Etiqueta: E-Notícies

Barcelona comença a fer aigües

Article del regidor demòcrata Jordi Martí publicat a l’E-Notícies el 20 – 7 – 2017

Amb l’arribada de la temporada d’estiu, Barcelona ha començat a mostrar-se, tant als barcelonins com als turistes, com una ciutat amb una preocupant, com es coneix en termes mèdics, fallada multiorgànica. Una ciutat on tot és possible i on s’amplien, dia a dia, els espais i els territoris d’impunitat.

Sempre hem sostingut que el que volen i esperen els veïns de qualsevol ciutat o poble és que els serveis públics funcionin amb normalitat. Els alcaldes i els governs municipals han d’assegurar la provisió de serveis bàsics. Això, a Barcelona, vol dir seguretat, neteja, il·luminació, transport públic, sanejament, i altres serveis gestionats conjuntament amb la Generalitat com la sanitat, l’educació, els serveis socials o l’habitatge.

Però després de dos anys de govern dels comuns, Barcelona està a tocar del col·lapse. Aquests dies estem vivint la descomposició del govern de l’alcaldessa Ada Colau. I d’exemples no ens en falten. Hem patit onze jornades de vaga de metro, amb la responsable de TMB reprovada per tota l’oposició. L’última d’elles ha coincidit, a més, amb la cinquena vaga del Bicing. Vagues del taxi. Preus del lloguer dels habitatges pels núvols. Deu desnonaments diaris de mitjana, recentment denunciats per la PAH. Increment dels assentaments irregulars. Descontrol del ‘top manta’ per tota la ciutat. Incivisme massiu a barris com la Barceloneta i el Raval. Sexe als carrers i a ple dia. Milers d’usuaris del transport públic que l’utilitzen sense pagar, i no precisament perquè les màquines expenedores de bitllets deixin de funcionar durant 4 hores. Venda i consum de droga que ens porten a la Barcelona dels anys 80. Increment dels furts i foment de la turismefòbia. I per acabar-ho d’adobar, ens hem convertit en la capital mundial de les okupacions; i els inversors comencen a buscar altres destins degut a la inseguretat jurídica que provoquen els regidors del govern amb les seves decisions arbitràries.

El govern d’Ada Colau ja ha donat de sí tot el que podia donar. Són, sens dubte, el pitjor govern que mai ha tingut Barcelona.

Cal que Colau aposti pel vehicle elèctric, de la Francina Vila

Article publicat per la regidora demòcrata Francina Vila a l’E-Notícies el 7 de març del 2017 

Diferents estudis i la voluntat expressada pel sector de l’automoció estableixen la fita del 2025 com la data en què hi haurà una eclosió de la compra i ús del vehicle elèctric privat perquè la tecnologia oferirà més autonomia i els costos de producció permetran preus més accessibles per a la majoria de la població. L’increment de la flota de vehicles elèctrics serà un guany important per a la qualitat de l’aire a la nostra ciutat i també per a la contaminació acústica, fet que hauria de suposar que el govern municipal, tan reivindicat com a progressista, hi apostés amb fermesa amb l’objectiu que Barcelona esdevingui una ciutat capdavantera en aquest àmbit; el de la promoció de la mobilitat electrificada i el foment d’un sector on la innovació i la recerca són fonamentals i que aporten valor afegit, generant llocs de treball, demanda de mà d’obra qualificada; és a dir riquesa.

I lluny de trobar en el govern municipal actual la voluntat d’afavorir l’impuls d’aquest sector estratègic, on disposem d’indústria a la ciutat i a l’àrea metropolitana, que pot beneficiar altres sectors de la cadena productiva i que millorarà la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines, veiem que per l’Ajuntament no és una política prioritària, que ha deixat de liderar programes que afavoreixen la implementació del vehicle elèctric i que manca interlocució amb el sector. En aquest sentit, lamentem una vegada més la pèrdua d’oportunitats a què ens aboca aquest govern i que no afavoreix que Barcelona pugui ser referent en un sector de futur i on la majoria de països capdavanters en defensa del medi ambient hi ha apostat amb fermesa.

A Catalunya es fabriquen 600.000 vehicles anuals i el 30% dels seus components. A Catalunya i, concretament, a Barcelona, tenim els dos centres d’R+D de Nissan i Seat. El Centre Tècnic Europeu de Nissan de la Zona Franca genera més de 330 llocs de treball, la majoria d’ells enginyers, i treballa amb 170 proveïdors de components, dels quals una part important són empreses catalanes. Tota aquesta activitat econòmica i de coneixement és una oportunitat que tenim com a ciutat i cal que qui és al capdavant del govern de la ciutat ho aprofiti perquè Barcelona sigui una ciutat de referència en mobilitat electrificada.

I què podria fer l’Ajuntament, entre d’altres actuacions?

Primerament, interlocutar amb el sector i no obviar-lo, com ara succeeix. En segon lloc, assessorar a les persones que apostin per tenir un vehicle elèctric de com poden instal·lar-se un carregador privat. La recàrrega en garatges privats i en comunitats de veïns amb places d’aparcament és la clau d’èxit per implantar el vehicle elèctric a la ciutat. A Barcelona hi ha 500.000 places privades. En tercer lloc, aprofitar la xarxa pública i concessionada d’aparcaments per d’instal·lar punts de recàrrega a totes les places (143.000 places). I en quart i darrer lloc, incrementar els punts de recàrrega ràpida en superfície.

Actualment, a Barcelona només un 0,27% dels vehicles són elèctrics. Si féssim els deures, el 2025 podríem arribar a un 18-25 %, és a dir, a 300.000 vehicles electrificats que suposarien un estalvi del 14% d’emissions contaminants. I enlloc d’apostar per aquestes polítiques mediambientals i de mobilitat, el govern Colau prefereix posar en marxa al Poblenou un projecte maldestre de superilla que trenca amb el principis urbanístics del Pla Cerdà i que converteix aquella zona de la ciutat en ludoteques desertes sense sentit.

Imposar des de la minoria

Article publicat per na Francina Vila a l’E-Notícies el 21-12-2016

El tramvia passarà per la Diagonal, sí o sí”, ens diu Ada Colau. Sí o sí malgrat que les barcelonines i els barcelonins votéssim que no en una consulta, malgrat que no hi hagi cap estudi rigorós que avali el retorn social d’ una inversió de més de dos-cents milions d’euros. Malgrat que la implementació d’una infraestructura ferroviària tan rígida pel bell mig de la ciutat n’hipotequi la seva mobilitat. Malgrat que els veïns i veïnes de l’Eixample, el districte més dens i contaminat de Barcelona, tingui una qualitat de l’aire encara pitjor per les emissions d’unes obres faraòniques i per la concentració de vehicles que hi haurà als carrers d’aquests barris perquè serà difícil circular per la Diagonal.

Si o sí, aquest govern ens vol fer combregar amb les seves rodes de molí. Per pur dogmatisme ideològic i per allò de la flexidemocràcia que defensa el primer Tinent d’Alcalde Pisarello.

El consens polític no hi és. Fa aproximadament un any els grups municipals de CIU, ERC, Cs, PSC i PP a l’Ajuntament de Barcelona vàrem votar prioritzar la L10 abans de fer una inversió tan important com és la implementació del tramvia. I també vàrem acordar fer els estudis previs que justifiquin o no la idoneïtat tècnica, econòmica i social d’aquesta obra lligada a una inversió tan important.

La demanda ciutadana no hi és. Ans al contrari, els comerciants de la Diagonal i l’Eixample, per exemple, s’hi oposen frontalment per l’impacte negatiu de les obres, les implicacions que tindrà sobre l’estètica d’un carrer tan emblemàtic i les afectacions sobre la mobilitat de l’avinguda i dels carres adjacents. També els veïns i veïnes dels barris afectats han creat la plataforma ciutadana “Salvem la Diagonal” per mobilitzar la ciutadania en contra del projecte i poder explicar els seus arguments.

L’aval unànime dels professionals experts en la matèria tampoc no existeix. El RACC ha presentat fa uns dies un informe demolidor que es resumeix en paraules del president de la institució de la manera següent: “Un tramvia mal resolt és la pitjor de les solucions. Demanem més temps, més estudis i més prudència”. José Antonio Acebillo, exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona en època de l’alcalde Maragall, defineix el tramvia com un “depredador” d’espai públic inflexible als canvis a la manera de moure´ns les persones que hi haurà a les properes dècades. Germà Bel, catedràtic d’Economia aplicada a la UB, compara aquesta infraestructura amb d’altres que s’han construït a l’Estat com aeroports i estacions d’AVE que estan buides de passatgers i que han tingut costos elevadíssims per a les butxaques dels contribuents.

I davant d’aquest panorama, què proposa Ada Colau? Fer cas omís, seguir encarregant els estudis previs necessaris a l’obra de cara al proper exercici, que ens costaran a les barcelonines i als barcelonins tres milions d’euros i obviant que en democràcia els consensos són importants per fer avançar i progressar les societats.

L’arrogància ideològica de Colau paralitza la ciutat, de la Francina Vila

Article de Francina Vila publicat a l’E-Notícies el 16 de maig del 2016 

A Barcelona seguim sense pressupost municipal per la incapacitat de Colau de vestir consensos prou amplis que facin possible l’acció del govern i les inversions que necessita la ciutat en infraestructures i serveis.
Sembla que Colau no és conscient que els seu és el govern més minoritari de la història de la ciutat, amb només onze regidors de quaranta-u, i que no es poden imposar polítiques i ideologies amb tan poca representativitat. Ben al contrari, en aquest casos, la situació dels comuns i ecosocialistes a la ciutat demana obrir diàleg amb totes les forces polítiques, si no es vol portar el futur de la ciutat a un atzucac. I per aquest motiu, tampoc no es pot deixar de banda Convergència i no tendir cap pont als seus deu regidors.

I és que el problema que té Colau rau en el fet que el seu discurs es basa en negar el model convergent i tot allò que queda vinculat a la seva acció de govern durant l’anterior mandat. I, es clar, resulta complicat haver de negociar res amb qui has estat demonitzant per justificar la teva raó de ser.

Una de les virtuts de les democràcies parlamentàries i dels sistemes electorals proporcionals és arribar a acords amb les altres forces polítiques i consensuar mesures, de fet, amb els resultats electorals del 24 de maig la ciutadania ens demana això, però l’arrogància ideològica, el dogmatisme i el sectarisme el govern municipal no els ho permet.

I els mesos passen, i la ciutat està paralitzada sense que coneguem l’horitzó de futur que proposa l’alcaldessa comuna per Barcelona i, més enllà de discursos genèrics i de les declaracions de principis, ara ja toca baixar al detall, a la realitat del dia a dia dels barcelonins i de les barcelonines per donar resposta a les seves necessitats.

De tot això n’hem sentit poca cosa, només que pujarà l’IBI a les classes mitjanes i que promourà un sistema de subsidis al qual aquestes no hi tindran accés. Una classe mitjana que omple els principals de l’Eixample amb despatxos d’advocats i consultories, una classe mitjana que aixeca la persiana de les botigues cada dia, una classe mitjana que treballa com a servidor públic a alguna de les nostres administracions. Una classe mitjana que sembla invisible al govern municipal, tot i que és la que ha contribuït al progrés de Barcelona, convertint-la en una ciutat dinàmica, emprenedora, capdavantera del dissenys i l’arquitectura i, sobretot, solidària amb aquells que més ho necessiten a casa nostra o a qualsevol lloc del món.