Etiqueta: habitatge

Trias lamenta el rebuig de Colau a actualitzar el Pla d’Habitatge després que noves dades demostren que hi ha menys pisos buits dels que deia el Govern

El president del PDeCAT afirma que hi ha un error de diagnosi i cal fer ajustaments i adaptar el Pla a la realitat

El President del Grup del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha lamentat el rebuig de l’alcaldessa Ada Colau a actualitzar el Pla d’Habitatge després que noves dades demostren que hi ha menys pisos buits dels que deia el govern municipal. Xavier Trias ha explicat que hi ha un error de diagnosi i que cal fer ajustaments i adaptar el Pla a la realitat.

Xavier Trias ha adreçat un Prec a l’alcaldessa Colau que feia referència als habitatges buits a la ciutat de Barcelona que demanava “atenent als resultats de l’informe que demostra que el parc d’habitatges buits a Barcelona és molt inferior a les previsions sobre les que es va elaborar el Pla d’Habitatge, el govern municipal presenti en el següent Consell Plenari una actualització del Pla d’Habitatge que contempli una nova calendarització de les actuacions previstes per tal de donar resposta als actuals endarreriments en el seu compliment”.

Trias ha recordat que el PDeCAT va donar suport al Pla de l’Habitatge 2016-2025, que partia del supòsit de l’existència d’un percentatge d’habitatges buits a Barcelona comprès entre el 4% i 11% del total (entre 31.202 i 88.259 habitatges). El govern, però, ha constatat que el nombre real d’habitatges buits a la ciutat s’estima en un 1,5% del total dels existents. Molt inferior a la previsió.

Xavier Trias ha afirmat que “quan es fa campanya ens diuen coses que després no es poden complir, però quan fas un Pla, des del govern, s’ha de complir, i per això, davant les noves dades de pisos buits, molt inferiors a les que es deia, cal revisar el pla”.

Trias ha lamentat que l’alcaldessa hagi rebutjat el Prec. “Vam aprovar el Pla de l’Habitatge, que hauria de tenir més anys de recorregut i d’acord amb el màxim de forces polítiques, no volem confrontació en les polítiques d’habitatge”, ha dit Trias. “Hi ha un error de diagnosi, els pisos buits són inferiors als que pensaven i cal fer ajustaments i adaptar el Pla a la realitat”, ha insistit Trias.

Barcelona, 27 d’abril de 2018

El grup del PDeCAT demana a Colau que ara que ha “descobert” que no hi ha 88.000 pisos buits a Barcelona es centri en complir el Pla d’Habitatge

El regidor Jordi Martí recorda que el Grup Demòcrata va forçar al Govern municipal a accelerar l’elaboració dels cens d’habitatges buits per acabar amb les mentides de l’entorn dels comuns i garantir una bona diagnosi per impulsar l’acció de l’Ajuntament

 

Martí reclama a l’alcaldessa que s’esforci en donar compliment als objectius que fixa el Pla pel Dret a l’Habitatge 2016 – 2025 per ampliar el parc públic de lloguer i en evitar que pisos de propietat municipal siguin ocupats i acabin dedicats al narcotràfic 

 

El Grup del PDeCAT a l’Ajuntament ha demanat a l’alcaldessa Ada Colau que ara que ha “descobert” que no hi ha 88.000 pisos buits a Barcelona es centri en complir els objectius fixats al Pla municipal pel Dret a l’Habitatge 2016 – 2025. El regidor Jordi Martí ha recordat que el Grup Municipal Demòcrata, va forçar al Govern municipal a accelerar l’elaboració dels cens d’habitatges buits per acabar amb les mentides de l’entorn dels comuns i garantir una bona diagnosi per impulsar l’acció de l’Ajuntament.

 

El Govern municipal va avançar ahir les primeres dades recollides en l’elaboració del Cens d’Habitatges Buits, un treball exhaustiu que forma part de les mesures incloses en el Pla d’Habitatge municipal acordat el gener de l’any passat amb el PDeCAT, i que anticipen que a Barcelona hi hauria en tota uns 13.000 pisos buits. El regidor d’Urbanisme i habitatge del Grup Demòcrata, Jordi Martí, ha exposat que són unes xifres “que estan molt allunyades de les previsions i acusacions que durant molts de temps ha mantingut el Govern Colau i el seu entorn, que les situaven als 88.000”.

 

Jordi Martí s’ha felicitat per l’exhaustivitat de la feina feta fins ara i ha recordat que una de les propostes que el PDeCAT va incloure per poder votar favorablement el Pla d’Habitatge municipal aprovat el gener de 2017 va ser “accelerar l’elaboració del cens d’habitatges buits de la ciutat per a tenir-lo en 5 anys, enlloc d’en 10 anys”. A parer de Jordi Martí, “des del PDeCAT enteníem que es feia difícil entendre com una eina de planificació es pot realitzar sense disposar d’una bona diagnosi; i, al mateix temps, volíem dades certes tant aviat com fos possible per posar fi a les mentides que sobre aquesta qüestió mantenien l’entorn del comuns, ICV, la PAH, el DESC, tant abans com després de les eleccions de maig de 2015”.

 

Martí ha reclamat a l’alcaldessa que “ara que ja ha descobert que no són 88.000 el pisos buits que hi ha a Barcelona per culpa de l’Alcalde Xavier Trias, s’esforci en donar compliment als objectius que fixa el Pla pel Dret a l’Habitatge 2016 – 2025 per ampliar el parc públic de lloguer i en evitar que pisos de propietat municipal siguin ocupats de manera il·legal i acabin convertits en narcopisos que fan la vida impossible als veïns, que és el que estem veient des de fa mesos al Raval”.

 

 

Barcelona, 28 de març de 2018

Jaume Ciurana demana que l’Ajuntament exigeixi al govern espanyol explicacions sobre la vinculació de l’ideòleg dels atemptats de Barcelona i Cambrils amb els serveis secrets

El Grup Municipal del PDeCAT presentarà aquesta proposició al Consell Plenari del proper divendres, que també reclama reiterar l’agraïment al Conseller Joaquim Forn i el Major Josep Lluís Trapero, “avui en situació indigna” a la presó o relegat a tasques administratives

 

El President del Grup Demòcrata, Xavier Trias, defensarà un prec dirigit l’alcaldessa sobre l’establiment d’un salari mínim de ciutat

 

El portaveu del Grup Municipal del PDeCAT, Jaume Ciurana, ha demanat que l’Ajuntament exigeixi al govern de l’Estat explicacions sobre la vinculació de l’Imam de Ripoll, l’ideòleg dels atemptats de Barcelona i Cambrils, amb els serveis secrets espanyols. El Grup Municipal Demòcrata presentarà aquesta proposició al Consell Plenari del proper divendres, que també reclama reiterar l’agraïment al Conseller Joaquim Forn i el Major Josep Lluís Trapero, “avui en situació indigne” a la presó o relegat a tasques administratives. El President del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, defensarà un Prec dirigit a l’alcaldessa sobre l’establiment d’un salari mínim de ciutat.

 

Jaume Ciurana ha ofert una roda de premsa per presentar les iniciatives que el seu grup defensarà al Consell Plenari del proper divendres. El portaveu ha iniciat la seva intervenció amb un record pels membres del govern de la Generalitat que estan a la presó, als que estan a l’exili; als presidents de les entitats sobiranistes; i també per tots els alcaldes amenaçats per permetre la votació de l’1-O.

 

Ciurana ha recordat que avui, 21 de novembre, fa exactament 3 mesos que la cèl·lula jihadista responsable dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils es va donar per desarticulada, quan es va abatre el darrer dels seus membres. El portaveu del PDeCAT al consistori de la capital catalana ha afirmat que amb “perplexitat veiem com dues de les persones que més van destacar per desarticular aquesta cèl·lula, el conseller Joaquim Forn i el Major, Josep Lluís Trapero, es troben en una situació indigna, l’un a la presó i l’altre destinat a tasques administratives”. “També amb perplexitat veiem com hi ha un reconeixement que l’impulsor i ideòleg dels atemptats va ser confident dels serveis d’informació espanyols”, ha dit.

 

Per a Ciurana, “davant el dolor i la consternació dels atemptats creiem que cal arribar fins a les darreres conseqüències. Ho devem a la memòria de les víctimes, a la ciutadania. I des de la transparència més absoluta”. “L’Ajuntament no només té legitimitat moral per exigir-ho també obligació en defensa de l’interès públic”, ha defensat el regidor independentista.

 

La proposició que defensarà el mateix Jaume Ciurana al Ple de divendres que ve acorda:

 

  1. Exigir, de forma immediata, dels responsables del Govern espanyol, especialment la Vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría, les explicacions pertinents per tal que doni a conèixer totes i cadascuna de les circumstàncies que envolten la relació admesa per fonts oficials entre Abdelbaki Es Satty i el CNI.

 

  1. Demanar concretament que s’informi a la ciutadania sobre quines relacions havia tingut i tenia aquesta persona amb els serveis d’informació espanyols, durant quin període de temps i a quins comandaments o responsables reportava.

 

  1. Demanar saber des de quin moment el Govern espanyol fou coneixedor de l’existència d’aquest vincle i perquè ha estat amagat fins ara.

 

  1. Exigir les responsabilitats polítiques pertinents davant l’escàndol i la incapacitat manifesta del Govern espanyol per evitar els atemptats del dia 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils.

 

  1. Reiterar l’agraïment d’aquest Consell Plenari a la tasca realitzada pel cos del Mossos d’Esquadra, concretament als seus màxims responsables, Honorable Conseller Joaquim Forn i el Major Josep Lluís Trapero.

 

D’altra banda, el president del grup municipal del PDeCAT presentarà un prec a l’alcaldessa sobre el salari mínim, que demana: “Que el govern municipal presenti en el Consell Plenari del mes de gener de 2018 una mesura de govern sobre l’establiment d’un salari mínim de ciutat, consensuada amb les principals organitzacions sindicals i patronals de Barcelona”. Ciurana ha explicat que aquest es un tema  que ve de lluny, i ha recordat que en el passat mandat, a través de la Taula Barcelona Creixement, es va deixar a punt, “no entenem perquè no està implantat. Ho posem sobre la taula per estimular el govern”.

 

Per la seva part, el regidor Jordi Martí presentarà el següent Prec: “Que a la vista del resultat de l’enquesta de satisfacció ciutadana presentada en data de 6 de novembre d’enguany, segons la qual la problemàtica de les dificultats d’accés a l’habitatge es situa en el tercer i quart lloc de la llista de preocupacions, i atenent al fet que aviat farà 1 any de l’aprovació del Pla pel dret a l’habitatge, demanem que en el plenari del mes de gener de 2018 el govern exposi i presenti un informe detallat de rendiment de comptes sobre l’estat d’execució del Pla pel Dret a l’habitatge 2016-2025, així com les previsions per a l’any 2018”.

 

També es presentarà un seguiment proposició, per tal que el govern municipal informi sobre l’estat d’execució del prec aprovat al Plenari ordinari del Consell Municipal del 28 d’abril de 2017 amb el següent contingut: “Que el govern municipal treballi de manera efectiva amb els actors implicats i els grups municipals per donar compliment a les diverses iniciatives presentades i aprovades en Comissió i en Plenari en relació a la revisió de l’Ordenança de Terrasses i deixi de promoure la confrontació amb el sector de la restauració, com ara aprovant ordenacions singulars sense el consens necessari”.

 

Finalment, el PDeCAT està negociant una Declaració Institucional en defensa del  sistema català escolar davant els diferents atacs rebuts i que recull els objectius de la plataforma Som Escola. Aquesta declaració recull:

 

  • Expressar el suport al comunicat que ha elaborat el col·lectiu Som Escola en defensa de l’escola catalana.
  • Rebutjar les paraules de diferents ministres que han atacat el model d’escola catalana.
  • Manifestar el rebuig als atacs que està rebent aquests darrers dies l’escola catalana i que apunten directament als centres educatius i als seus docents, per boca del ministre de “Asuntos exteriores y cooperación”, Alfonso Dastís Quecedo i del ministre de “Educación, cultura y deporte”, Íñigo Méndez de Vigo, entre d’altres.
  • Reiterar el compromís amb l’escola catalana com a eina clau per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa, a través del consens que hem construït els darrers 30 anys.
  • Demanar la rectificació dels ministres Dastis i Méndez de Vigo, i la disculpa pública de dirigents polítics i mitjans de comunicació que han mentit deliberadament.
  • Condemnar el fet que entitats com a Societat Civil Catalana estan realitzant accions per a fomentar la denúncia de docents.
  • Manifestar el suport del Consell Municipal de Barcelona als 8 docents de la Seu d’Urgell que han estat citat a declarar al Jutjat de Primera Instància i estan sent investigats per un presumpte delicte d’incitació a l’odi,
  • Agrair als i les professionals i voluntaris i voluntàries de l’educació formal i no formal la seva dedicació, i encoratjar-los a seguir realitzant la seva tasca amb la mateixa determinació de sempre.

 

 

 

Barcelona, 21 de novembre de 2017

Recasens afirma que l’anul·lació pel TSJC de la taxa municipal sobre pisos buits confirma que era una mesura populista i efectista

 

La portaveu adjunta del Grup Municipal Demòcrata exigeix al govern d’Ada Colau que “es posi a treballar per construir habitatge social a la ciutat de Barcelona i aturar la bombolla immobiliària que li esclatarà a tota la cara”

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat avui la taxa de l’Ajuntament que grava els grans tenidors de pisos buits durant més de dos anys, aprovada per l’executiu municipal el mes de setembre de 2016. La portaveu adjunta del Grup Municipal Demòcrata, Sònia Recasens, ha afirmat que aquesta anul·lació  confirma que aquest ha estat una mesura populista i efectista. Sònia Recasens ha exigit al govern d’Ada Colau que “es posi a treballar per construir habitatge social a la ciutat de Barcelona i aturar la bombolla immobiliària que li esclatarà a tota la cara”.

Davant aquesta sentència del TSJC, la portaveu adjunta del Grup Municipal Demòcrata ha afirmat “volem denunciar, novament, les polítiques populistes i efectistes de l’alcaldessa Ada Colau”. La regidora ha explicat que el seu grup ha denunciat que, gairebé un any després que el govern anunciés aquesta mesura “a bombo i plateret”, s’havien fet “1.000 inspeccions, detectat 100 pisos buits, només s’intentava imposar 10 taxes, però no se n’ha cobrat cap”.

Per a Recasens, la sentència d’avui del TSJC confirma que la mesura era “populista i efectista”, i ha exigit al govern que encapçala Ada Colau que “es posi a treballar de veritat per un pla d’habitatge, a construir habitatge social a la ciutat de Barcelona per aturar la bombolla immobiliària que li esclatarà a tota la cara”.

Barcelona, 11 de juliol de 2017

Forn: “L’Índex de Referència de Preus de Lloguer és una bona eina i demanem a Colau passar a l’acció per incrementar els pisos assequibles”

 

 

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata reclama que l’executiu municipal es posi a treballar per posar, el més aviat possible, incentius fiscals, ajudes i bonificacions als propietaris de pisos de lloguer que situïn els preus per sota de l’Índex

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha afirmat avui que “l’Índex de Referència de Preus de Lloguer és una bona eina i demanem a Colau passar a l’acció per incrementar els pisos assequibles”. Forn reclama que l’executiu municipal es posi a treballar per posar, el més aviat possible, incentius fiscals, ajudes i bonificacions als propietaris de pisos de lloguer que situïn els preus per sota de l’Índex.

Avui dimecres, el Govern català, a través del Departament de Governació de la consellera Meritxell Borràs, ha presentat i fet públic l’Índex de Referència de Preus de Lloguer corresponent a 27 municipis de Catalunya, entre ells el de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una nova eina, una eina important, amb un impacte determinant; novetat a l’Estat i al conjunt d’Europa, enlloc hi ha un índex com aquest.

Es tracta d’una eina important, que té uns objectius molt clars:

  • Donar transparència al mercat de pisos de lloguer.
  • Que serveixi per modular els creixements desproporcionats de preus.
  • Que serveixi també per incentivar el nombre de pisos amb lloguer assequible.

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata s’ha mostrat molt satisfet amb l’Índex de Referència de Preus de Lloguer, “ho estàvem esperant, és una bona eina, absolutament necessària”. Forn ha explicat que es tracta d’un instrument punter a l’estat i a Europa i pot ser molt útil en l’objectiu de buscar una solució per incrementar els pisos de lloguer i també per aconseguir controlar el cost dels lloguers, que a Barcelona estan augment de manera tan important”.

Forn ha emplaçat el govern d’Ada Colau “a moure fitxa i prendre mesures” i ha afegit que “ara, el govern municipal no es pot exclamar, ha de prendre determinades mesures”. Segons el portaveu cal que el govern de Barcelona deixi de contemplar com continuen augmentant els preus del lloguer a la ciutat, i que més enllà de les necessàries reformes a nivell estatal, cal que l’executiu de Colau es posi a treballar per posar, el més aviat possible, incentius fiscals, ajudes i bonificacions als propietaris de pisos de lloguer que situïn els preus per sota de l’Índex de referència que ara s’ha fet públic. Forn ha posat com exemple d’aquests incentius que es podria oferir als propietaris les subvencions en l’IBI per a pisos amb preus per sota de l’índex de referència, o ajudes a la rehabilitació al respecte per l’Índex.

Segons Forn cal incentivar el lloguer assequible, evitar augments desproporcionats i evitar els desnonaments que es continuen reproduint -ahir mateix, el portaveu de la PAH va explicar que es produeixen a Barcelona fins a 10 desnonaments diaris-, i ha afegit que hi ha mecanismes que depenen de  l’Ajuntament de Barcelona, “demanem al govern d’Ada Colau que no s’adormi, ara té una bona eina per actuar, tenim l’índex i les mesures han de venir immediatament”.

Barcelona, 21 de juny de 2017

Forn proposa al Ple municipal censurar l’acció dels 2 anys del Govern Colau perquè ha creat problemes on no n’hi havia i per empetitir Barcelona

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata defensarà una Proposició que reclama a l’executiu un canvi de rumb per recuperar el diàleg i el consens, garantir la convivència als carrers, impulsar el progrés econòmic, respectar els acords majoritaris  i abandonar la paràlisi i la propaganda

 

Al Consell Plenari de divendres el Grup Municipal Demòcrata presentarà també dos Precs: el primer demana al primer tinent d’alcalde crear una oficina especial per ajudar els ciutadans a recuperar la plusvàlua abonada per vendes de pisos sense guanys, i un altre sobre promoció d’habitatge social

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, demanarà al Consell Plenari del proper divendres, mitjançant una proposició, que es censuri l’acció política dels dos anys del Govern d’Ada Colau perquè ha reat problemes on no n’hi havia i per la seva manifesta voluntat d’empetitir la ciutat de Barcelona. Joaquim Forn, que ha ofert una roda de premsa per presentar les iniciatives que el seu grup defensarà al Consell plenari de divendres que ve, defensarà una Proposició que reclama a l’executiu un canvi de rumb per recuperar el diàleg i el consens, garantir la convivència als carrers, impulsar el progrés econòmic, respectar els acords majoritaris  i abandonar la paràlisi i la propaganda que el caracteritzen.

 

Joaquim Forn ha explicat que coincidint amb la commemoració aquesta setmana dels dos anys de la celebració de les eleccions de maig de 2015, el Grup Demòcrata ha impulsat diferent iniciatives de balanç dels 24 mesos de mandat municipal, i per aquest motiu, “al Ple de divendres presentarem una reprovació formal al govern Colau”. “El balanç que fem d’aquests dos anys és negatiu. Suspenem la seva acció per diversos motius. Primer perquè moltes de les promeses que portaven per bandera durant la campanya electoral no les han complert; per exemple, continuen els desnonaments, fins a 7 diaris, quan Colau venia a aturar-los ja que era qüestió de voluntat política, però inclús amb més recursos i eines legislatives per aturar-los, no ho ha fet. També venien a millorar les desigualtats, però paradoxalment hi ha més gent dormint al carrer que mai. Criminalitzaven el preu del lloguer, i ara el preu ha augmentat també més que mai….”, ha dit Forn.

 

A parer del portaveu del Grup Demòcrata, “Colau va cometre l’error de prometre coses que després ha estat incapaç de complir. La seva acció perjudica als ciutadans. Ha quedat clar que estar al darrere de la pancarta és fàcil, però gestionar el dia a dia no ho és”. “El govern Colau ha creat problemàtiques que abans no existien, com és el cas de l’aturada de les obres de Glòries, del nyap de la Superilla al Poblenou, o les vagues de metro reiterades”, ha dit Forn, que s’ha preguntat “quin model de ciutat tenen?, de moment només sabem de la seva obsessió pel decreixement i per empetitir Barcelona”.

 

La proposició que el Grup Demòcrata se sotmetrà a votació acorda que :

 

“El Plenari del Consell Municipal censura l’acció del govern municipal i demana un canvi de rumb en la seva política per tal de:

 

  1. Governar des del diàleg i la cerca activa del consens amb els grups de l’oposició i el conjunt d’agents socials de la ciutat.

 

  1. Governar des d’un ferm compromís en la defensa del civisme i la convivència a l’espai públic de la ciutat.

 

  1. Governar entenent el progrés econòmic com a garantia del progrés social, de la generació d’oportunitats per tothom i de la redistribució de la riquesa.

 

  1. Governar des del respecte i el compliment dels acords presos per la majoria dels representants de la ciutadania al Consell Plenari, les seves Comissions Informatives i els Consells Plenaris de Districte, entenent que la participació ciutadana té en els òrgans de control i impuls del govern el seu primer i màxim exponent.

 

  1. Governar des de la proposta i no des de la paràlisi i la propaganda, a l’hora de donar resposta al conjunt de reptes que la ciutat ha d’afrontar en l’actualitat i els que es plantegin en el que queda de mandat municipal.”

 

Joaquim Forn ha explicat que la portaveu adjunta del grup, Sònia Recasens, formularà un Prec, dirigit al tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello (que de nou en absència d’Ada Colau presidirà el Consell Plenari), que reclama que “segons allò establert en la Sentència del Tribunal Constitucional nº26/2017 de data 16 de febrer de 2017, que fa referència al pagament de la plusvàlua quan no hi ha guany per part del venedor, a banda dels punts d’atenció que avui dia ja existeixen a l’Institut Municipal d’Hisenda, s’habiliti de manera immediata, conjuntament amb l’Oficina d’Atenció al Consumidor (OMIC), a les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) de la ciutat de Barcelona un espai destinat a:

  • Rebre assessorament sobre l’IIVTNU (plusvàlua) i com afecten a la ciutadania les conseqüències de la sentència nº26/2017 de data 16 de febrer de 2017.
  • Articular mecanismes per a que la ciutadania pugui sol·licitar en la pròpia OAC la devolució dels imports liquidats, que variarà dependent del procediment emprat per al seu pagament, ja sigui per autoliquidació o bé liquidació posterior a notificació de l’Ajuntament i que en cada cas implica un termini temporal per poder fer-ho.”

 

De la seva banda, el regidor Jordi Martí presentarà un altre Prec que reclama: “Que el govern ampliï l’abast del Programa de Cessió d’Habitatges que actualment està duent a terme la Fundació Privada Hàbitat3 Tercer Sector Social, dotant-lo de la dotació econòmica suficient per ampliar l’actual borsa d’habitatges d’acord amb la capacitat  de gestió de la Fundació”. Forn ha recordat que durant el mandat de l’Alcalde Xavier Trias, l’Ajuntament va aportar 6M€, “i això va permetre a la Fundació Habitat3 ajudar a centenars de persones a aconseguir un habitatge digne”.

 

Finalment, el Grup Demòcrata presentarà un seguiment de la proposició aprovada al Plenari del mes de gener passat que feia referència a la constitució d’una Comissió d’estudi de la connexió amb transport públic per l’avinguda  Diagonal, per mirar de trobar la solució més sostenible econòmicament i per el medi ambient. “Probablement sense haver presentat aquesta iniciativa de seguiment, el Govern no hagués portat al Ple de divendres finalment l’acord per constituir la Comissió. Però també volem advertir en el debat que encara que aconseguissin l’acord per fer el tramvia, les obres trigaran molts anys; per això denunciem que el Govern Colau hagi decidit eliminar la Línia D30 de bus que havia de transcórrer per la Diagonal; ho han fet per raons ideològiques que no tenen res a veure amb la mobilitat de Barcelona”. Sobre el nou estudi de mobilitat que el Govern municipal ha presentat aquesta setmana en relació a les afectacions del tramvia en la mobilitat de la Diagonal i els seus entorns, Joaquim Forn ha explicat que “els estudis presentats pel govern Colau es basen en unes dades i premisses que ja hem demostrat que són esbiaixades, per tant no tenen rigor tècnic. Però també hem de dir que estudiarem i analitzarem aquestes estudis i donarem la nostra resposta amb rigor i des de la tècnica”.

 

 

 

Barcelona, 24 de maig de 2017

Simplement, governar bé i per a tothom. De Jordi Martí.

Estem a les portes de l’equador del mandat municipal del govern dels comuns i del PSC. Dos anys són un període de temps més que suficient per valorar l’estil, el programa, la cohesió interna i els resultats del govern municipal de Barcelona i l’empremta que li ha donat Ada Colau a l’Ajuntament de la capital el país.

Sens dubte seria temerari afirmar que el govern del comuns i del PSC ho ha fet tot malament. Són desenes les decisions que es prenen cada dia a un Ajuntament com el de Barcelona, i moltes d’elles tenen a veure amb fets i realitats que vénen d’anteriors mandats municipals. O simplement, tenen un origen tècnic que cal atribuir a l’estructura gerencial o funcionarial de l’Ajuntament i, per tant, tenen un accent polític o ideològic imperceptible. I si algú ens pregunta per una decisió de govern encertada, no dubtarem a acceptar que el Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025 pot ser una bona eina per donar resposta a les necessitats d’accés a una vivenda digna i assequible, com a un dels principals problemes de present i reptes de futur que entre tots hem d’abordar. Per cert, un pla al que vam donar suport des del Grup Municipal Demòcrata després d’introduir-hi millores substancials.

Però els encerts del govern d’Ada Colau no van gaire més enllà. I contràriament, s’acumulen els errors, gaire bé a diari. Però com que els mitjans de comunicació, en termes generals, han dimitit de la seva funció fiscalitzadora del govern municipal, es fa doblement necessari posar de relleu el baix perfil del govern, les seves errades, les seves absències, i molt especialment el seu mal estil de govern. Un govern que actua sectàriament; promocionant els seus adeptes i simpatitzants, maltractant els adversaris i discriminant els que no pensen com ells. Barcelona té un govern que barreja incompetència, sectarisme, nepotisme i actituds totalitàries, impròpies d’una capital avançada, culta i europea com Barcelona, que vol ser capital d’un estat lliure i just.

Des del primer moment, però cada vegada amb més intensitat, el govern dels comuns es dedica a generar polèmiques innecessàries. I també massa sovint és un govern que posa la llavor de conflictes que acaben protagonitzant col.lectius alternatius, anti sistema i violents. En pocs dies hem vist com l’Ajuntament de Barcelona col.labora en la invitació a la ciutat d’una terrorista palestina, criminalitza el turisme i promou la turismofòbia, no condemna amb contundència els atacs a hotels i altres propietats privades, es veu forçat a retirar una campanya de foment de la lectura encarregada a l’agència de publicitat que va portar la campanya electoral al Tinent d’Alcalde Collboni, subvenciona matusserament entitats-franquícia de Barcelona en Comú, com el recentment creat Sindicat de llogaters, posa en perill la solvència econòmica de l’Ajuntament amb moratòries de llicències que acaben provocant la presentació de demandes judicials com la recentment anunciada pel Gremi d’Hotels, etc. En dos anys Barcelona s’ha convertit en la meca dels manters, el paradís dels okupes i el primer destí per als usuaris internacionals de clubs cannàbics.

Joaquim Forn: ‘PP i C’s tenen més por d’un independentista a Barcelona que d’Ada Colau’

La política barcelonina viu encallada en un empat infinit que ha impedit que s’aprovés el pressupost, el pla d’actuació municipal, les ordenances fiscals… Ada Colau fa un any i mig que és al capdavant del govern municipal i ja ha tingut temps per demostrar la seva capacitat de governar una ciutat com Barcelona. Hem volgut repassar la situació de l’ajuntament amb un dels homes forts del Partit Demòcrata (PDECAT) —regidor de CiU a l’ajuntament— Joaquim Forn. Aquest independentista de tota la vida s’ha mostrat disposat a rellevar Xavier Trias com a candidat a les pròximes eleccions, el 2019. Haurà de guanyar les primàries que el partit vol organitzar. Parlem amb Forn de l’habitatge, el turisme, la projecció internacional, el dinamisme econòmic i la governabilitat de la capital del país. També de l’independentisme a la ciutat.

I cal que la ciutat funcioni. Els serveis als ciutadans han de funcionar. Els ciutadans confien que l’ajuntament s’ocuparà de determinades coses.

—Quin és el projecte del PDECAT per Barcelona?
—Volem que Barcelona sigui una ciutat amb lideratge. Que sigui una ciutat amb ambició. Vam fer molta feina els quatre anys de govern per projectar Barcelona arreu del món. I creiem que això és un error perdre-ho. Hem de poder estar al capdavant de les principals ciutats del món. Per això cal molta ambició i lluitar amb grans projectes estratègics que estan en debat al món. Cal apostar per projectes relacionats amb les noves tecnologies, amb l’Smart Cities vam fer un forat important en aquesta direcció.

—Què més?
—Hem de donar resposta a dos aspectes que per nosaltres són preocupants. Per una banda, encarar els problemes de desocupació. Vam entrar en un moment de crisi econòmica molt forta. Hi ha hagut una mica de disminució de gent desocupada. Però estem entorn dels noranta mil desocupats a Barcelona i no pot deixar de ser un objectiu prioritari. La creació de nous llocs de treball és una qüestió central. I lligat amb això, donem una importància cabdal al foment de l’economia. Hem d’ajudar al dinamisme econòmic i a la captació d’inversió. Això ja ho vam fer els quatre anys de mandat. Vam atreure més de set mil milions d’euros. Vam ser la segona o tercera ciutat amb més inversions estrangeres d’Europa. N’estem satisfets.

—Lideratge, ambició, dinamisme econòmic…
—I cal que la ciutat funcioni. Els serveis als ciutadans han de funcionar. Els ciutadans confien que l’ajuntament s’ocuparà de determinades coses. Hi ha d’haver seguretat, neteja, transport eficient, per dir-ne només alguns. Volem centrar la nostra acció política també a fer una ciutat que funcioni bé.

Joaquim Forn 1—I tot això que heu dit, ho trobeu a faltar amb Ada Colau?
—És evident que Ada Colau continua tenint interès per la projecció internacional. No dubto que sigui un interès sincer. Però el seu esforç de projecció no sempre va lligat a la capitalitat de Catalunya. Per nosaltres, aquesta dimensió és molt important. Vivim un moment importantíssim pel nostre país i no és el mateix encarar-lo amb la capital del país al costat o d’una altra manera. Quan Xavier Trias anava a qualsevol trobada amb altres alcaldes, es presentava com el batlle de Barcelona, capital de Catalunya. I explicava el procés que està fent el país. Per exemple, la reunió amb en Bloomberg va ser molt important i en va sortir algun article molt dur contra l’actitud de Rajoy i el govern espanyol. I això es pot fer o es pot no fer. I la realitat d’ara és que Colau, quan surt a fora, és la batllessa d’una ciutat espanyola. Alguna vegada se li ha escapat i, fins i tot, ha dit que aspirava a ser la segona ciutat espanyola. Tot això és un error. No només per l’interès de Catalunya. Si no per l’interès de la ciutat.

—Els últims baròmetres no indiquen un bon resultat pel PDECAT. No sabeu aprofitar les errades de Colau?
—És la pregunta que ens fem tots plegats. Hi ha errors propis. Hem de pensar si la manera de fer oposició actual és la correcta. Però hi ha dos factors més. No hem tingut nom fins fa quatre dies. Avui encara continuem utilitzant el nom de Convergència i Unió. I això despista molt la gent. I no tenim candidat. Són dos factors que també influeixen en la capacitat de fer arribar el missatge i el projecte als ciutadans. I encara un tercer factor: no hi ha eleccions a la vista. Hi ha unes coses que podem corregir molt aviat i unes altres que es resoldran més endavant.

—El polític més ben valorat és en Xavier Trias…
—Sí. Però a Ada Colau se li riuen totes les gràcies. S’ha perdut una mica l’esperit crític en aquest mandat. El primer any va ser molt clar. I ara comença a canviar. La gent ja s’adona que determinades ocurrències poden ser perjudicials. I Colau comença a tenir un cert desgast. Quan rasques una mica, t’adones que darrere del discurs sovint no hi ha res de res. I nosaltres ens hem d’explicar millor.

—Creieu que ERC ha sabut respondre millor les errades de Colau? El baròmetre els dóna molt bon resultat…
—Sincerament, crec que no és un tema de l’acció política a Barcelona. La previsió de pujada d’ERC és general, no tan sols a Barcelona. Ja va passar a les eleccions espanyoles, també ho diuen les enquestes al parlament… i també a Barcelona. En poblacions més petites, el candidat té un pes més determinant que la marca del partit. Aquesta tendència d’ERC és real. A Barcelona, abans de les eleccions també semblava que el resultat seu seria espectacular, però els vam doblar en vots. No ens podem adormir i hem de ser capaços d’explicar que som l’alternativa real de la ciutat. Hem de ser capaços de sumar més gent que les últimes eleccions. Vam treure cent cinquanta mil vots. Amb disset mil vots més, estaríem governant. La nostra aspiració és no perdre cap d’aquests cent cinquanta mil i encara poder-ne sumar de nous.

— No és molt urgent tenir candidat?
—Tots els projectes necessiten un lideratge. En Xavier Trias ja va dir que no es tornaria a presentar. I és una assignatura pendent. Però no tinc una pressa especial. No n’hem de tenir. Hi ha el compromís de fer unes primàries per escollir el candidat. La feina ara dels que som al grup municipal és construir l’alternativa i fer-la visible. Tenim temps, però no ens podem aturar.

Joaquim Forn 4—I qui ha de ser aquest candidat? Quin perfil ha de tenir? Es dirà Joaquim Forn? Qui pot disputar la victòria a Ada Colau?
—Jo m’he manifestat amb voluntat de presentar-me a les primàries. Hi ha més persones que han dit que en tenien ganes. Però més enllà dels noms, cal una persona que sigui capaç d’aplegar les sensibilitats i de representar el nostre projecte de ciutat. L’aposta de Colau amb el seu nou partit és cercar la confluència de les esquerres. En canvi, nosaltres som una opció independentista i no tenim complexos en determinades qüestions, com l’ambició i el lideratge de Barcelona, el foment de l’economia i la creació de llocs de treball. Som opcions diferents i creiem que la nostra proposta és millor per les persones que viuen a Barcelona.

—En el ball de noms ha sonat el del conseller Santi Vila. Com ho veieu?
—A hores d’ara, no podem descartar ningú. Hem de veure quines són les persones que estan disposades a fer aquest pas i quines tenen més opcions de guanyar. No les primàries, sinó les eleccions. El nostre objectiu és tornar a guanyar les eleccions. Hem d’identificar qui és la persona amb més capacitat d’eixamplar socialment l’espai d’aquesta alternativa que volem per Barcelona.

—Abans apuntàveu el perjudici de fer servir encara el nom de CiU. Com perjudica?
—És una marca del passat. CiU. Parlem de la marca, no de les persones. Aquí tenim una regidora d’Unió amb qui ens entenem perfectament. CiU ja no existeix ni existirà. No té sentit que encara associem el grup municipal a aquesta marca. Això s’ha de canviar.

—On ha quedat aquella moció de censura que havíeu plantejat? Calia entendre’s amb Ciutadans i PP en una aliança contra natura…
—Nosaltres vam fer aquesta declaració de voluntat perquè acabàvem de guanyar una reprovació al govern, no s’havia pogut aprovar el pla d’actuació municipal, cosa que no havia passat mai, no s’havien pogut aprovar les ordenances, i la situació era complicada. Un cop reprovat el govern calia que oferíssim la possibilitat d’una majoria alternativa. És la responsabilitat de ser el primer partit de l’oposició. No podem quedar-nos amb els braços plegats mirant com cau el govern. Això no ens agrada. Ja sabíem que era arriscat fer aquell plantejament. Tothom sap sumar i restar. La nostra condició era que hi hauria un batlle independentista: Xavier Trias. I això no ho van acceptar. Nosaltres no vam enganyar ningú. Però és evident que hi ha partits que mentalitat de Madrid diuen ‘antes Colau que rota’. Al PP i a Ciutadans els fa més por tenir un independentista governant Barcelona que Ada Colau.

—Descarteu tornar a intentar la moció de censura?
—No descartem res. Però la majoria que ens interessa construir és la majoria social que ens doni la victòria el 2019. Ara governa Ada Colau. Creiem que no és un govern bo per la ciutat, però ens hem de concentrar en fer oposició, propostes constructives i governar quan tinguem la majoria per fer-ho.

—Així no hi ha cap solució a la governabilitat de Barcelona?
—Sí que n’hi ha. La primera és que Barcelona en Comú reconegui que ara és més feble que abans de l’entrada del PSC al govern perquè s’ha tancat la porta a pactar amb tothom. Nosaltres tenim 10 regidors. Sumats als 11 de Barcelona en Comú conformen una majoria per a determinats projectes i propostes. Som un partit amb mentalitat de govern i de pacte. Sempre hi estem disposats. Malauradament, són molt poques les ocasions que hem pogut col·laborar amb Barcelona en Comú.

Ada Colau deia que, si hi havia desnonaments, era perquè Xavier Trias no hi feia res. Però què ha passat? Que avui hi ha més desnonaments que en el nostre mandat. Aleshores n’hi havia uns vuit al dia. Ara se’n produeixen deu reconeguts per ella. Algú veu aquells moviments que a nosaltres ens perseguien per tota la ciutat? Ara no ho fan. A ella li retreuen això? Ningú no li diu res.

—Barcelona té els lloguers més cars de l’estat espanyol, als nivells previs a l’esclat de la bombolla. Què es pot fer per millorar aquesta situació? Com es pot regular?
—Tothom ha de ser sincer en temes com aquest. No es poden prometre coses que no són de la teva competència. Per exemple, el preu del lloguer. Tothom ha de parlar clar i mirar de coordinar les administracions per a poder resoldre situacions com aquesta. L’Ajuntament de Barcelona pot fer molta feina. Per exemple, el front marítim des de les Torres Mapfre fins a la zona Fòrum, majoritàriament era terreny municipal. En el seu moment, es va vendre a promotors privats i es va construir habitatge privat. Sí que va donar a l’ajuntament uns ingressos importants, però s’hauria d’haver tingut més vista —en aquell moment manava el PSC i ICV— per veure que calia començar a fer un parc d’habitatge públic. Els que ho podien fer no ho van fer. Per altra banda, si parlem del problema de l’habitatge, ja no podem pensar en clau de Barcelona ciutat. Per fer política d’habitatge de veritat, cal fer-ho a escala metropolitana. Aquest és l’espai que encara dóna opcions al creixement.

—Es pot limitar el preu del lloguer, com s’ha proposat?
—És una bona línia. Però hem de ser conscients de les competències que té cadascú. La consellera Borràs ha dit que és optimista sobre la possible impugnació de la llei pel govern espanyol. Ja ho veurem. En tot cas, aquest és un argument més per tenir les competències que té qualsevol estat i poder fer la política més adient en cada àmbit.

—Colau hauria d’estar menys pendent de fer aliances de ciutats europees i pensar a coordinar l’àrea metropolitana?
—L’altre dia hi havia aquesta entrevista al Corriere della Sera on deia ‘sóc la nova cara d’Europa’. Ho diu ella mateixa… L’àrea metropolitana és essencial. Ella n’és la presidenta. Hi ha molta feina per fer. Seria molt bo que es concentrés en això. A ella li agrada el discurs abstracte. La gestió del dia a dia d’una ciutat la cansa molt. No té aquesta vocació. Li agrada més fer grans discursos i declaracions. De la declaració a la gestió hi ha un camí que cal recórrer. I als que governen ara no els agrada fer-ho. Perquè cal arromangar-se i prendre decisions, que poden ser contradictòries amb aquells discursos que havies fet fins que vas arribar al govern. Quan has anat darrere la pancarta dient determinades coses, un cop al govern has de gestionar-les. Tenen un desconeixement molt gran de la gestió d’una ciutat de la dimensió de Barcelona. I una cosa més perillosa: no volen assumir responsabilitats. La política és l’acció i la presa de decisions. No tan sols fer discursos.

—Això valdria pel tema dels desnonaments?
—Si recordem que durant la campanya electoral, Ada Colau deia que, si hi havia desnonaments, era perquè Xavier Trias no hi feia res. Però què ha passat? Que avui hi ha més desnonaments que en el nostre mandat. Aleshores n’hi havia uns vuit al dia. Ara se’n produeixen deu reconeguts per ella. Algú veu aquells moviments que a nosaltres ens perseguien per tota la ciutat? Ara no ho fan. A ella li retreuen això? Ningú no li diu res. Però la gent les acaba veient aquestes coses.

—Una altra de les qüestions pendents a Barcelona és la convivència entre el turisme i els veïns. Quina proposta teniu? Heu dit que no es pot criminalitzar el turisme…
—S’ha de regular. Aquesta és la paraula. Però una cosa és regular i l’altra és prohibir. Aquestes campanyes contra el turisme quan té un impacte econòmic tan gran per la ciutat estan completament fora de lloc. Que no anem a fer turisme nosaltres a ciutats d’arreu del món? Tot això fa gràcia. Quanta gent viu del turisme? S’ha d’entrar a veure si els llocs de feina turístics estan prou ben pagats i si les condicions són adequades. Però el turisme crea llocs de treball i no es pot espatllar. Crea riquesa. I també crea malestar en determinats punts sobreexplotats. Quan hi ha massa concentració turística, hi ha malestar. S’han de buscar fórmules de regulació com vam fer amb el Parc Güell, per exemple.

Joaquim Forn 3

Però les coses que sembla que van a poc a poc tot d’una s’acceleren. Això és una constant de la història. I és el cas de Catalunya. La independència és l’única alternativa a la desaparició del país.

—Per què Barcelona no és la capital de l’independentisme?
—Jo sempre prefereixo tenir una visió positiva de les coses. Ja sé què voleu dir. Barcelona no és Vic. Molt bé. Això ja ho sabem. Però el 27-S jo feia d’interventor al Centre Tecnològic de Nou Barris. Hi ha vuit meses. Observant quin perfil de gent votava Junts pel Sí t’adonaves que hi havia de tot. Gent gran, gent jove… catalanoparlants i castellanoparlants… En el moment del recompte estàvem convençuts que ens enduríem una patacada. Doncs en aquell col·legi va guanyar Junts pel Sí! Al bell mig de Nou Barris. El dia abans hauríem celebrat quedar segons. I al districte de Nou Barris, Junts pel Sí va ser el segon partit a set-cents vots de Ciutadans. No podem tenir aquesta visió tan pessimista. El pas que ha fet l’independentisme a tot el país, però també a Barcelona, amb el 9-N i el 27-S és espectacular.

—I encara és important ser a l’AMI o ja és un tema que ha quedat aparcat?
—Quan governàvem nosaltres, no teníem els vots necessaris. Ara sí que es podria guanyar la votació. Nou vots nostres —perquè la regidora d’Unió va dir que no votaria—, cinc d’Esquerra i tres de la CUP, ja són disset. Se’n necessiten vint-i-un. Si Barcelona en Comú dóna llibertat de vot als seus regidors, segur que s’aprova. Hi ha diversos regidors seus que han demanat el vot per la CUP en altres eleccions. I que la capital del país sigui a l’AMI, és un pas molt significatiu. No podem tenir un projecte nacional complet si la capital no hi fa costat. És important que Barcelona es pugui pronunciar i afegir a l’AMI.

—Sou un independentista de tota la vida. Heu estat molts anys en un partit no independentista. Us imaginàveu que el ritme de la independència seria el que ha estat?
—No, no, no… Sempre he estat convençut de la independència. Però pensava que la meva generació potser no ho veuríem. És així. Vaig entrar a un partit que no era independentista pensant que era un partit que podia ajudar a crear les estructures que permetrien a Catalunya arribar un dia a la independència. Però les coses que sembla que van a poc a poc tot d’una s’acceleren. Això és una constant de la història. I és el cas de Catalunya. La independència és l’única alternativa a la desaparició del país.