Tenim dret a inversions!

Article de Pol LLiró, portaveu demòcrata al Districte de Sarrià – Sant Gervasi.

Els veïns de Sarrià – Sant Gervasi paguem impostos com tothom i, per tant, tenim dret a tenir inversions com les que reben la resta de districtes. Ni més, ni menys, unes inversions que estiguin a la mitjana de la ciutat de Barcelona. I això és precisament el que no passa actualment, on el govern Colau discrimina deliberadament el nostre districte, dotant-lo d’una inversió molt inferior a la de la mitjana de la ciutat. Som alhora el districte amb més escoles i el més envellit de la ciutat, però som el districte amb menys biblioteques per habitant i disposem d’un únic casal de gent gran. El govern Colau no ens proporciona els serveis que els veïns necessitem. Durant el mandat de l’Alcalde Trias no només vam impulsar la biblioteca Joan Maragall o el Centre Cívic Vil·la Urània, sinó que vam engegar el projecte del districte del coneixement per unir i potenciar el talent ubicat al nostre districte en escoles, universitats, empreses i centres mèdics per generar feina i millorar la productivitat, un projecte que l’actual govern ha deixat aturat.

Un 27-O per a la història!

Ha arribat l’hora. Els fets s’han desencadenat tal com estava escrit, des de fa temps. La decisió presa pel govern del PP, de la mà de la Fiscalia de l’estat i el poder judicial al seu servei, com a resposta a la voluntat expressada pel President Puigdemont d’assumir els resultats del referèndum de l’1-O, és sens dubte la més greu i desproporcionada que pot prendre fins i tot un règim d’aparença democràtica. L’amenaça llençada pel Consell de Ministres i que ha estat confirmada pel Senat contra Catalunya, en forma d’aplicació de l’article 155 de la Constitució és, no solament un greu error polític, sinó també una aberració jurídica, segons nombrosos experts constitucionalistes, ja que en cap cas estem davant d’un aixecament violent, sinó davant d’una resposta cívica, pacífica i democràtica a infinits menyspreus i humiliacions.

La repressió exercida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra milers de catalans que només volíem votar l’1-O, que va provocar més de mil ferits, serà un episodi que quedarà gravat a la memòria i als llibres d’història del nostre país durant generacions. Però el més greu és que estem a les portes d’una nova repressió; la que s’albira per executar sense pietat l’article 155, una vegada el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya estan a punt de tirar endavant el mandat dels resultats de l’1-0, tal com es va comprometre a fer el President Puigdemont. La intervenció de la Generalitat, el cessament del President i dels consellers del Govern i el buidatge de competències del Parlament, a més de la “neutralització” dels Mossos d’Esquadra podrien materialitzar-se en les pròximes hores. S’obre doncs un escenari de confrontació institucional d’una gravetat extrema, que comportarà mobilitzacions ciutadanes i polítiques en defensa de les nostres institucions.

El conflicte pot ser llarg i correm el risc de tornar a viure escenes com les de l’1-O. Però també hem de tenir present que l’arbitratge internacional, els interessos econòmics i geopolítics existents, i la feblesa política i financera de l’estat espanyol en el marc de l’Euro, poden ajudar a evitar determinats episodis. En qualsevol cas, i més enllà de dissensions internes en el món del sobiranisme i de legítims dubtes i temors per part d’alguns actors polítics sotmesos a la repressió política, econòmica i judicial de les institucions de l’estat, el que compta és la determinació d’una majoria del poble català de proclamar l’estat català. Es el que va sortir de les urnes l’1-O, i el que caldrà fer, encara que el camí sigui llarg i tortuós.

 

Jordi Martí

Regidor del PDECAT

President del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Ciurana denuncia que la negativa del Govern Colau a implantar la línia D30 per la Diagonal deixa coixa la Nova Xarxa de Bus i perjudica els ciutadans

Barcelona_-_Trambaix_(7503242938)

El portaveu del Grup Municipal del PDeCAT a Barcelona ressalta que tot i el retard és una bona notícia la posada en marxa el novembre de 4 noves línies, però creu que excloure la D30 amb l’únic argument d’esperar al tramvia perjudica greument la connectivitat del transport públic  al centre de la ciutat

 

El portaveu del Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha denunciat avui que la negativa del Govern d’Ada Colau a implantar la línia D30 per la Diagonal deixa coixa la Nova Xarxa de Bus i perjudica els ciutadans, Jaume Ciurana ha ressaltat que tot i el retard és una bona notícia la posada en marxa el novembre de 4 noves línies, però ha explicat que excloure la D30 amb l’únic argument d’esperar al tramvia perjudica greument la connectivitat del transport públic al centre de la ciutat.

 

Aquest matí el Govern de la ciutat ha fet públic que a mitjans del mes de novembre posarà en marxa una nova fase de la Nova Xarxa de Bus amb la implantació de 4 noves línies, les V5, V29, V31 i la D40. D’aquesta manera, el Govern Colau segueix la planificació fixada en el mandat de l’Alcalde Xavier Trias, tot i que amb un retard destacable i, sobretot, amb l’eliminació de la línia D30, que ha d’unir l’avinguda Diagonal d’extrem a extrem, i que l’executiu de Trias havia previst cobrir amb busos elèctrics.

 

A parer de Jaume Ciurana, “la implantació de les 4 noves línies de la Nova Xarxa de Bus és una bona noticia, malgrat el retard evident que ha acumulat; i que encara s’allargarà més quan la previsió és que les 8 línies que falten no estan previstes fins a finals de 2018”. Però Ciurana ha estat contundent en criticar que “es confirma que el Govern municipal es nega a implantar la D30 a la Diagonal, en una operació que inevitablement deixa coixa la Nova xarxa de Bus des del punt de vista de la seva eficàcia i de connectivitat del transport públic al centre de la ciutat”. “El Govern Colau no deixa que circulin els busos de la Nova xarxa per la Diagonal perquè seria una prova irrefutable de que no cal gastar-se 200 milions d’euros per fer-hi passar el tramvia”, ha dit el portaveu del Grup Demòcrata.

 

“Amb la seva decisió perjudica severament i intencionadament els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, privant-los del servei d’una línia de Bus que clarament afavoriria la connectivitat del transport públic”, ha conclòs Jaume Ciurana.

 

Barcelona, 25 d’octubre de 2017

 

L’hora decisiva

Article publicat pel regidor demòcrata Jordi Martí al línia Sarrià el 24 d’octubre del 2017.

El moment polític que estem vivint a Catalunya és el més transcendent des de l’intent de cop d’estat del tinent coronel Tejero, el 23-F de 1981, amb el qual es pretenia liquidar la jove democràcia espanyola i un incipient estat de les autonomies. Trenta-sis anys després, Catalunya està a punt de culminar un procés polític històric, com a resposta a les reiterades negatives dels poders de l’estat, durant anys, de canalitzar adequadament les legítimes demandes majoritàries de reconeixement dels nostres drets com a poble. I des de fa unes setmanes, com a resposta a la violència policial, política, judicial i econòmica exercida sobre la gent per, simplement, voler votar.

El referèndum per l’autodeterminació de l’1 d’octubre culmina el full de ruta del Govern de la Generalitat, que neix d’un mandat popular i un acord parlamentari amb el que es pretén combatre la humiliació permanent per part de les institucions de l’estat, el buidatge competencial de l’Estatut d’Autonomia i la laminació de la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya. Sense oblidar la voluntat de poder bastir un nou estat amb eines suficients per poder garantir més benestar i oportunitats per la nostra gent. L’organització del referèndum ha estat el producte de la tenacitat i l’audàcia del Govern de la Generalitat i del compromís i la mobilització de milers de catalans i d’entitats com l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI. Un èxit sense precedents pel que vam haver de pagar un preu molt alt, en forma de repressió, més de 900 ferits i sang d’innocents que solament volien votar. Segurament no trobarem cap antecedent al nostre entorn d’una iniciativa democràtica com la del referèndum de l’1-O que va reeixir, superant adversitats, amenaces, agressions i persecucions polítiques i judicials de l’estat.

Tenim un president i un Govern que compleixen els seus compromisos. Un govern valent. Un govern que ha entomat el missatge i l’encàrrec d’una majoria del poble català que s’ha alçat amb dignitat contra el que va suposar la destralada que va rebre el nou Estatut de 2006 per part del TC i les successives reculades en tots els ordres; l’econòmic, el cultural, el lingüístic, el de la projecció internacional, etc.

El president Puigdemont va comparèixer davant el Parlament en una jornada històrica el passat 10 d’octubre. I va fer allò que calia dir i fer, en les circumstàncies que ens trobem, malgrat l’impacte que va tenir en una bona part de l’opinió pública la suspensió dels efectes de la declaració d’independència. Calia donar una oportunitat al diàleg i a la negociació, sense renunciar a executar el mandat emanat de les urnes l’1-O, amb el 90% dels vots emesos. I alhora, el moviment de la suspensió dels efectes de la declaració d’independència actuava com la prova del cotó davant del capteniment del govern del PP, que després de quedar descol·locat en primera instància, va tardar poques hores a abraonar-se amb l’amenaça de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El requeriment que el govern del PP va fer al president Puigdemont el mateix dia 11, és una prova palpable de l’astúcia i de la bona estratègia seguides pel govern català. Però les pressions polítiques al món empresarial català han acabat aconseguint els resultats desitjats, amb el trasllat de la seu social de nombroses companyies; moviments que quedaran gravats a la retina de molts catalans.

Però el que semblava impossible, es va produir el dilluns 16, amb la detenció i empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i les mesures cautelars aplicades al major Trapero i a la Intendent Laplana. Sens dubte, aquestes decisions de l’Audiència Nacional ens transporten a l’antic Tribunal de Orden Público franquista i semblen preses per avortar qualsevol diàleg i mediació. Una autèntica vergonya que situa l’Estat espanyol a la cua dels països democràtics del món, i paradoxalment es produïa el mateix dia que Espanya entrava a formar part de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.

La reacció del poble de Catalunya no es va fer esperar. El dimarts 17, milers de persones es varen concentrar davant d’ajuntaments i empreses, i a la tarda dues-centes mil més ens vam concentrar a la Diagonal, exigint la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, en una demostració de capacitat de mobilització i d’unitat civil, plenes d’emoció. Després va arribar l’aprovació, el dissabte 21, durant el Consell de ministres, de l’aplicació de l’article 155. Ara el Senat, amb majoria absoluta del PP, haurà de ratificar l’agressió al nostre autogovern, a les nostres institucions i a la nostra gent.

Davant d’aquest estat de coses el Parlament de Catalunya haurà d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència. No hi ha més recorregut. I a partir d’aquí, el poble de Catalunya, de la mà dels representants de les nostres institucions, haurà de fer front a un escenari que si bé està farcit d’incògnites i incerteses, ens ha de portar a la llibertat anhelada per moltes generacions. Amb determinació, civisme, dignitat i audàcia; i amb voluntat de diàleg fins a l’últim segon.

Vila: “Volen fer fora els cotxes de la Diagonal, però amb el tramvia acabaran fent fora cotxes, busos, voreres, arbres i persones”

 

La regidora del Grup Municipal Demòcrata afirma que “apostar pel tramvia no resol el problema de mobilitat a la ciutat”, i reclama al govern d’Ada Colau que, abans de prendre la decisió definitiva sobre la connectivitat per l’avinguda Diagonal, estudiï amb profunditat l’alternativa del bus elèctric

 

La regidora de Mobilitat del Grup Municipal Demòcrata, Francina Vila, ha afirmat avui que el govern d’Ada Colau “Vol fer fora els cotxes de la Diagonal, però amb el tramvia acabarà fent fora cotxes, busos, voreres, arbres i persones”. Francina Vila ha afirmat que “apostar pel tramvia no resol el problema de mobilitat a la ciutat”, i ha reclamat al govern d’Ada Colau que, abans de prendre la decisió definitiva sobre la connectivitat per l’avinguda Diagonal, estudiï amb profunditat l’alternativa del bus elèctric.

Aquest matí ha tingut lloc la segona sessió de la Comissió d’estudi de les diferents solucions tècniques per la connectivitat del transport públic a l’avinguda Diagonal. En la sessió d’avui, el govern ha presentat un informe sobre la intervenció en l’espai urbà i també han comparegut diferents experts a proposta dels grups municipals. El Grup Municipal Demòcrata ha proposat la compareixença de José Antonio Acebillo, que va ser enginyer en cap de l’Ajuntament i que s’ha mostrat clarament contrari a la connexió del tramvia per la Diagonal.

Per part del Grup Municipal Demòcrata ha intervingut la regidora Francina Vila que s’ha mostrat molt decebuda amb l’informe presentat pel govern: “no aporta cap novetat, és un recosit de coses que ja coneixíem, que amaga informació, i no explica l’impacte que pot tenir el tramvia, una infraestructura fixe, en l’espai urbà”. Vila ha afegit que el tramvia ocuparia un espai en detriment d’altres modes de transport, “però el govern tampoc ho explica”. També ha destacat que el tramvia “consolida una barrera que suposarà una divisió entre barris”.

“Tot el que plantegen es podria fer amb el bus”, ha dit la regidora, tot afegint que “amb iguals condicions, la línia de bus elèctric D30 seria la millor opció” per la connexió del transport públic per aquesta important via de la ciutat. “Volen fer fora els cotxes, però acabaran fent fora cotxes, busos, voreres, arbres i persones. Cap nen jugarà al costat del tramvia”, ha dit la regidora.

Vila ha afirmat que “apostar pel tramvia no resol el problema de mobilitat a la ciutat”, i ha reclamat al govern d’Ada Colau que abans de prendre la decisió definitiva sobre el tramvia, una infraestructura rígida i inamovible, estudiï amb profunditat l’alternativa del bus elèctric. La regidora ha agraït la intervenció dels compareixents i ha destacat la visió global de la mobilitat que té Josep Antoni Acebillo, “una visió que el govern Colau no té, que amb els seus dogmes vol, sí o sí, el tramvia per la Diagonal”.

Barcelona, 13 de setembre de 2017

Jordi Martí: “El 2019, si hi ha un canvi de govern, farem tot el possible per revertir la connexió del tramvia per la Diagonal”

DFfIjzMXcAAQ09l.jpg

El regidor del Grup Municipal Demòcrata critica que hi ha una decisió política, presa anteriorment, i que els estudis acabaran avalant l’opció del govern que no veu clara molta gent

 

Jordi Martí: “El 2019, si hi ha un canvi de govern, farem tot el possible per revertir la connexió del tramvia per la Diagonal”. El regidor del Grup Municipal Demòcrata critica que hi ha una decisió política, presa anteriorment, i que els estudis acabaran avalant l’opció del govern que no veu clara molta gent.

 

Aquest matí ha tingut lloc la primera reunió de la Comissió d’estudi de les diferents solucions tècniques per la connectivitat del transport públic a l’avinguda Diagonal. En nom del Grup Municipal Demòcrata ha intervingut el regidor Jordi Martí. A la primera part de la comissió el debat s’ha centrat en quantes sessions hauria de tenir la comissió. Martí, davant la importància del projecte, ha demanat que se celebrin deu sessions, petició que ha tingut el suport d altres grups i que la presidència haurà d’aprovar.

 

Jordi Martí ha agraït la presentació als tècnics i ha insistit en què el projecte per connectivitat del transport públic a l’avinguda Diagonal és un projecte de gran afectació a la  ciutat i també a tota l’àrea metropolitana i ha recordat que el seu grup té una posició coneguda, en favor del bus elèctric, la línia D30 la millor alternativa per la connexió del transport públic per aquesta important via de la ciutat, i que el govern ha obviat. També ha recordat que qualsevol decisió política s’ha de prendre en base a dades tècniques i a un acord polític. En aquest sentit ha recordat que la mateixa alcaldessa Ada Colau es va comprometre a “no posar les vies per a Diagonal si no hi havia consens polític i social”. “Creiem en aquella promesa, no donem per fet que el tramvia serà la connexió del transport públic a l’avinguda Diagonal”, ha dit el regidor, que ha  apostat per una consulta ciutadana, si és necessari, sobre el projecte.

 

Jordi Martí ha destacat que si les obres del tramvia per la Diagonal comencen seria irreversible, i ha afegit que es podria fer una prova amb bus, però al seu parer “hi ha una decisió política, presa anteriorment, i que els estudis acabaran avalant”. En aquest sentit ha anunciat que el 2019, si les obres no han començat  i  hi ha un canvi de govern, el seu grup “farem tot el possible per revertir la situació”. “Hi ha molta  gent no veu clara aquesta remodelació”, ha dit.

 

Martí també ha afegit que, després d’escoltar els tècnics que han fet la presentació avalant la connectivitat del transport per la Diagonal amb el tramvia, “tenim dubtes i preocupacions” ja que no es resolen moltes de les incògnites que es plantegen, i per això ha plantejat la necessitat de fer més sessions amb els actors implicats

 

El regidor ha assenyalat que els cotxes, amb el pas del tramvia per la Diagonal, “no s’evaporen sinó que es redistribueixen” i ha apostat potenciar el cotxe elèctric i el bus elèctric “aquesta és la nostra aposta de futur, cosa que el govern d’Ada Colau no està fent”. Martí també ha alertat que la possible redistribució de cotxes provocada pel pas del tramvia per la Diagonal pot acabar provocant un col·lapse circulatori a l’Eixample i un increment preocupant de la contaminació a tota la ciutat.

 

 

 

Barcelona, 24 de juliol de 2017

Tramvia, política i simulacions 3D

Article publicat per Joaquim Forn a El Periódico

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Ajuntament de Barce-lona han presentat un nou estudi, coordinat per l’empresa municipal BIMSA, que no aporta cap valor afegit significatiu als que va presentar l’Ajuntament ara fa poc més d’un any. Tampoc clarifica gaires dubtes que es plantejaven sobre mobilitat, efectes mediambientals i costos del tramvia per la Diagonal.

Malauradament, tots aquests estudis segueixen tenint biaixos importants: la matriu de mobilitat de transport públic i de transport privat que s’han utilitzat no són prou robustes i no suporten un escrutini exigent. Les projeccions de traspàs al tramvia dels que avui van caminant, viatgen en vehicle privat o ja utilitzen el transport públic han sigut sobreestimades i no estan justificades. En definitiva, l’estudi que justifica el Tram és poc més que un artifici tècnic inconsistent.

NO APORTA RENDIBILITAT SOCIAL

L’Ajuntament sap que les dades utilitzades són incorrectes, ho sap perquè des del PDECat vam demanar als experts més competents en matèria de valoració d’infraestructures del transport que avaluessin quina seria la solució tècnica més eficient per a la connectivitat per afavorir la Diagonal entre les places de les Glòries i de Francesc Macià. I en un rigorós i detallat estudi de l’Institut d’Investigació d’Economia Aplicada del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, els professors Albalate i Gragera van exposar amb pulcritud tècnica que la implantació del tramvia per la Diagonal no aporta rendibilitat social i, en conseqüència, la seva construcció no és recomanable. És més, la gran quantitat d’externalitats negatives que produiria fan que sigui perjudicial per al benestar social dels barcelonins.

Malgrat que el govern municipal coneix perfectament els resultats concloents i demolidors d’aquest estudi, no ha gosat participar en el debat tècnic, no ha argumentat de manera científica la metodologia que evidencia que aquesta no és una bona opció. No vol debatre tècnicament perquè sap que el tramvia té molts punts febles i ho vol amagar. Tant és així, que tot i que l’equip de govern va aprovar el mes de març passat, a instàncies del PDECat, la creació d’una comissió d’estudi sobre les diferents alternatives de connexió, encara no s’ha reunit ni una sola vegada.

El govern municipal no s’ha atrevit a participar en el debat tècnic sobre el projecte

Un exemple més d’aquest agitprop són els renders (imatges digitals i simulacions en 3D) inclosos pel govern en l’estudi informatiu de l’ATM. En aquests documents es mostra una imatge idíl·lica de la Diagonal. Però el render que necessiten els veïns és el que mostraria els laterals de la Diagonal i extenses zones de l’Eixample, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, perpètuament col·lapsades, amb l’augment de la congestió i de la contaminació en perjudici de la salut de les persones.

Colau governa com si disposés d’una vareta màgica: «Ara acabo amb els desnonaments», «ara acabo amb les desigualtats», «ara faig desaparèixer els cotxes que circulen per la Diagonal». ¿Però com ho pensa fer? ¿Com pensa fer desaparèixer els cotxes? Sabem que pretén desviar-los per l’avinguda de Sarrià i distribuir-los pels carrers de l’Eixample, però ¿quin impacte tindrà aquesta mesura en la mobilitat i el medi ambient? Ningú ens ho explica.

PREGUNTES QUE SEGUEIXEN SENSE RESPOSTA

Altres qüestions a les quals haurien de respondre: ¿s’ha explicat que el tramvia incrementarà en 20.000 els intercanvis forçosos dels usuaris de les línies 33, 7, H8…? ¿Quina afectació sobre les connexions i la proximitat tindrà la diferència entre el nombre de parades del Tram (sis) i el bus (vuit)? ¿Quin serà el model de gestió? ¿Es plantegen recuperar la concessió? ¿A quin cost? ¿Quina serà la velocitat comercial real del tramvia entre Francesc Macià i Verdaguer?

I segons quina sigui aquesta velocitat, ¿es complirà realment la millora del temps de viatge dels actuals usuaris del bus? ¿Quant de temps perdran les línies de bus de l’Eixample que travessen la Diagonal per l’efecte barrera del tramvia? ¿Quin cost tindran per a la ciutat els busos de més que haurà de posar per compensar aquest efecte barrera? ¿Quin impacte tindrà per a TMB la pèrdua diària de 82.000 usuaris que deixaran d’agafarel bus i el metro per agafar un transport privatitzat com és el Tram? ¿A quina velocitat podrien anar els busos si estiguessin segregats i amb prioritat semafòrica? Totes aquestes preguntes i més segueixen sense contestar-se.

Massa render, massa política de gestos i pocs arguments tècnics que justifiquin una obra tan important, ja sigui des del punt de vista econòmic com des de l’impacte en la mobilitat.