L’arrogància ideològica de Colau paralitza la ciutat, de la Francina Vila

Article de Francina Vila publicat a l’E-Notícies el 16 de maig del 2016 

A Barcelona seguim sense pressupost municipal per la incapacitat de Colau de vestir consensos prou amplis que facin possible l’acció del govern i les inversions que necessita la ciutat en infraestructures i serveis.
Sembla que Colau no és conscient que els seu és el govern més minoritari de la història de la ciutat, amb només onze regidors de quaranta-u, i que no es poden imposar polítiques i ideologies amb tan poca representativitat. Ben al contrari, en aquest casos, la situació dels comuns i ecosocialistes a la ciutat demana obrir diàleg amb totes les forces polítiques, si no es vol portar el futur de la ciutat a un atzucac. I per aquest motiu, tampoc no es pot deixar de banda Convergència i no tendir cap pont als seus deu regidors.

I és que el problema que té Colau rau en el fet que el seu discurs es basa en negar el model convergent i tot allò que queda vinculat a la seva acció de govern durant l’anterior mandat. I, es clar, resulta complicat haver de negociar res amb qui has estat demonitzant per justificar la teva raó de ser.

Una de les virtuts de les democràcies parlamentàries i dels sistemes electorals proporcionals és arribar a acords amb les altres forces polítiques i consensuar mesures, de fet, amb els resultats electorals del 24 de maig la ciutadania ens demana això, però l’arrogància ideològica, el dogmatisme i el sectarisme el govern municipal no els ho permet.

I els mesos passen, i la ciutat està paralitzada sense que coneguem l’horitzó de futur que proposa l’alcaldessa comuna per Barcelona i, més enllà de discursos genèrics i de les declaracions de principis, ara ja toca baixar al detall, a la realitat del dia a dia dels barcelonins i de les barcelonines per donar resposta a les seves necessitats.

De tot això n’hem sentit poca cosa, només que pujarà l’IBI a les classes mitjanes i que promourà un sistema de subsidis al qual aquestes no hi tindran accés. Una classe mitjana que omple els principals de l’Eixample amb despatxos d’advocats i consultories, una classe mitjana que aixeca la persiana de les botigues cada dia, una classe mitjana que treballa com a servidor públic a alguna de les nostres administracions. Una classe mitjana que sembla invisible al govern municipal, tot i que és la que ha contribuït al progrés de Barcelona, convertint-la en una ciutat dinàmica, emprenedora, capdavantera del dissenys i l’arquitectura i, sobretot, solidària amb aquells que més ho necessiten a casa nostra o a qualsevol lloc del món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s