Elogi de l’oposició

Fer oposició és una feina ingrata, però necessària. I encara ho és més, si has tingut la immensa sort de servir aquesta ciutat des del govern i veus, quotidianament, les oportunitats perdudes des del govern municipal per una mala gestió, per desinterès o, simplement, per apriorismes ideològics i comportaments sectaris per part d’aquells que tenen la responsabilitat de governar-nos. És una feina pesada, a vegades poc estimulant, molt invisible pels mitjans de comunicació. Una feina invisibilitzada. Una feina, d’altra banda, en que externament es valora molt més des de la crítica que no pas des de la proposta.

 

Una feina en la que has de saber distingir molt bé les reivindicacions o demandes d’aquells sectors que se t’acosten legítimament per tal que et facis ressò de les seves posicions  de quin és l’interès general de la ciutat. No fer-ho, no establir aquest filtre et pot portar a ser, només, el portaveu dels descontents. I això, al PDeCat, ho tenim sempre molt present. L’historiador Ferran Soldevila deia que una país – Catalunya – no podia ser una confederació d’interessos particulars. I una ciutat – afegeixo – tampoc. Cal doncs, tenir una idea de ciutat en la que interessos sectorials o territorials contradictoris s’hi puguin sentir còmodes. Trobar, en el model de ciutat que propugnes, el mínim comú denominador de confort per la gran majoria dels seus habitants i, a partir, d’aquí plantejar-te nous reptes col·lectius -com en el seu moment van ser els Jocs Olímpics- capaços de mobilitzar el màxim d’energies positives en pro de la ciutat.

 

I l’error del govern actual és haver plantejat aquests primers dos anys de mandat, no ja com una confederació d’interessos particulars – en la que s’endevinaria com a mínim una voluntat de contemporització i l’establiment d’un marc de convivència – sinó, simplement com la imposició d’un model minoritari ( 11 de 41 regidors). Un model que té com a conseqüència, entre d’altres,  la degradació dels barris de la ciutat i l’increment desbocat dels preus de lloguer i que, per contra, és incapaç d’oferir un projecte i una idea de ciutat estimulant per a les generacions actuals i futures de barcelonins.

 

Mentre, l’oposició continua treballant, a vegades des de la denúncia, a vegades des de la proposta, a vegades bastint l’alternativa per fer-ho possible. Perquè no hi ha res més estimulant per l’oposició que deixar-ho de ser, com més aviat millor.

Carta quinzenal del regidor demòcrata Jaume Ciurana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s