Jaume Ciurana ha defensat una proposició, aprovada per unanimitat la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, que també compromet l’executiu municipal a elaborar un mapa dels espais físics rellevants en la història literària de la ciutat de Barcelona
El Grup del PDeCAT a l’Ajuntament ha aconseguit avui que el govern d’Ada Colau estudiï la creació d’una nova categoria de catalogació que consideri una figura de protecció del “patrimoni immaterial” per evitar desaparicions com la del restaurant Pitarra, al carrer Avinyó. El portaveu de la formació, Jaume Ciurana, ha defensat una proposició, aprovada per unanimitat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, que compromet també l’executiu municipal a elaborar un mapa dels espais físics que tenen o han tingut rellevància en la història literària de la ciutat de Barcelona.
A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, Jaume Ciurana ha presentat aquest matí una proposició que insta el Govern Municipal a: “1. que des de l’ICUB i l’Oficina UNESCO, Barcelona, Ciutat de la literatura es promogui un mapa dels espais físics de la ciutat que tenen o han tingut rellevància en la història literària de la ciutat; i 2. que, a la vista d’aquest mapa, l’ICUB, conjuntament amb l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, estudiï una nova categoria de catalogació que, més enllà o no de l’interès patrimonial i arquitectònic de l’espai, consideri una figura de protecció de patrimoni immaterial”. La iniciativa s’ha aprovat per unanimitat.
Els darrers dies s’ha conegut que el Restaurant Pitarra finalitza la seva activitat de restauració després de més de 125 anys d’activitat gastronòmica a la ciutat, i es reconvertirà en un pub irlandès. Des del seu naixement, l’establiment ha acollit multitud de reunions i tertúlies literàries, arribant fins i tot a editar-se allà el setmanari “L’esquella de la Torratxa”.
El portaveu del PDeCAT ha assenyalat que aquest establiment ha estat un “focus irradiador de la cultura catalana”, a la seva la rebotiga en Frederic Soler “Serafí Pitarra”, que treballava de mestre rellotger, organitzava reunions amb els dibuixants, poetes, dramaturgs i polítics més avançats del moment i va escriure part de les seves obres teatrals amb les que el teatre català va esdevenir popular.
Ciurana ha assenyalat que “la ciutat perd espais que figuren en la memòria ciutadana i literària de la ciutat i hi ha una despersonalització de la ciutat, per orígens diversos” i, per això, ha afegit, “cal treballar per veure com es poden preservar espais físics que potser no mereixem protecció especial, però si que mereixen una protecció des del punt de vista immaterial”.
Com ha assenyalat el portaveu del Grup Demòcrata, enguany es commemora l’any europeu del Patrimoni Cultural. A més a més, des del mes d’octubre de 2017 fins el mes d’octubre de 2018 Barcelona celebra l’any del Comerç i la Cultura; i l’any 2015 Barcelona va ser nomenada Ciutat de la Literatura per la UNESCO, dins de la xarxa de ciutats creatives. “Totes aquestes etiquetes no serveixen si no preservem un espai com aquest. La UNESCO declara expressions culturals com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, Barcelona hauria de considerar tenir una protecció similar”, ha afirmat Ciurana.
El portaveu ha agraït el suport de tots els grups a la iniciativa, “entenem la complexitat de la qüestió, però no seria la primera ciutat que ho fes. Valdria la pena buscar els espais de la ciutat i definir entre tots quins són imprescindibles. Amb voluntat i recursos es pot aconseguir”, ha finalitzat Ciurana.
Barcelona, 17 d’abril de 2018
Projecte Barcelona 2019 