Carta oberta al jutge Llarena

Senyor,

Vostè i jo no ens coneixem, tot i que podríem. Tenim gairebé la mateixa edat, hem viscut – o vivim encara – a la mateixa ciutat, gaudim de la bellesa del Pirineu en els nostres dies de descans i si hem de fer cas a allò que tots dos hem estudiat, vull creure que compartim també una certa passió pel món del dret. Tenim també alguns coneguts comuns que, abans de veure com es desenvolupaven els fets, em deien que tenien una bona opinió de vostè i el consideraven una bona persona. Li explico tot això per dir-li que, per mi, vostè tenia una pressumpció d’humanitat, sentit de la justícia,  capacitat jurídica i coneixement de la societat catalana suficient per fer la seva feina amb solvència. Una persona que comparteix tantes coses amb mi -pensava- s’ha de guiar, al marge del que un i altre pensem,  per uns valors sòlids i equànimes i un alt sentit de la justícia. Però és evident que amb les resolucions que vostè ha dictat en relació al Vicepresident Junqueras, el Conseller Joaquim Forn i els senyors Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, he vist que estava equivocat.

No tinc intenció en aquesta carta de parlar-li dels arguments jurídics – dels fonaments del dret, dels procediments penals, de les garanties processals, de l’exercici i protecció dels drets civils, de la necessitat de vetllar pels drets fonamentals, de dret constitucional o de la immunitat parlamentària, entre d’altres – que, al meu entendre, justifiquen el que cada vegada més i més juristes s’atreveixen a dir: que allò que vostè està fent amb aquestes quatre persones bones i innocents és, simplement, una aberració jurídica.

Tampoc no li parlaré de la separació de poders -fonament i pedra angular del sistema democràtic- ni de la construcció política d’un relat jurídic que justifica el punt on som ara ( segur que recorda la roda de premsa del portaveu del govern espanyol en que per primera vegada va usar el concepte ” tumultuario” indicant, així, el camí a seguir pels jutges) , ni tampoc de la construcció jurídica d’un relat polític ( com ha fet vostè en les darreres interlocutòries, especialment les darreres en que denega la llibertat a Joaquim Forn i Jordi Sánchez pel fet que siguin independentistes )

Vull doncs, parlar-li del Quim Forn. En Quim és una persona bona que ha actuat fent el bé. Ho diferencïo perquè una persona bona pot, en un moment determinat, en un arravatament o un mal dia fer una acció que sigui punible. Però aquest no és el cas del Quim. Ni tampoc el dels altres empresonats. I vostè ho sap. Home de fortes conviccions cristianes, en Quim, durant tota la seva vida ha actuat fent el bé. Perseguint el bé. I sempre, sempre, de forma pacífica. Ho va fer en la seva època d’estudiant quan compartíem aula a la Facultat de Dret i militància a la FNEC, ho va fer a la JNC, ho va fer quan es féu objector de consciència -no per escaquejar-se del servei militar sinó per profundes conviccions pacifistes- i ho ha fet sempre que ha tingut responsabilitats polítiques en la defensa del bé comú, sigui a l’Ajuntament de Barcelona, sigui al Govern de la Generalitat. El record que ha deixat del seu pas per la Guàrdia Urbana de Barcelona o pel cos dels Mossos d’Esquadra en són un bon exemple.

Què el porta, doncs, senyor Llarena, a mantenir preventivament Joaquim Forn a la presó i a llençar per la borda el seu prestigi jurídic i acadèmic? Un alt sentit de la justícia? És evident que no. La perillositat de l’afectat? Ho sap tothom que no. La venjança? Hi hauria d’haver hagut una ofensa prèvia que no hi ha estat, i en qualsevol cas vostè és jutge, i no s’hauria de deixar portar per aquests instints. La por pel que diran els seus ? Comprensible, però superable. El sentir-se, com deia un altre jutge a un ministre, soldat d’un exèrcit i, com a tal, posar-se a les ordres dels que el manen? Potser.

Em té ben desorientat, senyor Llarena. Només li desitjo que, si mai a la vida es troba davant d’un tribunal de justícia, qui el jutgi s’assembli més a en Quim Forn que no pas a vostè.

Jaume Ciurana, Regidor – Portaveu del Grup Municipal Demòcrata.

Cal que l’Estat compensi tot el mal que va fer l’1-O

Fa uns quants dies el ministre d’Interior, José Antonio Zoido, ens va informar que tota l’Operació Copérnico destinada a reprimir el referèndum de l’1 d’octubre havia costat uns 87 milions d’Euros. Considerem que aquesta xifra és del tot escandalosa. 87 milions d’Euros gastats per a què? Per pegar a gent de tota Catalunya que només volia votar en els col·legis electorals? Per destruir escoles i equipaments públics? Per espantar-nos de cara al futur i tenir-nos ben lligats?

L’Operación Copérnico va ser un fracàs. Se’ns va dir que no hi hauria urnes, però n’hi va haver. Se’ns va dir que no hi hauria referèndum, però hi va haver referèndum. I, a més, el vam guanyar! Se’ns va voler espantar, però els barcelonins ens vam mantenir ferms. A Barcelona ciutat 446.000 persones van poder malgrat tot votar. I ho van fer a favor i en contra de la independència. I els que votaven en contra també van ser agredits. Som un poble que es manté dempeus enfront l’agressió i l’amenaça, en la defensa dels seus drets civils i polítics.

L’operació va ser un fracàs, però a més a més ha afectat molt negativament a la imatge d’aquesta ciutat. El món ha vist el que va passar a Barcelona. El món va veure la repressió. Tots hem vist com van quedar els gairebé trenta col·legis on van actuar els efectius desplegats a la ciutat aquell dia 1 d’octubre.

No podem callar. Per això, des d’aquest consistori hem de reclamar que se’ns aclareixin certs fets i s’actuï amb contundència en defensa de tothom. El  Ple de l’Ajuntament ha constatat el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operación Copérnico.

El Consell Plenari, gràcies al Grup Municipal Demòcrata, ha instat el govern municipal a estudiar l’adopció de mesures jurídiques per tal que el Regne d’Espanya rescabali a l’Ajuntament de Barcelona pel perjudici en la imatge de la ciutat pels mals causats per l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat el dia 1 d’octubre.

Aquests últims mesos han passat fets molt greus en aquest país i aquesta ciutat. Des de l’Ajuntament i el Govern Municipal no ens podem posar de perfil. Som la capital de Catalunya, i com a tal hem d’exercir, amb responsabilitat i pensant en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, la defensa dels seus drets civils i polítics, així com la imatge de la nostra ciutat com a espai de drets i llibertats al món. Si callem davant de la injustícia, l’avalem i sempre podran tornar a actuar així.

Hem de reclamar, per responsabilitat, el respecte als nostres drets i el rescabalament pels danys soferts en la imatge de la nostra ciutat. Ho fem sobretot,

  • Per la gent que va anar a votar sota els cops de porra.
  • Per la gent que ha estat castigada per haver possibilitat d’alguna manera, que tots, els del Sí i els del No, poguéssim votar aquell 1 d’octubre.
  • Pel nostre company Quim Forn. També per ell ho hem de demanar.

Hem de mantenir-nos ferms perquè aquestes coses no tornin a passar mai més.

 

Xavier Trias

President del Grup Municipal Demòcrata

Xavier Trias aconsegueix suport del Consell Plenari per reclamar a l’Estat el rescabalament pel perjudici a la ciutat per l’actuació de la policia l’1 d’octubre

El president del Grup Municipal del PDeCAT ha defensat la proposició que ho reclama, que demana també constatar el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operació Copérnico

 

Trias ha qualificat la xifra de 87 milions d’€ que va costar d’escàndol i afegeix que l’operació es va fer a fer per evitar que la gent pogués exercir el seu dret a decidir però va ser un fracàs perquè la gent va votar

 

Xavier Trias aconsegueix suport del Consell Plenari per reclamar a l’Estat el rescabalament pel perjudici a la ciutat per l’actuació de la policia l’1 d’octubre. El president del Grup Municipal del PDeCAT ha defensat la proposició que ho reclama que demana també constatar el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operació Copérnico. Trias ha qualificat la xifra de 87 milions d’€ que va costar d’escàndol i afegeix que l’operació es va fer a fer per evitar que la gent pogués exercir el seu dret a decidir però va ser un fracàs perquè la gent va votar.

 

El president del Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, ha defensat una proposició amb contingut de Declaració Institucional que acorda:

 

  1. El Consell Plenari constata el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operación Copérnico, destinada a reprimir l’exercici del dret legítim a vot dels ciutadans de Catalunya i Barcelona, que ha costat 87 milions d’euros.

 

  1. El Consell Plenari insta el govern municipal a estudiar l’adopció de mesures jurídiques per tal que el Regne d’Espanya rescabali a l’Ajuntament de Barcelona pel perjudici en la imatge de la ciutat i pels mals causats per l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el dia 1 d’octubre.

 

La proposició s’ha aprovat amb els vots del PdeCAT, BComú, ERC i la CUP;  mentre que C’s, PP i el PSC han votat en contra. Per tant, més de dos terços del Consell Plenari constaten el malbaratament del recursos públics que va suposar l’Operació Copernico i que ’s’estudiaran mesures per demanar el rescabalament.

 

Fa uns dies el ministre d’Interior, José Antonio Zoido, va informar al Congrés dels Diputats que l’Operació Copérnico destinada a reprimir el referèndum de l’1 d’octubre havia costat uns 87 milions d’euros. Xavier Trias ha qualificat aquesta xifra d’”escàndol” i ha assenyalat que es va fer per “evitar que la gent es pogués expressar i exercir el seu dret a decidir”.  “A més”, ha afegit “va ser un fracàs” perquè que no hi havia d’haver urnes, però n’hi va haver i la gent va anar votar”, 446.00 persones a Barcelona.

 

Trias ha dit que “es va voler evitar amb la força i de manera desmesurada. Va ser un episodi trist i lamentable. Aquell dia es van veure unes imatges que han donat la volta al món i han desprestigiat la nostra ciutat. Hem fet molt camí però no l’hem fet per arribar aquí”. Per això Trias ha explicat que l’Ajuntament ha de “constatar el malbaratament de recursos i usar les eines legals per recuperar la imatge de la ciutat, que no s’ha vist malmesa pel procés sinó per la utilització violenta de la força pública”.

 

Xavier Trias ha agraït els vots que han permès aprovar la proposició i ha lamentat la posició del PSC, “no ho hem plantejat en termes independència si o no, sinó democràcia si o no. El que va passar l’1O no cap en democràcia. Ens han fet tornar als anys 50 i és molt trist.”

 

El president del PDeCAT ha dit que amb “actituds i paraules queda clar que no hi ha esperit de concòrdia, sinó d’enformament i de ràbia de voler imposar, i amb això es trenca esperit democràtic”, i ha lamentat que s’estiguin convertint les forces de seguretat en  forces de repressió. Trias dirigint-se a la regidora Carina Mejías ha afirmat. “Cada dia els seus postulats em recorden més als que vaig haver de patir amb el senyor Aznar”.  I per tot això ha demanat “reflexionar per veure com fem anar endavant  el país perquè amb aquestes intervencions no ho farà”.

 

Raimond Blasi ha adreçat la pregunta a l’alcaldessa que reclamava: “En quines vies alternatives està treballant el Govern Municipal per a fer front a les necessitats organitzatives de la “multiconsulta” un cop ha manifestat la voluntat de desistir del concurs per a la contractació de la producció i la logística de la mateixa”.  “La multiconsulta és un dels seus temes estrelles,  i malauradament ja sabem com acaben els seus temes estrella”, ha dit el regidor, que ha explicat que s’han impugnat normes de participació i el concurs, i ara el govern anuncia que rebaixa les pretensions i que part del concurs l’assumirà amb recursos propis, “per què no es feia ja?”, ha preguntat Blasi. Després d’escoltar la resposta de l’alcaldessa,  Blasi ha afirmat que “hi ha  massa interrogants, potser serà enèsim exemple de l’amortització del seu mandat”.

 

 

 

Barcelona, 26 de gener de 2018

 

Jaume Ciurana reclama a Ada Colau que des de divendres torni a penjar la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ al balcó de l’Ajuntament

El portaveu del Grup Municipal del PDeCAT recorda que demà a les 24h  caduca l’acord de la Junta Electoral de “prohibir el groc”, i demana que el cartell torni al balcó de forma immediata i s’il·luminin de groc fonts i edificis públics per fer present l’existència de presos polítics al nostre país

 

El portaveu del Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha ofert aquest matí una roda de premsa per presentar les iniciatives que el seu grup defensarà al Consell Plenari del proper divendres, el darrer de l’any. Però abans i en primer lloc Jaume Ciurana ha reclamat a l’alcaldessa Ada Colau que torni a penjar la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ al balcó de l’Ajuntament. El portaveu del Grup Municipal Demòcrata recorda que demà a les 24h. caduca l’acord de la Junta Electoral de “prohibir el groc”, i ha demanat que la pancarta torni a onejar al balcó, divendres mateix, i s’il·luminin de groc fonts i edificis públics per fer present l’existència de presos polítics.

 

Jaume Ciurana ha iniciat la seva intervenció, un dia més, amb unes paraules “pels quatre companys que estan a la presó per les seves idees polítiques”, Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de la Generalitat; Joaquim Forn, conseller d’Interior; i els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament. El portaveu del PDeCAT a Barcelona ha tingut en record especial, “més en aquests dies que s’acosten i que tothom passa en família i envoltat d’amics. Malauradament ells se’n veuran privats”. El regidor ha demanat als ciutadans de Barcelona que, aquests dies, més que mai, “pensin en ells, els escriguin cartes…”.

 

El portaveu del PDeCAT ha recordat que demà, a les 24h, acaba la prohibició de la Junta Electoral de “prohibir el groc” que va obligar l’Ajuntament a retirar del balcó de la façana de l’edifici que dona a plaça Sant Jaume la pancarta que demanava ‘Llibertat presos polítics’; i a deixar d’il·luminar de groc fonts municipals i façanes i edificis públics. “Demanem que divendres torni la pancarta al balcó de l’Ajuntament, i que es tornin a il·luminar fonts i edificis de groc per fer present l’existència de presos polítics”, ha reclamat.

 

Ciurana ha criticat també les “trampetes en plena campanya electoral” del govern que encapçala Ada Colau, que durant els dies de campanya electoral ha anunciat, incomplint la llei electoral, reformes com la del carrer Gran de Sant Andreu, prevista pel març; de la ronda de Sant Antoni, prevista per la tardor que ve; ha convocat una Audiència Pública infantil prevista pel mes de maig, o avui mateix, amb l’anunci de que el mercat provisional de l’Abaceria, de Gràcia, començarà a construir-se el pròxim mes de gener.

 

Respecte les iniciatives que el PDeCAT presentarà al Consell Plenari de divendres, Ciurana ha explicat la proposició, que reclama: “Que el Govern Municipal es compromet a elaborar una campanya de Nadal pel 2018 que trenqui la tendència al decreixement del projecte del Nadal dels últims tres anys, augmenti el nombre de quilòmetres de carrers il·luminats  i altres ornamentacions i augmenti l’oferta cultural i lúdica al carrer, tant en quantitat com en durada de la mateixa, i s’aprofiti la campanya de Nadal per projectar una bona imatge de Barcelona internacionalment”.

 

El portaveu ha assenyalat que “veiem amb perplexitat i preocupació” que cada vegada hi hagi menys carres il·luminats; que la fira de la plaça Catalunya encara no hagi obert; com desapareixen els arbres de Nadal dels districtes, o hi ha menys recursos pels districtes per celebrar el Nadal. “A Colau no li agrada el Nadal, volem que reverteixi aquesta actitud de cara al proper Nadal”, ha dit Ciurana, recordant que sota el mandat de Xavier Trias a Barcelona s’organitzava el Nadal en base a tres eixos: cultural, solidari, i de promoció econòmica. “Ara estem en una etapa de grisor”, ha dit.

 

El president del grup del PDeCAT, Xavier Trias, adreçarà una Prec l’alcaldessa Colau que demana que “el Govern Municipal dialogui amb tots els Grups del Consistori per tal d’aprovar un pressupost pel 2018 negociat i consensuat amb la majoria d’aquest Consell Plenari i que, en tot cas, només s’apliqui la qüestió de confiança com a últim recurs després d’haver esgotat qualsevol possibilitat de pacte”. “Tenim la sensació que el govern ha ja optat per la Qüestió de Confiança per aprovar els  Pressupostos; però el que ha de fer és buscar acord i consens”, ha reclamat Ciurana.

 

Finalment, el regidor d’Urbanisme del Grup Demòcrata, Jordi Martí, formularà la següent pregunta: “Disposa el govern d’una estimació sobre la quantia econòmica que pot arribar a reclamar-se per part dels impulsors de la construcció de l’Hotel a Drassanes en cas de no atorgar-se la llicència sol·licitada? De quin import es tracta? En cas que, a resultes de la demanda interposada per la propietat, se’n derivés algun indici de mala praxis per part de la Tinenta d’alcaldia, està disposada a assumir responsabilitats personals a tots els efectes”.

 

Barcelona, 20 de desembre de 2017

 

Xavier Trias: “Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, i Jordi Cuixart no són avui presos polítics, sinó que s’han convertit en ostatges polítics”

 

 

El president del Grup Municipal del PDeCAT qualifica d’incomprensible la decisió del Tribunal Suprem i afirma que “sentim frustració i ràbia, però treballarem i lluitarem per aconseguir uns grans resultat el proper 21D”

 

El President del Grup Municipal del PDeCAT a Barcelona, Xavier Trias, creu que “Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart no són avui presos polítics, sinó que s’han convertit en ostatges polítics”. Xavier ha qualificat d’incomprensible la decisió del Tribunal Suprem, i ha afirmat que “sentim frustració i ràbia, però treballarem i lluitarem per aconseguir uns grans resultat el proper 21D”.

Xavier Trias ha comparegut aquest matí en roda de premsa per valorar la decisió del Tribunal Suprem de mantenir en presó a Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de la Generalitat; Joaquim Forn, conseller d’Interior; i els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament. Trias ha expressat la seva “tristesa i profunda indignació” per la decisió del TS, “ens sembla incomprensible, com moltes de les darreres decisions que ha pres la justícia”.

Trias ha criticat que l’Estat vulgui convertir temes polítics en temes jurídics i les interpretacions abusives que fa la Fiscalia, “és molt greu i lamentable al nostre país, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart no són avui presos polítics, sinó que s’han convertit en ostatges polítics”.

El President del Grup Municipal del PDeCAT ha definit els encara empresonats com a  “persones innocents, amb gran vocació de servei”, i ha afegit que aquesta situació “ens és especialment dolorosa per Joaquim Forn, que ha demostrat la seva manera d’actuar, especialment arran dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, però l’Estat no li reconeix els èxits”. Trias ha destacat que la trajectòria i l’actuació del qui va ser durant anys regidor de l’Ajuntament de Barcelona, “ha estat sempre molt clara, defensor de la pau i l’ordre i de la feina ben feta, com ho ha demostrat la capdavant de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra”.

“Avui sentim frustració i ràbia, ens fa molt mal, però treballarem i lluitarem per aconseguir uns grans resultat el proper 21D. Lluitarem no només per la llibertat dels empresonats, sinó perquè el nostre país vagi endavant”, ha dit Xavier Trias que ha enviat un missatge de suport a les famílies.

Trias ha explicat que a les finestres del grup del PDeCAT de l’Ajuntament de Barcelona avui es tornarà a col·locar, després que la Junta Electoral va ordenar retirar el cartell ‘Llibertat Presos Polítics’ el passat dissabte, un nou cartell amb la llegenda ‘Llibertat Joaquim Forn’, “no és un acte electoral, és de suport, si ens ho tornen a treure veurem a quin nivell hem arribat”, ha finalitzat.

Barcelona, 4 de desembre de 2017

Nació lliure vs Estat autoritari

Article del regidor demòcrata Jordi Martí publicat a la revista ONGC.

Catalunya viu el moment més greu dels últims quaranta anys. Com diu el títol d’aquest número extraordinari d’ONGC, estem patint un estat d’excepció. Des que l’1 d’octubre vam exercir el nostre dret a vot en el Referèndum pel Dret a l’Autodeterminació i vam ser brutalment reprimits, no han parat d’encadenar-se nous episodis d’assetjament policial, judicial, polític, mediàtic i econòmic. Hem descobert la pitjor cara d’un estat corrupte i autoritari. I el que potser és pitjor, hem vist com partits polítics i organitzacions socials del nostre país, tant de dretes com d’esquerres, han fet costat a les institucions de l’Estat.

Vivim un moment excepcional. D’emergència nacional, política i social. Amb consellers del Govern de la Generalitat empresonats i el president Puigdemont i mig Govern a l’exili, a Brussel·les. Empresonats i exiliats per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes. La retenció i posterior alliberament amb fiança de la presidenta Forcadell i alguns membres de la mesa del Parlament per part del Tribunal Suprem ha estat una altra humiliació a les nostres institucions d’autogovern. I la massiva mobilització que ha tingut lloc aquest dissabte a Barcelona és una mostra inequívoca de la voluntat d’una bona part de la societat catalana d’exigir la llibertat dels presos polítics, de tirar enrere l’aplicació de l’article 155 de la CE i d’abraçar el nou Estat català en forma de república, si així ho decideix el poble català en les eleccions del 21 de desembre.

 

Els empresonats i exiliats ho són per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes

I en termes polítics, aquest és el gran repte democràtic que tenim davant nostre. Més enllà de la indignació que ens ha provocat la repressió policial, política i judicial, que ens manté en estat de xoc als milers de catalans que coneixem i estimem els nostres representants empresonats i exiliats, ara cal donar una resposta democràtica contundent, de nou a les urnes, el 21 de desembre. I la resposta ha de ser inequívocament unitària, transversal i plural. De partits, organitzacions, col·lectius i persones alineades amb la democràcia, la sobirania i la llibertat de Catalunya. No hi ha lloc per a càlculs partidistes ni estratègies de curta volada orientades a preparar governs autonòmics i tripartits vergonyants. Som centenars de milers de catalans els que exigim unitat i la presentació d’una candidatura encapçalada pel president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, formada pels nostres empresonats i exiliats, els presidents de l’ANC i d’Òmnium, els membres de la mesa del Parlament i altres representants d’entitats sobiranistes.

Cal, doncs, tancar una llista unitària de país, que incorpori el màxim de sensibilitats, però inequívocament dissenyada per maximitzar els resultats, guanyar de nou la batalla democràtica a les urnes, i fer possible la consolidació del nou Estat català, en forma de república. Una nova victòria, seguint la convocatòria electoral de l’Estat espanyol, dibuixaria un nou escenari en què la Unió Europea i les institucions internacionals estarien obligades a segellar la necessària negociació política que l’Estat no va acceptar després del referèndum de l’1-O. Després que el president Puigdemont hagi expressat la seva voluntat d’encapçalar aquesta llista unitària, cal que la unitat i la generositat tornin a ser valors guanyadors. No m’imagino una altra cosa. Si no ho fem així, quin missatge farem arribar als milers de catalans que van defensar urnes i col·legis amb els seus cossos l’1-O i a la comunitat internacional?

Maite Fandos aconsegueix que el govern d’Ada Colau insti al govern de l’estat a desbloquejar immediatament els pagaments a entitats socials

La regidora del Grup Municipal Demòcrata denuncia que la intervenció econòmica de la Generalitat està situant moltes entitats en situació crítica i reclama ajudar urgentment el teixit associatiu

 

Maite Fandos aconsegueix que el govern d’Ada Colau insti al govern de l’estat a desbloquejar immediatament els pagaments a entitats socials. La regidora del Grup Municipal Demòcrata denuncia que la intervenció econòmica de la Generalitat està situant moltes entitats en situació crítica i reclama ajudar urgentment el teixit associatiu de la ciutat. A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, el Grup Municipal Demòcrata ha presentat una proposició, que s’ha transaccionat amb BComú, i s’ha aprovat amb els vots del PDeCAT, ERC, BComú i la CUP; l’abstenció del PSC; i els vots en contra de C’s i del PP, que acorda:

 

  1. Denunciar els efectes negatius que està provocant la intervenció econòmica de la Generalitat de Catalunya, conseqüència entre d’altres motius a la Llei d’Estabilitat Pressupostària, i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que es generen amb la paralització dels pagaments i, per tant, greus perjudicis pel teixit associatiu de la ciutat el qual veu bloquejades les subvencions compromeses i, en conseqüència, les seves activitats i serveis.
  2. Instar al Govern de l’Estat a desbloquejar de forma urgent els pagaments de la Generalitat de Catalunya a les entitats socials, juvenils, esportives, de dones i totes aquelles altres que es trobin afectades.
  3. Demanar al Govern Municipal a desplegar tots els mecanismes i fer totes les gestiones necessàries per a garantir aquests pagaments i així assegurar el funcionament del teixit associatiu de la ciutat que es troba en risc en aquests moments.

 

La regidora Maite Fandos ha explicat que tant l’ordre publicada al BOE el passat 16 de setembre amb la qual es va intervenir la gestió econòmica de la Generalitat de Catalunya, com l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, està afectant profundament entitats socials, esportives, juvenils i de dones, de la a ciutat que estan tenint grans dificultats per gestionar els serveis i mantenir el funcionament de les entitats per no estar cobrant les subvencions compromeses i en canvi haver fet ja les despeses referents a les activitats i serveis referenciats.

 

“És un tema que ens preocupa especialment perquè està perjudicant els ciutadans de Barcelona, i de Catalunya. Aquesta paralització de pagaments està situant a moltes entitats en situació crítica”, ha dit la regidora que ha afegit que “no podem seguir en aquesta situació, cal aixecar urgentment l’aplicació del 155 però també cal que ara ja es facin aquest pagaments”.

 

Fandos ha assenyalat que “ens consta que s’estan fent gestions” però ha denunciat que les entitats que treballen amb persones immigrades, amb malalties mentals, amb discapacitats, amb persones en risc exclusiu, entitats que treballen per la igualtat, l’educació en el lleure, esport a tots nivells, … “estan sense cobrar, en situació critica, i ho hem de denunciar”. “La situació del país està fent que de retruc entitats no puguin fer front al pagament i al seu funcionament ordinari i cal denunciar aquesta intervenció”, ha reclamat Fandos.

 

La regidora ha reclamat a l’Estat desbloquejar de forma urgent els pagaments i també ha demanat al govern municipal que desplegui tots els mecanismes per garantir aquets pagaments, i ha afegit que si no se’ls assegura aviat aquests pagaments que es trobi algun mecanicisme de caixa per ajudar teixit associatiu de la ciutat que es troba en risc. “Ajudin el teixit associatiu perquè el que farem és ajudar les persones”.

 

La regidora ha assenyalat que “ens trobem en una situació anòmala d’una intervenció econòmica de la Generalitat, que es va fer políticament, però no per criteris tècnics”. Per a Fandos “s’està perjudicant a les entitats, que són les primers que fan la denúncia. Demanem que es desbloquegi el tema, ho portem aquí per ajudar les entitats perquè sinó hauran de tancar la porta. El que volem és ajudar el teixit associatiu”.

 

 

 

 

Barcelona, 14 de novembre de 2017