Xavier Trias: “Un Estat que empresona persones decents és un Estat indecent” Alfred Bosch: “No ataquen només el govern català legítim, ataquen la democràcia”

Els Grup Municipals del PDeCAT i d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona rebutgen l’empresonament injust dels membres del Govern català que avui han ordenat els tribunals espanyols i envien un missatge de suport i solidaritat a ells i les seves famílies

 

El President del Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha expressat avui que “un Estat que empresona persones decents és un Estat indecent”. El President del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament, Alfred Bosch ha declarat que “avui no ataquen els representants del govern legítim català, avui ataquen la democràcia”. Els dos Grups Municipals han rebutjat l’empresonament injust dels membres del Govern català que avui han ordenat els tribunals polítics espanyols i han enviat un missatge de suport i solidaritat a ells i les seves famílies.

 

L’Audiència Nacional ha acordat avui presó incondicional per als membres del legítim Govern de Catalunya, escollit per voluntat del poble català. A parer dels grups d’ERC i el PDeCAT estem davant d’una decisió profundament injusta, que certifica l’extinció de l’Estat de Dret a l’estat espanyol. Avui és un dia trist per la democràcia, perquè un Estat que empresona persones decents és un estat indecent.

 

PDeCAT i ERC a l’Ajuntament de la capital de Catalunya volen enviar un missatge de suport i solidaritat al vicepresident i els consellers empresonats, i tot l’escalf a les seves famílies. La reacció de l’Estat espanyol, del seu Govern i dels partits que li donen suport, davant una proposta política, pacífica i amb la permanent oferta de diàleg, ha respòs de manera revengista i indigna. Enfront continuaran trobant la determinació i l’anhel de llibertat de tot un poble.

 

Lamentem que avui entrin a la presó persones honestes i decents, mentre continuen en llibertat els responsables de la guerra bruta organitzada des de les clavegueres de l’Estat.

 

 

 

Barcelona, 2 de novembre de 2017

 

Xavier Trias demana a Ada Colau que expliqui a les capitals d’Europa que el que passa Catalunya és inadmissible

https://platform.twitter.com/widgets.js

https://platform.twitter.com/widgets.js

https://platform.twitter.com/widgets.js

En el Consell Plenari celebrat avui el president del Grup Municipal Demòcrata afirma que “l’Estat espanyol té un problema: la incapacitat de respondre a les idees amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó” i afegeix que “mentre una part hi posem somnis i il·lusions, l’altra hi posa repressió”

 

El Govern municipal accepta un Prec del PDeCAT i es personarà judicialment contra els responsables d’accions ultres i xenòfobes a les manifestacions i concentracions unionistes de divendres i diumenge passat

 

Xavier Trias ha demanat avui a Ada Colau que expliqui a les capitals d’Europa que el que passa Catalunya és inadmissible. En el Consell Plenari celebrat avui el president del Grup Municipal Demòcrata ha afirma que “l’Estat espanyol té un problema: la incapacitat de respondre a les idees amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó”, i ha afegit que “mentre una part hi posa somnis i il·lusions i altres hi posen  repressió”.

Al Consell Plenari celebrat avui a l’Ajuntament, el president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, ha adreçat un Prec a l’alcaldessa Ada Colau que demanava: “Que atenent la declaració aprovada pel Parlament de Catalunya en data 27 d’octubre d’enguany i la posterior intervenció del Govern de l’Estat Espanyol de les institucions catalanes amb l’aplicació de l’article 155 CE, per part de l’Ajuntament de Barcelona es reconegui el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó com a únic President legítim de la Generalitat de Catalunya”.

El Consell Plenari s’ha interromput a les 12 del migdia perquè els regidors s’afegissin a la concentració que s’ha celebrat a la plaça Sant Jaume en suport als membres del Govern i del Parlament, citats avui a declarar davant la justícia. “A la plaça”, ha explicat Trias després, durant la defensa del Prec, “s’ha sentit el crit ‘Puigdemont el nostre president’”, i el cap del Grup del PDeCAT li ha preguntat a l’Alcaldessa Colau si també el reconeix com a president. L’alcaldessa ha respost favorablement. L’exalcalde Trias ha agraït la resposta, “perquè com alcaldessa de la Barcelona, la capital de Catalunya, pot tenir un paper important, ja que el món mira Barcelona”. Per a Trias, de cara a les eleccions, “tenim feina per explicar que el que passa a Catalunya és inadmissible”, i ha demanat a Ada Colau que lideri, juntament amb altres alcaldes catalans, aquesta acció, “des de la influència que pot tenir Barcelona, per explicar la situació a altres alcaldes de la resta d’Europa”.

El president del Grup Municipal Demòcrata també ha intervingut per expressar el suport del seu grup a dues proposicions, una d’ERC i una altra de la CUP que s’han debatut conjuntament sobre la situació política tant a favor del Govern legítim de la Generalitat que encapçala Carles Puigdemont i en contra de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola; com a favor de la resolució del Parlament de divendres passat en que es va acordar la proclamació de la República Catalana. Trias ha afirmat que el dia d’avui “és un dia de moltes emocions”, i ha recordat a qui va ser fins fa encara no tres mesos company d’aquest consistori, Joaquim Forn, regidor durant 14 anys i primer tinent d’alcalde el passat mandat; conseller d’Interior “que va liderar amb èxit la resposta policial als atemptats de BCN i Cambrils, del passat 17 i 18 d’agost”. “Una persona dialogant, de llei i amb principis”, que avui està declarant l’Audiència Nacional acusat de Rebel·lió, Sedició i Malversació de fons Públics, “per haver format part d’un govern que ha defensat un ideal polític, des del pacifisme i la democràcia, com ha fet el president Puigdemont, la resta de consellers, la presidenta del Parlament i la mesa”.

A parer de Trias, “l’Estat espanyol té un problema, que no és Catalunya, va més enllà, el problema és la seva incapacitat de respondre a aquells que defensen les seves idees pacífica i cívicament, amb res més que la inhabilitació, la ruïna econòmica i la presó. El problema de l’Estat espanyol és tenir presos polítics en ple segle XXI; i voler tenir-ne més. És la negació absoluta a acceptar que determinades opcions polítiques esdevinguin majoritàries per la via de la democràcia. El problema de l’Estat espanyol és que quan això passa, es respon amb la liquidació de les institucions de govern de Catalunya, la destitució d’un govern democràticament escollit i l’anul·lació ‘de facto’ de les funcions del Parlament. Això se’n diu autoritarisme, ‘la maté porqué era mía’, aquesta és la manera que tenen d’estimar-nos”. Trias ha qualificat de “gravíssim” que gent “amb valors democràtics, que defensen democràticament una idea política, com en Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez o en Joaquim Forn, siguin tractats com a terroristes”.

Per això, ha afegit, el Grup Municipal Demòcrata ha donat suport a les dues proposicions perquè, “reconeixem el govern de Catalunya sorgit de les eleccions del 27-S com a l’únic govern legítim i legitimat pels catalans; el Parlament de Catalunya com a depositari únic de la sobirania del poble català; rebutgem l’aplicació de l’article 155 per liquidar les institucions de govern de Catalunya; i defensem les decisions aprovades pel Parlament de Catalunya”.

Trias ha destacat que “l’aplicació de l’article 155 complicarà més la situació i dividirà encara més”. “Anirem a les eleccions el 21 de desembre, però la situació no acabarà si no busquem el diàleg i maneres d’entesa, no basades en l’autoritarisme, en el ‘pasarás por el tubo’ o ‘ganaremos por 10 a 0’, aquestes actituds són un desastre”, ha conclòs Trias, tot afirmant que, “una part hi posem somnis i il·lusions, i vostès posen  repressió”.

D’altra banda, el Regidor del PDeCAT Jordi Martí ha defensat un Prec dirigit al Govern municipal en que, “atenent els greus incidents protagonitzats aquest diumenge dia 29 d’octubre per grups ultres després de la manifestació unionista, amb agressions a ciutadans, incidents racistes i enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra, per part de l’Ajuntament de Barcelona es procedeixi a donar les instruccions precises per tal d’investigar i aclarir els fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments d’odi, xenòfobs i violents esdevinguts, personant-se aquest Ajuntament com a acusació particular”.

Jordi Martí ha explicat que “durant la manifestació unionista celebrada el passat diumenge 29 d’octubre, amb suport de partits com C’s, PP i PSC, i organitzacions de signe ultradretà; i també la nit del 27 d’octubre, en resposta a l’acord del Parlament de Catalunya, diferents grups van protagonitzar episodis de violència extrema, amb agressions greus contra persones, mitjans de comunicació, i amb enfrontaments contra Mossos d’Esquadra, amb episodis marcats per la xenofòbia i el racisme”. Per aquest motiu, Martí ha demanat que el Govern de la ciutat, “obri investigació de tots aquests fets i es procedeixi a la seva denúncia davant la Fiscalia per tal que puguin ser objecte de condemna i sanció tots aquells comportaments”.

L’executiu municipal ha acceptat el Prec del PDeCAT, i Jordi Martí ha agraït aquest posicionament favorable. “Entenem que l’Ajuntament es personarà davant d’una extrema violència que no es pot repetir. I volem demanar també que, davant la reiteració de fets violents i extremistes, siguin curosos i facin prevenció davant pròximes convocatòries de grups que es caracteritzen per la seva violència. Amb aquests antecedents, cal reaccionar perquè Barcelona no es pot convertir en camp d’impunitat d’aquestes accions de violència i xenofòbia”, ha conclòs el regidor del Grup Demòcrata a la capital catalana.

Barcelona, 2 de novembre de 2017

Repàs de l’acció penal contra el referèndum i la independència

Article de Genís Boadella -Portaveu demòcrata al Districte de Sant Martí- publicat a El Jurista el 26 d’octubre del 2017.

La successió dels fets és tan ràpida que esdevé molt extens el repàs a tota l’acció penal contra el referèndum de l’1 d’octubre i la independència de Catalunya. Al lector no se li escaparà (i si no googleestà aquí per situar-lo) l’adscripció política de l’autor. Però, lluny d’una visió política, aquesta pretén ser una aproximació jurídica per fer un repàs als tipus penals apareguts, situar-nos i disposar de bases sòlides contra una aplicació penal del tot injustificada.

L’acció penal contra el referèndum va iniciar-se amb les citacions que la Fiscalia va dirigir als Alcaldes que van signar el decret de suport al referèndum. Malgrat la judicialització dels fets (que tenen causa oberta al Tribunal Superior de Justícia), la Fiscalia va incoar diligències prescindint de la previsió de l’article 773 de la Llei 41/2015 d’Enjudiciament Criminal (“Cessarà el Fiscal en les seves diligències tan aviat com tingui coneixement de l’existència d’un procediment judicial sobre els mateixos fets”). Unes citacions que, d’altra banda, posaven en risc tan el dret a no ser investigat per fets que no constitueixin delicte, com el dret a la llibertat d’expressió.

És en aquest punt que hi una qüestió fonamental i sobre la que cal posar tot el focus d’atenció: no existeix el delicte de referèndum. I, si un referèndum no és il·legal, col·laborar amb un referèndum és impune. Cal recordar que el Tribunal Constitucional declara les normes constitucionals o inconstitucionals; però no il·legals. Però, sobretot, cal recordar que si bé els referèndums van ser il·legals en el seu dia (reforma de desembre del 2003 que pretenia imputar al lehendakari Ibarretxe), el gener del 2005 es van derogar els delictes de convocar, dur a la pràctica i cooperar en referèndums il·legals (la derogació obeïa, paraules textuals, a considerar les conductes anteriors sense suficient entitat com per merèixer el rebuig penal i menys encara si la pena que es contemplava era la presó).

De fet, la maniobra juridicopolítica que es va pretendre vendre en aquells dies no era menor. La il·legalitat del referèndum, no podent-se fonamentar en el Codi Penal, es fonamentava en la suspensió que el Tribunal Constitucional havia fet tan de la Llei, com de la convocatòria; i, segons com, hi podem afegir també la prohibició dels seus debats abans, durant i després o la dels seus actes preparatoris; sota aquesta suspensió i prohibició, s’apel·lava al delicte de desobediència en un autèntic frau de llei.

El delicte de desobediència és un delicte contra l’Administració Pública i, que se sàpiga (o segons diu la Constitució), el Tribunal Constitucional no és Administració Pública. Ni es deriva de la sistemàtica i ubicació de la seva regulació, ni, per descomptat, de la condició, règim jurídic i funcions que té assignades. Però és que, a més, per desobeir cal una ordre. I, ni molt menys, cap dels ciutadans, col·laboradors, presidents de meses, voluntariat, etc. va rebre una ordre directe i personal. Alguns noms i càrrecs sí que van sortir publicats en un butlletí oficial, és cert. Però tornem a l’origen: la desobediència és un delicte contra l’Administració Pública.

Avançant en els dies, malgrat tota aquesta càrrega penal (i, per descomptat, també la condemnable càrrega policial), el dia 1 d’octubre el referèndum es va celebrar. Delictes de lesions, valoracions de si l’acció policial va ser desproporcionada o no.. Un altre article podria abordar tota aquesta qüestió. Però, seguint amb el que ens ocupa, dos nous tipus penals han entrat en escena aquests últims dies: la sedició i la rebel·lió.

La sedició és el delicte més greu contra l’ordre públic. Es va incorporar al Codi Penal de 1995 i l’expressió que s’ha fet més famosa del tipus és “l’aixecament públic i tumultuari”. Aquest no és l’únic element del tipus penal; la configuració legal fixada al Codi comporta tres elements simultanis: l’acció, els mitjans i la finalitat. Cal sumar a la situació de desconcert actual que no existeix jurisprudència prèvia en relació a com pot produir-se aquest delicte. Però malgrat les línies i línies que podríem escriure a fons i amb arguments explicant la inexistència de cap aixecament públic i tumultuari, que no es va utilitzar la força i que no es va actuar al marge de la llei, ni impedir funcions a cap autoritat, malgrat tot això, la qüestió més greu aquests dies ens ha de preocupar és la incompetència manifesta de l’Audiència Nacional per jutjar aquest delicte.

Sense cap mena de dubte, el tribunal competent és l’Audiència Provincial del territori en el que s’hagi comès presumptament el delicte. La sedició, tal i com està configurada, no és un delicte contra les institucions de l’Estat, sinó un delicte contra l’ordre públic (on no hi té cabuda l’Audiència Nacional). En aquest context, no ha d’estranyar l’aparició d’una interlocutòria ordenant presó que introdueix com pot el terme “alçar-se com a promotors” per aconseguir la connexió amb l’alçament públic i tumultuari. I, en la mateixa línia, la introducció de “la masa” i “la muchedumbre” per referir-se als manifestants, tampoc és gratuïta, sinó el camí per arribar a l’element tumultuari; l’element tumultuari pacífic, tota una unió de conceptes més digne d’un Nobel de literatura que d’una resolució judicial.

Molt em temo, i per anar acabant, que el delicte de rebel·lió que s’anuncia no ens deixarà menys perplexos. L’aixecament públic i violent serà la base sobre la que hi pot haver delicte de rebel·lió, però a data d’avui no hi ha base fàctica per localitzar un aixecament públic i violent. Ni existeixen, ni s’han trobat cap mena de plans de conspiració per prendre les armes, fer presoners o ocupar les institucions; tot el contrari: l’esperit pacífic és la consigna.

Amb tot, i fent un repàs a títol de recordatori pels advocats compromesos amb la llibertat: citacions de fiscalia malgrat l’existència d’actuacions judicials, referèndum titllat d’il·legal sense delicte, desobediència contra el Constitucional enlloc de l’Administració, sedició i rebel·lió amb alçaments tumultuaris pacífics i una Audiència Nacional sense competència instruint i dictant ordres de presó. Tot molt normal.

Xavier Trias i Alfred Bosch demanen la celebració d’un ple extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona en suport a les institucions catalanes i de rebuig a l’aplicació de l’article 155

Els presidents del Grup Municipal Demòcrata i del grup municipal d’ERC proposen a l’alcaldessa Ada Colau trencar amb el PSC, un dels inductors del 155, i s’ofereixen per garantir estabilitat

 

Davant la situació excepcional que està vivint el país, el president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, i el president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, han comparegut conjuntament aquest matí a l’Ajuntament. En roda de premsa han explicat que han demanat celebrar un ple extraordinari per rebutjar l’aplicació de l’article 155 i l’ajornament de ple ordinari, previst per divendres d’aquesta setmana.

 

El president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, ha explicat que estem vivint “moments excepcionals”. “Les detencions dels càrrecs de la Generalitat el dia 20 de setembre, la violència policial desfermada el diumenge 1 d’octubre contra la gent pacífica que volia votar en el Referèndum d‘Autodeterminació de Catalunya i la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, conclouen en l’anunci d’una aplicació duríssima de l’article 155 de la Constitució Espanyola contra  les nostres institucions de Govern, amb el President al capdavant”, ha dit el líder del PDeCAT a l’Ajuntament. Per a Trias, el pacte de PP, Socialistes i Ciutadans per aplicar el 155 és “un atemptat contra Catalunya sense precedents que obliga a reaccionar amb contundència”. En aquest sentit, ha reclamat que l’Ajuntament de Barcelona no es mantingui impassible.

 

Trias ha explicat que els grups municipals d’Esquerra Republicana i del PDeCAT han sol·licitat conjuntament dues coses: la suspensió del Ple ordinari previst per a finals de setmana, “no té cap sentit que l’Ajuntament de la capital del país celebrés un ple extraordinari, al mateix temps que al Senat de Madrid s’està perpetrant l’atac polític i institucional més greu que Catalunya ha rebut en els darrers 40 anys de democràcia”. El Govern ho ha acceptat, i la Junta de Portaveus d’aquest matí ha acordat traslladar-lo a la setmana següent, en concret al matí del dijous, 2 de novembre.

 

Els dos grups també han sol·licitat la convocatòria d’un Ple Extraordinari per debatre i acordar una proposició que doni ple suport a les institucions catalanes, especialment a la Generalitat i al Parlament de Catalunya; i de clar rebuig a aplicació de l’article 155. Aquest plenari extraordinari se celebrarà aquest dijous, 26 d’octubre, a les nou del matí (vegeu text en document adjunt).

 

Avui mateix, Xavier Trias i Alfred Bosch han signat també un article conjunt a La Vanguardia en què, davant el moment excepcional, ofereixen a l’alcaldessa Ada Colau estabilitat si trenca amb el PSC. Trias ha afirmat que el PSC, soci de govern a l’executiu municipal de Barcelona, és un dels “instigadors del 155”. “Hem de fer pinya. Els que som demòcrates, i veiem que el 155 és un error ens hem d’unir. Si trenca amb el PSC ens asseurem per parlar i no la deixarem caure”, ha dit Trias, afegint que “no es pot governar amb gent que són els inductors del 155, una humiliació al país, i menys si ets la capital de Catalunya. És una línia vermella”.

 

Trias ha lamentat el “paperot” que està fent el PSC, i ha reclamat al segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que es planti. I ha insistit “hi ha part del govern que forma part d’un partit que pren decisions gravíssimes contra Catalunya, i contra la democràcia. No és moment d’ambigüitats, és el moment de la veritat. Cal que l’alcaldessa Colau ho tingui clar i si, en coherència trenca el amb el PSC, ens tindrà al seu costat. No farem trampes”.

 

Per la seva part, el president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, ha afirmat que “el moment és greu i les solucions no poden ser ordinàries”. Bosch ha recalcat que vivim una situació d’emergència, cal refermar el rebuig a l’ofensiva a les institucions catalanes; i ha condemnat enèrgicament els empresonaments, injustos i arbitraris.

 

Finalment, Bosch ha demanat a Colau “que trenqui amb els que abonen la repressió, que han redactat amb el PP el 155 i el decret de fuga d’empreses. Que no decideixin el futur de la capital de Catalunya. A partir d’aquí, hem de parlar i deixar els partidismes. És una oferta sincera”.

 

 

L’1 d’octubre a Sant Andreu

En primer lloc, volem agrair a totes i cadascuna de les persones que van defensar la democràcia, dinamitzant les escoles, instituts i altres equipaments del Districte de Sant Andreu el cap de setmana del referèndum, ho van fer amb diverses activitats lúdiques que es van desenvolupar de forma totalment pacífica i festiva.

 

Agrair especialment a aquelles que, tot i haver rebut des de la regidoria cartes sembradores de por, van decidir que els equipaments són de tots i totes.

 

Malgrat els 31 milions d’euros procedents de les arques publiques en intentar frenar la democràcia, a Sant Andreu vam votar, i ho vam fer perquè som moltes les persones que estem convençudes que ens mereixem un país millor.

 

Dit això, hem de parlar de la decepció que provoca l’absència calculada de la regidora Carmen Andrés. La regidora ha desconnectat emocionalment de tots nosaltres.

 

Ens hagués agradat veure-la defensant de la violència gratuïta i desmesurada a les nostres àvies, mares i nenes, i parlo en femení perquè les principals víctimes de la vulneració dels drets humans vam ser les dones.

 

Passat l’1 d’octubre, tampoc la vam veure els dies següents, amb la comunitat educativa de l’Escola l’Estel, del Joan Fuster, o acompanyant una entitat tan estimada com és Trinijove.

 

A Trinijove, a l’Estel i al Fuster estaven els demòcrates que volien votar que Sí i els que volien votar que No, sembla que s’oblida que aquestes escoles són els mateixos escenaris que van aconseguir que ella sigui avui regidora de Barcelona.

 

A Sant Andreu volem i necessitem una persona al capdavant del districte que estigui al costat de la seva gent i no al costat de qui ordena fer-nos mal, i aquest sentir és compartit amb moltes entitats i persones dels nostres barris.

 

El PSC és còmplice de la repressió contra Catalunya, i a Barcelona no es pot consentir que l’ alcaldessa Ada Colau no trenqui el seu pacte de govern amb qui vol intervenir els Mossos d’Esquadra, que van ser exemple internacional de gestió quan vam patir el terrible atemptat a l’agost, amb qui vol intervenir també els nostres mitjans de comunicació, com en els temps més foscos de la nostra història o amb qui vol cessar el legítim Govern sorgit del mandat popular.

 

Barcelona no pot tenir al govern a qui recolça que a l’Europa del segle XXI, a Catalunya tinguem presos polítics.

 

 

Carta mensual del districte de Sant Andreu escrita per Ximena Gadea, Portaveu GM Demòcrata Sant Andreu

23 d’octubre de 2017

Moments excepcionals

Carta escrita a La Vanguardia per Xavier Trias (President del Gruo Demòcrata de Barcelona) i Alfred  Bosch (President del Grup Municipal d’ERC) el dia 24 d’octubre del 2017.

La violència desencadenada per l’Estat contra gent pacífica per impedir el referèndum de l’1 d’octubre, la permanent negativa al diàleg del Govern espanyol i l’aplicació duríssima de l’article 155 de la Constitució contra la llibertat i les institucions de Govern de Catalunya han portat el país i la seva capital a una situació d’excepció. I en moments excepcionals també calen solucions excepcionals. Barcelona veu com la ciutat ha estat atacada i com s’ataca el país i, davant aquesta situació, no podem restar immòbils. És amb aquesta excepcionalitat que plantegem aquesta proposta.

Tothom coneix perfectament com han estat les relacions de les formacions que representem amb el govern de Barcelona en Comú; hem d’admetre que no sempre han estat plàcides. Des del 20 de setembre passat la història ha agafat velocitat i ha estat aquesta història la que ens ha portat a moments i situacions no previstos. Ens hem trobat defensant col·legis persones de totes les edats i gèneres, amb posicionaments ideològics que van des del centre-dreta conservador fins a l’esquerra més revolucionaria, però amb una idea central que ens unia: la democràcia. I és aquesta democràcia la que ara ens ha de guiar.

Igual que aquell 1 d’octubre de matinada va suposar una comunió que moltes vegades ens va sorprendre, la repressió també ens ha sorprès. La policia va ser la protagonista durant aquell diumenge, en un atac planificat contra la nostra ciutat, contra les nostres escoles. I aquell atac ha evolucionat de les escoles i els seus defensors a les nostres institucions i representants. Tot i les ofertes de diàleg, tot i la suspensió feta pel president Carles Puigdemont i les crides a la negociació bilateral, hem vist una resposta única, un “a por ellos” institucional en forma d’article 155 de la Constitució.

Fa setmanes que des del PDECat i ERC li reclamem a Ada Colau que trenqui amb el PSC. Entenem que és còmplice necessari de la repressió. Acaba de pactar amb PP i Cs l’aplicació de l’article 155, amb la intervenció de TV3 i Catalunya Ràdio, dels Mossos, i la convocatòria d’eleccions el mes de gener. Tenim al govern de la capital del país algú que forma part del nucli dur de l’estratègia de repressió contra Catalunya.

És per això que creiem que el govern de la ciutat de Barcelona, de la capital del país, no pot formar part del bloc immobilista, ha de ser part de la solució, de l’aposta pel diàleg i la mediació. I per això volem recuperar aquell esperit de les escoles que mostrava la solidaritat, que anava des dels avis fins als més joves, que no mirava classes, ni orígens, ni destins, sinó que defensava la democràcia. Reclamem per a Barcelona un govern en defensa de la democràcia, de la llibertat dels catalans i catalanes, i de les seves institucions. Per això proposem a Colau que trenqui amb el PSC i parlem de tot el que calgui per defensar les institucions catalanes i la ciutat que tots estimem.

Creiem que Barcelona no pot ser només un espectador, no pot estar mirant la situació des d’una talaia. Cal buscar una sortida. Els que estem d’acord que no es pot atacar Mossos, mitjans públics, institucions catalanes i el Govern legítim de Catalunya hem de donar la cara, i per això estem disposats a parlar d’un acord de país a l’Ajuntament de Barcelona.

El Grup del PDeCAT impulsa que l’Ajuntament celebri un acte de reconeixement a la comunicat educativa per la seva implicació en l’1-O

 

La regidora Irma Rognoni, que ha defensat la proposició a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, afirma que “aquest acte, en reconeixement al pacifisme de la ciutadania, és de justícia i ha de ser obert a tothom”

 

El Grup Municipal del PDeCAT ha aconseguit avui que l’Ajuntament hagi de celebrar un acte de reconeixement a la comunicat educativa per la seva implicació en l’1-O. La regidora Irma Rognoni, que ha defensat la proposició a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports d’aquest matí, ha afirmat que “aquest acte, en reconeixement al pacifisme de la ciutadania, és de justícia i ha de ser obert a tothom”.

 

El Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona ha presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports una proposició que acorda: “Realitzar un acte de reconeixement presidit per l’Alcaldessa de Barcelona en el Saló de Cent a les Associacions de pares i mares, alumnes, docents i veïns i veïnes, així com al Col·lectiu escoles obertes i d’altres col·lectius que van estar implicats en la realització d’activitats lúdiques en els centres educatius que van actuar com a col·legis electorals en el marc de la votació del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Que en el termini màxim de 30 dies a comptar des de l’aprovació d’aquesta proposició, es realitzi un informe detallat dels danys materials i patrimonials causats com a resultat de l’actuació duta a terme per la Guàrdia Civil i Policia Nacional en els centres educatius de la nostra ciutat. Fer públic aquest informe i demanar la rescabalament dels danys a l’Estat Espanyol”.

 

El passat 1 d’octubre molts centres educatius van actuar com a col·legis electorals en el marc de la votació del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Durant el cap de setmana veïns, pares, estudiants, professos van organitzar nombroses activitats lúdiques a les escoles. El diumenge 1 d’octubre, un total de 28 centres educatius de la ciutat van ser objecte de destrosses per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

 

La regidora Irma Rognoni ha explicat que aquells fets tan greus “van suposar una vulneració dels drets civils i polítics. Tots hem vist les imatges, no ens poden deixar indiferents”. La regidora ha recordat tots i cadascun dels centres que van ser atacats, però ha destacat especialment l’Escola Ramon Llull, “una escola simbòlica, que diumenge 1 d’octubre va patir un atac de forma especialment dura”.

 

La regidora ha assenyalat que “és de justícia fer un acte de reconeixement a totes persones que, de forma pacífica, van defensar els centres educatius”. Rognoni ha afegit que aquest acte, que pot tenir diferents formes, ha de ser “obert a tothom i en reconeixement al pacifisme de la ciutadania”. La proposició s’ha aprovat amb els vots del PDeCAT i ERC; l’abstenció dels grups del govern, BComú i PSC; i els vots en contra de C’s i el PP.

L’Ajuntament de Barcelona suspèn l’activitat institucional i reclama l’alliberament immediat dels presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

El Grup Municipal Demòcrata signa una declaració conjunta amb els grups de BComú, ERC i la CUP que també defensa la llibertat d’expressió, de manifestació i de participació política i exigeix que el govern de l’Estat doni resposta a les propostes de diàleg plantejades pel govern de la Generalitat

 

L’Ajuntament de Barcelona ha acordat avui suspendre la seva activitat institucional en protesta per l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium respectivament, i ha reclamat l’alliberament immediat d’aquests presos polítics. El Grup Municipal Demòcrata al consistori de la capital catalana ha signat una declaració conjunta amb els grups de BComú, ERC i la CUP, que també recull la defensa de la llibertat d’expressió, de manifestació i de participació política i que exigeix que el govern de l’Estat doni resposta a les propostes de diàleg plantejades pel govern de la Generalitat.

 

Aquest matí s’ha celebrat a l’Ajuntament una reunió extraordinària i urgent de la Junta de Portaveus per analitzar la situació que ha provocat la decisió de l’Audiència Nacional espanyola d’empresonar Jordi Sánchez i Jordi Cuixart acusant-los de sedició. La majoria que han conformat els grups municipals del PDeCAT, Barcelona en Comú, ERC i la CUP han acordat suspendre les reunions de les Comissions de Plenari convocades per avui i demà, així com la resta d’activitat institucional. Els quatre grups, juntament amb el regidor no adscrit Gerard Ardanuy, han acabat signant una declaració conjunta que l’Alcaldessa Ada Colau, acompanya dels cap de grup Xavier Trias, Alfred Bosch i Maria José Lecha ha llegit a la Galeria Gòtica de la Casa Gran.

 

Aquesta declaració assenyala:

 

“Davant la greu decisió de la jutgessa de l’Audiència Nacional del passat 16 d’octubre de 2017, que va decretar l’ingrés a presó sense fiança de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’un delicte de sedició; considerem que l’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.

És per aquest motiu que els grups sotasignants de l’Ajuntament de Barcelona acorden:

  1. Suspendre l’activitat institucional de l’Ajuntament durant el dia d’avui i demà com a senyal de protesta per l’empresonament i en solidaritat amb els Srs. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

 

  1. Defensar el dret a la llibertat d’expressió, de manifestació i de participació política.

 

  1. Rebutjar la judicialització de la vida política amb que l’estat espanyol vol donar resposta a un conflicte polític que requereix solucions democràtiques i exigir una efectiva separació de poders.

 

  1. Demanar la posada en llibertat dels presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i exigir que el govern de l’estat doni resposta a les propostes de diàleg plantejades per part del govern de la Generalitat i altres actors polítics i institucionals.

 

  1. Cridar a la ciutadania a seguir defensant pacíficament els seus drets i llibertats.

 

  1. Expressar la nostra solidaritat amb el seus familiars, amics i les entitats que encapçalen.”

 

 

 

 

Barcelona, 17 d’octubre de 2017

Xavier Trias demana a Ada Colau ajornar el Consell Plenari de la setmana que ve per la situació excepcional que viu el país

El president  Grup Municipal Demòcrata reclama a Colau que actuï com alcaldessa de la capital de Catalunya perquè la situació afecta també  l’Ajuntament de Barcelona i ha de prendre part posant-se la costat de la Democràcia

 

El president del Grup Municipal Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha demanat a l’alcaldessa Ada Colau ajornar el Consell Plenari previst per la setmana que ve davant la situació excepcional que viu el país. Xavier Trias ha reclamat a Ada Colau que actuï com alcaldessa de la capital de Catalunya perquè la situació afecta també l’Ajuntament de Barcelona i ha de prendre part posant-se la costat de la Democràcia.

 

Xavier Trias considera necessari que se suspengui l’activitat política de l’Ajuntament i que s’aplaci la celebració del Consell Plenari previst per divendres vinent, 29 de setembre, i que se celebri passat l’1-O. Trias ha explicat que, juntament amb els grups d’ERC i la CUP, demanaran aquesta suspensió perquè una “situació excepcional, requereix mesures excepcionals”.

 

Trias ha reclamat també Ada Colau que “actuï com alcaldessa de la capital de Catalunya perquè la situació afecta l’Ajuntament de Barcelona i ha de prendre part”. El president del grup ha insistit en què “l’1-O no va d’independència si o no, és per la democràcia. L’Ajuntament, avui més que mai, ha de liderar i estar al costat del president, del Parlament i del referèndum de l’1-O”. Trias ha retret que Ada Colau fa el que fa sempre “amagar el cap sota l’ala”, i li ha demanat que “faci d’alcaldessa per defensar la democràcia i doni suport al Govern, al Parlament i es posi al costat de la gent“. “No pot estar de perfil, cal que aixequi la veu per dir que no és admissible que l’Estat ens vulgui fer por”, ha dit Trias.

 

Sobre la carta que ahir li va adreçar demanant-li que durant la Mercè pengés del balcó de l’Ajuntament una pancarta amb la paraula ‘Democràcia’, Trias ha assenyalat que espera que la demanda sigui atesa i ha reiterat la necessitat que el govern municipal faci un front comú per donar suport de les decisions que pren el govern del a Generalitat, “volem participar-hi perquè vivim un moment històric”.

 

El portaveu del Grup Demòcrata , Jaume Ciurana, ha explicat les iniciatives que el seu grup defensarà al Consell Plenari, en cas de celebrar-se, i que fan referència, com no pot ser d’una altra manera, a la situació que estem vivint. La primaera iniciativa que ha presentat el PDeCAT proposa acordar:

 

  1. Expressar la solidaritat de Barcelona, com a capital de Catalunya,  amb els més de 750 alcaldes del País que s’han vist amenaçats per donar suport al referèndum del dia 1 d’octubre.

 

  1. Denunciar la situació de retallada dels drets civils que des de les institucions de l’Estat s’ha emprès les darreres setmanes i que afecta a drets fonamentals com són el dret a la llibertat d’expressió, de reunió i d’informació.

 

  1. Demanar la llibertat immediata de tots els detinguts en les operacions policials dels darrers dies.

 

  1. Demanar i garantir a tots els ciutadans de Barcelona que vulguin exercir el seu dret a vot, que puguin fer-ho amb normalitat.

 

  1. Reafirmar, una vegada més, el compromís de la ciutat de Barcelona amb la democràcia i la llibertat i expressar el nostre suport a les institucions del País, al President, al Govern i al Parlament

 

Ciurana ha explicat que el president del grup, Xavier Trias, formularà una pregunta a l’alcaldessa per tal de saber qui és el seu capteniment respecte a la situació política actual. El regidor Jordi Martí presentarà el següent Prec: “Que l’Ajuntament de Barcelona sigui proactiu en la internacionalització de l’aspiració d’autodeterminació del poble de Catalunya i en la denúncia de les amenaces que pesen sobre més de 750 alcaldes del País, especialment a les organitzacions del món local com CGLU i Metròpolis”.

 

Ciurana també ha explicat que s’està negociant amb la resta de grups una Declaració Institucional de suport als afectats del terratrèmol de Mèxic. “Estem preocupats pels fets que es viuen aquí, però tenim una visió de solidaritat global”, ha exposat.

 

 

Barcelona, 22 de setembre de 2017