PROPOSTA D’ACORD PER AL DESPLEGAMENT DE LES SUPERILLES A LA CIUTAT DE BARCELONA

Un dels reptes que afronten les ciutats al segle XXI és resoldre les contradiccions que apareixen entre les aspiracions dels ciutadans (disposar de més comoditat, qualitat de vida i progrés econòmic) i la necessitat de reduir la petjada ecològica a escala urbana. El desafiament és mantenir o augmentar el nivell de benestar i reduir les desigualtats socials, alhora que es redueix l’impacte humà al territori. Les ciutats, per la quantitat de persones que concentren, la seva morfologia en particular i per les repercussions que té sobre la manera com s’organitza la vida urbana, són determinants per a la sostenibilitat del planeta.

Els nivells de contaminació atmosfèrica, de soroll, de seguretat vial i climàtics de Barcelona estan per damunt dels nivells dels estàndards europeus, cosa que fa que la nostra ciutat tingui una baixa qualitat ambiental que afecta a la salut de les persones. Les Superilles són una bona part de solució d’aquest problema, i combinades amb les millores del transport públic col•lectiu, especialment interurbà, així com l’aposta per la promoció del vehicle elèctric, Barcelona pot tornar esdevenir un referent a nivell mundial.

La visió de l’Ajuntament de Barcelona és posar en marxa un programa de superilles per fer que la ciutat funcioni de manera més mixta i compacta, eficient i diversa, tal i com es recull al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.

El camí cap a una ciutat més sostenible passa, necessàriament, per trobar solucions innovadores als problemes quotidians, ja sigui des del punt de vista social o dels recursos materials. En aquest sentit, el Programa de Superilles ha de tenir una dimensió transversal a cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans. Cal treballar perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius, de velocitat humana, en el si d’una metròpolis interconnectada i d’emissions zero, i el programa ‘Superilles’ té la voluntat de definir una metodologia concertada entre el món municipal i els ciutadans per arribar a aquest escenari.

L’històric debat sobre la conveniència de fer funcionar la ciutat de Barcelona a través d’unes superilles que especialitzin algunes vies per al trànsit rodat (alliberant-ne d’altres per a l’ús preferent de vianants o mobilitat alternativa); o bé fer que la ciutat funcioni de manera isòtropa amb la mateixa intensitat de trànsit a tots els carrers, s’ha decantat en els últims anys cap al model de les superilles, reforçat per la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU 2013-2018) i per la consolidació de la nova xarxa de bus, que busca racionalitzar la xarxa de transport públic en superfície i fer que el seu ús sigui més intuïtiu per als usuaris.

El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix com a estratègia l’ordenació de l’espai públic basada en unitats territorials superiors a l’illa de cases. Aquesta ordenació té com a objectiu millorar l’eficiència de la mobilitat urbana, i alhora, millorar la qualitat de l’espai públic en termes de convivència i relació de la ciutadania. L’impuls per a la implantació de superilles parteix del Pla de Mobilitat i té com a objectiu impulsar una transformació integral de l’espai públic que fomenti la inclusió, redueixi la petja ecològica d’aquestes unitats territorials i faci que esdevinguin llocs de referència a la ciutat per promoure un ús intensiu de l’espai col•lectiu.

D’altra banda, cada conjunt d’illes de cases té una suma d’espais oberts que si s’articulen a l’escala de la Superilla, poden planificar-se com a infraestructura ecològica de la ciutat i poden contribuir a reforçar la connectivitat de l’espai verd, tal i com recull el Pla del Verd i la Biodiversitat. Si es maximitza l’espai verd dins de l’espai lliure de les superilles, s’estaran fomentant les funcions ambientals i socials que revertiran en la qualitat de vida de les persones.

En aquest context, la ciutat ha desenvolupat unes primeres Superilles als barris de Gràcia i Les Corts, si bé des d’una òptica excessivament centrada en la mobilitat. Ja més recentment, en el mandat anterior, s’impulsà el Programa Superilles 2012-2015, amb 5 àmbits d’estudi, a la vegada que s’iniciaren processos participatius per la definició i concreció de l’abast de cadascuna d’aquestes Superilles, ara si, des de l’òptica d’intervenció integral que ha de caracteritzar el model Superilla.

Al maig de 2016, l’actual govern municipal, va presentar una Mesura de Govern de desenvolupament del model de Superilla a la ciutat. Finalment, al setembre d’aquest any, s’ha fet una primera prova pilot a Poblenou, que no ha resultat satisfactòria per una bona part dels veïns i veïnes, fet que suposa un obstacle per al desenvolupament del programa de Superilles que defensem.

Atenent al compromís amb el canvi en el model urbà i de mobilitat de la ciutat, i a l’aprenentatge acumulat en els diferents processos endegats fins avui, els grups sota signants acorden:

1. Que cal recuperar la concepció d’un model de Superilla sustentat en una dimensió transversal als cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans.

2. Que cal redefinir un Programa propi per a la implantació de les Superilles, sota una visió integral i des del retorn del lideratge i coordinació d’aquest, des de l’àmbit de l’Urbanisme.

3. Que cal tenir present les especificitats de cada Superilla, flexibilitzant el model en funció de cadascuna i, que previ a la implantació d’una nova Superilla caldrà:

a. Definir l’abast i concreció de les accions des de processos reals de participació i empoderament de la ciutadania, assolint el major consens ciutadà.

b. Disposar d’estudis de simulació de l’impacte que es generarà sobre el conjunt de la xarxa quan s’introdueixin canvis en la mobilitat.

c. Actuar amb total transparència en tots el nivells del procés, posant a l’abast de la ciutadania les dades de partida i les dades-objectiu.

4. Cal dotar la implantació d’una Superilla de les corresponents partides pressupostàries que permetin l’assoliment d’un espai públic de qualitat, dotacions en equipament necessàries, millores en el parc existent edificat i impuls del comerç de proximitat.

5. Mostrar el seu compromís amb el desplegament del model de Superilles a la ciutat de Barcelona, atès que són un element central en la transformació urbana, social, ambiental i de mobilitat de la ciutat.

6. Cal crear una Taula de Treball de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, així com tècnics, per fer seguiment, fer les aportacions de millora que considerin escaients i cercar el consens polític en la definició del nou Programa d’implementació de les Superilles.

7. La proposta definitiva del govern municipal per a l’anomenada Superilla de Poblenou, desvirtua el model a nivell de mobilitat i, a més, només proposa solucions de mobiliari i usos provisionals. Aquesta proposta posa en risc el model de Superilles acordat i el seu desenvolupament.

A Barcelona, 19 de desembre de 2016

La preveritat del govern Colau

Article publicat per Jaume Ciurana al Directe.cat 13-12-2016

En les darreres setmanes ha irromput amb força en l’opinió pública i publicada el concepte de postveritat. És a dir, entendre que allò que és realment important, allò que acaba imposant la seva lògica, allò que acabem donant per cert no és un fet determinat sinó el relat que se’n fa. No interessa doncs, aprofundir en la veritat sinó intentar que el record que d’aquesta en quedi, s’ajusti a allò que volem, independentment de la seva correspondència amb la realitat. Aquesta tendència, que no és nova en el fons, però sí en el desvergonyiment de la seva formulació, té una derivada que podríem batejar com a preveritat. I en això, el govern de Barcelona en Comú i PSC a Barcelona, el Govern d’Ada Colau, en són els campions.

La preveritat consisteix en imposar en l’imaginari col·lectiu una determinada idea, imatge o relat d’uns fets, d’unes mesures, d’unes accions polítiques o administratives, al marge que, no ja que els fets s’ajustin al que s’explica, sinó que, simplement, existeixin.

En canvi, la preveritat ens presenta un govern que lluita per als més febles, que s’enfronta al mal i als poders ocults de la ciutat, que si no fa res més és perquè no els deixen.

Ho veiem quotidianament en els anuncis d’accions per part del govern que no tenen una base sòlida al darrere: a Barcelona hi ha més desnonaments que mai – deu de diaris -, la pressió turística sobre determinats barris no para d’augmentar, el preu del lloguer s’ha disparat, una nova bombolla immobiliària afecta la ciutat, les contractacions de familiars i amics creixen, es confon constantment partit i institució, s’externalitzen i privatitzen contínuament  determinats serveis, s’imposa el sectarisme que els allunya de la humilitat, els regidors de territori estan més lluny que mai dels ciutadans i quan hi són, són incapaços de donar respostes a les demandes veïnals… El menyspreu per als compromisos adquirits; per la participació real dels barcelonins –on és la consulta sobre l’AMI?-; l’obstinació en persistir en els errors –superilla, l’escultura de Franco al Born-; la impostura dels sous i els cotxes oficials; la incapacitat per pactar uns pressupostos; un pla d’inversions i un pla d’actuació municipal; l’haver estat incapaços de demanar perdó a Xavier Trias per les acusacions llançades contra ell en la campanya electoral; governar amb aquells als qui fa poc acusaven de màfia i de corruptes estructurals, que són els mateixos que neguen el dret a decidir i persegueixen polítics catalans per haver donat veu al poble el 9N… tot això i molt més són els fets. No cauré en la pretensió de qualificar aquest reguitzell de fets aquí exposat de ser la veritat. Però són també veritat.

En canvi, la preveritat ens presenta un govern que lluita per als més febles, que s’enfronta al mal i als poders ocults de la ciutat, que si no fa res més és perquè no els deixen. En el món de la preveritat d’Ada Colau, la ciutat comença i acaba amb ella. Els partidaris de la preveritat són poderosos i tenen importants altaveus i així procuren que el seu missatge cali entre els barcelonins. L’únic inconvenient pels practicants de la preveritat és que el temps els acaba desmentint i, més d’hora que tard, se’ls veu el llautó.

Comissió d’Urbanisme del mes d’octubre

En aquesta Comissió d’Urbanisme els regidors demòcrates han instat a treballar per l’electrificació del vehicle privat, han promogut la creació d’un centre urbà d’adopció felina i han treballat perquè el futur de les Superilles sigui aprovat pels ciutadans.

Reclamem que la Superilla de La Maternitat i Sant Ramon s’implementi correctament.

Lídia Gállego com a consellera de districte i portaveu del districte de Les Corts per part del Grup Municipal Demòcrata proposa que la implantació de la Superilla de La Maternitat i Sant Ramon s’implanti amb tot el consens possible i la participació de la ciutadania. Proposició