A Barcelona: votarem!

Ja no trobo cap adjectiu per qualificar aquest moment que estem vivint. I és que sincerament: no n’hi ha cap. Es tan immensament gros el que estem fent que no hi ha diccionari que en reculli cap. De fet, proposo que entre tots, ens inventem una paraula per definir-ho, seegur que serià un bon repte!

 

Semàntica a part, anem a l’important, que és el poder materialitzar aquest somni que tenim a les mans. El dia 1 d’octubre a Barcelona, votarem, perquè i tant que votarem, com a tot arreu de Catalunya.

 

Sembla una obvietat o fins i tot una vaguetat dir-ho d’aquesta manera però votar a Barcelona, tot i l’alcaldessa que tenim, no ha de ser un problema. I no serà cap problema perquè farem el que la majoria de gent vol, que és, com s’ha expressat reiterades vegades, exercir el seu dret a votar, a decidir lliurement el seu futur i el de Catalunya. I ho farem amb tu, alcaldessa, a poder ser, no perquè siguis tu, sinó perquè volem que hi sigui quanta més gent millor! Perquè volem construir aquest país amb tothom Però si tu no hi ets, si tu no decideixes ser-hi, ho farem igualment. I ho farem perquè estem davant d’un dret i d’un deure. Perquè la gent es mereix ser respectada en les seves demandes i perquè som una ciutat madura i prou empoderada per poder decidir.

 

Per aquestes senzilles -però claríssimes raons- a Barcelona votarem. Amb tu o sense tu, alcaldessa, ens trobarem tots a l’1 d’octubre!

Carta quinzenal de na Mercè Homs, Presidenta del PDeCAT de Barcelona i regidora a l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

 

Un estiu diferent

Carta quinzenal de Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest estiu no és un estiu com els de cada any.

Generalment els estius s’esperen amb candeletes. Les ganes de descans, de trencar amb la rutina, de posar-se morè, de menjar i beure una mica més del compte, de dormir, de banyar-se, de viatjar. En definitiva, els estius penso que estan fets per fer tot allò que durant l’any no es pot fer amb tanta intensitat.

Aquest any, però, no serà un estiu com sempre. Farem vacances, i les gaudirem, segur. Alguns més dies que altres, alguns aniran més lluny i altres més a prop. Però segur que tots tindrem el cap i el cor posat en l’1 d’octubre.

La determinació és clara. Més del 80% dels catalans i catalanes volen decidir què volen ser de grans. El treball és intens per poder complir amb tal demanda. Tothom, des d’on sigui, hi està treballant. La intensitat varia segons la responsabilitat. Segons el poble, la ciutat. Segons la institució. Però és latent que els preparatius cada vegada són més intensos i que l’u d’octubre s’acosta cada dia més, on votarem i guanyarem.

Des de l’altra banda, cada vegada més es posa el focus en llocs insospitats de manera sorprenent. L’altre dia feien declarar al secretari general de la presidència, o al president del Pacte nacional pel Referèndum. Demà serà cridat algú altre. I cada dia en tindrem alguna de nova.

És precisament per això que no pot ser un estiu com els altres. No ho pot ser perquè tots els que tenim les ganes de fer les coses bé estarem atents i amatents amb el que convingui.

A Barcelona, el govern de la ciutat també haurà d’acabar prenen una decisió. Hi són o no hi són?

Nosaltres ho tenim clar. I continuarem fent tot allò que la democràcia permet fer.

Tinguem un estiu calorós però estiguem tots a l’aguait per ser-hi en tot moment, quan calgui i on calgui.

 

Bon estiu!

Un partit que val la pena

Segons les dades publicades per la prestigiosa associació +Democràcia el PDeCAT es situaria com el partit català amb més democràcia interna i més transparència. Aquesta ha sigut una molt bona notícia, ja que en anteriors estudis ocupàvem posicions molt més baixes que les actuals. Hem millorat com a partit, hem construït un lloc obert, democràtic i transparent i se’ns comença a reconèixer la feina feta.

Fa un parell de setmanes també vàrem publicar el llibre Reiniciem la Barcelona demòcrata, llibre on recollim les idees que ens van ajudar a definir els diversos ponents dels diferents Reiniciems que vàrem celebrar a principi d’any. Agafar les nostres arrels, profundes, fortes, bones i posar-les al dia donant resposta a les noves problemàtiques de la ciutat. Aquesta presentació va suposar un èxit incontrastable que ens dóna encara més força per continuar treballant, com vam fer aquest cap de setmana en la sortida al carrer per explicar el nostre Sí al referèndum i a Catalunya. Acabem de fer una cosa i ja ens posem amb una altra, sense aturar-nos, perquè aquesta ciutat tampoc ho deixa de fer.

Aquestes notícies ens demostren amb fets que estem fent bé la nostra part de feina. Que l’esforç val la pena. Entre tots hem de continuar construint un partit que ens dugui a representar els interessos generals dels catalans des de la llibertat, la bona gestió, amb la seguretat de saber que farem les coses bé i amb l’orgull de pertànyer a un partit així. Hem d’estar orgullosos de la nostra feina des de la humilitat i el saber que ens queda molt per millorar, però estem en bon camí i no deixarem de treballar durament.

Carta quinzenal de la Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora al’Ajuntament de Barcelona.

Dies intensos

Dies de calor. Dies intensos. Sabem, per fí, el dia del referèndum. Mocions de censura. Selectivitat. Finals de curs. Balanços. Festivals de tota mena d’activitats de durant l’any. Petards. Festes majors.

El mes de juny és un mes interessant i intens. De fet, n’hi ha dos de mesos interessants i intensos: el juny i el desembre. Sembla que el món s’hagi d’acabar en qualsevol moment, tot ha de passar i dir adéu per sempre.

I mentre tot això passa any rere any, a Barcelona, mes rere mes, i ja en van 24, la ciutat coixeja. Camina torta. Desorientada. Un mena de cop de calor permanent, vaja.

I és una llàstima perquè Barcelona té grans potencials i les oportunitats són les que són i venen quan venen.

I aquests dies se’ns en brinda una d’única i irrepetible:

Trobar-nos de nou pel dret a decidir. Tenim dia, tenim data. Tenim clar que si és que sí marxarem, i si és que no continuarem votant autonòmicament tal com va dir el president Puigdemont.

Barcelona ha de garantir dues coses: poder votar i poder votar a la nostra ciutat.

Ha arribat el moment de la veritat per a tots, però sobretot per aquells que van jugant a la puta i la ramoneta.

Tic-tac tic-tac

Comuns, pugeu al carro democràtic. L’oportunitat és ara i és l’última.

 

Carta quinzenal de Mercè Homs i Molist, Presidenta del Pdecat Barcelona