Gràcies als tres grups per mantenir viu el debat. Entre uns i altres ho anem fent a tots els espais que podem i és evident que afortunadament acaba tenint efectes de reacció per part del govern que és qui té la potestat real d’actuar!
Tenim un greu problema amb el Raval. L’Alcaldessa Colau dimecres passat, fa només 2 dies, es va dignar a reunir-se amb veïns del raval.. per cert, vostè, la reina de les fotos i no se’n va voler fer cap? És que potser no volia immortalitzar el ridícul de no haver-hi anat fins ara? I què els hi diu als veïns? Que vol ser discreta? …. home.. alguns fa uns quants anys que caminem drets…
Què podem fer per ajudar al Raval? Doncs el primer seria fer servir les eines que es tenen a l’abast. Fa anys es va crear la Junta de Seguretat de Barcelona i després la de Ciutat Vella. Vostè té la competència per acabar amb els narcopisos del raval i d’altres indrets del districte que comencen a aparèixer! Vostès tenen la competència que els narcopisos desapareguin del Raval i del Districte! Tenen la competència i sembla que tenen també la INCOMPETÈNCIA per fer-ho!
Si us plau, convoquin la Junta de Seguretat. I aprofitin-la pel que serveix, per prevenir fenòmens com aquest! Perquè si l’haguessin previst, avui no estaríem lamentant-nos com ho estem fent. I coordinint-se. I seguin a la mateixa taula els Mossos, que li asseguro que, com la Guàrdia Urbana, en saben molt de fer la seva feina. L’únic que necessiten és prioritats i confiança.
Quan va començar a esclatar tot el fenomen dels narcopisos el primer que vaig dir és que em sabia molt de greu haver-ne de parlar perquè el que feia era contribuir a tornar estigmatitzar el barri. No van saber, i no han sabut aprofitar, l’oportunitat que tenien. La van menystenir, van menystenir tot el que s’havia fet fins al moment, ens van menystenir i ara en paguen les conseqüències. Vostès i el que és més greu. El conjunt de barcelonins i barcelonines!
El raval TENIA UN PROJECTE comú. I TENIA UNA NOM: RAVAL CULTURAL. I ens preguntem, On és?
És un projecte que cus entitats, veïns i cultura, la gran i la petita. La macro i el sotabosc que en dèiem. I ho vam aconseguir. Tothom tenia orgull per tenir la placa de Raval Cultural a la seva façana. També pretenia posar de relleu, de portes enfora, tot el potencial del barri, que els recordo que és un indret únic a Europa pel que fa a oferta cultural per metre quadrat. Era, i és, si s’ho proposessin, una magnífica oportunitat per treure l’etiqueta de barri estigmatitzat per ser un barri cultural. On hi cap tothom, tothom! I de manera digne.
Què se n’ha fet del Pla Dintres? Diuen que el continuen? Sí? Amb la mateixa intensitat? El pla dintres pretén accions molt importants amb els propietaris d’edificis envellits. Exigint tota mena de reformes amb sancions més que contundents. De debò que amb aquests 2 anys i mig no haguessin pogut treure’n més suc?
O el Ciutat Vella pels emprenedors. Projecte per donar vida i activitat als baixos, a les plantes baixes! Donar llum a carrer. L’oportunitat per llençar nous projectes a persones motivades i engrescades per muntar una il·lusió i un somni! La prova que no han fet res és que el carrer St Ramon 6, el primer edifici que vam comprar, de molts més que vam anar adquirint, continua tenint els baixos tancats i barrats. I bruts.
Què li vull dir amb tot això. Que el districte i el barri tenia projectes. Tenia projectes pensats. Treballats. Potser no eren del seu gust i d’alguna altra gent, està clar que mai no plou al gust de tothom… però quan s’arriba a un lloc, pensem que no és prudent aturar mai un projecte si no es substituït per un altre. Vostès van aturar i no van proposar res a canvi. Perquè no tenen projecte i segueixen sense tenir-ne. L’únic que fan és anar amb una palangana recollint totes les pífies. I els recordo que aturar, a ciutat vella, no és quedar-se quiet sinó anar enrere, tan enrere com els anys del barri xino.
I sap què és el que em sap més greu de tot?? que tot el que les màfies, els okupes, els traficants han guanyat costarà molt i molt de recuperar.
Li asseguro que nosaltres no pararem de treballar per fer-ho però lamento dir-los el que encara no els he dit:
HAN PERDUT EL DISTRICTE I HAN PERDUT EL RAVAL. I S’HO HAN FET SOLETS.
I perquè no ens puguin dir que no som propositius els direm el que faríem nosaltres, perquè després del que hem vist a veure si entre tots l’ajudem a fer el què ha de fer ja que és evident que no se’n surt:
- Confiï en els cossos de seguretat, reuneixi les juntes de seguretat. Coordini els mossos. Està a les seves mans fer-ho. És la seva competència!
- Accepti que és un districte cèntric. De veïns i de visitants. I actuï en conseqüència.
- Aposti pel creixement i no el decreixement.
- Aposti per la qualitat. No li faci por atraure talent i emprenedoria. No és de rics.
- Aposti per les polítiques socials que no siguin de tuit. Convoqui la taula de drogues. Que ja se que ho farà. Però no es centri només en això. La solució passa per més taules que aquesta.
- Faci política d’habitatge real. Ni la seva bandera saben gestionar! Tenen pisos de propietat de l’ajuntament buits.
- Desallotgi les okupacions. També les polítiques.
- I afronti la invasió descontrolada de l’espai públic.
I si no es veu capaç de fer tot això: marxi. Treballi pel Raval i per tota Ciutat Vella amb tots els seus esforços o deixi pas a algú que ho vulgui i pugui fer-ho. Treballi o marxi, regidora Gala Pin.
#MercèHoms, a la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin (BeC): Faci la feina, si us plau. I si no la sap fer, plegui. #pleBCN pic.twitter.com/ChdMNDQ9Bn
— Partit Demòcrata BCN (@PDeCATBCN) 23 de febrer de 2018
Carta quinzenal de Mercè Homs, presidenta del PDeCAT de Barcelona i regidora demòcraa a l’ajuntament de Barcelona.
Projecte Barcelona 2019 