Etiqueta: El Periódico

Tramvia, política i simulacions 3D

Article publicat per Joaquim Forn a El Periódico

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Ajuntament de Barce-lona han presentat un nou estudi, coordinat per l’empresa municipal BIMSA, que no aporta cap valor afegit significatiu als que va presentar l’Ajuntament ara fa poc més d’un any. Tampoc clarifica gaires dubtes que es plantejaven sobre mobilitat, efectes mediambientals i costos del tramvia per la Diagonal.

Malauradament, tots aquests estudis segueixen tenint biaixos importants: la matriu de mobilitat de transport públic i de transport privat que s’han utilitzat no són prou robustes i no suporten un escrutini exigent. Les projeccions de traspàs al tramvia dels que avui van caminant, viatgen en vehicle privat o ja utilitzen el transport públic han sigut sobreestimades i no estan justificades. En definitiva, l’estudi que justifica el Tram és poc més que un artifici tècnic inconsistent.

NO APORTA RENDIBILITAT SOCIAL

L’Ajuntament sap que les dades utilitzades són incorrectes, ho sap perquè des del PDECat vam demanar als experts més competents en matèria de valoració d’infraestructures del transport que avaluessin quina seria la solució tècnica més eficient per a la connectivitat per afavorir la Diagonal entre les places de les Glòries i de Francesc Macià. I en un rigorós i detallat estudi de l’Institut d’Investigació d’Economia Aplicada del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, els professors Albalate i Gragera van exposar amb pulcritud tècnica que la implantació del tramvia per la Diagonal no aporta rendibilitat social i, en conseqüència, la seva construcció no és recomanable. És més, la gran quantitat d’externalitats negatives que produiria fan que sigui perjudicial per al benestar social dels barcelonins.

Malgrat que el govern municipal coneix perfectament els resultats concloents i demolidors d’aquest estudi, no ha gosat participar en el debat tècnic, no ha argumentat de manera científica la metodologia que evidencia que aquesta no és una bona opció. No vol debatre tècnicament perquè sap que el tramvia té molts punts febles i ho vol amagar. Tant és així, que tot i que l’equip de govern va aprovar el mes de març passat, a instàncies del PDECat, la creació d’una comissió d’estudi sobre les diferents alternatives de connexió, encara no s’ha reunit ni una sola vegada.

El govern municipal no s’ha atrevit a participar en el debat tècnic sobre el projecte

Un exemple més d’aquest agitprop són els renders (imatges digitals i simulacions en 3D) inclosos pel govern en l’estudi informatiu de l’ATM. En aquests documents es mostra una imatge idíl·lica de la Diagonal. Però el render que necessiten els veïns és el que mostraria els laterals de la Diagonal i extenses zones de l’Eixample, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, perpètuament col·lapsades, amb l’augment de la congestió i de la contaminació en perjudici de la salut de les persones.

Colau governa com si disposés d’una vareta màgica: «Ara acabo amb els desnonaments», «ara acabo amb les desigualtats», «ara faig desaparèixer els cotxes que circulen per la Diagonal». ¿Però com ho pensa fer? ¿Com pensa fer desaparèixer els cotxes? Sabem que pretén desviar-los per l’avinguda de Sarrià i distribuir-los pels carrers de l’Eixample, però ¿quin impacte tindrà aquesta mesura en la mobilitat i el medi ambient? Ningú ens ho explica.

PREGUNTES QUE SEGUEIXEN SENSE RESPOSTA

Altres qüestions a les quals haurien de respondre: ¿s’ha explicat que el tramvia incrementarà en 20.000 els intercanvis forçosos dels usuaris de les línies 33, 7, H8…? ¿Quina afectació sobre les connexions i la proximitat tindrà la diferència entre el nombre de parades del Tram (sis) i el bus (vuit)? ¿Quin serà el model de gestió? ¿Es plantegen recuperar la concessió? ¿A quin cost? ¿Quina serà la velocitat comercial real del tramvia entre Francesc Macià i Verdaguer?

I segons quina sigui aquesta velocitat, ¿es complirà realment la millora del temps de viatge dels actuals usuaris del bus? ¿Quant de temps perdran les línies de bus de l’Eixample que travessen la Diagonal per l’efecte barrera del tramvia? ¿Quin cost tindran per a la ciutat els busos de més que haurà de posar per compensar aquest efecte barrera? ¿Quin impacte tindrà per a TMB la pèrdua diària de 82.000 usuaris que deixaran d’agafarel bus i el metro per agafar un transport privatitzat com és el Tram? ¿A quina velocitat podrien anar els busos si estiguessin segregats i amb prioritat semafòrica? Totes aquestes preguntes i més segueixen sense contestar-se.

Massa render, massa política de gestos i pocs arguments tècnics que justifiquin una obra tan important, ja sigui des del punt de vista econòmic com des de l’impacte en la mobilitat.

La “democràcia dinàmica” de Pisarello. De Joaquim Forn.

Article de Joaquim Forn publicat a El Periódico el  30-11-2016

“La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic.”

La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic. El franquisme es volia fer passar per una democràcia orgànica, mentre les dictadures comunistes ens bombardejaven amb el concepte de democràcia popular. Amb la mort de Fidel Castro, a Barcelona i a Catalunya hem tornat a assistir a un trist espectacle de legitimació de la dictadura. Per desgràcia han sigut moltes les persones i els col·lectius polítics que s’han apuntat a aquest exercici d’enaltiment d’esclafar les llibertats del poble cubà per part d’un règim que malgrat el seu inici revolucionari va trigar poc a ensenyar les seves verdaderes credencials de reaccionari. Entre aquests, destaca el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, qui, a través de les xarxes socials, va acabar reconeixent quin és el concepte de democràcia que guia la seva acció política com a mà dreta de l’alcaldessa.

Per Pisarello, «la democràcia no és un concepte estàtic. T’hi pots acostar o allunyar depenent del moment històric». Vaja, que segons el primer tinent d’alcalde la democràcia, en el fons, només té un valor d’ús que utilitzes en funció de les circumstàncies. Com que de les idees surten les polítiques, crec que ens trobem davant del pensament que justifica i explica com s’està governant Barcelona i la falta de diàleg i la prepotència cap a l’oposició que practica el govern de Colau. La democràcia, segons el tuit de Pisarello, és dinàmica i, segons convingui, es practica o no en funció de les circumstàncies. Serveix per guanyar eleccions i arribar al poder; però una vegada es mana, si les circumstàncies ho exigeixen, no s’ha de practicar, o convé matisar-la o desdibuixar-la. Això, és clar, sempre que qui hagi arribat al poder sigui de la teva corda, li faltava afegir a la mà dreta de l’alcaldessa. És aquesta visió patrimonial del poder i la superioritat moral que acompanya els comuns, no només Pisarello, la que explica la soledat i debilitat que acompanya la seva acció de govern. Ni pla d’acció municipal, ni pressupostos i la necessitat de passar per una moció de confiança que només superarà, si la supera, per la diabòlica aritmètica del plenari municipal.

“Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient.”

Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient, i l’oposició que encapçalo, juntament amb altres grups, no l’hi permet. Però preocupa que la ciutat estigui governada per persones amb una cultura política tan poc solvent en la indiscutibilitat de la democràcia com a sistema polític que mai es pot construir sobre l’aniquilació de les llibertats.

Ens hauria agradat més veure com els responsables governamentals de Barcelona aprofitaven la mort del dictador per compartir la seva solidaritat amb el poble cubà en el seu conjunt. En lloc d’això, hem vist com, des d’un absolut desvergonyiment, Pisarello introduïa el perillós concepte de ‘democràcia dinàmica’ per justificar Fidel. ¿És aquest el model de democràcia que vol impulsar per a Barcelona? Sent així, és tasca dels demòcrates que no posen adjectius a la democràcia fer el possible per impedir-los-ho.

Actuar més enllà de la labor assistencial. De la Maite Fandos.

Article de la Maite Fandos publicat a El Periódico el 29-11-2016

De tothom és coneguda la situació actual en què es troben moltes persones, per raons diverses, a l’hora d’afrontar els pagaments de subministraments bàsics com l’aigua, el gas o la llum. Per això, la lluita contra la pobresa energètica s’ha convertit en una política clau de la Diputació de Barcelona, juntament amb molts altres programes que es despleguen des de Benestar Social, per aconseguir que hi hagi una garantia social bàsica per a tothom.

“L’accés a serveis bàsics com llum, aigua i gas és un dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats.”

L’empobriment de la població amb la crisi econòmica, el creixement de la pobresa material severa o l’elevada taxa d’atur, sumat a altres elements estructurals com ara el deficient estat del parc d’habitatges en termes d’eficiència energètica i l’elevat preu de l’energia, un dels més cars d’Europa, són algunes de les dades que es van posar sobre la taula els dies 3 i 4 de novembre en el I Congrés Català de Pobresa Energètica, organitzat a Sabadell i que ha facilitat consensuar actuacions entre administracions, empreses i entitats del tercer sector social que donin solucions a aquestes situacions. Totes les administracions van fer front comú per resoldre definitivament aquesta situació.

L’accés a serveis bàsics com llum, aigua i gas és un dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats. Per això actuem per donar suport als ajuntaments de manera que puguin atendre el millor possible la ciutadania davant d’aquesta urgència social. I ho fem a través d’aportacions econòmiques destinades a fer front al pagament de subministraments de les famílies en situació de vulnerabilitat energètica; amb actuacions de caràcter preventiu i centrades en l’empoderament dels equips municipals; i aportant eines per aconseguir reduir el consum energètic de les llars i la despesa en aquests subministraments.

Per aquest motiu, des de la Diputació de Barcelona estem impulsant mesures concretes com, per exemple, el diagnòstic de la situació al territori. Els municipis, especialment els equips de serveis socials, coneixen de prop la realitat i, juntament amb les entitats del tercer sector social, estan donant resposta des de fa anys a les necessitats més immediates. Per això, en primer lloc, hem elaborat l’informe La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona. Propostes d’actuació des de l’àmbit local, que mostra que els ens locals de la demarcació de Barcelona han incrementat les partides econòmiques destinades al pagament de factures de subministraments energètics. Aquesta mesura ha evitat talls de subministraments i continua sent una acció necessària davant situacions d’emergència, però sovint aquestes ajudes es cronifiquen sense resoldre la problemàtica.

Així, en el 89% dels municipis de la demarcació de Barcelona, segons aquest informe, les persones usuàries dels serveis socials que no poden pagar les factures de subministraments han rebut més d’una ajuda per aquest concepte. L’acció assistencial no és, doncs, suficient, ja que no resol d’arrel el problema i no aborda el conjunt de factors que hi intervenen.

Respondre a la pobresa energètica de forma preventiva i estructural implica, doncs, intervenir, també, sobre l’eficiència energètica de les llars i per reduir les despeses en energia, cosa que vol dir incidir en les polítiques que afecten el model energètic, l’habitatge, el medi ambient i el sistema de protecció social.

Programa pioner

Per aquesta raó, i en segon lloc, des de la Diputació de Barcelona s’aposta pel programa d’auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica que hem posat en marxa aquest any -de forma transversal entre tres àmbits de la corporació: Benestar Social, Medi Ambient i Habitatge-, per tal de millorar l’eficiència energètica de més de 4.000 llars en el període 2016-2017 i 2017-2018. Es tracta d’un programa pioner que vol educar en un consum racional, eficient i responsable de les energies, instal·lar materials que permetin millorar l’eficiència energètica (per exemple substituir les bombetes per altres de led que tenen un menor consum, aïllaments de finestres i portes, o temporitzadors) i donar a conèixer les condicions de contractació, perquè hem detectat en una prova pilot realitzada a 40 habitatges que un 80% de les llars amb dret a bo social no l’havien demanat.

“Des de la Diputació hem començat a posar les eines per afrontar el problema i contribuir amb solucions que facilitin el nostre principi bàsic, actuar preventivament per disminuir la despesa energètica de les llars”

Finalment, cal tenir present el potencial que té el món local per promoure el treball en xarxa, una metodologia d’intervenció social que és imprescindible per abordar de forma preventiva la pobresa energètica: és necessària una acció coordinada entre els serveis socials, energètics, d’habitatge, de consum i de salut dels municipi, en col·laboració amb els diferents nivells de govern, el tercer sector social i les empreses del sector. Això fa molt necessari que, a banda d’una estratègia i una taula nacional per abordar la problemàtica, es desenvolupin a nivell local taules de coordinació o xarxes d’inclusió, en les quals l’accés als subministraments sigui un àmbit a tractar i on es convidi a participar-hi els diferents serveis de l’ajuntament, les entitats socials i les empreses del sector.

Per dur a terme totes aquestes accions hi ha elements que són clau, com la capacitació dels i les professionals dels serveis socials municipals, la sensibilització de la ciutadania i el desenvolupament de bones eines de detecció i diagnosi de la problemàtica.

En definitiva, si abordem la pobresa energètica des de l’àmbit més local, amb una mirada global, transversal i de coresponsabilitat, podrem contribuir a incidir en els models social i energètic que es troben en l’arrel d’aquesta problemàtica i garantir unes condicions de vida dignes a tota la ciutadania. Des de la Diputació hem començat a posar les eines per afrontar el problema i contribuir amb solucions que facilitin el nostre principi bàsic, actuar preventivament per disminuir la despesa energètica de les llars alhora que garantim la qualitat de vida dels ciutadans dels nostres pobles i ciutats.