Etiqueta: Patrimoni

El PDeCAT aconsegueix que el govern Colau estudiï crear una catalogació nova per a protegir el patrimoni immaterial de la ciutat, que eviti desaparicions com la del Pitarra

Jaume Ciurana ha defensat una proposició, aprovada per unanimitat la  Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, que també compromet l’executiu municipal a elaborar un mapa dels espais físics rellevants en la història literària de la ciutat de Barcelona

 

El Grup del PDeCAT a l’Ajuntament ha aconseguit avui que el govern d’Ada Colau estudiï la creació d’una nova categoria de catalogació que consideri una figura de protecció del “patrimoni immaterial” per evitar desaparicions com la del restaurant Pitarra, al carrer Avinyó. El portaveu de la formació, Jaume Ciurana, ha defensat una proposició, aprovada per unanimitat a la  Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, que compromet també l’executiu municipal a elaborar un mapa dels espais físics que tenen o han tingut rellevància en la història literària de la ciutat de Barcelona.

 

A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, Jaume Ciurana ha presentat aquest matí una proposició que insta el Govern Municipal a: “1. que des de l’ICUB i l’Oficina UNESCO, Barcelona, Ciutat de la literatura es promogui un mapa dels espais físics de la ciutat que tenen o han tingut rellevància en la història literària de la ciutat; i 2. que, a la vista d’aquest mapa, l’ICUB, conjuntament amb l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, estudiï una nova categoria de catalogació que, més enllà o no de l’interès patrimonial i arquitectònic de l’espai, consideri una figura de protecció de patrimoni immaterial”. La iniciativa s’ha aprovat per unanimitat.

 

Els darrers dies s’ha conegut que el Restaurant Pitarra finalitza la seva activitat de restauració després de més de 125 anys d’activitat gastronòmica a la ciutat, i es reconvertirà en un pub irlandès. Des del seu naixement, l’establiment ha acollit multitud de reunions i tertúlies literàries, arribant fins i tot a editar-se allà el setmanari “L’esquella de la Torratxa”.

 

El portaveu del PDeCAT ha assenyalat que aquest establiment ha estat un “focus irradiador  de la cultura  catalana”, a la seva la rebotiga en Frederic Soler “Serafí Pitarra”, que treballava de mestre rellotger, organitzava reunions amb els dibuixants, poetes, dramaturgs i polítics més avançats del moment i va escriure part de les seves obres teatrals amb les que el teatre català va esdevenir popular.

Ciurana ha assenyalat que “la ciutat perd espais que figuren en la memòria ciutadana i  literària de la ciutat i hi ha una despersonalització de la ciutat, per orígens diversos” i, per això, ha afegit, “cal treballar per veure com es poden preservar espais físics que potser no mereixem protecció especial, però si que mereixen una protecció des del punt de vista immaterial”.

 

Com ha assenyalat el portaveu del Grup Demòcrata, enguany es commemora l’any europeu del Patrimoni Cultural. A més a més, des del mes d’octubre de 2017 fins el mes d’octubre de 2018 Barcelona celebra l’any del Comerç i la Cultura; i l’any 2015 Barcelona va ser nomenada Ciutat de la Literatura per la UNESCO, dins de la xarxa de ciutats creatives. “Totes aquestes etiquetes no serveixen si no preservem un espai com aquest. La UNESCO declara expressions culturals com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, Barcelona hauria de considerar tenir una protecció similar”, ha afirmat Ciurana.

 

El portaveu ha agraït el suport de tots els grups a la iniciativa, “entenem la complexitat de la  qüestió, però no seria la primera ciutat que ho fes. Valdria la pena buscar els espais de la ciutat i definir entre tots quins són imprescindibles. Amb voluntat i recursos es pot aconseguir”, ha finalitzat Ciurana.

 

 

Barcelona, 17 d’abril de 2018

A instàncies del PDeCAT, el govern Colau haurà de fer un informe sobre el cost dels contenciosos administratius que comportin demandes de Responsabilitat Patrimonial

Captura de pantalla 2018-04-10 a las 11.17.18

Plenari, afirma que la salut pressupostària de l’Ajuntament de Barcelona és bona, fruit d’una gestió professionalitzada i dels governs que han estat conscients de la importància d’aquesta gestió, però a “l’escenari apareixen ombres que cal tenir previstes”

 

A instàncies del grup del PDeCAT, el govern haurà d’elaborar un informe sobre el cost dels contenciosos administratius que comportin demandes de Responsabilitat Patrimonial. El regidor portaveu del Grup Demòcrata,  Jaume Ciurana, que ha defensat la proposició que s’ha aprovat al Consell Plenari, ha afirmat que la salut pressupostària de l’Ajuntament de Barcelona és bona, fruit d’una gestió professionalitzada i dels governs que han estat conscients de la importància d’aquesta gestió, però a “l’escenari apareixen ombres que cal tenir previstes”.

 

Aquest matí s’ha reprès el Consell Plenari que va quedar suspès el passat 23 de març amb el debat de la part d’impuls i control. L’alcaldessa va suspendre el Plenari arran de la situació política que viu el país. La proposició  que ha defensat el portaveu del PDeCAT, acorda: “Que el govern elabori i presenti en el transcurs del proper plenari, un Informe detallat de tots els contenciosos administratius que comportin associades demandes de Responsabilitat Patrimonial, detallant les estimacions econòmiques que en puguin resultar”. I que el govern municipal “informi als grups de l’oposició sobre l’existència i/o l’estat de demandes dirigides a membres del govern relacionades amb la gestió del desenvolupament de les seves tasques de govern”.

 

Ciurana ha afirmat que la salut pressupostària de l’Ajuntament de Barcelona és bona, i és això fruit d’una gestió professionalitzada i dels governs que han estat conscients de la importància d’aquesta gestió. Tot i això, el portaveu ha advertit que “ara a l’escenari apareixen ombres que cal tenir previstes”.

 

Ciurana ha explicat que fa uns dies es va  tenir coneixement per la premsa d’un informe municipal que assenyalava que només el cas relacionat amb la gestió de l’expedient de l’Hotel Drassanes podria tenir un cost que ascendeix a un mínim de 41M€. “També”, ha afegit Ciurana, “hi ha altres contenciosos i amenaces de contenciosos que podrien derivar demandes per responsabilitat patrimonial”. “Per això demanem un informe detallat com a mesura de prevenció i trobar la manera d’informar als grups, mantenint una actualització permanent. Pensem entre tots quins són els mecanismes estables, a l’empara de la llei de transparència, per tenir informació de possibles demandes; com pot ser la creació d’un registre de contenciosos administratius, actualitzat constantment”, ha dit el portaveu del PDeCAT.

 

La proposició s’ha aprovat amb els vots del PDeCAT, C’s, PSC, PP, la CUP, el grup del govern BComú, i l’abstenció d’ERC. Jaume Ciurana ha agraït els vots que han permès aprovar la iniciativa, “que no té altre objectiu que fer una previsió de quina és la situació pressupostària i amb què es poden trobar els governs en exercicis següents. Mirem a llarg termini per la salut financera de l’Ajuntament”, ha finalitzat.

 

 

 

Barcelona, 10 d’abril de 2018

Jaume Ciurana: “A aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”

Palau_Moxó,_detall

El Grup Municipal Demòcrata critica que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació 

 

El regidor de l’àmbit de Cultura del Grup Municipal Demòcrata, Jaume Ciurana, ha denunciat que al govern que encapçala Ada Colau “no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Jaume Ciurana ha criticat que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, un edifici barroc a Ciutat Vella, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació.

 

Aquests darrers dies s’ha conegut la venda del Palau Moxó, situat a la  plaça de Sant Just. Aquest palau, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), és un magnífic exemple d’arquitectura barroca, ha estat habitat per la mateixa família que el va fer construir i es troba en un bon estat de conservació. La família propietària, després de buidar-lo de mobles que han estat traslladats a Sevilla, l’ha venut. Segons ha transcendit, fins a en dues ocasions els propietaris van fer un oferiment a l’Ajuntament per tal que exercís el dret de tempteig i retracte, però des del consistori es va rebutjar.

 

A parer del regidor Jaume Ciurana, “no s’entén que, si hi va haver un oferiment, per dues vegades, a l’Ajuntament, es rebutgés sense més, sense entrar en negociació” i ha afegit que “encara entenem menys que, sabent de la voluntat dels propietaris de vendre no s’estigués atent als moviments que es podien donar. És un BCIL!”. Ciurana ha lamentat també que es permetés que es buidés l’edifici de mobiliari.

 

Per a Ciurana, el problema de fons és que “a aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Davant aquesta manca d’interès el regidor s’ha preguntat: “Qui prengué la decisió de no comprar? La regidora Gala Pin o la tinent d’alcaldia, Janet Sanz? En quin òrgan es va decidir? Qui va ser del districte? Un funcionari ? Un gerent? Ho va comunicar a urbanisme? Van demanar permís per fer la mudança? El van donar? Hi havia GU present?”.

 

Ciurana ha reclamat al govern d’Ada Colau més informació per escatir en quines condicions es va fer l’oferiment, per dues ocasions, i per conèixer també si es va demanar permís de mudança per fer el trasllat del mobiliari, i si es va concedir qui ho va fer i qui va vigilar.  El regidor ha demanat també informació de quin és el propòsit del nou propietari perquè l’edifici està catalogat i “caldrà estar amatents que la possible reforma que es dugui a terme no malmeti el seu gran valor patrimonial”.

 

 

Barcelona, 6 de juny de 2017

Jordi Martí trasllada al Govern Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre patrimoni modernista de la ciutat

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat.

El regidor del Grup Municipal Demòcrata reclama a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona

 

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat. Jordi Martí ha reclamat a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona.

 

Al número 240 de la Via Augusta, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’aixeca la casa que es coneix com a “Vil·la Mayfair”, una finca que inclou uns jardins i una torre modernista projectada per l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1893. Segons recull la fitxa de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona es tracta d’un “edifici que queda com a element testimonial d’habitatge unifamiliar de caràcter senyorial com els que havien existit a la zona. És un edifici modernista que conserva bona part de la decoració original. Cal remarcar la seva situació enlairada respecte al jardí”. Té un nivell de protecció patrimonial  “C: bé d’interès urbanístic”, i davant de qualsevol intervenció caldrà garantir “el manteniment del volum original; la conservació i restauració de les façanes, amb la composició arquitectònica, els materials i el cromatisme; qualsevol intervenció tendirà a la seva recuperació formal; a l’interior es mantindran i restauraran aquells espais nobles amb elements decoratius originals; manteniment del jardí que l’envolta”.

 

Fa uns mesos, la finca ha canviat de propietari, i es troba en ple procés de rehabilitació. Aquest matí, una gran excavadora ha iniciat els treballs de rehabilitació de l’entrada principal, i ha arramblat amb tot, escales inicials, porta i tanca perimetral, escalinata senyorial i part dels jardins, com es pot constatar en les següents fotografies.

image006image008

El regidor Jordi Martí ha explicat que “les imatges de l’actuació de l’excavadora són d’impacte”; i per aquest motiu “com a Grup Municipal Demòcrata hem traslladat la nostra preocupació al Govern municipal i, en concret, al regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà, i també regidor executiu de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, per l’actuació sobre unes de les finques modernistes més característiques de la ciutat. Reclamen que facin un seguiment exhaustiu i al dia de les obres de rehabilitació i les actuacions que es fan tant al jardins com a l’edifici, per evitar que es pugui malmetre de manera irreversible qualsevol part del patrimoni modernista de la ciutat de Barcelona”. “Volem creure  que es tracta d’una intervenció amb llicència municipal, que contempla la total reposició dels elements enderrocats fins ara i que estiguin catalogats”, ha dit Martí.

 

 

 

 

Barcelona, 29 de maig de 2017

 

El temps de la pedra. De Jaume Ciurana

Article publicat a La Vanguardia el 17-11-2016

“El temps de la pedra ha passat”, afirmen els màxims responsables de Cultura de Barcelona per justificar l’enderroc del teatre Arnau.

“El temps de la pedra ha passat”, afirmen els màxims responsables de Cultura de Barcelona per justificar l’enderroc del teatre Arnau en lloc d’emprendre una rehabilitació per a la qual –diuen- no hi ha recursos. I ho diuen, també, pocs mesos després de rebutjar que una part de l’aportació de 30 milions d’euros que fa la Diputació a la capital del país es destinés a l’esmentat teatre tal com vàrem proposar. Des de Sixena fins al teatre Arnau, les decisions sobre el patrimoni tenen uan dimensió social –política- innegable.

Aquesta expressió, plena d’insensibilitat i d’aparença prepotent però profundament acomplexada dels responsables municipals, obeeix a una raó de fons gens negligible i que malauradament, està ben estesa: la poca consideració social del patrimoni històric. A Catalunya les polítiques patrimonials no han avançat els darrers anys com ho han fet, per exemple, les mediambientals o les d’igualtat de gènere. Han avançat, és cert, i seria injust ignorar-ho, però no prou. I els avenços no sempre han anat acompanyats de les estratègies de conservació, restauració i interpretació necessàries. La política patrimonial sovint es confon amb la museística. S’agafa una part per un tot. Les polítiques patrimonials s’han de fer al territori, als mitjans de comunicació, a les escoles. Posar en relleu el patrimoni d’un país és enviar el missatge que respectem la memòria dels que ens han precedit i del conjunt d’elements –sovint complexos, com la mateixa societat- que ens han fet ser com som. És una mostra de maduresa col•lectiva saber-ne valorar la importància i un element pedagògic de primer ordre per entendre l’evolució tan històrica –civil, religiosa, militar, popular- com estètica de la societat a què pertanyen.

Ens calen eines d’educació, de sensibilització i també d’acció en la defensa del patrimoni històric col•lectiu. Cal organitzar-se, coordinar-se. On és la Greenpeace del patrimoni?

La societat ha de tenir un paper clau en la preservació de la nostra història, es tracti d’edificis, de patrimoni etnogràfic, d’arxius o de restes arqueològiques. És gràcies a la gent sensibilitzada del territori, les entitats, els grups de recerca locals que avui podem gaudir-ne. La pèrdua dels fons de les fundacions de les antigues caixes d’estalvi ha accentuat la fragilitat de les polítiques patrimonials. Però les administracions no poden renunciar a la seva responsabilitat: dotar pressupostàriament les polítiques patrimonials. Si ens preguntem com hem arribat fins aquí, la llarga crisi, la pràctica desaparició de l’aplicació de l’1% cultural i la poca capacitat dels que ens considerem defensors de la pedra per situar la protecció del patrimoni històric com una de les prioritats en els pressupostos de les administracions poden ser la resposta. Però no ens hi resignem. La lluita val la pena. Ens calen eines d’educació, de sensibilització i també d’acció en la defensa del patrimoni històric col•lectiu. Cal organitzar-se, coordinar-se. On és la Greenpeace del patrimoni?