Etiqueta: PAM

Un govern que no governa. De Joaquim Forn.

Article publicat el 21-11-2016 a El Món.

El govern d’Ada Colau ni governa ni convenç. Fa uns quants dies l’alcaldessa va assegurar que el Govern des de fora no es veia igual que des de dins, que ara estaven en una fase d’aprenentatge del que significava realment governar. Sembla que hagi descobert fa poc que governar no és fer gestos, interpretar, fer teatre del dolent. Que a més d’estàtues de Franco i pregoners també s’ha de gestionar un dia a dia, dia a dia en què està fracassant clamorosament. Ni ordenances fiscals, ni Pla d’Actuació Municipal, ni Pla d’Hotels i Establiments Turístics, ni ordenances de terrasses. L’únic que aconseguiran aprovar seran els pressupostos i per imperatiu legal. La ciutat de Barcelona ha de tenir uns pressupostos encara que Colau no tingui majoria, i si aconsegueix superar la qüestió de confiança, els pressupostos que ha presentat seran aprovats automàticament. Els aprovaran sense haver convençut a la majoria de la bondat dels seus números i propostes.

“Perquè, i després de l’aprovació in extremis, què? Què passarà després d’això? Tenen cap pla? Cap objectiu? Quin full de ruta seguiran? Amb quins aliats comptaran?”

Però el problema real no són els pressupostos, el problema real és que no s’albira cap futur. No hi ha un després. Perquè, i després de l’aprovació in extremis, què? Què passarà després d’això? Tenen cap pla? Cap objectiu? Quin full de ruta seguiran? Amb quins aliats comptaran? Continuaran amb el seu aprenentatge també en aquest camp? Aprendran a pactar amb la pluralitat de la ciutat? A arribar a acords amb la gent que no pensa com ells? La ciutat no es pot aturar fins que n’aprenguin. Cada dia surten nous reptes als quals hem de fer front, estaran preparats? La ciutat no és una joguina ni un experiment sociològic d’algun show televisiu. No podem viure en una permanent rectificació.

“I això no és culpa dels demòcrates, ja que els seus aliats naturals també els han abandonat. Aliats amb els quals nosaltres sí que hem pogut pactar tot i estar a les antípodes polítiques.”

La bona herència rebuda s’està acabant, això es comença a notar, i ara els toca treballar. Per ara hi ha moltes paraules, moltes declaracions i molts pocs fets. Molta gesticulació i poc diàleg autèntic. Poc consens i molt queixar-se en rodes de premsa. I això no és culpa dels demòcrates, ja que els seus aliats naturals també els han abandonat. Aliats amb els quals nosaltres sí que hem pogut pactar tot i estar a les antípodes polítiques. És un problema de tarannà i de voluntat. Tenen un problema amb el tarannà, però també amb les prioritats que ha de seguir la política municipal. És la manera com miren la política i el que aquesta ha de significar: és més important crear una “nova hegemonia”, una nova casta de poder abans que la funcionalitat de Barcelona i el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes.

“Un cop més, Colau sembla desconèixer les regles del joc democràtic, un cop més s’amaga darrera el populisme més ranci”

Només ha faltat que Colau afirmés que si ella pogués, convocaria eleccions anticipades!! Un cop més, Colau sembla desconèixer les regles del joc democràtic, un cop més s’amaga darrera el populisme més ranci, imaginant-se que no té prou suport polític, però sí suport popular. Tot això és una política que s’allunya de la realitat d’una ciutat de més de milió i mig d’habitants. Ara és

Ara és l’hora de governar, Barcelona no pot continuar perdent oportunitats.

Raons per construir una nova majoria a Barcelona. De Joaquim Forn

Article publicat el 2-11-16 al Diari Ara

Divendres passat, en el decurs del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, vaig anunciar la voluntat de començar a treballar per construir una alternativa al govern d’Ada Colau.

La decisió és conseqüència de la reprovació que vàrem presentar i que va assolir un ampli suport entre diferents partits del consistori. Concretament va aconseguir el suport de 23 regidors (CiU, C’s, ERC i el PP), contra 15 (BComú i el PSC) i l’abstenció de la CUP.

Per què vàrem presentar una proposició de reprovació?

Han transcorregut 16 mesos des de l’arribada al govern de Barcelona en Comú. En aquests mesos hem tingut prou temps per saber cap on vol portar la ciutat Ada Colau.

El balanç que faig d’aquests mesos de govern no és positiu. Ja vaig dir al plenari de l’Ajuntament que no tot el que s’havia fet ens semblava malament, fins i tot podem compartir algunes de les polítiques que s’estan realitzant, però tenim un govern mancat de rumb, que pateix una feblesa i un aïllament que poden acabar paralitzant la ciutat.

“En una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta i de tirar endavant les ordenances fiscals”

Ja sé que la ciutat en el seu dia a dia funciona, però si no es prenen decisions o si es retarda l’execució de determinats projectes de ciutat -i això s’uneix a la manca d’ambició i lideratge- es pot fer recular Barcelona i fer-li perdre oportunitats.

No es tracta de fer una llista de temes; tan sols cal recordar que en una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta, el Pla d’Actuació Municipal, i s’ha vist incapaç de tirar endavant les ordenances fiscals. Per acabar-ho d’arreglar, tenim a l’horitzó l’aprovació dels pressupostos municipals.

Si, a més, hi afegim els projectes aturats o una abusiva política de gestos i declaracions que només ajuden a crear divisió i confrontació, no sorprèn que la reprovació del consistori hagi estat tan majoritària.

Per què volem treballar per construir una alternativa?

Si després de la reprovació no exercíssim la nostra responsabilitat liderant una alternativa al govern, no estaríem fent la feina que ens pertoca. Es tracta d’una responsabilitat principal del grup de Convergència i Unió, perquè només ens separa un regidor i 17.000 vots de Barcelona en Comú.

Som perfectament conscients de l’aritmètica municipal. Sabem que per assolir una majoria de 21 regidors, els necessaris per presentar una moció de censura, cal la suma de grups polítics ideològicament molt diferents. Qui es quedi només amb aquesta part de l’anàlisi, per molt realista que sigui, es resigna a deixar que les coses continuïn com estan. No és el nostre cas: nosaltres no ens resignem.

“Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i l’abast de l’alternativa”

La nostra determinació no s’esgota ni en un ni en dos mesos. Volem articular aquesta majoria política quan es donin les circumstàncies per fer-la possible. Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i el seu abast.

A curt termini estem convençuts que podrem articular majories des de l’oposició, al voltant de determinats temes, com per exemple la internacionalització de Barcelona, el foment de l’economia productiva o la creació de llocs de treball que ens podran ajudar a sortir de l’actual situació de paràlisi.

Però el que sobretot volem és construir una alternativa social majoritària. Aquest és el nostre objectiu a mitjà termini. No podem aspirar a construir una majoria política sense recuperar complicitats amb els sectors econòmics, socials i culturals. Avui hi ha molta gent que està esperant superar una visió de ciutat dividida entre bons i dolents, una ciutat de baixa volada, dirigida i que aposta pel decreixement de l’economia, en definitiva, de les oportunitats per a tothom. Són molts els ciutadans que volen recuperar l’ambició, el respecte al civisme, a la iniciativa individual, que aposten per una ciutat que generi activitat econòmica i que volen que Barcelona exerceixi de capital.

A tots ells ens dirigim i per a ells construirem una alternativa.

Menys gestos i més treballar. Consell Plenari del 28-10-2116.

– Lamentem la política de gestos del govern municipal, més centrada en la creació de polèmiques ciutadanes que en l’abordatge i la resolució dels problemes reals dels barcelonins i les barcelonines.

-Instem al govern municipal a abandonar aquesta política de gestos per centrar-se immediatament en la recerca  de solucions efectives als problemes i reptes de Barcelona

Proposta llegida per Quim Forn en el Consell Plenari del 28-10-2016

Portem més d’un any de mandat i fins ara hem pogut comprovar la incapacitat del govern Colau per entomar els problemes reals dels Barcelonins i barcelonines i de crear un bon clima de diàleg amb la resta de partits polítics.

15 mesos d’un govern que genera debats estèrils com els de la estàtua de Franco al Born o la de Colom, un govern que es centra en una política de gestos i en governar a través del twitter en comptes de centrar-se en debatre i assolir consensos per avançar en grans temes de ciutat

I és encara més greu quan alguns dels problemes que més ens afecten actualment formaven part de les prioritats de Barcelona en Comú durant la campanya electoral.

 

Exemples en tenim diversos i prou exemplificadors:

 

  1. El seu govern va fer bandera i va prometre que a Barcelona no hi hauria desnonaments. I ara admeten que a Barcelona hi ha 10 desnonaments diaris i una família va haver d’esperar des del mes de juny a setembre perquè el seu cas fos estudiat per la taula d’emergències.

 

  1. El preu del lloguer a Barcelona s’incrementa cada any. Concretament s’ha incrementat un 15% i què ha fet el govern de Barcelona en Comú i PSC? Res de res.

 

  1. Des del juliol existeix a Barcelona una moratòria hotelera a l’espera de poder aprovar el PEUAT ( Pla urbanístic d’allotjaments turístics). No veiem cap avenç en aquest àmbit, mentre aturem activitat econòmica a la ciutat, el nombre de turistes creix.

 

  1. Observem problemàtiques en l’execució de l’ordenança de terrasses. L’ordenança ens dotava d’un marc legal per tota la ciutat per primer cop, i mitjançant les ordenacions prèvies i les singulars ens permetia adaptar-nos al territori, però la seva execució demanava capacitat d’anàlisi i de diàleg, dues grans mancances d’aquest govern.

 

  1. Pèrdua d’oportunitats. Barcelona amb la indefinició, la inacció i el marc d’inseguretat jurídica que el seu govern està generant, perd l’oportunitat de ser capdavantera en matèria d’ocupació davant el context de recuperació econòmica que estem experimentant.

 

  1. La falta de full de ruta. I finalment, però no per això menys important, per primer cop a la història Barcelona no tindrà PAM, no va tenir pressupostos l’any passat i no sabem si en tindrà aquest any, com tampoc no tindrem ordenances fiscals.. exemples clars de que no saben dialogar i no volen treballar plegats amb els representants de la ciutadania,

 

Podríem seguir.. però crec ha quedat prou clar que Barcelona no és mereix aquest govern.

 

Si us plau, Alcaldessa, posi’s a treballar d’una vegada per la ciutat, deixin de fer política de gestos i de generar titulars aliens a la realitat del que preocupa a la gran part dels barcelonins i barcelonines.