Èxit apustuflant del diari El Run Run!, el diari que l’ajuntament no vol que llegeixis

Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda!

 

Èxit apustuflant del diari El Run Run!, el diari que l’ajuntament no vol que llegeixis.

Us n’explico la història.

Un dijous al matí. Un dijous aparentment anodí. De finals de maig. D’aquells que la calor es fa present només llevar-se però que mentalment es fa agradable per la proximitat del cap de setmana.

Però aquest serà un matí amb despertadors programats més d’hora de l’habitual per fer aixecar voluntaris entusiastes. Aquest serà un dia diferent!

Maleters de cotxes plens, carretons de la compra, motxilles grosses, tot a punt per situar-nos, com formiguetes, a les parades de metro escollides i pensades estratègicament per ser més protagonistes que un dia normal.

A dos quarts de vuit en punt el primer exemplar en una persona que entrava al metro per anar a treballar. “Bon dia!”

Els diaris comencen a circular, la gent en vol un, i un altre, i un altre, i un per la companya de feina, ens els treuen de les mans. Les xarxes socials en van plenes. Qui no l’ha vist el busca desesperadament. “En vull un!”

En menys d’ una hora i mitja repartim 50.000 exemplars. Tots. Hem fet curt.

Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda! I que hi som i hi serem per dir les veritats del que passa a la nostra ciutat. Perquè el que ha fet aquest diari és precisament fer un balanç del desgovern de la nostra ciutat.

I que ningú pateixi: l’alternativa, el discurs i el model també hi són. Però cada cosa té el seu moment.

Carta quinzenal de Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora a l’Ajuntament de Barcelona

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s