Nació lliure vs Estat autoritari

Article del regidor demòcrata Jordi Martí publicat a la revista ONGC.

Catalunya viu el moment més greu dels últims quaranta anys. Com diu el títol d’aquest número extraordinari d’ONGC, estem patint un estat d’excepció. Des que l’1 d’octubre vam exercir el nostre dret a vot en el Referèndum pel Dret a l’Autodeterminació i vam ser brutalment reprimits, no han parat d’encadenar-se nous episodis d’assetjament policial, judicial, polític, mediàtic i econòmic. Hem descobert la pitjor cara d’un estat corrupte i autoritari. I el que potser és pitjor, hem vist com partits polítics i organitzacions socials del nostre país, tant de dretes com d’esquerres, han fet costat a les institucions de l’Estat.

Vivim un moment excepcional. D’emergència nacional, política i social. Amb consellers del Govern de la Generalitat empresonats i el president Puigdemont i mig Govern a l’exili, a Brussel·les. Empresonats i exiliats per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes. La retenció i posterior alliberament amb fiança de la presidenta Forcadell i alguns membres de la mesa del Parlament per part del Tribunal Suprem ha estat una altra humiliació a les nostres institucions d’autogovern. I la massiva mobilització que ha tingut lloc aquest dissabte a Barcelona és una mostra inequívoca de la voluntat d’una bona part de la societat catalana d’exigir la llibertat dels presos polítics, de tirar enrere l’aplicació de l’article 155 de la CE i d’abraçar el nou Estat català en forma de república, si així ho decideix el poble català en les eleccions del 21 de desembre.

 

Els empresonats i exiliats ho són per haver donat la veu al poble i per haver fet possible, juntament amb entitats com l’ANC, Òmnium o l’AMI, l’exercici del dret a vot, amb urnes i paperetes

I en termes polítics, aquest és el gran repte democràtic que tenim davant nostre. Més enllà de la indignació que ens ha provocat la repressió policial, política i judicial, que ens manté en estat de xoc als milers de catalans que coneixem i estimem els nostres representants empresonats i exiliats, ara cal donar una resposta democràtica contundent, de nou a les urnes, el 21 de desembre. I la resposta ha de ser inequívocament unitària, transversal i plural. De partits, organitzacions, col·lectius i persones alineades amb la democràcia, la sobirania i la llibertat de Catalunya. No hi ha lloc per a càlculs partidistes ni estratègies de curta volada orientades a preparar governs autonòmics i tripartits vergonyants. Som centenars de milers de catalans els que exigim unitat i la presentació d’una candidatura encapçalada pel president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, formada pels nostres empresonats i exiliats, els presidents de l’ANC i d’Òmnium, els membres de la mesa del Parlament i altres representants d’entitats sobiranistes.

Cal, doncs, tancar una llista unitària de país, que incorpori el màxim de sensibilitats, però inequívocament dissenyada per maximitzar els resultats, guanyar de nou la batalla democràtica a les urnes, i fer possible la consolidació del nou Estat català, en forma de república. Una nova victòria, seguint la convocatòria electoral de l’Estat espanyol, dibuixaria un nou escenari en què la Unió Europea i les institucions internacionals estarien obligades a segellar la necessària negociació política que l’Estat no va acceptar després del referèndum de l’1-O. Després que el president Puigdemont hagi expressat la seva voluntat d’encapçalar aquesta llista unitària, cal que la unitat i la generositat tornin a ser valors guanyadors. No m’imagino una altra cosa. Si no ho fem així, quin missatge farem arribar als milers de catalans que van defensar urnes i col·legis amb els seus cossos l’1-O i a la comunitat internacional?