A Barcelona: votarem!

Ja no trobo cap adjectiu per qualificar aquest moment que estem vivint. I és que sincerament: no n’hi ha cap. Es tan immensament gros el que estem fent que no hi ha diccionari que en reculli cap. De fet, proposo que entre tots, ens inventem una paraula per definir-ho, seegur que serià un bon repte!

 

Semàntica a part, anem a l’important, que és el poder materialitzar aquest somni que tenim a les mans. El dia 1 d’octubre a Barcelona, votarem, perquè i tant que votarem, com a tot arreu de Catalunya.

 

Sembla una obvietat o fins i tot una vaguetat dir-ho d’aquesta manera però votar a Barcelona, tot i l’alcaldessa que tenim, no ha de ser un problema. I no serà cap problema perquè farem el que la majoria de gent vol, que és, com s’ha expressat reiterades vegades, exercir el seu dret a votar, a decidir lliurement el seu futur i el de Catalunya. I ho farem amb tu, alcaldessa, a poder ser, no perquè siguis tu, sinó perquè volem que hi sigui quanta més gent millor! Perquè volem construir aquest país amb tothom Però si tu no hi ets, si tu no decideixes ser-hi, ho farem igualment. I ho farem perquè estem davant d’un dret i d’un deure. Perquè la gent es mereix ser respectada en les seves demandes i perquè som una ciutat madura i prou empoderada per poder decidir.

 

Per aquestes senzilles -però claríssimes raons- a Barcelona votarem. Amb tu o sense tu, alcaldessa, ens trobarem tots a l’1 d’octubre!

Carta quinzenal de na Mercè Homs, Presidenta del PDeCAT de Barcelona i regidora a l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

 

Un estiu diferent

Carta quinzenal de Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest estiu no és un estiu com els de cada any.

Generalment els estius s’esperen amb candeletes. Les ganes de descans, de trencar amb la rutina, de posar-se morè, de menjar i beure una mica més del compte, de dormir, de banyar-se, de viatjar. En definitiva, els estius penso que estan fets per fer tot allò que durant l’any no es pot fer amb tanta intensitat.

Aquest any, però, no serà un estiu com sempre. Farem vacances, i les gaudirem, segur. Alguns més dies que altres, alguns aniran més lluny i altres més a prop. Però segur que tots tindrem el cap i el cor posat en l’1 d’octubre.

La determinació és clara. Més del 80% dels catalans i catalanes volen decidir què volen ser de grans. El treball és intens per poder complir amb tal demanda. Tothom, des d’on sigui, hi està treballant. La intensitat varia segons la responsabilitat. Segons el poble, la ciutat. Segons la institució. Però és latent que els preparatius cada vegada són més intensos i que l’u d’octubre s’acosta cada dia més, on votarem i guanyarem.

Des de l’altra banda, cada vegada més es posa el focus en llocs insospitats de manera sorprenent. L’altre dia feien declarar al secretari general de la presidència, o al president del Pacte nacional pel Referèndum. Demà serà cridat algú altre. I cada dia en tindrem alguna de nova.

És precisament per això que no pot ser un estiu com els altres. No ho pot ser perquè tots els que tenim les ganes de fer les coses bé estarem atents i amatents amb el que convingui.

A Barcelona, el govern de la ciutat també haurà d’acabar prenen una decisió. Hi són o no hi són?

Nosaltres ho tenim clar. I continuarem fent tot allò que la democràcia permet fer.

Tinguem un estiu calorós però estiguem tots a l’aguait per ser-hi en tot moment, quan calgui i on calgui.

 

Bon estiu!

Elogi de l’oposició

Fer oposició és una feina ingrata, però necessària. I encara ho és més, si has tingut la immensa sort de servir aquesta ciutat des del govern i veus, quotidianament, les oportunitats perdudes des del govern municipal per una mala gestió, per desinterès o, simplement, per apriorismes ideològics i comportaments sectaris per part d’aquells que tenen la responsabilitat de governar-nos. És una feina pesada, a vegades poc estimulant, molt invisible pels mitjans de comunicació. Una feina invisibilitzada. Una feina, d’altra banda, en que externament es valora molt més des de la crítica que no pas des de la proposta.

 

Una feina en la que has de saber distingir molt bé les reivindicacions o demandes d’aquells sectors que se t’acosten legítimament per tal que et facis ressò de les seves posicions  de quin és l’interès general de la ciutat. No fer-ho, no establir aquest filtre et pot portar a ser, només, el portaveu dels descontents. I això, al PDeCat, ho tenim sempre molt present. L’historiador Ferran Soldevila deia que una país – Catalunya – no podia ser una confederació d’interessos particulars. I una ciutat – afegeixo – tampoc. Cal doncs, tenir una idea de ciutat en la que interessos sectorials o territorials contradictoris s’hi puguin sentir còmodes. Trobar, en el model de ciutat que propugnes, el mínim comú denominador de confort per la gran majoria dels seus habitants i, a partir, d’aquí plantejar-te nous reptes col·lectius -com en el seu moment van ser els Jocs Olímpics- capaços de mobilitzar el màxim d’energies positives en pro de la ciutat.

 

I l’error del govern actual és haver plantejat aquests primers dos anys de mandat, no ja com una confederació d’interessos particulars – en la que s’endevinaria com a mínim una voluntat de contemporització i l’establiment d’un marc de convivència – sinó, simplement com la imposició d’un model minoritari ( 11 de 41 regidors). Un model que té com a conseqüència, entre d’altres,  la degradació dels barris de la ciutat i l’increment desbocat dels preus de lloguer i que, per contra, és incapaç d’oferir un projecte i una idea de ciutat estimulant per a les generacions actuals i futures de barcelonins.

 

Mentre, l’oposició continua treballant, a vegades des de la denúncia, a vegades des de la proposta, a vegades bastint l’alternativa per fer-ho possible. Perquè no hi ha res més estimulant per l’oposició que deixar-ho de ser, com més aviat millor.

Carta quinzenal del regidor demòcrata Jaume Ciurana.

Un partit que val la pena

Segons les dades publicades per la prestigiosa associació +Democràcia el PDeCAT es situaria com el partit català amb més democràcia interna i més transparència. Aquesta ha sigut una molt bona notícia, ja que en anteriors estudis ocupàvem posicions molt més baixes que les actuals. Hem millorat com a partit, hem construït un lloc obert, democràtic i transparent i se’ns comença a reconèixer la feina feta.

Fa un parell de setmanes també vàrem publicar el llibre Reiniciem la Barcelona demòcrata, llibre on recollim les idees que ens van ajudar a definir els diversos ponents dels diferents Reiniciems que vàrem celebrar a principi d’any. Agafar les nostres arrels, profundes, fortes, bones i posar-les al dia donant resposta a les noves problemàtiques de la ciutat. Aquesta presentació va suposar un èxit incontrastable que ens dóna encara més força per continuar treballant, com vam fer aquest cap de setmana en la sortida al carrer per explicar el nostre Sí al referèndum i a Catalunya. Acabem de fer una cosa i ja ens posem amb una altra, sense aturar-nos, perquè aquesta ciutat tampoc ho deixa de fer.

Aquestes notícies ens demostren amb fets que estem fent bé la nostra part de feina. Que l’esforç val la pena. Entre tots hem de continuar construint un partit que ens dugui a representar els interessos generals dels catalans des de la llibertat, la bona gestió, amb la seguretat de saber que farem les coses bé i amb l’orgull de pertànyer a un partit així. Hem d’estar orgullosos de la nostra feina des de la humilitat i el saber que ens queda molt per millorar, però estem en bon camí i no deixarem de treballar durament.

Carta quinzenal de la Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora al’Ajuntament de Barcelona.

El Grup Demòcrata força el govern Colau a elaborar un estudi independent que valori el cost del rescat d’un o més tanatoris municipals

Sònia Recasens, que ha presentat la proposició que ho reclama a la comissió de Presidència, assenyala que la proposta de l’executiu de crear un nou operador públic no aconseguirà incidir en la rebaixa de preus dels serveis funeraris

 

El Grup Municipal Demòcrata ha forçat avui el govern d’Ada Colau a elaborar un estudi independent que valori el cost i els possibles avantatges econòmics del rescat d’un o més tanatoris. La portaveu adjunta del Grup, Sònia Recasens, que ha presentat la proposició que ho reclama a la comissió de Presidència d’aquest matí, ha assenyalat que la proposta de l’executiu de crear un nou operador públic no aconseguirà incidir en la rebaixa de preus dels serveis funeraris.

A la Comissió de Presidència, el Grup Demòcrata ha recuperat una proposició que no es va poder debatre a la darrera Comissió per absència del primer tinent d’alcalde i que acorda: “Que s’elabori un estudi independent que valori el cost i els possibles avantatges econòmics del rescat d’un o més tanatoris de titularitat municipal, en el que s’incloguin els costos indemnitzatoris de l’operació, la posició de sortida en que el rescat situaria d’inici un nou operador públic, l’efectivitat de la mesura de cara al trencament de l’oligopoli existent i el foment de la competència, i la situació laboral en que quedarien els treballadors de les possibles concessions objecte del rescat. I que l’esmentat estudi es posi en coneixement dels grups municipals de forma oberta i transparent per a la seva oportuna valoració”. La iniciativa s’ha aprovat en obtenir el suport del Grup Municipal Demòcrata, ERC, i els grups de govern BComú i PSC; mentre que C’s, PP i la CUP s’han abstingut.

 

La portaveu adjunta Sònia Recasens ha explicat que tots els grups comparteixen la diagnosi que per rebaixar els preus dels serveis funeraris cal augmentar competència, trencar l’oligopoli i promoure la competència. També que hi havia consens entre tots els grups en què calia reformar les ordenances de serveis funeraris i cementiris però no en la proposta del govern d’Ada Colau de crear un nou operador públic amb 6 sales de vetlla, perquè no aconseguirà incidir en la rebaixa de preus dels serveis funeraris.

 

Recasens ha reclamat al govern accelerar per aprovar definitivament l’ordenança, -s’ha aprovat inicialment- perquè permetrà incidir en el sector; i s’ha mostrat crítica amb la creació d’un nou operador, tal i com proposa el govern, i sobre el que no hi ha consens. Per a Recasens aquesta proposta “està mancada de rigor, i és parcial” i ha lamentat que el govern no contempli la resta d’opcions que plantejaven grups, com recuperar accions o el rescat d’un o més tanatoris

 

Sònia Recasens ha lamentat que el govern “s’entesti” en obrir un tanatori amb 6 sales de vetlla, “a la ciutat no hi ha necessitat de més sales, no hi ha manca de sales de vetlla a la ciutat” i ha afegit que “més sales de vetlla al mercat pot provocar sobresaturació de l’oferta”.

 

La portaveu adjunta ha demanat el govern d’Ada Colau que “hi posi rigor i seny, i que encarregui un estudi seriós i independent que valori el rescat d’algun tanatori municipal”. Recasens ha afegit que el govern té un “gran embolic i mostren una gran incoherència quan anuncien que volen abaixar els preus dels serveis funeraris però el mes de desembre van votar a favor de les tarifes al consell d’administració que va proposar Mèmora”. La regidora ha finalitzat agraint el suport a la iniciativa que “permetrà que, entre tots, puguem estudiar més opcions”.

La vaga infinita

Ens aproximem al vuitè dilluns de vaga al metro, un fet inaudit en aquesta ciutat. Una vaga que estem vivint des de l’obscurantisme del govern, que no informa sobre com van avancen les negociacions o si aquestes existeixen. Una vaga que estem vivint amb la màxima minimalització per part dels que haurien de defensar als ciutadans i que només treballen per fer veure que no passa res dilluns rere dilluns.

Quants milers d’usuaris pateixen cada dilluns aquesta vaga? Quants ingressos està deixant de percebre TMB? Com afecta la vaga a la resta de transports públics? Quin impacte econòmic té sobre la ciutat? I la més important: què està fent el Govern per aturar tot això? Què fa la regidora Vidal?

Veiem com el Govern es dedica a tuitar sobre Rajoy o Trump, o es dedica a crear lligams amb les ciutats de la seva corda ideològica, però els veiem amb molt poques ganes de gestionar els problemes que afecten els ciutadans. A hores d’ara no sabem si dilluns vinent tornarem a tenir vaga. I qui dia passa, any empeny. Mentre els usuaris s’hauran de tornar a carregar de paciència tot esperant que el govern municipal es digni a donar la cara i cercar una solució al conflicte.

Carta setmanal de Joaquim Forn, regidor-portaveu del Grup Municipal Demòcrata.

Dies intensos

Dies de calor. Dies intensos. Sabem, per fí, el dia del referèndum. Mocions de censura. Selectivitat. Finals de curs. Balanços. Festivals de tota mena d’activitats de durant l’any. Petards. Festes majors.

El mes de juny és un mes interessant i intens. De fet, n’hi ha dos de mesos interessants i intensos: el juny i el desembre. Sembla que el món s’hagi d’acabar en qualsevol moment, tot ha de passar i dir adéu per sempre.

I mentre tot això passa any rere any, a Barcelona, mes rere mes, i ja en van 24, la ciutat coixeja. Camina torta. Desorientada. Un mena de cop de calor permanent, vaja.

I és una llàstima perquè Barcelona té grans potencials i les oportunitats són les que són i venen quan venen.

I aquests dies se’ns en brinda una d’única i irrepetible:

Trobar-nos de nou pel dret a decidir. Tenim dia, tenim data. Tenim clar que si és que sí marxarem, i si és que no continuarem votant autonòmicament tal com va dir el president Puigdemont.

Barcelona ha de garantir dues coses: poder votar i poder votar a la nostra ciutat.

Ha arribat el moment de la veritat per a tots, però sobretot per aquells que van jugant a la puta i la ramoneta.

Tic-tac tic-tac

Comuns, pugeu al carro democràtic. L’oportunitat és ara i és l’última.

 

Carta quinzenal de Mercè Homs i Molist, Presidenta del Pdecat Barcelona