El PDeCAT critica que el Govern Colau implanti una nova Superilla a l’Eixample quan encara està en discussió el model després del fracàs al Poblenou

La regidora Francina Vila ressalta que l’executiu municipal acorda la peatonalització d’alguns trams del barri de Sant Antoni, a tocar del Mercat, sense abordar el repte de la remodelació de les Rondes de Sant Antoni, Universitat i Sant Pere per unir l’Avinguda Mistral i el Passeig de Sant Joan

 

La regidora del Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, Francina Vila, ha criticat que el Govern d’Ada Colau hagi decidit implantar una nova Superilla a l’Eixample quan encara està en discussió el model desprès del fracàs amb la del Poblenou. Francina Vila ha ressaltat que l’executiu municipal ha acordat la peatonalització d’alguns trams del barri de Sant Antoni, a tocar del Mercat, sense abordar el repte de la remodelació de les Rondes de Sant Antoni, Universitat i Sant Pere per unir l’Avinguda Mistral i el Passeig de Sant Joan amb un gran corredor verd.

 

El Govern municipal ha anunciat aquest cap de setmana que el mes de novembre posarà en marxa les obres que permetran la implantació d’una nova Superilla al districte de l’Eixample, i més en concret al barri de Sant Antoni. La regidora del Grup Municipal Demòcrata adscrita a l’Eixample, Francina, ha criticat aquesta decisió severament perquè “es presenta un nou projecte de Superilla quan encara hi ha un debat obert sobre aquesta nova estructuració de la ciutat i els efectes negatius que pot tenir sobre la vida i el dia a dia de veïns i comerciants després del fracàs de la seva implantació al Poblenou”.

 

A més, Francina Vila ha explicat que “el procés participatiu vinculat a aquest projecte a Sant Antoni ha estat escàs i amb la presència de molt poques persones. La majoria de propostes es donaven per fetes i no ha estat possible un debat obert per fer-hi aportacions”. La regidora del PDeCAT ha criticat també que el projecte del Govern Colau per a Sant Antoni “planteja la peatonalització d’alguns trams sense abordar el problema principal que té el barri de Sant Antoni en aquesta moments, i que no és altre que la remodelació de la Ronda de Sant Antoni”. “Des del Grup Municipal Demòcrata demanem que es treballi ja la proposta de millora de la Ronda de Sant Antoni, tenint en compte la seva connexió amb la Plaça Universitat, la Ronda Universitat i la Ronda de Sant Pere, per tal que esdevinguin un gran corredor verd que connecti amb l’avinguda Mistral amb el Passeig de Sant Joan”, ha dit Francina Vila.

 

La regidora del PDeCAT ha denunciat també que “el govern d’Ada Colau ha estat endarrerint les obres per revisar tot el projecte del nou mercat de Sant Antoni, que ja estava molt avançat i consensuat amb els paradistes, comerciants i veïns. Això ha provocat més d’un any de retard en la inauguració del mercat i entorns. Ara, ‘casualment’, la inauguració de la urbanització de l’entorn del Mercat es produirà a les portes de les eleccions municipals”.

 

 

Barcelona, 30 d’octubre de 2017

Per un model urbà alternatiu al dels comuns

Article del regidor demòcrata Jordi Martí publicat el dia dos de juliol a El Punt – Avui.

Dos anys han estat suficients per certificar que les prioritats del govern municipal que presideix Ada Colau, a l’hora d’articular el seu projecte de model urbà, són una amenaça real per a la Barcelona convivencial, cívica i europea que entre tots aspirem a continuar construint. La ciutat de Barcelona, des dels seus barris fins al seu centre, està patint un procés de degradació preocupant.

Darrere el seu discurs de “model urbà redistributiu, que dona protagonisme a les polítiques de coproducció, remunicipalitzacions, habitatge digne, ciutat verda i convivencial, ecologisme possibilista…” s’amaga una trista realitat: una Barcelona bruta i amb un manteniment de l’espai públic sota mínims, sense un model de creixement sostenible, que atia la turismofòbia, que és incapaç de combatre els desnonaments, que és incapaç d’evitar l’increment d’assentaments irregulars i que atura els principals projectes urbanístics del mandat anterior. I que només n’impulsa un, el de la connexió del tramvia per la Diagonal, que no solament malbaratarà més de 200 milions d’euros, sinó que, a més, malmetrà urbanísticament l’avinguda Diagonal i provocarà el col·lapse circulatori a l’Eixample i a mitja ciutat.

Els comuns han elevat a categoria el concepte d’urbanisme tàctic; una mena d’urbanisme que ha fet possible subproductes com la Superilla del Poblenou, fet d’esquenes als veïns i a les necessitats del barri. Dos anys caracteritzats per moratòries i plans especials urbanístics que han provocat l’increment desmesurat dels preus de les places hoteleres i un encariment espectacular del preu dels lloguers. Davant d’aquest escenari, certament preocupant, el govern dels comuns centrifuga les responsabilitats i no n’assumeix cap de les seves.

Durant els darrers dos anys, el govern municipal ha donat continuïtat a iniciatives impulsades pel govern de l’alcalde Trias –sense fer-ne cap reconeixement–, com ara la creació de l’operador energètic municipal, el pla verd i de biodiversitat 2013-2020, el pla director d’enllumenat, la MPGM de Can Batlló i molts altres; però han aturat projectes com el de les obres de la plaça de les Glòries i la cobertura de la ronda de Dalt, dos projectes l’aturada dels quals perjudicarà greument milers de barcelonins. Una altra modalitat de gestió política que els caracteritza és el dels anuncis buits de contingut, com ara en el cas de l’acolliment de refugiats, per als quals havien reservat un miler d’habitatges, mentre que milers de barcelonins no tenen cobertes les seves necessitats urgents d’accés a un habitatge. O el pla de barris, anunciat en diferents ocasions sense que hores d’ara se’n vegin els resultats.

Des del grup municipal demòcrata treballem per preservar i millorar el model Barcelona, un referent internacional d’èxit modelat els darrers decennis per molta gent i per diferents sensibilitats, però al voltant de criteris com el d’impulsar projectes que ajudin a crear ocupació, el de la sostenibilitat, la preservació del patrimoni, la innovació, la generació i la captació de talent, la planificació de les actuacions sobre el territori en el triple eix barri-districte-ciutat, i en la col·laboració entre la iniciativa pública i privada. I davant de les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible, en gran part degut a la inacció durant 32 anys dels governs del PSC i d’ICV, ara cal prioritzar la creació d’un parc d’habitatge de promoció municipal de lloguer i la potenciació de la rehabilitació del parc d’habitatges. En aquest sentit, cal posar en valor la negociació i el suport que des del grup municipal demòcrata vam donar al pla pel dret a l’habitatge 2016-2025.

El govern de Barcelona no té model de ciutat. Ni un model urbà homologable a la nostra tradició arquitectònica i urbanística. Només té ideologia, una ideologia caduca i excloent que no serveix per tirar endavant la capital de Catalunya, ni per facilitar el progrés de la seva gent. Una ideologia que provoca inequitat, que fa que els rics siguin més rics i els pobres, més pobres. Una ideologia amb vocació de control social, subvencionadora dels projectes de les seves franquícies i incapaç de reconèixer els èxits i les bondats dels seus adversaris. Una ciutat, a més, que està sotmesa a un simulacre permanent de participació social i veïnal.

S’ha acabat el temps de viure de renda de la feina dels mandats anteriors. I es fa més palès que mai que un altre mandat de les forces polítiques que ens governen serà letal per a la ciutat de Barcelona.

Una reflexió sobre l’estat del Districte de Sant Martí

El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries.

Ara que estem a mig mandat municipal comencen a enfocar-se bé aquelles qüestions que, per bé o per mal, a l’inici de mandat es veien difoses. I una de tantes que sense cap mena de dubte caldria destacar és la pràctica en la versió moderna del despotisme il·lustrat. Aquell famós “tot pel poble, però sense  el poble” pren vida de nou en un exercici de negació i menyspreu de les idees contràries sense límit.

El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries. Els veïns inicialment no organitzats en plataformes, ni associacions, s’han trobat i oposat a cada un d’aquestes actuacions municipals. Els no habituats a consells plenaris, audiències públiques, consells de barri, etc.. ara contacten amb la vida política de l’Ajuntament i, en canvi, la resposta que troben és el menysteniment.

Dir que se’ls ignorà seria massa greu. El govern sap que l’oposició existeix i no se’n pot escapar, però la menysté deliberadament. Lluny de corregir el tret o de procurar una solució de consens entre les diferents posicions, el govern municipal decideix unilateralment sense moure’s ni un mil·límetre o sense fer ni la més mínima autocrítica des de la seva posició inicial.

I aquesta actitud és d’un cinisme sense precedents. Eren precisament els membres del govern actual els que estaven darrera les pancartes i les plataformes contra la casta, en representació dels indignats i reclamant que la política institucional no mogués fitxa sense tenir en compte la seva opinió.

Avui no hi ha mà estesa i diàleg a l’opinió diferent. La resposta és el “tenim l’aval democràtic per prendre aquesta decisió”; una frase que dos anys enrere hagués estat  titllada de prepotent i d’atac a la participació. Però, en canvi, s’utilitza sense complexos i sense tenir en compte que el suposat aval democràtic es troba en una autèntica minoria política a la ciutat.

La superilla, l’alberg, Glòries, però idèntica situació succeeix en tants d’altres exemples no menors com el futur de l’antic cinema Pere IV al Besòs, l’ordenació de les terrasses de la Rambla del Poblenou o d’altres.

El Districte de Sant Martí és com una ciutat dins la ciutat. En un sol Districte hi conflueix el barri amb la renda per càpita més alta (Diagonal Mar) i el de la més baixa (el Besòs). Hi conflueix bona part de la platja de la ciutat i la part més interior del Clot i el Camp de l’Arpa. Hi conflueixen, en definitiva, més de 220.000 habitants que es mereixen no només un lideratge polític a l’alçada en quant a idees, plantejament de futur i capacitat de gestió, sinó un lideratge polític a l’alçada en quant a generositat, amplitud de mires i capacitat d’entesa.

Carta mensual de Genís Boadella, Portaveu del PDECAT al Districte de Sant Martí

 

 

El Grup Demòcrata impulsa la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar la retirada de la Superilla del Poblenou, tal com han reclamat els veïns

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla 

 

El Grup Municipal Demòcrata ha impulsat avui la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar retirar la Superilla del Poblenou com han reclamat els veïns i veïnes.  Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP, Genís Boadella, M. Eugenia Angulo i Manuel Gallardo, respectivament, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari de Sant Martí que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla i continuar amb la constricció d’habitatges i dignificació dels entorns previstos.

 

El passat dilluns, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou van fer els veïns del barri, i en què un 87% dels participants van votar en contra, el portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, va anunciar que el seu grup promouria la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per reclamar la seva retirada.

 

La Superilla del Poblenou es va implantar el setembre de 2016 i des de llavors s’han succeït debats tant a Plenaris i Comissions Municipals, Plenaris i Consells de barri de Districte que han mostrat la manca de consens polític, però això no ha suposat una aturada en el dispendi en micro intervencions per tal de buscar un acord amb els veïns que no s’ha assolit. La controvèrsia que ha generat la implantació de la Superilla, i que ha evidenciat també la falta de consens veïnal, ha posat en qüestió el model de Superilla a nivell de Ciutat.

 

A parer del Grup Municipal Demòcrata, la creació d’un Grup de treball no ha sabut abordar de manera global i consensuada la problemàtica esdevinguda per la implantació de la Superilla; i el govern d’Ada Colau ha mostrat la seva incapacitat per implementar i gestionar el model de superilles. Per aquests motius, el Grup Municipal Demòcrata al districte de Sant Martí, juntament amb altres grups municipals, com els de C’s i PP, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari extraordinari de Sant Martí per debatre la següent proposició:

 

Al Consell Municipal del Districte de Sant Martí acorda:

 

–          Que el govern municipal respecti i doni compliment al resultat de la consulta retirant les intervencions realitzades.

–          Que el govern municipal continuï impulsant els projectes de dignificació de l’entorn amb la construcció dels habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, les urbanitzacions de les places de Dolors Piera, Isabel Vila i Tísner entre altres actuacions.

–          Que el govern municipal treballi buscant l’acord amb les diverses parts implicades en la implantació de futures superilles al districte.

 

 

 

Barcelona, 2 de juny de 2017

 

La Superilla del Poblenou com a concepte.

Article del regidor Jordi Martí publicat a l’E-notícies el 30 de maig del 2017.

Molts veïns del barri del Poblenou es van constituir mesos enrere com a Plataforma d’Afectats per la Superilla P9, per lluitar contra el projecte de superilla que el govern d’Ada Colau ha imposat entre els carrers Badajoz, Llacuna, Tànger i Pallars. Un projecte executat sense diàleg previ ni consens veïnal, punta de llança del mal anomenat urbanisme tàctic, que ha perjudicat greument les empreses i els comerços de la zona, i que ha prostituït i malmès definitivament la idea i el model de superilla treballat amb rigor per anteriors governs municipals.

Durant tres diumenges consecutius la bona gent de la Plataforma d’Afectats per la Superilla P9 s’ha mobilitzat i s’ha organitzat per promoure una consulta popular. Una consulta que no solament s’ha guanyat el menyspreu del govern d’Ada Colau, sinó que a més ha hagut de remar contra el boicot de les franquícies locals dels comuns, convenientment ajudats políticament i subvencionats econòmicament pel govern municipal més sectari que mai hagi patit Barcelona. Una mobilització que ha arribat després de mesos d’intents per fer veure que les presumptes millores que havia d’aportar la superilla no són tals millores, ans al contrari: més contaminació i col·lapse circulatori als carrers adjacents, més dificultats per accedir al transport públic, més dificultats per accedir a les empreses i comerços de la zona, més desertificació d’uns espais condemnats al ‘botellot’ i a l’incivisme, més diners públics malbaratats, etc.

I la bona feina dels veïns ha tingut recompensa: una participació del 26% dels potencials votants, un 87% de vots contraris a la superilla i un 13% de vots favorables. Estem doncs davant d’una triple victòria social i política de la gent i dels partits que des del primer moment vam creure que estàvem davant d’un nyap com pocs ha viscut Barcelona en gairebé quatre dècades de democràcia municipal. La victòria de la lliure iniciativa de la gent que se sent abandonada i humiliada per un govern d’encegats per una ideologia caduca i conservadora; la victòria de la democràcia local en forma d’una consulta ciutadana que s’ha hagut d’impulsar per la incompareixença del govern dels comuns, i una victòria per una majoria democràtica i demolidora que deixa el govern municipal en evidència. Una força política que es va presentar ara fa dos anys davant dels barcelonins com a aliada de la participació i de les lluites veïnals, ha esdevingut una rèmora i un frau de dimensions colossals.

Tots els partits de l’oposició, excepte els de sempre, hem exigit al govern que escolti els veïns, que actuï coherentment amb els resultats de la consulta i abandoni el projecte de la superilla del Poblenou. Estem convençuts però que BcnenComú continuarà amb aquest projecte ruïnós i sense sentit. La seva prepotència i el seu sectarisme no tenen límits. Si es confirma aquest pronòstic, el 2019 haurem de donar compliment a la voluntat majoritària dels veïns del Poblenou.

Forn: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”

Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”.

El Grup Municipal Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular sobre aquest projecte i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Ple extraordinari del districte de Sant Martí, “perquè els partits polítics es mullin”

 

Jordi Martí demana la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix

 

El Portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha preguntat avui amb vehemència: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”. El Grup Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou han fet els veïns del barri, i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí que reclamarà la seva retirada, “perquè els partits polítics es mullin”. El regidor d’Urbanisme del Grup Demòcrata, Jordi Martí, ha demanat la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix.

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, i el regidor Jordi Martí, han valorat aquest mati la consulta popular sobre la Superilla del Poblenou. Ahir diumenge va finalitzar la consulta popular organitzada pels veïns del Poblenou sobre la Superilla. Durant tres diumenges, els veïns ha pogut participar per expressar la seva opinió al voltant d’aquesta projecte. Els resultats han estat aclaparadors: 1.517 vots en contra i 218 a favor (87% no, 13% si).

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata ha valorat positivament la consulta popular, especialment en les circumstàncies en les que s’ha produït, sense suport  de l’Ajuntament. Tot i això, hi ha hagut un 26% de participació, que ha posat en “entredit les declaracions que es fan des de l’Ajuntament recolzant les consultes,  però una altra cosa és la realitat”. Per a Forn, l’Ajuntament “només vol consultes sobre allò que li agrada”.

 

Joaquim Forn ha destacat que un 87% dels votants han dit que no, “els veïns no volen la Superilla tal i com l’ha plantejat l’Ajuntament”. El regidor ha recordat que, de manera reiterada, s’ha demanat la retirada del projecte, però el govern no ho ha volgut fer. “Què més ha de passar per què el govern escolti, rectifiqui i retiri el projecte? Un 87% dels veïns ha dit que no i els partits hem expressat temors i inconveniència del projecte, no entenem que el govern no rectifiqui”. Forn ha anunciat que el seu grup promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per votar la retirada de la Superilla del Poblenou: “és el moment i l’àmbit perquè els partits polítics es mullin”.

 

Per la seva part, el regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, ha destacat el valor de la iniciativa i ha felicitat els veïns que van constituir la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou, “que ha fet allò que no ha fet l’Ajuntament”. Martí ha explicat que la Plataforma seguirà treballant en xarxa a la ciutat amb altres barris preocupats pel plantejament de l’Ajuntament de tirar endavant més Superilles, com la del Poblenou.

 

Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”. Per al regidor Martí, ja no parlem d’un “pla pilot, un projecte d’urbanisme tàctic, és un problema estable”, i ha afegit que els percentatges de la consulta, 87% no i 13% pel sí,  “són “demolidors”.

 

Jordi Martí ha lamentat que la prova pilot, tal i com l’ha aplicat l’executiu municipal, “ha pervertit el concepte de Superilla”, i també el procés de participació, “que s’ha convertit en procés voluntarista en no tenir suport del l’ajuntament”; i ha servit per malgastar recursos públics (en la 1a fase, més de 400.000 € en pintura i testos). Martí ha destacat una altra conseqüència de l’aplicació de la Superilla del Poblenou: la divisió del govern respecte el programa de Superilles; en aquest sentit, ha recordat que el regidor d’Arquitectura i Patrimoni, Daniel Mòdol, es declarava no favorable al projecte de Superilles, tal i com s’està tirant endavant el seu propi govern. “Tenim dos governs, volem saber quina pauta tirarà endavant? La que defensa la tinent d’alcaldia Janet Sanz o la que defensa Daniel Mòdol?”, s’ha preguntat.

 

Martí ha insistit en que cal aturar i reflexionar, i ha demanat la retirada de les actuacions previstes en l’àmbit Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix

 

 

 

Barcelona, 29 maig de 2017

Consell Plenari de desembre: Propostes i Precs

En el Consell Plenari del mes de desembre els regidors demòcrates Xavier Trias, Jordi Martí i Francina Vila han vetllat per la bona aplicació de les Superilles, perquè el Tramvia no es construeixi sense el suport de la majoria del consistori i per recuperar el Taller Masriera.

PROPOSTA D’ACORD PER AL DESPLEGAMENT DE LES SUPERILLES A LA CIUTAT DE BARCELONA

Un dels reptes que afronten les ciutats al segle XXI és resoldre les contradiccions que apareixen entre les aspiracions dels ciutadans (disposar de més comoditat, qualitat de vida i progrés econòmic) i la necessitat de reduir la petjada ecològica a escala urbana. El desafiament és mantenir o augmentar el nivell de benestar i reduir les desigualtats socials, alhora que es redueix l’impacte humà al territori. Les ciutats, per la quantitat de persones que concentren, la seva morfologia en particular i per les repercussions que té sobre la manera com s’organitza la vida urbana, són determinants per a la sostenibilitat del planeta.

Els nivells de contaminació atmosfèrica, de soroll, de seguretat vial i climàtics de Barcelona estan per damunt dels nivells dels estàndards europeus, cosa que fa que la nostra ciutat tingui una baixa qualitat ambiental que afecta a la salut de les persones. Les Superilles són una bona part de solució d’aquest problema, i combinades amb les millores del transport públic col•lectiu, especialment interurbà, així com l’aposta per la promoció del vehicle elèctric, Barcelona pot tornar esdevenir un referent a nivell mundial.

La visió de l’Ajuntament de Barcelona és posar en marxa un programa de superilles per fer que la ciutat funcioni de manera més mixta i compacta, eficient i diversa, tal i com es recull al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.

El camí cap a una ciutat més sostenible passa, necessàriament, per trobar solucions innovadores als problemes quotidians, ja sigui des del punt de vista social o dels recursos materials. En aquest sentit, el Programa de Superilles ha de tenir una dimensió transversal a cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans. Cal treballar perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius, de velocitat humana, en el si d’una metròpolis interconnectada i d’emissions zero, i el programa ‘Superilles’ té la voluntat de definir una metodologia concertada entre el món municipal i els ciutadans per arribar a aquest escenari.

L’històric debat sobre la conveniència de fer funcionar la ciutat de Barcelona a través d’unes superilles que especialitzin algunes vies per al trànsit rodat (alliberant-ne d’altres per a l’ús preferent de vianants o mobilitat alternativa); o bé fer que la ciutat funcioni de manera isòtropa amb la mateixa intensitat de trànsit a tots els carrers, s’ha decantat en els últims anys cap al model de les superilles, reforçat per la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU 2013-2018) i per la consolidació de la nova xarxa de bus, que busca racionalitzar la xarxa de transport públic en superfície i fer que el seu ús sigui més intuïtiu per als usuaris.

El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix com a estratègia l’ordenació de l’espai públic basada en unitats territorials superiors a l’illa de cases. Aquesta ordenació té com a objectiu millorar l’eficiència de la mobilitat urbana, i alhora, millorar la qualitat de l’espai públic en termes de convivència i relació de la ciutadania. L’impuls per a la implantació de superilles parteix del Pla de Mobilitat i té com a objectiu impulsar una transformació integral de l’espai públic que fomenti la inclusió, redueixi la petja ecològica d’aquestes unitats territorials i faci que esdevinguin llocs de referència a la ciutat per promoure un ús intensiu de l’espai col•lectiu.

D’altra banda, cada conjunt d’illes de cases té una suma d’espais oberts que si s’articulen a l’escala de la Superilla, poden planificar-se com a infraestructura ecològica de la ciutat i poden contribuir a reforçar la connectivitat de l’espai verd, tal i com recull el Pla del Verd i la Biodiversitat. Si es maximitza l’espai verd dins de l’espai lliure de les superilles, s’estaran fomentant les funcions ambientals i socials que revertiran en la qualitat de vida de les persones.

En aquest context, la ciutat ha desenvolupat unes primeres Superilles als barris de Gràcia i Les Corts, si bé des d’una òptica excessivament centrada en la mobilitat. Ja més recentment, en el mandat anterior, s’impulsà el Programa Superilles 2012-2015, amb 5 àmbits d’estudi, a la vegada que s’iniciaren processos participatius per la definició i concreció de l’abast de cadascuna d’aquestes Superilles, ara si, des de l’òptica d’intervenció integral que ha de caracteritzar el model Superilla.

Al maig de 2016, l’actual govern municipal, va presentar una Mesura de Govern de desenvolupament del model de Superilla a la ciutat. Finalment, al setembre d’aquest any, s’ha fet una primera prova pilot a Poblenou, que no ha resultat satisfactòria per una bona part dels veïns i veïnes, fet que suposa un obstacle per al desenvolupament del programa de Superilles que defensem.

Atenent al compromís amb el canvi en el model urbà i de mobilitat de la ciutat, i a l’aprenentatge acumulat en els diferents processos endegats fins avui, els grups sota signants acorden:

1. Que cal recuperar la concepció d’un model de Superilla sustentat en una dimensió transversal als cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans.

2. Que cal redefinir un Programa propi per a la implantació de les Superilles, sota una visió integral i des del retorn del lideratge i coordinació d’aquest, des de l’àmbit de l’Urbanisme.

3. Que cal tenir present les especificitats de cada Superilla, flexibilitzant el model en funció de cadascuna i, que previ a la implantació d’una nova Superilla caldrà:

a. Definir l’abast i concreció de les accions des de processos reals de participació i empoderament de la ciutadania, assolint el major consens ciutadà.

b. Disposar d’estudis de simulació de l’impacte que es generarà sobre el conjunt de la xarxa quan s’introdueixin canvis en la mobilitat.

c. Actuar amb total transparència en tots el nivells del procés, posant a l’abast de la ciutadania les dades de partida i les dades-objectiu.

4. Cal dotar la implantació d’una Superilla de les corresponents partides pressupostàries que permetin l’assoliment d’un espai públic de qualitat, dotacions en equipament necessàries, millores en el parc existent edificat i impuls del comerç de proximitat.

5. Mostrar el seu compromís amb el desplegament del model de Superilles a la ciutat de Barcelona, atès que són un element central en la transformació urbana, social, ambiental i de mobilitat de la ciutat.

6. Cal crear una Taula de Treball de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, així com tècnics, per fer seguiment, fer les aportacions de millora que considerin escaients i cercar el consens polític en la definició del nou Programa d’implementació de les Superilles.

7. La proposta definitiva del govern municipal per a l’anomenada Superilla de Poblenou, desvirtua el model a nivell de mobilitat i, a més, només proposa solucions de mobiliari i usos provisionals. Aquesta proposta posa en risc el model de Superilles acordat i el seu desenvolupament.

A Barcelona, 19 de desembre de 2016

La preveritat del govern Colau

Article publicat per Jaume Ciurana al Directe.cat 13-12-2016

En les darreres setmanes ha irromput amb força en l’opinió pública i publicada el concepte de postveritat. És a dir, entendre que allò que és realment important, allò que acaba imposant la seva lògica, allò que acabem donant per cert no és un fet determinat sinó el relat que se’n fa. No interessa doncs, aprofundir en la veritat sinó intentar que el record que d’aquesta en quedi, s’ajusti a allò que volem, independentment de la seva correspondència amb la realitat. Aquesta tendència, que no és nova en el fons, però sí en el desvergonyiment de la seva formulació, té una derivada que podríem batejar com a preveritat. I en això, el govern de Barcelona en Comú i PSC a Barcelona, el Govern d’Ada Colau, en són els campions.

La preveritat consisteix en imposar en l’imaginari col·lectiu una determinada idea, imatge o relat d’uns fets, d’unes mesures, d’unes accions polítiques o administratives, al marge que, no ja que els fets s’ajustin al que s’explica, sinó que, simplement, existeixin.

En canvi, la preveritat ens presenta un govern que lluita per als més febles, que s’enfronta al mal i als poders ocults de la ciutat, que si no fa res més és perquè no els deixen.

Ho veiem quotidianament en els anuncis d’accions per part del govern que no tenen una base sòlida al darrere: a Barcelona hi ha més desnonaments que mai – deu de diaris -, la pressió turística sobre determinats barris no para d’augmentar, el preu del lloguer s’ha disparat, una nova bombolla immobiliària afecta la ciutat, les contractacions de familiars i amics creixen, es confon constantment partit i institució, s’externalitzen i privatitzen contínuament  determinats serveis, s’imposa el sectarisme que els allunya de la humilitat, els regidors de territori estan més lluny que mai dels ciutadans i quan hi són, són incapaços de donar respostes a les demandes veïnals… El menyspreu per als compromisos adquirits; per la participació real dels barcelonins –on és la consulta sobre l’AMI?-; l’obstinació en persistir en els errors –superilla, l’escultura de Franco al Born-; la impostura dels sous i els cotxes oficials; la incapacitat per pactar uns pressupostos; un pla d’inversions i un pla d’actuació municipal; l’haver estat incapaços de demanar perdó a Xavier Trias per les acusacions llançades contra ell en la campanya electoral; governar amb aquells als qui fa poc acusaven de màfia i de corruptes estructurals, que són els mateixos que neguen el dret a decidir i persegueixen polítics catalans per haver donat veu al poble el 9N… tot això i molt més són els fets. No cauré en la pretensió de qualificar aquest reguitzell de fets aquí exposat de ser la veritat. Però són també veritat.

En canvi, la preveritat ens presenta un govern que lluita per als més febles, que s’enfronta al mal i als poders ocults de la ciutat, que si no fa res més és perquè no els deixen. En el món de la preveritat d’Ada Colau, la ciutat comença i acaba amb ella. Els partidaris de la preveritat són poderosos i tenen importants altaveus i així procuren que el seu missatge cali entre els barcelonins. L’únic inconvenient pels practicants de la preveritat és que el temps els acaba desmentint i, més d’hora que tard, se’ls veu el llautó.