Ara que estem a mig mandat municipal comencen a enfocar-se bé aquelles qüestions que, per bé o per mal, a l’inici de mandat es veien difoses. I una de tantes que sense cap mena de dubte caldria destacar és la pràctica en la versió moderna del despotisme il·lustrat. Aquell famós “tot pel poble, però sense el poble” pren vida de nou en un exercici de negació i menyspreu de les idees contràries sense límit.
El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries. Els veïns inicialment no organitzats en plataformes, ni associacions, s’han trobat i oposat a cada un d’aquestes actuacions municipals. Els no habituats a consells plenaris, audiències públiques, consells de barri, etc.. ara contacten amb la vida política de l’Ajuntament i, en canvi, la resposta que troben és el menysteniment.
Dir que se’ls ignorà seria massa greu. El govern sap que l’oposició existeix i no se’n pot escapar, però la menysté deliberadament. Lluny de corregir el tret o de procurar una solució de consens entre les diferents posicions, el govern municipal decideix unilateralment sense moure’s ni un mil·límetre o sense fer ni la més mínima autocrítica des de la seva posició inicial.
I aquesta actitud és d’un cinisme sense precedents. Eren precisament els membres del govern actual els que estaven darrera les pancartes i les plataformes contra la casta, en representació dels indignats i reclamant que la política institucional no mogués fitxa sense tenir en compte la seva opinió.
Avui no hi ha mà estesa i diàleg a l’opinió diferent. La resposta és el “tenim l’aval democràtic per prendre aquesta decisió”; una frase que dos anys enrere hagués estat titllada de prepotent i d’atac a la participació. Però, en canvi, s’utilitza sense complexos i sense tenir en compte que el suposat aval democràtic es troba en una autèntica minoria política a la ciutat.
La superilla, l’alberg, Glòries, però idèntica situació succeeix en tants d’altres exemples no menors com el futur de l’antic cinema Pere IV al Besòs, l’ordenació de les terrasses de la Rambla del Poblenou o d’altres.
El Districte de Sant Martí és com una ciutat dins la ciutat. En un sol Districte hi conflueix el barri amb la renda per càpita més alta (Diagonal Mar) i el de la més baixa (el Besòs). Hi conflueix bona part de la platja de la ciutat i la part més interior del Clot i el Camp de l’Arpa. Hi conflueixen, en definitiva, més de 220.000 habitants que es mereixen no només un lideratge polític a l’alçada en quant a idees, plantejament de futur i capacitat de gestió, sinó un lideratge polític a l’alçada en quant a generositat, amplitud de mires i capacitat d’entesa.
Carta mensual de Genís Boadella, Portaveu del PDECAT al Districte de Sant Martí
Projecte Barcelona 2019 