Categoria: Entrevistes

Xavier Trias: ‘Què m’hauria passat si Rajoy no em tingués afecte? Se’m posa la pell de gallina’

 

Aquests darrers dies els ciutadans s’han avesat a llegir notícies sobre escorcolls de la Guàrdia Civil en impremtes, actes polítics cancel·lats, notificacions en mitjans de comunicació… Atacs que l’ex-batlle de Barcelona i dirigent del PDECat al consistori va viure directament. Abans de les eleccions municipals del 2015, el diari El Mundo va publicar una informació falsa que li atribuïa un compte corrent de tretze milions d’euros. Home fort de l’antiga CDC i pensant ja a abandonar la primera línia política, hi parlem per saber el seu punt de vista sobre el moment que viu el país, la decisió de Colau de facilitar el referèndum a Barcelona i, és clar, l’operació Catalunya.

—Finalment hi ha acord entre Barcelona i el govern pel referèndum. En sabeu les condicions?
—No. No tan sols no les sé, sinó que, seguint una tradició i una manera de fer de la senyora Colau, no ens ha explicat res.

—I Puigdemont tampoc no us ho ha explicat?
—En Puigdemont no té cap obligació d’explicar-m’ho. És el president de la Generalitat i fa els acords que creu convenients per al país. Però entre nosaltres, que som a l’ajuntament, crec que hi hauria d’haver un mínim d’educació, de cortesia, i Colau ens hauria d’explicar a quins acords ha arribat. I podria arribar a entendre que no ho expliqués a tots els grups. Però a ERC i al nostre grup, la cosa més lògica seria que ens ho expliqués.

—Però sou del mateix partit que el president. Es podrà votar en els mateixos col·legis electorals que en les últimes eleccions?
—Doncs aquest és el dubte que tinc. Es podrà votar en els col·legis electorals que siguin escoles, però no estic segur que es pugui votar en tots els col·legis electorals perquè no veig clar que l’ajuntament hagi decidit de posar els locals a disposició de la Generalitat. Es podria fer. Jo ho penso. Hi ha moltes maneres d’intentar esquivar la barbaritat persecutòria de l’estat espanyol. I s’ha de ser llest. No s’ha de ser beneit perquè ens encausin a tots. No sóc partidari de forçar la màquina perquè ens encausin.

—Heu estat batlle. Enteneu Colau, quan argumentava que no vol posar en perill els funcionaris?
—Nosaltres no vàrem posar en perill els funcionaris el 9-N. I es poden fer més coses per no posar-los en perill. I a mi m’han cridat a declarar pel 9-N. I escolteu, vaig anar allà, em vaig explicar i els vaig dir que ho tornaria a fer. Però passa, i és veritat, que a la senyora Colau, segons quina acció faci, la poden encausar. Entenc que prefereixi fer-ho d’una manera intel·ligent i fer un acord amb la Generalitat. No em sembla malament, és correcte. Ara, no és veritat que no pugui posar municipals a disposició de la Generalitat per a aquesta votació.

—Però ella ja ha dit que aquest no és el referèndum que voldria.
—El favor més important que pot fer la senyora Colau no és el de posar uns equipaments al servei de la votació, sinó la convicció i la força que Barcelona es vulgui posar al capdavant d’això. De moment, ens hem trobat una actitud molt fluixeta i ara, després de l’acord, sembla que està disposada a prendre una posició activa. Doncs jo, com a nacionalista, he de dir-li ‘benvinguda. Ara el fet important no és la batalla política a l’ajuntament, sinó la batalla a favor de fer el referèndum. Quan s’acabi aquest procés, ja diré què penso del que ha fet la senyora Colau. Però en aquest moment, el fet important és que contribueixi d’una manera ferma que es pugui votar. I això és un mèrit de Puigdemont, i aquesta és la crítica que faré a partir del dia 2.

—Quina és la tesi de la vostra crítica?
—El lideratge. Barcelona no pot estar amagada, dissimulant i amb mitges tintes. Per això m’alegra que es faci un pas endavant i Barcelona se situï en primera fila en aquest tema. Hem de demostrar que no ens hem acovardit. No podia ser que a l’hora de la veritat la capital de Catalunya s’espantés. I m’estranya que la senyora Colau no em truqui i em digui que endavant. Almenys els grups que hi estem implicats. És això que entenc per lideratge.

—Coneixeu de primera mà la repressió de l’estat espanyol. Fins a l’1-O, què ens podem trobar?
—Pressionaran per aplicar la llei d’una manera molt esbiaixada i actuaran per espantar-nos. Perquè pretenen això: espantar. I espero i desitjo que no arribin als extrems que a mi em van aplicar en el seu dia. Una cosa és aplicar la llei i una altra inventar-se coses per fer mal. La veritat és que ells tenen un munt de gent que creuen que, per salvar Espanya, val tot. Són gent amb una mentalitat de salvar un concepte d’Espanya que tenen ells, perquè hi ha gent que pot defensar uns altres models d’Espanya. De fet, molts ho observen amb esglai i no es creuen això que fan els del PP. Els del PP i el PSOE, perquè la gent es creu que si algun dia guanya el PSOE la situació canviarà. I no. Conec bé la filosofia del senyor Guerra i la cosa no aniria així.

—Mirant enrere, i fent balanç de l’empastifament que va fer El Mundo, personalment com us ha afectat?
—T’afecta perquè et distreu, t’atabala, i fins que no surten els enregistraments, crec que molta gent dubtava de la meva innocència. Però quan els escoltes t’adones que és una absoluta barbaritat, tot plegat. Jo sempre dic que, electoralment, no va ser decisiu, però va afectar. D’alguna manera o altra. I la prova que va afectar és que els comuns van utilitzar-ho durant la campanya electoral. S’hi referien de manera ambigua i amb la idea clara d’enfonsar l’adversari. Crec que alguns comuns, no tots, fan de la lluita política una lluita d’agressió a l’adversari per provar de destruir-lo. Fins i tot quan han guanyat. Són gent que creuen que han de destruir l’adversari.

—De què penseu que han servit les comissions d’investigació al congrés espanyol i al parlament? Francament.
—De molt poc. N’estic molt decebut. S’han fet aquestes comissions i s’ha posat en evidència que tot era una operació orquestrada i dirigida per unes persones, com Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas i Alícia Sánchez-Camacho. Però un presideix una comissió al congrés, l’altra és a la mesa i l’altre és la mà dreta del senyor Rajoy. Ho trobo absolutament lamentable i vergonyós, perquè aquests senyors, si tinguessin el mínim de decència, haurien de plegar. S’haurien de retirar. Així no es fa política.

—Per què Xavier Trias? Hi heu pensat?
—Hem de tenir clar que l’objectiu d’aquesta gent que volen ‘salvar Espanya’ és destruir Convergència. No tots els partits. D’una manera molt clara, CDC, perquè ocupem un espai electoral que els perjudica. No poden tolerar que un centre que va de l’esquerra a la dreta, acabi prenent la decisió que Catalunya ha de ser una nació independent. La seva filosofia és la de destruir-nos. I ho intenten.

—I ho han aconseguit?
—Ens han posat dificultats. És evident. Algunes per culpa nostra. Si el president Pujol fa una declaració autoinculpant-se, no podem dir que sigui culpa d’ells. Els mètodes per a pressionar el president Pujol perquè acabi fent aquesta declaració sí que són seus. Però jo no justifico que una persona hagi fet una cosa incorrecta. També han intentat de perjudicar d’una manera molt seriosa, Artur Mas, i evidentment a mi. És que van dir que quan jo pogués demostrar la meva innocència ja m’haurien destruït.

—Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas i Alícia Sánchez són tots tres catalans i estic segur que hi heu coincidit d’ençà que van aparèixer els enregistraments. Hi heu parlat?
—Jo procuro no trobar-los. Si me’ls trobo, intento no parlar amb ells perquè podria dir coses molt gruixudes. Només un dia, quan hi va haver el funeral en honor de les víctimes de Germanwings a la Sagrada Família. Jo vaig sortir a rebre el rei espanyol i em vaig trobar que venia amb Fernández Díaz. No vaig tenir més remei que saludar-lo i em va dir: ‘Escolta’m, com a catòlic que sóc, em crea una gran tensió veure’t i parlar amb tu.’

—I què vàreu respondre?
—Li vaig dir que jo també sóc catòlic. Que aquesta tensió la podia arreglar fàcilment si em demanava perdó perquè jo, com que també sóc catòlic, l’hauria de perdonar. Et trucaré un dia, em va dir.

—I us va trucar?
—No, mai més.

—El periodista Enrique Bayo deia això en una entrevista a VilaWeb: ‘En aquesta màfia, hi participen magistrats, fiscals i el president espanyol’. Ho subscriviu?
—Fins al president Rajoy, no ho sé. És difícil de creure que no sàpiga res. Jo no m’atreveixo a dir aquestes coses. Jo sé el que sé. I el que sé és que Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas i Alícia Sánchez-Camacho hi han participat. És veritat que moltes persones del PP que em trobo em transmeten un missatge simpàtic de part del president del govern: ‘Escolta, que sàpigues que el president t’aprecia molt.’

—Caram.
—Sí, perquè jo amb Rajoy hi tenia una relació molt afectuosa. Però molt. Perquè han estat molts anys coincidint i hem tingut una relació personal i, fins i tot, afectuosa. Jo em sentia amic del senyor Mariano Rajoy. Ara, quan m’envien aquests missatges d’afecte penso: ‘Què m’hauria passat si no em tingués afecte?’ Se’m posa la pell de gallina.

—Quan feu el tomb cap a l’independentisme?
—Durant els últims anys. He anat vivint una situació de blocatge. Des del meu punt de vista, durant molt temps, el problema de Catalunya no ha estat la independència sinó el grau de dependència que tenim, que és insuportable. Els bascs, que no tenen el grau de dependència que tenim nosaltres, no estan tot el dia reclamant la independència. Quan tu acabes sent tan depenent que arriba a l’extrem que és el senyor Montoro el que decideix què paga i que no, la situació acaba essent asfixiant.

—Ho vàreu viure des de primera línia. Vàreu ser conseller de Presidència?
—Hi ha un moment molt important en què el president Pujol va a Madrid a veure el senyor Aznar amb dos totxos de propostes ideats per Enric Argullol i Antoni Bayona, en els quals es plantejava quin havia de ser el futur desenvolupament de l’autogovern a través de l’article 150.2 de la constitució. Recordo que el senyor Aznar es va quadrar i va dir que s’havia acabat els traspàs de competències. Llavors va ser quan el president em va dir que no hi havia res fer amb aquesta gent, que no hi havia solució. Progressivament, m’he anat adonant que si no el plantes cara no avances ni un mil·límetre.

—Ara es planta cara?
—Sí. Tenim gent molt valenta. Ja era hora que ens quadréssim i diguéssim que això no pot quedar així.

—Ara el baròmetre us va molt en contra. Per què creieu que heu passat d’un 13,7% que vàreu obtenir a les eleccions a una intenció del 5,9%, segons el baròmetre?
—Jo no m’ho crec, tot això.

—Per què?
—Perquè són enquestes fetes fora del moment electoral, situacions especials, no tenim ni el candidat. Ara, que no estem en el millor moment? Segurament.

—A què ho atribuïu?
—Fem és una acció molt important a la Generalitat. Junts pel Sí, que és molt important per al país, afecta d’una manera important el nou projecte del PDECat. Sabem que la importància ara és de Junts pel Sí.

—No éreu dels partidaris de canviar el nom al partit.
—No n’era partidari, no. No ho veia necessari. Però no tan sols vàrem canviar el nom, sinó que vàrem decidir una cosa més important: matar el partit i fundar-ne un de nou. Costa d’arrencar la màquina, però sobre això no sóc pessimista. Si fem les coses bé i no ens posem nerviosos, traurem un bon resultat a les eleccions del 2019.

—Qui es presentarà?
—No ho sé, ho decidirà el partit. Hi ha gent bona. Jo sempre he dit que el meu candidat seria Joaquim Forn. La gent em deia que no el coneixia ningú. I ara, em diuen: aquest paio és bo!

—I encara que hagi passat per la conselleria?
—És clar, no ho sé, falta que li ho deixin fer. Si triomfa en una conselleria, dependrà de què passi a Catalunya, no a Barcelona. Potser Puigdemont no vol que l’hi prenguin. A mi m’han fet una mala passada nomenant-lo conseller. És que la feina que va fer aquí a l’ajuntament va ser espectacular. Ha estat la meva mà dreta durant molt temps i m’agrada que els meus col·laboradors triomfin.

—Vila, Munté o Mascarell també serien bons candidats?
—Jo crec que tots serien bons candidats. Però un s’ha de plantejar com es guanyen les eleccions, i això no hem de fer fins a partir del 2 d’octubre. Ara tots estem per una altra tasca.

—A partir del 2019 Trias es retirarà políticament?
—No, no ho faré mai. Jo estaré disposat a ajudar el partit en tot allò que calgui. Quan es construeix un partit nou com aquest, no sóc partidari de desvincular-se del tot. S’ha d’ajudar. Tot allò que sóc jo, ho dec a un partit que es diu Convergència. I ara, tot i que no és el mateix, es diu PDECat. I crec que tinc l’obligació de donar tant com pugui al partit amb una situació activa.

Xavier Trias: “Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza”

Entrevista a Xavier Trias. Crónica Global. 8-12-2016

No era independentista, pero ahora lo es. El exalcalde de Barcelona y líder de CiU en su ayuntamiento, Xavier Trias, explica en una entrevista a Crónica Global la necesidad de celebrar un referéndum. Asegura que Colau ganará la cuestión de confianza y se aprobarán, por tanto, los presupuestos que CiU tampoco aprobó.

– ¿Qué les falta para que CiU los apruebe?

– Falta que nos sentemos. El equipo de gobierno actual nos menosprecia, no se reúne con nosotros y, cuando nos convoca a una reunión, la acaban desconvocando. Estamos a pocos días de la discusión de los presupuestos y no nos han dicho nada, así que haremos un conjunto de alegaciones y, si no, entraremos en una enmienda a la totalidad.

– Se agota el tiempo para formar una alternativa al gobierno actual…

– Está muy claro que esto va hacia una moción de confianza, donde se aprobarán los presupuestos. Los que formamos parte de la oposición no tenemos capacidad para ponernos de acuerdo, tumbar esta situación y provocar que pierda la moción de confianza.

– Por tanto, no hay alternativa a Colau

– En este momento, no. Ella no tiene la suma suficiente para ganar aunque, si convocara elecciones, las perdería. Lo que es cierto es que en el momento actual, sumar las fuerzas tan antagónicas que componen la oposición es difícil.

– ¿Usted se postula como posible alcalde?

– A las próximas elecciones no me presentaré, pero durante este mandato continúo teniendo mi posición de presidente del grupo más votado después de la señora Colau. Por tanto, es lógico que la alternativa fuera yo, pero si se quiere que sea otra persona, se puede discutir.

– ¿Como Joaquim Forn o como Santi Vila?

– O quien sea. Eso es una elección interna que tendrá que hacer el PDCAT, partido en el que milito, y es verdad que yo hago un esfuerzo importante para que Forn sea conocido y valorado por parte de la propia gente del partido, pero también de la ciudadanía. El señor Forn está demostrando que es una persona con una capacidad de liderazgo muy importante en este ayuntamiento.

– Usted antes no era independentista. ¿Por qué ahora sí?

– Porque tenemos un problema de dependencia del Estado. O se rompe, o las cosas no avanzarán. Cuando uno se encuentra en un Estado capaz de intentar destruir a líderes por tener sentimientos independentistas, la reacción es no querer pertenecer a él.

– Por lo tanto: referéndum sí.

– Absolutamente. Es necesario un referéndum para todo, tanto para irse como para continuar. Eso es lo democrático.

– Sobre el turismo en Barcelona, hay quien lo ve como un problema.

– Es un error verlo así. Gracias al turismo tenemos un índice de paro inferior a muchos lugares del país. Hemos de procurar que el turismo sea más amable con la gente que vive en Barcelona y suprimir algunos abusos, además de evitar que los turistas que vengan sean de baja calidad. No queremos turismo de borrachera o de despedida de solteros, no interesan a la ciudad. Se está cometiendo un error muy grande.

– ¿Se está haciendo bien con las terrazas? La regulación empezó con usted.

– Los que nos decían que éramos demasiado permisivos con las terrazas ahora se encuentran con un problema, porque tienen que aplicar una legislación y no saben cómo hacerlo. Pues vayamos a pactarlo. Es cierto que hay cosas mejorables de la ordenanza que tenemos, cuando intentas hacerla homogénea a todo el territorio se complica. Hay que tomar decisiones locales en función de cada zona de la ciudad, de cómo han de ser las terrazas en cada una, de sus grados de excepcionalidad…Collboni sabe que estamos interesados en llegar a un acuerdo porque este tipo de temas que no afectan a solo a un mandato.

– ¿Qué le parece la postura de Colau ante el Ejército?

– Eso es populismo. Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza o si estaremos adscritos a la OTAN. Esta guerra contra los ejércitos es errónea, hoy en día funcionan de forma diferente a como cree la señora Colau. El Ejército actual, sobre todo, es una institución que actúa en un marco internacional importante y tiene unas actividades humanitarias distinguida.

– ¿Y ante los okupas? Hay quien cree que es demasiado permisiva.

– Lo que ha de hacer Colau es aplicar la normativa; si no, estaría prevaricando. La ley tiene unas limitaciones sobre la actuación de un ayuntamiento y has de ajustarte a eso, no puedes hacer lo que te dé la gana. La alcaldesa había defendido movimientos okupas como el de Can Vies, ahora le toca vivir una situación desde el mandato y los desalojos se producen igual. El del Banc Expropiat se ha llevado a cabo igual.

– Se dijo que usted pagó el alquiler del Banc Expropiat…

– Sí. La vida es difícil, gestionar una ciudad es difícil y se ha de actuar con las ideas claras, inteligencia y sentido común para evitar tener según qué problemas. Cualquier alcalde, sea del color que sea, tiene la obligación de tomar decisiones que a veces no son comprensibles, pero las tomas en beneficio de la colectividad. Lo que le pasa a Colau es que ahora se encuentra con las dificultades de la vida. Hay cosas que son muy bonitas, pero después tú has de aplicar lo que dice la ley.

– ¿Qué habría que hacer con Can Vies?

– En Can Vies hubo un momento álgido, se complicó, se paró el derrumbe y se tomó la decisión de que, en la última fase del proyecto de urbanización, se buscaría una solución acorde con los vecinos, que tienen una actitud muy clara de lo que hay que hacer. Estamos en esa fase, ya tendría que haberse tomado esta decisión. Si la alcaldesa no se atreve a hacerlo, no está haciendo caso a los vecinos. Gobernar es duro. Exige tomar decisiones que en ocasiones son complicadas y malentendidas.

– ¿Qué está haciendo bien Ada Colau?

– Está orientando bien el tema de la vivienda. Durante muchos años, se vendía suelo publico para que se construyeran pisos privados. Nosotros empezamos esta línea de no vender suelo público y creo que ésta es una buena línea de actuación que exige no un mandato, sino varios, para conseguir que la ciudad tenga una vivienda de alquiler a buen precio, que es uno de los grandes déficits.

– ¿Acabará la alcaldesa en la Generalitat?

– No es mi problema. A nosotros no nos van bien los alcaldes que a priori tienen un objetivo que no sea el del Ayuntamiento de Barcelona.

“Colau hace grandes discursos, pero cuando rascas no hay nada nuevo”

Hay coincidencia en la parálisis en la ciudad y, aunque se puedan aprobar los presupuestos con la cuestión de confianza, nos preocupa el día siguiente. Hay que buscar soluciones a la parálisis, al (PEUAT) el nuevo plan de hoteles o la ordenanza de terrazas, hay que hablar de empleo, del salario de Barcelona…

Entrevista d’El País a Joaquim Forn, 4-12-2016

“Durante el mandato Trias pactamos a derecha e izquierda desde una posición central; Colau ha sido incapaz, siempre ha gobernado para unos pocos”

Pregunta. ¿Cómo van las negociaciones por la moción de censura?

 Respuesta. Es una idea que no se concretará de un día para otro. Hay coincidencia en la parálisis en la ciudad y, aunque se puedan aprobar los presupuestos con la cuestión de confianza, nos preocupa el día siguiente. Hay que buscar soluciones a la parálisis, al (PEUAT) el nuevo plan de hoteles o la ordenanza de terrazas, hay que hablar de empleo, del salario de Barcelona…

 

P. Colau ya se tenía que someter a una cuestión de confianza para aprobar el presupuesto. ¿No se precipitó?

R. Dije que se tenía que construir una mayoría alternativa y fue tras la reprobación de Colau en pleno, que supuso un cambio, porque no le apoyaron ERC y CUP, como en la investidura. De cara al electorado no podemos estar de brazos cruzados.

P. ¿Pero con la aritmética que hay al pleno, cree que es posible echar Colau?

R. Nosotros estamos dispuestos. Son necesarios 21 votos y ponemos 10. Hasta ahora hemos sido capaces de poner en evidencia la debilidad y la inacción de Colau y su gobierno. Esta situación debilita la ciudad, es responsabilidad de los grupos ponerle remedio.

P. ¿No predominan los intereses de partido sobre los de ciudad?

R. Todos hacemos política, pero nosotros no gobernamos solo para los nuestros. Durante el mandato Trias pactamos a derecha e izquierda desde una posición central; Colau ha sido incapaz, siempre ha gobernado para unos pocos y buscando la complicidad de determinados sectores minoritarios de la ciudad. La mayoría más fácil, que sólo requiere un partido, somos nosotros.

P. El socialista y socio de Colau, Jaume Collboni, dice que hay que contar con ustedes.

R. Sí, quiere ser la cara amable del gobierno, pero para realmente acercarse hace falta un cambio de actitud. ¿Tenemos que trabajar sobre el PEUAT de Collboni o el que quería Colau? Prometió cambios y los contenidos continúan siendo los deBarcelona en comú.

P. ¿Cómo plantearán negociaciones imprescindibles para Colau, como el PEUAT o el tranvía?

R. La moratoria tiene fecha, pero la presión no nos influirá, no votaremos un PEUAT si no estamos de acuerdo. Dijeron en otoño y no hemos visto ningún documento. Sobre el tranvía, lo hemos estudiado: nos venden humo, tanto desde el punto de vista económico como ambiental y de movilidad. Y el cálculo de la tasa de regreso social de la infraestructura está mal hecho, lo explicaremos en enero.

“Lo que nos preocupa son las carencias políticas. En un momento de recuperación económica podemos perder oportunidades”

P. ¿Cómo explicaría la gestión de Colau?

R. En el día a día, las cosas funcionan porque los equipos técnicos hacen funcionar la ciudad. Lo que nos preocupa son las carencias políticas. En un momento de recuperación económica podemos perder oportunidades, se han dado mensajes contradictorios que han asustado a posibles inversores y la mejor manera de combatir las desigualdades es con la ocupación que crean las empresas. Han hecho muchos discursos y mucha política de gestos, grandes anunciados, pero cuando rascas no hay nada nuevo, ni cambios, sino deficiencias y desconocimiento.

P. Existe la sensación que este mandato la oposición hace poca oposición. ¿Tendrán más protagonismo?

R. Puedo aceptar que tras perder unas elecciones que no contábamos tuvimos un momento de luto, pero desde septiembre estamos haciendo propuestas. Otra cosa es que se han empezado a ver las debilidades de Barcelona en Comú, hemos empezado a ver errores importantes en la gestión, en la toma de decisiones o en la parálisis que nos han ayudado a tener más visibilidad. Con todo, queremos ser propositivos para sacar adelante la ciudad.

P. Trias le señaló como sucesor, pero el PDCAT eligirá el cabeza de lista en unas primarias, y ya se han postulado algunos nombres. ¿Las teme?

R. No, es muy positivo que haya otras personas que se postulen. Es la demostración de que en nuestro partido hay ideas sobre Barcelona.

“Barcelona no se puede quedar al margen, tiene que ejercer de capital de Cataluña. Hay que estar junto a las instituciones catalanas”

P. El PDCAT se está refundando. ¿Pesará más la federación de Barcelona, presidida por Mercè Homs?

R. Sí. Tiene que pesar y el presidente de la federación siempre ha sido un regidor. El partido tiene muchas cosas a decir y solo podemos ganar si tenemos un partido cohesionado que funciona y hace el trabajo que toca, se implicará más en las cuestiones municipales.

P. ¿Cuál tiene que ser el papel de Barcelona en el proceso soberanista?

R. A nivel nacional vivimos un debate importantísimo y Barcelona no se puede quedar al margen, tiene que ejercer de capital de Cataluña. Hay que estar junto a las instituciones catalanas y a la vez hacer ruta en otros ámbitos de liderazgo internacional en los que la ciudad es referente: smart cities, investigación…

P. Colau no se decide a hacer el referéndum para que Barcelona entre en laAsociación de Municipios por la Independencia (AMI). ¿Lo impulsará?

R. Se ha decidido a no hacerlo y finge tener dudas. En el pleno sería tan sencillo como dar libertad de voto a sus regidores y ya seríamos, de la AMI por la vía que ha ejercido el 99,9% de los municipios. En el referéndum tira pelotas fuera, no hay que reformar ningún reglamento como dice, que no maree la perdiz, tiene que afrontar temas que quizás no le son cómodos, no quiere que se haga ni que Barcelona esté en AMI. Nosotros lo hemos pedido vía ruego y proposición en reiteradas ocasiones.

 

P. ¿Qué haría usted en temas sobre los que hay consenso en que hay que hacer algo, como el turismo o los coches?

R. Con el turismo se está haciendo exactamente el mismo que hacíamos nosotros. Una cosa que no haríamos es criminalizarlo como lo están haciendo. Nos preocupan las zonas con masificación, pero no podemos hacer un cambio respecto a la economía y los ingresos de la ciudad, sería una locura. Defendemos que el Ayuntamiento ingrese el 100% de la tasa turística, hay margen para subirla… Lo que no es necesario es ir tanto a fomentar el turismo, no hay que ir a vender Barcelona porque Barcelona se vende bien.

P. ¿No harían promoción?

R. Se tiene que hacer, pero no es una prioridad, si tenemos un dinero vía tasa turística no es prioridad vender que venga mas gente. Me centraría en la limpieza de determinados barrios, infraestructuras, seguridad, en aumentar las inspecciones de los apartamentos ilegales… combatir un tipo de turismo que no es el que queremos.

P. ¿Y con los coches?

R. Hicimos el plan de movilidad urbana con un respaldo político bastante amplio, y fijaba objetivos claros. Pero no se tienen que tomar medidas por la vía de la imposición, tenemos que hacer frente a la contaminación y estudiar medidas valientes, no tenemos que tener miedo porque nos jugamos la salud de los ciudadanos, pero las medidas tienen que ser consensuadas.

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

Entrevista a Joaquim Forn, El Punt-Avui 20-11-16

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

En el moment en què l’oposició al consistori de Barcelona maniobra per fer de contrafort al govern d’Ada Colau, el portaveu i home fort del grup de CiU, Joaquim Forn, explica què hi ha al darrere d’aquesta estratègia.

Encara veu possibilitats de configurar una alternativa, o moció de censura, a Colau?

Hi estem treballant. Continuem tenint reunions amb tots els grups, incloent-hi el PSC, i això ens ha ajudat a tenir un contacte més sovintejat per plantejar alternatives a qüestions que son importants per a la ciutat.

Si calgués, faria govern amb el PP o C’s?

Nosaltres el que vam dir és que el que era imprescindible era que en aquesta majoria que volem construir hi hagués ERC i el PSC. I aquesta és el nostra voluntat. És evident que el PSC, en aquests moments, ha fet l’opció d’entrar en el govern de Colau, però continuem creient que entre aquests tres partits hi ha molts possibles punts d’acord. I en una situació de necessitat, crisi, i paràlisi com la que estem vivint a Barcelona, està plenament justificat que aquestes tres formacions puguem actuar conjuntament

A principi de mandat, alguns sectors de dins i fora del partit els van acusar de no haver intentat un moviment semblant. La d’ara, doncs, és una maniobra de correcció?

No. Són coses diferents. La nostra proposta es fa en un moment en què han passat coses importants. D’entrada, cal recordar que la senyora Colau va ser investida amb els vots del PSC, ERC i la CUP, i nosaltres plantegem això en el lmoment que ERC i la CUP han aprovat una reprovació al govern. Per tant, el suport inicial que tenia Colau, no és el mateix que ara. I no només des del punt de vista polític, sinó també social.

“Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.”

En què ha pecat, el govern de Colau?

En prepotència i desconeixement. Prepotència, per pensar que podien actuar com si tinguessin majoria absoluta. Colau s’ha arribat a creure que ha fet un gran canvi o revolució. I la realitat diu que només estan a un regidor i 17.000 vots de nosaltres. I, alhora, han topat amb la realitat. Desconeixien absolutament les regles del joc, i que aquí, per tirar endavant projectes, els has de pactar i aconseguir majories. I és preocupant que davant d’aquesta situació de paràlisi la resposta de Colau sigui dir que, si pogués, convocaria eleccions. Això no va així. Les eleccions seran el 2019 i el que ha de fer l’alcaldessa, ara, és governar. Aquesta actitud de creure que no té el suport polític però sí el popular és una mostra de populisme com feia temps que no vèiem. Però vaja, tampoc ens estranya, perquè és un govern que ve de l’activisme i que es creu que representa la societat sencera, quan Barcelona és molt plural.

Perceben una voluntat de bloqueig respecte a projectes que vostès van impulsar en el govern?

Sí, i aquí també hi ha una diferència capital. Quan nosaltres vam arribar al govern, en Xavier Trias va repetir que s’havia de continuar el que s’havia fet bé abans, i que a l’Ajuntament hi ha gent amb molta vàlua a nivell tècnic i que calia comptar amb ells. La manera d’actuar, però, de Colau i el seu equip, és que tot el que s’ha fet abans, i no només CiU, està mal fet i s’ha de començar de zero. Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.

En aquestes converses que mantenen amb la resta de grups, hi ha una intenció de reivindicar el lideratge de CiU com a oposició?

Més que un intent de liderar-lo, estem exercint una responsabilitat. Si presentem una reprovació al govern, i es guanya, el que no podem fer, com a grup majoritari, és quedar-nos de braços plegats i veure què passa. Tenim un projecte alternatiu per a la ciutat i volem que es compleixi. Si el govern ho paralitza tot i és incapaç de tirar endavant els projectes que la ciutat demana, ho haurà de fer l’oposició. I és el que volem fer. Som l’alternativa política, perquè som qui tenim més regidors a l’oposició, i també volem ser una alternativa social, en què els ciutadans ens reconeguin com el partit que té un model contraposat.

El segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ja ha manifestat que el govern haurà de fer un esforç per entendre’s més amb vostès o Ciutadans. Percep un canvi d’actitud?

Per ells, deu ser una necessitat. Ara bé, això es converteix en retòrica quan no es trasllada a la realitat. Dialogar no és que l’alcaldessa truqui un dia al president del nostre grup, es vegin i es facin una foto. Dialogar vol dir voluntat d’arribar a acords, cedir o acostar posicions. I fins a dia d’avui, això ho hem vist en comptades ocasions.

En la regulació a aprovar sobre establiments turístics, per exemple, podrien anar d’acord amb el PSC?

Sí. He dit que hi ha partits que ens podem posar d’acord en qüestions. La pregunta, aquí, és si BComú està disposada a cedir i a formar part d’aquesta possible majoria.

Blindar el centre de la instal·lació d’allotjaments podria ser un plantejament salomònic per arribar a un acord?

Sí. És evident que hi ha espais on la possibilitat que hi hagi més usos turístics està esgotada. Això ho compartim. El que hem de veure és fins on arriba aquesta limitació, i de quina manera no perdem ocupació o bé de quina manera mantenim uns rendiments, que són molt importants, del turisme. No es pot explicar només una part de la pel·lícula.

Després de la pèrdua de l’alcaldia s’ha dit, mig en broma mig seriosament, que CiU havia de superar un període de dol. Ja l’han deixat enrere?

Sí, absolutament. Era un procés que havíem de passar i no tothom ho afronta de la mateixa manera. Però, ara, tots els regidors ja estan al 100% i amb ganes.

La no-renúncia de Trias, però, transmet un sensació d’interinatge al grup. Hi està d’acord?

D’entrada, s’ha de recordar que Xavier Trias no va dir que marxaria sinó que no seguiria el proper mandat, que no és el mateix. Ell també té un paper a desenvolupar, que segurament no és el d’estar-hi al capdavant, perquè ha cedit aquest paper, en aquest cas a mi.

“Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.”

I que li hagi cedit el lideratge ho hem de llegir en clau successòria?

No, simplement en clau interna. Si a partir d’aquí em preguntes si tinc aspiracions, la resposta és que sí. Ja he dit que la meva voluntat és presentar-me a les primàries. Però el que per nosaltres ha de ser una obsessió és construir aquest model alternatiu, que ja està força construït, i que es vegi.

Si Colau es va reivindicar com una alternativa d’esquerres a Trias, vostès volen ser el mateix des del centredreta?

Això seria caure en el seu parany. Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.

Foto. Parlament ciutadà