dirigir-me al seu soci de Govern. El PSC. El PSC a la Comissió d’Economia ha fet una defensa d’aquests pressupostos amb la boca ben petita. Mai havíem vist un PSC tant acomplexat. La Regidora Ballarin ha apel.lat al fet que Barcelona sempre havia tingut els comptes sanejats, per a què avui els donem suport. Li vull dir a la regidora que no se ben bé quin concepte té el PSC de “comptes sanejats”, perquè quan CiU va arribar al Govern recordi que hi havia un dèficit de 800M€ i això, que jo sàpiga, no són uns comptes sanejats. També volem recordar que els superàvits que vam generar al primer any de mandat van anar destinats a eixugar aquet dèficit. Un cop vam tenir el dèficit eixugat, vam destinar el superàvit a finançar noves inversions fent la modificació de crèdit pertinent. Aquesta és la explicació de com vam generar superàvit i en què el vam gastar. Ens agradaria saber per què avui el Govern genera superàvit i què en fa d’ell.

El PSC parlava de pressupost “expansiu”, i això torna a ser fals. Torna a ser fals perquè aquest Govern haurà de deixar d’executar 48 M€ per no entrar en dèficit. Si deixen d’executar aquesta despesa no seran uns pressupostos que pugin un 4%, sinó que creixeran només un 1,5%.

Estem davant d’un Govern sol, aïllat i atrinxerat sota les seves pròpies demagògies i mentides, estan atrapats a la teranyina de les promeses incomplertes. Són incapaços de tirar endavant qualsevol política que s’aguanti per si sola. Si això era la “nova forma d’entendre la política”, si això era la “nova política”, doneu-me la “vella política de sempre”, la que sempre havia estat capaç de tirar la ciutat endavant amb pactes, consensos i diàlegs. No compartim la seva forma barroera i menyspreable que tenen de tirar endavant amb la ciutat.

La qüestió de confiança és un recurs legítim que preveu la llei perquè s’utilitzi en últim extrem i no com un rodet d’un Govern sectari i sense diàleg. Vol que li comenti que opinava el seu Govern, el grup d’ICV, davant la qüestió de confiança? Gomà deia: “vincular el pressupost a una qüestió de confiança voldria dir que és un Alcalde més en precari que mai” “Era un govern políticament incapaç, aïllat, amb un pressupost rebutjat” i qualificava la qüestió de confiança “com un drecera no democràtica”.

També tenim declaracions del qui ara avui és el Gerent de l’Ajuntament de Barcelona, en Jordi Martí (quan era Regidor president del PSC): “constatem el fracàs del Govern Municipal i la seva incapacitat, i entenc que la Tinent d’Alcalde d’Economia (Sònia Recasens) faria bé en abandonar les seves responsabilitats ja que demostra que no te un projecte econòmic i que no pot forjar un consens”. Faran cas al seu Gerent?

No ens estranya que no hagin trobat suports a un pressupost 100% Colau. Aquest pressupost no ha agradat gens. Retalla les inversions, retalla el manteniment de la ciutat, tindrem una ciutat amb menys recursos i per tant, una ciutat més bruta, menys il·luminada i més incívica, amb una cotilla d’uns ingressos desbocats per la bombolla immobiliària. Uns pressupostos on la única gran mesura que proposen és l’entrada de 400 persones a la plantilla municipal, que no és que sigui dolent per si mateix, però permeti’m que els hi digui que quan vostès es posen a “contractar gent a la casa” la veritat és que ens agafa tremolor de cames. Tenim uns pressupostos que reatllen en matèria de polítiques socials. Vostès perpetuen les desigualtats als barris, s’acarnissen sobre el comerç retallant el pressupost, i no tenen una política clara de generació de llocs de treball.  Es un pressupost que falseja les xifres i que ens farà entrar en dèficit si l’executen en la seva totalitat. Dèficit vol dir “retallades” i per tant, o faran dèficit o vostès estant mentint a la ciutadania.

En definitiva, els hi recordem que uns pressupostos no s’aproven a les xarxes socials. Uns pressupostos s’aproven arromangant-se, dialogant, treballant i consensuant. Estarem amatents a veure si hi ha un canvi d’actitud.  Però ja ens van dir que aprovarien els pressupostos per Decret, i per tant, seran els pressupostos més minoritaris de la història d’aquest Ajuntament. Potser tindran “sí o sí” pressupostos,  com vostès no han parat de dir, però també tindran solitud, feblesa i pèrdua d’oportunitats per Barcelona. Aquest Govern ha fracassat en el seu projecte més important de ciutat.