Simplement, governar bé i per a tothom. De Jordi Martí.

Estem a les portes de l’equador del mandat municipal del govern dels comuns i del PSC. Dos anys són un període de temps més que suficient per valorar l’estil, el programa, la cohesió interna i els resultats del govern municipal de Barcelona i l’empremta que li ha donat Ada Colau a l’Ajuntament de la capital el país.

Sens dubte seria temerari afirmar que el govern del comuns i del PSC ho ha fet tot malament. Són desenes les decisions que es prenen cada dia a un Ajuntament com el de Barcelona, i moltes d’elles tenen a veure amb fets i realitats que vénen d’anteriors mandats municipals. O simplement, tenen un origen tècnic que cal atribuir a l’estructura gerencial o funcionarial de l’Ajuntament i, per tant, tenen un accent polític o ideològic imperceptible. I si algú ens pregunta per una decisió de govern encertada, no dubtarem a acceptar que el Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025 pot ser una bona eina per donar resposta a les necessitats d’accés a una vivenda digna i assequible, com a un dels principals problemes de present i reptes de futur que entre tots hem d’abordar. Per cert, un pla al que vam donar suport des del Grup Municipal Demòcrata després d’introduir-hi millores substancials.

Però els encerts del govern d’Ada Colau no van gaire més enllà. I contràriament, s’acumulen els errors, gaire bé a diari. Però com que els mitjans de comunicació, en termes generals, han dimitit de la seva funció fiscalitzadora del govern municipal, es fa doblement necessari posar de relleu el baix perfil del govern, les seves errades, les seves absències, i molt especialment el seu mal estil de govern. Un govern que actua sectàriament; promocionant els seus adeptes i simpatitzants, maltractant els adversaris i discriminant els que no pensen com ells. Barcelona té un govern que barreja incompetència, sectarisme, nepotisme i actituds totalitàries, impròpies d’una capital avançada, culta i europea com Barcelona, que vol ser capital d’un estat lliure i just.

Des del primer moment, però cada vegada amb més intensitat, el govern dels comuns es dedica a generar polèmiques innecessàries. I també massa sovint és un govern que posa la llavor de conflictes que acaben protagonitzant col.lectius alternatius, anti sistema i violents. En pocs dies hem vist com l’Ajuntament de Barcelona col.labora en la invitació a la ciutat d’una terrorista palestina, criminalitza el turisme i promou la turismofòbia, no condemna amb contundència els atacs a hotels i altres propietats privades, es veu forçat a retirar una campanya de foment de la lectura encarregada a l’agència de publicitat que va portar la campanya electoral al Tinent d’Alcalde Collboni, subvenciona matusserament entitats-franquícia de Barcelona en Comú, com el recentment creat Sindicat de llogaters, posa en perill la solvència econòmica de l’Ajuntament amb moratòries de llicències que acaben provocant la presentació de demandes judicials com la recentment anunciada pel Gremi d’Hotels, etc. En dos anys Barcelona s’ha convertit en la meca dels manters, el paradís dels okupes i el primer destí per als usuaris internacionals de clubs cannàbics.

Joaquim Forn: ‘PP i C’s tenen més por d’un independentista a Barcelona que d’Ada Colau’

La política barcelonina viu encallada en un empat infinit que ha impedit que s’aprovés el pressupost, el pla d’actuació municipal, les ordenances fiscals… Ada Colau fa un any i mig que és al capdavant del govern municipal i ja ha tingut temps per demostrar la seva capacitat de governar una ciutat com Barcelona. Hem volgut repassar la situació de l’ajuntament amb un dels homes forts del Partit Demòcrata (PDECAT) —regidor de CiU a l’ajuntament— Joaquim Forn. Aquest independentista de tota la vida s’ha mostrat disposat a rellevar Xavier Trias com a candidat a les pròximes eleccions, el 2019. Haurà de guanyar les primàries que el partit vol organitzar. Parlem amb Forn de l’habitatge, el turisme, la projecció internacional, el dinamisme econòmic i la governabilitat de la capital del país. També de l’independentisme a la ciutat.

I cal que la ciutat funcioni. Els serveis als ciutadans han de funcionar. Els ciutadans confien que l’ajuntament s’ocuparà de determinades coses.

—Quin és el projecte del PDECAT per Barcelona?
—Volem que Barcelona sigui una ciutat amb lideratge. Que sigui una ciutat amb ambició. Vam fer molta feina els quatre anys de govern per projectar Barcelona arreu del món. I creiem que això és un error perdre-ho. Hem de poder estar al capdavant de les principals ciutats del món. Per això cal molta ambició i lluitar amb grans projectes estratègics que estan en debat al món. Cal apostar per projectes relacionats amb les noves tecnologies, amb l’Smart Cities vam fer un forat important en aquesta direcció.

—Què més?
—Hem de donar resposta a dos aspectes que per nosaltres són preocupants. Per una banda, encarar els problemes de desocupació. Vam entrar en un moment de crisi econòmica molt forta. Hi ha hagut una mica de disminució de gent desocupada. Però estem entorn dels noranta mil desocupats a Barcelona i no pot deixar de ser un objectiu prioritari. La creació de nous llocs de treball és una qüestió central. I lligat amb això, donem una importància cabdal al foment de l’economia. Hem d’ajudar al dinamisme econòmic i a la captació d’inversió. Això ja ho vam fer els quatre anys de mandat. Vam atreure més de set mil milions d’euros. Vam ser la segona o tercera ciutat amb més inversions estrangeres d’Europa. N’estem satisfets.

—Lideratge, ambició, dinamisme econòmic…
—I cal que la ciutat funcioni. Els serveis als ciutadans han de funcionar. Els ciutadans confien que l’ajuntament s’ocuparà de determinades coses. Hi ha d’haver seguretat, neteja, transport eficient, per dir-ne només alguns. Volem centrar la nostra acció política també a fer una ciutat que funcioni bé.

Joaquim Forn 1—I tot això que heu dit, ho trobeu a faltar amb Ada Colau?
—És evident que Ada Colau continua tenint interès per la projecció internacional. No dubto que sigui un interès sincer. Però el seu esforç de projecció no sempre va lligat a la capitalitat de Catalunya. Per nosaltres, aquesta dimensió és molt important. Vivim un moment importantíssim pel nostre país i no és el mateix encarar-lo amb la capital del país al costat o d’una altra manera. Quan Xavier Trias anava a qualsevol trobada amb altres alcaldes, es presentava com el batlle de Barcelona, capital de Catalunya. I explicava el procés que està fent el país. Per exemple, la reunió amb en Bloomberg va ser molt important i en va sortir algun article molt dur contra l’actitud de Rajoy i el govern espanyol. I això es pot fer o es pot no fer. I la realitat d’ara és que Colau, quan surt a fora, és la batllessa d’una ciutat espanyola. Alguna vegada se li ha escapat i, fins i tot, ha dit que aspirava a ser la segona ciutat espanyola. Tot això és un error. No només per l’interès de Catalunya. Si no per l’interès de la ciutat.

—Els últims baròmetres no indiquen un bon resultat pel PDECAT. No sabeu aprofitar les errades de Colau?
—És la pregunta que ens fem tots plegats. Hi ha errors propis. Hem de pensar si la manera de fer oposició actual és la correcta. Però hi ha dos factors més. No hem tingut nom fins fa quatre dies. Avui encara continuem utilitzant el nom de Convergència i Unió. I això despista molt la gent. I no tenim candidat. Són dos factors que també influeixen en la capacitat de fer arribar el missatge i el projecte als ciutadans. I encara un tercer factor: no hi ha eleccions a la vista. Hi ha unes coses que podem corregir molt aviat i unes altres que es resoldran més endavant.

—El polític més ben valorat és en Xavier Trias…
—Sí. Però a Ada Colau se li riuen totes les gràcies. S’ha perdut una mica l’esperit crític en aquest mandat. El primer any va ser molt clar. I ara comença a canviar. La gent ja s’adona que determinades ocurrències poden ser perjudicials. I Colau comença a tenir un cert desgast. Quan rasques una mica, t’adones que darrere del discurs sovint no hi ha res de res. I nosaltres ens hem d’explicar millor.

—Creieu que ERC ha sabut respondre millor les errades de Colau? El baròmetre els dóna molt bon resultat…
—Sincerament, crec que no és un tema de l’acció política a Barcelona. La previsió de pujada d’ERC és general, no tan sols a Barcelona. Ja va passar a les eleccions espanyoles, també ho diuen les enquestes al parlament… i també a Barcelona. En poblacions més petites, el candidat té un pes més determinant que la marca del partit. Aquesta tendència d’ERC és real. A Barcelona, abans de les eleccions també semblava que el resultat seu seria espectacular, però els vam doblar en vots. No ens podem adormir i hem de ser capaços d’explicar que som l’alternativa real de la ciutat. Hem de ser capaços de sumar més gent que les últimes eleccions. Vam treure cent cinquanta mil vots. Amb disset mil vots més, estaríem governant. La nostra aspiració és no perdre cap d’aquests cent cinquanta mil i encara poder-ne sumar de nous.

— No és molt urgent tenir candidat?
—Tots els projectes necessiten un lideratge. En Xavier Trias ja va dir que no es tornaria a presentar. I és una assignatura pendent. Però no tinc una pressa especial. No n’hem de tenir. Hi ha el compromís de fer unes primàries per escollir el candidat. La feina ara dels que som al grup municipal és construir l’alternativa i fer-la visible. Tenim temps, però no ens podem aturar.

Joaquim Forn 4—I qui ha de ser aquest candidat? Quin perfil ha de tenir? Es dirà Joaquim Forn? Qui pot disputar la victòria a Ada Colau?
—Jo m’he manifestat amb voluntat de presentar-me a les primàries. Hi ha més persones que han dit que en tenien ganes. Però més enllà dels noms, cal una persona que sigui capaç d’aplegar les sensibilitats i de representar el nostre projecte de ciutat. L’aposta de Colau amb el seu nou partit és cercar la confluència de les esquerres. En canvi, nosaltres som una opció independentista i no tenim complexos en determinades qüestions, com l’ambició i el lideratge de Barcelona, el foment de l’economia i la creació de llocs de treball. Som opcions diferents i creiem que la nostra proposta és millor per les persones que viuen a Barcelona.

—En el ball de noms ha sonat el del conseller Santi Vila. Com ho veieu?
—A hores d’ara, no podem descartar ningú. Hem de veure quines són les persones que estan disposades a fer aquest pas i quines tenen més opcions de guanyar. No les primàries, sinó les eleccions. El nostre objectiu és tornar a guanyar les eleccions. Hem d’identificar qui és la persona amb més capacitat d’eixamplar socialment l’espai d’aquesta alternativa que volem per Barcelona.

—Abans apuntàveu el perjudici de fer servir encara el nom de CiU. Com perjudica?
—És una marca del passat. CiU. Parlem de la marca, no de les persones. Aquí tenim una regidora d’Unió amb qui ens entenem perfectament. CiU ja no existeix ni existirà. No té sentit que encara associem el grup municipal a aquesta marca. Això s’ha de canviar.

—On ha quedat aquella moció de censura que havíeu plantejat? Calia entendre’s amb Ciutadans i PP en una aliança contra natura…
—Nosaltres vam fer aquesta declaració de voluntat perquè acabàvem de guanyar una reprovació al govern, no s’havia pogut aprovar el pla d’actuació municipal, cosa que no havia passat mai, no s’havien pogut aprovar les ordenances, i la situació era complicada. Un cop reprovat el govern calia que oferíssim la possibilitat d’una majoria alternativa. És la responsabilitat de ser el primer partit de l’oposició. No podem quedar-nos amb els braços plegats mirant com cau el govern. Això no ens agrada. Ja sabíem que era arriscat fer aquell plantejament. Tothom sap sumar i restar. La nostra condició era que hi hauria un batlle independentista: Xavier Trias. I això no ho van acceptar. Nosaltres no vam enganyar ningú. Però és evident que hi ha partits que mentalitat de Madrid diuen ‘antes Colau que rota’. Al PP i a Ciutadans els fa més por tenir un independentista governant Barcelona que Ada Colau.

—Descarteu tornar a intentar la moció de censura?
—No descartem res. Però la majoria que ens interessa construir és la majoria social que ens doni la victòria el 2019. Ara governa Ada Colau. Creiem que no és un govern bo per la ciutat, però ens hem de concentrar en fer oposició, propostes constructives i governar quan tinguem la majoria per fer-ho.

—Així no hi ha cap solució a la governabilitat de Barcelona?
—Sí que n’hi ha. La primera és que Barcelona en Comú reconegui que ara és més feble que abans de l’entrada del PSC al govern perquè s’ha tancat la porta a pactar amb tothom. Nosaltres tenim 10 regidors. Sumats als 11 de Barcelona en Comú conformen una majoria per a determinats projectes i propostes. Som un partit amb mentalitat de govern i de pacte. Sempre hi estem disposats. Malauradament, són molt poques les ocasions que hem pogut col·laborar amb Barcelona en Comú.

Ada Colau deia que, si hi havia desnonaments, era perquè Xavier Trias no hi feia res. Però què ha passat? Que avui hi ha més desnonaments que en el nostre mandat. Aleshores n’hi havia uns vuit al dia. Ara se’n produeixen deu reconeguts per ella. Algú veu aquells moviments que a nosaltres ens perseguien per tota la ciutat? Ara no ho fan. A ella li retreuen això? Ningú no li diu res.

—Barcelona té els lloguers més cars de l’estat espanyol, als nivells previs a l’esclat de la bombolla. Què es pot fer per millorar aquesta situació? Com es pot regular?
—Tothom ha de ser sincer en temes com aquest. No es poden prometre coses que no són de la teva competència. Per exemple, el preu del lloguer. Tothom ha de parlar clar i mirar de coordinar les administracions per a poder resoldre situacions com aquesta. L’Ajuntament de Barcelona pot fer molta feina. Per exemple, el front marítim des de les Torres Mapfre fins a la zona Fòrum, majoritàriament era terreny municipal. En el seu moment, es va vendre a promotors privats i es va construir habitatge privat. Sí que va donar a l’ajuntament uns ingressos importants, però s’hauria d’haver tingut més vista —en aquell moment manava el PSC i ICV— per veure que calia començar a fer un parc d’habitatge públic. Els que ho podien fer no ho van fer. Per altra banda, si parlem del problema de l’habitatge, ja no podem pensar en clau de Barcelona ciutat. Per fer política d’habitatge de veritat, cal fer-ho a escala metropolitana. Aquest és l’espai que encara dóna opcions al creixement.

—Es pot limitar el preu del lloguer, com s’ha proposat?
—És una bona línia. Però hem de ser conscients de les competències que té cadascú. La consellera Borràs ha dit que és optimista sobre la possible impugnació de la llei pel govern espanyol. Ja ho veurem. En tot cas, aquest és un argument més per tenir les competències que té qualsevol estat i poder fer la política més adient en cada àmbit.

—Colau hauria d’estar menys pendent de fer aliances de ciutats europees i pensar a coordinar l’àrea metropolitana?
—L’altre dia hi havia aquesta entrevista al Corriere della Sera on deia ‘sóc la nova cara d’Europa’. Ho diu ella mateixa… L’àrea metropolitana és essencial. Ella n’és la presidenta. Hi ha molta feina per fer. Seria molt bo que es concentrés en això. A ella li agrada el discurs abstracte. La gestió del dia a dia d’una ciutat la cansa molt. No té aquesta vocació. Li agrada més fer grans discursos i declaracions. De la declaració a la gestió hi ha un camí que cal recórrer. I als que governen ara no els agrada fer-ho. Perquè cal arromangar-se i prendre decisions, que poden ser contradictòries amb aquells discursos que havies fet fins que vas arribar al govern. Quan has anat darrere la pancarta dient determinades coses, un cop al govern has de gestionar-les. Tenen un desconeixement molt gran de la gestió d’una ciutat de la dimensió de Barcelona. I una cosa més perillosa: no volen assumir responsabilitats. La política és l’acció i la presa de decisions. No tan sols fer discursos.

—Això valdria pel tema dels desnonaments?
—Si recordem que durant la campanya electoral, Ada Colau deia que, si hi havia desnonaments, era perquè Xavier Trias no hi feia res. Però què ha passat? Que avui hi ha més desnonaments que en el nostre mandat. Aleshores n’hi havia uns vuit al dia. Ara se’n produeixen deu reconeguts per ella. Algú veu aquells moviments que a nosaltres ens perseguien per tota la ciutat? Ara no ho fan. A ella li retreuen això? Ningú no li diu res. Però la gent les acaba veient aquestes coses.

—Una altra de les qüestions pendents a Barcelona és la convivència entre el turisme i els veïns. Quina proposta teniu? Heu dit que no es pot criminalitzar el turisme…
—S’ha de regular. Aquesta és la paraula. Però una cosa és regular i l’altra és prohibir. Aquestes campanyes contra el turisme quan té un impacte econòmic tan gran per la ciutat estan completament fora de lloc. Que no anem a fer turisme nosaltres a ciutats d’arreu del món? Tot això fa gràcia. Quanta gent viu del turisme? S’ha d’entrar a veure si els llocs de feina turístics estan prou ben pagats i si les condicions són adequades. Però el turisme crea llocs de treball i no es pot espatllar. Crea riquesa. I també crea malestar en determinats punts sobreexplotats. Quan hi ha massa concentració turística, hi ha malestar. S’han de buscar fórmules de regulació com vam fer amb el Parc Güell, per exemple.

Joaquim Forn 3

Però les coses que sembla que van a poc a poc tot d’una s’acceleren. Això és una constant de la història. I és el cas de Catalunya. La independència és l’única alternativa a la desaparició del país.

—Per què Barcelona no és la capital de l’independentisme?
—Jo sempre prefereixo tenir una visió positiva de les coses. Ja sé què voleu dir. Barcelona no és Vic. Molt bé. Això ja ho sabem. Però el 27-S jo feia d’interventor al Centre Tecnològic de Nou Barris. Hi ha vuit meses. Observant quin perfil de gent votava Junts pel Sí t’adonaves que hi havia de tot. Gent gran, gent jove… catalanoparlants i castellanoparlants… En el moment del recompte estàvem convençuts que ens enduríem una patacada. Doncs en aquell col·legi va guanyar Junts pel Sí! Al bell mig de Nou Barris. El dia abans hauríem celebrat quedar segons. I al districte de Nou Barris, Junts pel Sí va ser el segon partit a set-cents vots de Ciutadans. No podem tenir aquesta visió tan pessimista. El pas que ha fet l’independentisme a tot el país, però també a Barcelona, amb el 9-N i el 27-S és espectacular.

—I encara és important ser a l’AMI o ja és un tema que ha quedat aparcat?
—Quan governàvem nosaltres, no teníem els vots necessaris. Ara sí que es podria guanyar la votació. Nou vots nostres —perquè la regidora d’Unió va dir que no votaria—, cinc d’Esquerra i tres de la CUP, ja són disset. Se’n necessiten vint-i-un. Si Barcelona en Comú dóna llibertat de vot als seus regidors, segur que s’aprova. Hi ha diversos regidors seus que han demanat el vot per la CUP en altres eleccions. I que la capital del país sigui a l’AMI, és un pas molt significatiu. No podem tenir un projecte nacional complet si la capital no hi fa costat. És important que Barcelona es pugui pronunciar i afegir a l’AMI.

—Sou un independentista de tota la vida. Heu estat molts anys en un partit no independentista. Us imaginàveu que el ritme de la independència seria el que ha estat?
—No, no, no… Sempre he estat convençut de la independència. Però pensava que la meva generació potser no ho veuríem. És així. Vaig entrar a un partit que no era independentista pensant que era un partit que podia ajudar a crear les estructures que permetrien a Catalunya arribar un dia a la independència. Però les coses que sembla que van a poc a poc tot d’una s’acceleren. Això és una constant de la història. I és el cas de Catalunya. La independència és l’única alternativa a la desaparició del país.

Comissió de Drets Socials de desembre del 2016

En aquesta comissió de Drets Socials els regidors demòcrates Maite Fandos i Jaume Ciurana han instat a preservar el Museu Etnològic, a promoure un nou model d’habitatge compartit per la gent gran i a mantenir obert el Centre d’acolliment nocturn del passatge Dos de maig.

Xavier Trias: “Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza”

Entrevista a Xavier Trias. Crónica Global. 8-12-2016

No era independentista, pero ahora lo es. El exalcalde de Barcelona y líder de CiU en su ayuntamiento, Xavier Trias, explica en una entrevista a Crónica Global la necesidad de celebrar un referéndum. Asegura que Colau ganará la cuestión de confianza y se aprobarán, por tanto, los presupuestos que CiU tampoco aprobó.

– ¿Qué les falta para que CiU los apruebe?

– Falta que nos sentemos. El equipo de gobierno actual nos menosprecia, no se reúne con nosotros y, cuando nos convoca a una reunión, la acaban desconvocando. Estamos a pocos días de la discusión de los presupuestos y no nos han dicho nada, así que haremos un conjunto de alegaciones y, si no, entraremos en una enmienda a la totalidad.

– Se agota el tiempo para formar una alternativa al gobierno actual…

– Está muy claro que esto va hacia una moción de confianza, donde se aprobarán los presupuestos. Los que formamos parte de la oposición no tenemos capacidad para ponernos de acuerdo, tumbar esta situación y provocar que pierda la moción de confianza.

– Por tanto, no hay alternativa a Colau

– En este momento, no. Ella no tiene la suma suficiente para ganar aunque, si convocara elecciones, las perdería. Lo que es cierto es que en el momento actual, sumar las fuerzas tan antagónicas que componen la oposición es difícil.

– ¿Usted se postula como posible alcalde?

– A las próximas elecciones no me presentaré, pero durante este mandato continúo teniendo mi posición de presidente del grupo más votado después de la señora Colau. Por tanto, es lógico que la alternativa fuera yo, pero si se quiere que sea otra persona, se puede discutir.

– ¿Como Joaquim Forn o como Santi Vila?

– O quien sea. Eso es una elección interna que tendrá que hacer el PDCAT, partido en el que milito, y es verdad que yo hago un esfuerzo importante para que Forn sea conocido y valorado por parte de la propia gente del partido, pero también de la ciudadanía. El señor Forn está demostrando que es una persona con una capacidad de liderazgo muy importante en este ayuntamiento.

– Usted antes no era independentista. ¿Por qué ahora sí?

– Porque tenemos un problema de dependencia del Estado. O se rompe, o las cosas no avanzarán. Cuando uno se encuentra en un Estado capaz de intentar destruir a líderes por tener sentimientos independentistas, la reacción es no querer pertenecer a él.

– Por lo tanto: referéndum sí.

– Absolutamente. Es necesario un referéndum para todo, tanto para irse como para continuar. Eso es lo democrático.

– Sobre el turismo en Barcelona, hay quien lo ve como un problema.

– Es un error verlo así. Gracias al turismo tenemos un índice de paro inferior a muchos lugares del país. Hemos de procurar que el turismo sea más amable con la gente que vive en Barcelona y suprimir algunos abusos, además de evitar que los turistas que vengan sean de baja calidad. No queremos turismo de borrachera o de despedida de solteros, no interesan a la ciudad. Se está cometiendo un error muy grande.

– ¿Se está haciendo bien con las terrazas? La regulación empezó con usted.

– Los que nos decían que éramos demasiado permisivos con las terrazas ahora se encuentran con un problema, porque tienen que aplicar una legislación y no saben cómo hacerlo. Pues vayamos a pactarlo. Es cierto que hay cosas mejorables de la ordenanza que tenemos, cuando intentas hacerla homogénea a todo el territorio se complica. Hay que tomar decisiones locales en función de cada zona de la ciudad, de cómo han de ser las terrazas en cada una, de sus grados de excepcionalidad…Collboni sabe que estamos interesados en llegar a un acuerdo porque este tipo de temas que no afectan a solo a un mandato.

– ¿Qué le parece la postura de Colau ante el Ejército?

– Eso es populismo. Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza o si estaremos adscritos a la OTAN. Esta guerra contra los ejércitos es errónea, hoy en día funcionan de forma diferente a como cree la señora Colau. El Ejército actual, sobre todo, es una institución que actúa en un marco internacional importante y tiene unas actividades humanitarias distinguida.

– ¿Y ante los okupas? Hay quien cree que es demasiado permisiva.

– Lo que ha de hacer Colau es aplicar la normativa; si no, estaría prevaricando. La ley tiene unas limitaciones sobre la actuación de un ayuntamiento y has de ajustarte a eso, no puedes hacer lo que te dé la gana. La alcaldesa había defendido movimientos okupas como el de Can Vies, ahora le toca vivir una situación desde el mandato y los desalojos se producen igual. El del Banc Expropiat se ha llevado a cabo igual.

– Se dijo que usted pagó el alquiler del Banc Expropiat

– Sí. La vida es difícil, gestionar una ciudad es difícil y se ha de actuar con las ideas claras, inteligencia y sentido común para evitar tener según qué problemas. Cualquier alcalde, sea del color que sea, tiene la obligación de tomar decisiones que a veces no son comprensibles, pero las tomas en beneficio de la colectividad. Lo que le pasa a Colau es que ahora se encuentra con las dificultades de la vida. Hay cosas que son muy bonitas, pero después tú has de aplicar lo que dice la ley.

– ¿Qué habría que hacer con Can Vies?

– En Can Vies hubo un momento álgido, se complicó, se paró el derrumbe y se tomó la decisión de que, en la última fase del proyecto de urbanización, se buscaría una solución acorde con los vecinos, que tienen una actitud muy clara de lo que hay que hacer. Estamos en esa fase, ya tendría que haberse tomado esta decisión. Si la alcaldesa no se atreve a hacerlo, no está haciendo caso a los vecinos. Gobernar es duro. Exige tomar decisiones que en ocasiones son complicadas y malentendidas.

– ¿Qué está haciendo bien Ada Colau?

– Está orientando bien el tema de la vivienda. Durante muchos años, se vendía suelo publico para que se construyeran pisos privados. Nosotros empezamos esta línea de no vender suelo público y creo que ésta es una buena línea de actuación que exige no un mandato, sino varios, para conseguir que la ciudad tenga una vivienda de alquiler a buen precio, que es uno de los grandes déficits.

– ¿Acabará la alcaldesa en la Generalitat?

– No es mi problema. A nosotros no nos van bien los alcaldes que a priori tienen un objetivo que no sea el del Ayuntamiento de Barcelona.

La bombolla immobiliària d’Ada Colau. De Jordi Martí

Article de Jordi Martí publicat a l’E-notícies el 29-11-2016

La possibilitat d’accedir a un habitatge digne i assequible està sent el gran fracàs del govern d’Ada Colau en el seu primer any i mig de mandat municipal.

Durant la campanya electoral va dir que acabaria amb els desnonaments, i sota el seu mandat s’estan produint deu desnonaments diaris de mitjana.

Durant la campanya electoral ens va acusar de “màfia” –també als seus actuals socis del PSC-, i de connivència amb determinats sectors econòmics, i sota el seu mandat els preus del lloguer d’habitatge han augmentat un 15%, amb el perill d’expulsió de milers de barcelonins de la ciutat, mentre es multipliquen les promocions d’apartaments turístics de luxe.

Durant la campanya electoral va estigmatitzar el turisme, i després de divuit mesos de mandat, els preus de les places hoteleres i de les explotacions hoteleres s’han incrementat més d’un 30% i s’ha batut el rècord de turistes, provocant en molts casos l’empitjorament de la convivència. I a més, tenim el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) aturat i sense suports polítics.

I per donar resposta als problemes d’accés a l’habitatge han presentat un Pla Local de l’Habitatge 2017-2025 sense diàleg polític, d’esquenes al Tercer Sector Social que gestiona habitatge social de lloguer, oblidant la importància d’incentivar l’habitatge de preu assequible i no únicament social, i bandejant qualsevol previsió que incorpori incentius per a la compra venda d’habitatge de protecció oficial.

En resum, el govern d’Ada Colau està fracassant de manera rotunda en l’objectiu de millorar l’accés dels barcelonins a un habitatge digne i assequible, mentre permet les ocupacions il·legals i es converteix en còmplice de les empreses hoteleres, que amb les restriccions a la competència que comporta el PEUAT, s’estan fent d’or amb uns beneficis empresarials sobredimensionats.

Tenim un govern municipal a Barcelona que, o mentia durant la campanya electoral mentre s’aprofitava indignament del patiment de milers de famílies, o tenia un total desconeixement de la realitat de la ciutat i de la complexitat del mercat de l’habitatge. Sigui el que sigui, tenim un avui govern incompetent i que ja ha demostrat que necessitava passar per l’oposició abans de governar.