Jaume Ciurana: “A aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”

Palau_Moxó,_detall

El Grup Municipal Demòcrata critica que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació 

 

El regidor de l’àmbit de Cultura del Grup Municipal Demòcrata, Jaume Ciurana, ha denunciat que al govern que encapçala Ada Colau “no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Jaume Ciurana ha criticat que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, un edifici barroc a Ciutat Vella, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació.

 

Aquests darrers dies s’ha conegut la venda del Palau Moxó, situat a la  plaça de Sant Just. Aquest palau, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), és un magnífic exemple d’arquitectura barroca, ha estat habitat per la mateixa família que el va fer construir i es troba en un bon estat de conservació. La família propietària, després de buidar-lo de mobles que han estat traslladats a Sevilla, l’ha venut. Segons ha transcendit, fins a en dues ocasions els propietaris van fer un oferiment a l’Ajuntament per tal que exercís el dret de tempteig i retracte, però des del consistori es va rebutjar.

 

A parer del regidor Jaume Ciurana, “no s’entén que, si hi va haver un oferiment, per dues vegades, a l’Ajuntament, es rebutgés sense més, sense entrar en negociació” i ha afegit que “encara entenem menys que, sabent de la voluntat dels propietaris de vendre no s’estigués atent als moviments que es podien donar. És un BCIL!”. Ciurana ha lamentat també que es permetés que es buidés l’edifici de mobiliari.

 

Per a Ciurana, el problema de fons és que “a aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Davant aquesta manca d’interès el regidor s’ha preguntat: “Qui prengué la decisió de no comprar? La regidora Gala Pin o la tinent d’alcaldia, Janet Sanz? En quin òrgan es va decidir? Qui va ser del districte? Un funcionari ? Un gerent? Ho va comunicar a urbanisme? Van demanar permís per fer la mudança? El van donar? Hi havia GU present?”.

 

Ciurana ha reclamat al govern d’Ada Colau més informació per escatir en quines condicions es va fer l’oferiment, per dues ocasions, i per conèixer també si es va demanar permís de mudança per fer el trasllat del mobiliari, i si es va concedir qui ho va fer i qui va vigilar.  El regidor ha demanat també informació de quin és el propòsit del nou propietari perquè l’edifici està catalogat i “caldrà estar amatents que la possible reforma que es dugui a terme no malmeti el seu gran valor patrimonial”.

 

 

Barcelona, 6 de juny de 2017

Jordi Martí trasllada al Govern Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre patrimoni modernista de la ciutat

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat.

El regidor del Grup Municipal Demòcrata reclama a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona

 

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat. Jordi Martí ha reclamat a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona.

 

Al número 240 de la Via Augusta, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’aixeca la casa que es coneix com a “Vil·la Mayfair”, una finca que inclou uns jardins i una torre modernista projectada per l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1893. Segons recull la fitxa de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona es tracta d’un “edifici que queda com a element testimonial d’habitatge unifamiliar de caràcter senyorial com els que havien existit a la zona. És un edifici modernista que conserva bona part de la decoració original. Cal remarcar la seva situació enlairada respecte al jardí”. Té un nivell de protecció patrimonial  “C: bé d’interès urbanístic”, i davant de qualsevol intervenció caldrà garantir “el manteniment del volum original; la conservació i restauració de les façanes, amb la composició arquitectònica, els materials i el cromatisme; qualsevol intervenció tendirà a la seva recuperació formal; a l’interior es mantindran i restauraran aquells espais nobles amb elements decoratius originals; manteniment del jardí que l’envolta”.

 

Fa uns mesos, la finca ha canviat de propietari, i es troba en ple procés de rehabilitació. Aquest matí, una gran excavadora ha iniciat els treballs de rehabilitació de l’entrada principal, i ha arramblat amb tot, escales inicials, porta i tanca perimetral, escalinata senyorial i part dels jardins, com es pot constatar en les següents fotografies.

image006image008

El regidor Jordi Martí ha explicat que “les imatges de l’actuació de l’excavadora són d’impacte”; i per aquest motiu “com a Grup Municipal Demòcrata hem traslladat la nostra preocupació al Govern municipal i, en concret, al regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà, i també regidor executiu de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, per l’actuació sobre unes de les finques modernistes més característiques de la ciutat. Reclamen que facin un seguiment exhaustiu i al dia de les obres de rehabilitació i les actuacions que es fan tant al jardins com a l’edifici, per evitar que es pugui malmetre de manera irreversible qualsevol part del patrimoni modernista de la ciutat de Barcelona”. “Volem creure  que es tracta d’una intervenció amb llicència municipal, que contempla la total reposició dels elements enderrocats fins ara i que estiguin catalogats”, ha dit Martí.

 

 

 

 

Barcelona, 29 de maig de 2017

 

El temps de la pedra. De Jaume Ciurana

Article publicat a La Vanguardia el 17-11-2016

“El temps de la pedra ha passat”, afirmen els màxims responsables de Cultura de Barcelona per justificar l’enderroc del teatre Arnau.

“El temps de la pedra ha passat”, afirmen els màxims responsables de Cultura de Barcelona per justificar l’enderroc del teatre Arnau en lloc d’emprendre una rehabilitació per a la qual –diuen- no hi ha recursos. I ho diuen, també, pocs mesos després de rebutjar que una part de l’aportació de 30 milions d’euros que fa la Diputació a la capital del país es destinés a l’esmentat teatre tal com vàrem proposar. Des de Sixena fins al teatre Arnau, les decisions sobre el patrimoni tenen uan dimensió social –política- innegable.

Aquesta expressió, plena d’insensibilitat i d’aparença prepotent però profundament acomplexada dels responsables municipals, obeeix a una raó de fons gens negligible i que malauradament, està ben estesa: la poca consideració social del patrimoni històric. A Catalunya les polítiques patrimonials no han avançat els darrers anys com ho han fet, per exemple, les mediambientals o les d’igualtat de gènere. Han avançat, és cert, i seria injust ignorar-ho, però no prou. I els avenços no sempre han anat acompanyats de les estratègies de conservació, restauració i interpretació necessàries. La política patrimonial sovint es confon amb la museística. S’agafa una part per un tot. Les polítiques patrimonials s’han de fer al territori, als mitjans de comunicació, a les escoles. Posar en relleu el patrimoni d’un país és enviar el missatge que respectem la memòria dels que ens han precedit i del conjunt d’elements –sovint complexos, com la mateixa societat- que ens han fet ser com som. És una mostra de maduresa col•lectiva saber-ne valorar la importància i un element pedagògic de primer ordre per entendre l’evolució tan històrica –civil, religiosa, militar, popular- com estètica de la societat a què pertanyen.

Ens calen eines d’educació, de sensibilització i també d’acció en la defensa del patrimoni històric col•lectiu. Cal organitzar-se, coordinar-se. On és la Greenpeace del patrimoni?

La societat ha de tenir un paper clau en la preservació de la nostra història, es tracti d’edificis, de patrimoni etnogràfic, d’arxius o de restes arqueològiques. És gràcies a la gent sensibilitzada del territori, les entitats, els grups de recerca locals que avui podem gaudir-ne. La pèrdua dels fons de les fundacions de les antigues caixes d’estalvi ha accentuat la fragilitat de les polítiques patrimonials. Però les administracions no poden renunciar a la seva responsabilitat: dotar pressupostàriament les polítiques patrimonials. Si ens preguntem com hem arribat fins aquí, la llarga crisi, la pràctica desaparició de l’aplicació de l’1% cultural i la poca capacitat dels que ens considerem defensors de la pedra per situar la protecció del patrimoni històric com una de les prioritats en els pressupostos de les administracions poden ser la resposta. Però no ens hi resignem. La lluita val la pena. Ens calen eines d’educació, de sensibilització i també d’acció en la defensa del patrimoni històric col•lectiu. Cal organitzar-se, coordinar-se. On és la Greenpeace del patrimoni?