La Comissió de Presidència del Consistori aprova una Declaració Institucional que ha impulsat el Grup Demòcrata i que també han signat BComú, ERC i la CUP; i que remarca que qualsevol impediment es considerarà la vulneració dels Drets de Sànchez a la participació política
El Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, ha impulsat l’aprovació d’una Declaració Institucional que proclama el dret de Jordi Sánchez a ser presentat com a candidat per a la investidura a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. La iniciativa, que ha llegit el portaveu del Grup Demòcrata, Jaume Ciurana, ha comptat amb el suport del PDeCAT, BComú, ERC, la CUP i el regidor no adscrit; mentre que el PSC, C’S i el PP hi han votat en contra.
La Declaració Universal del Drets Humans, adoptada i proclamada per l’Assemblea General de Nacions Unides en la resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948, proclama en l´article 1 que tots els éssers humans neixen lliures, en el l´article 2 estableix que tota persona té el gaudi dels drets i llibertats reconeguts en la referida Declaració sense distinció de cap opinió política, i el mateix article afegeix a continuació que a més a més no es farà cap distinció “fundada en la condició política, jurídica o internacional del país o territori de quina jurisdicció depengui una persona, tant si es tracta d´un país independent, com d´un territori sota administració fiduciària, no autònom o sotmès a qualsevol altre limitació de sobirania”.
Tenint en compte els articles 5, 7 8, 9, 11, 18 i 19, de la Declaració en la que s´especifica que ningú serà sotmès a penes o tractes degradants, tothom té dret a la igual protecció de la llei contra tota discriminació que infringeixi la pròpia declaració, els tribunals han d’emparar a la persona contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts en la constitució o lleis, que ningú pot ser arbitràriament detingut ni pres, tota persona acusada d´un delicte té dret a la presumpció d´innocència mentre no es provi la seva culpabilitat, tota persona té dret a la llibertat de pensament i de consciència, així com llibertat d´opinió i d´expressió, i tots ells en connexió amb l´article 21 de la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans en que s´especifica en el primer paràgraf que “ Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per medi de representants lliurament escollits”, i el paràgraf 2 “Tota persona té dret d´accés, en condicions d´igualtat, a les funcions públiques del seu país”, i aquests en connexió amb l´establert en l´article 28 en que es diu que “Tota persona té dret a que s´estableixi un ordre social i internacional en el que els drets i llibertats de la Declaració es facin plenament efectius”, i d´acord amb mels articles 29 i 30 “Res en la present Declaració podrà interpretar-se en el sentit de que confereix cap dret a l´Estat, a un grup o a una persona, per a emprendre activitats o actes tendents a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració”. De la connexió dels articles citats se’n desprèn que el Sr. Jordi Sánchez compleix els supòsits referits i per tant pot gaudir del dret al sufragi actiu i passiu, per tant ser candidat a participar activament en la vida política així com a ser subjecte de sufragi passiu del que se’n desprèn que pot ser candidat a una llista electoral i posteriorment, si s’escau, a la candidatura com a President.
La Constitució Espanyola, en el preàmbul proclama la voluntat de Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com expressió de la voluntat popular, protegir els ciutadans i pobles en l´exercici dels seus drets i institucions. Tenint en compte els articles 1, 6, 9 de la CE es propugna com a valor superior la llibertat, la igualtat i el pluralisme polític, la sobirania resideix en el poble del que emanen els poders de l´estat, els partits polítics expressen aquest pluralisme i esdevenen instrument fonamental per a la participació política, els poders públics estan subjectes a la Constitució i han de “promoure les condicions per a que la llibertat i la igualtat de l´individu i dels grups en que s´integri siguin reals i efectives”, i “ remoure els obstacles que impedeixen o dificulten la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política…”. En connexió amb els articles 10, 14, 16 en els que s’estableix la inviolabilitat dels drets a la dignitat, igualtat, llibertat ideològica, no discriminació per opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i s´estableix que les normes relatives als drets fonamentals i llibertats s´interpretaran d´acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans. D’acord amb l´article 17 de la CE tota persona té dret a la llibertat i la privació d´aquesta només pot ser en “casos i forma estrictament previstos per la llei” i d´acord amb l´article 23 CE “els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurament escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal” i a “accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics..”. Segons els articles 53 i 55 CE s´han de respectar les llibertats i garanties dels drets fonamentals referits, subjectes a dret d’emparament, i si és necessari recorre als Tribunals per tal de garantir-ne el seu respecte i protecció i només es pot suspendre el dret referit a l’article 17 en cas d´estat d´excepció o de setge. Així mateix la Constitució estableix en l´article 117 que “la justícia emana del poble” i és exercida mitjançant els tribunals d´acord amb els principis continguts a la Constitució. L´article 147 CE estableix que l´Estatut serà la norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma i l´Estat la reconeixerà com a integrant del seu ordenament jurídic i aquest entra en connexió amb l´article 148.1.1º CE en que s´estableix que “Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en la organització de les seves institucions d’autogovern”.
L´Estatut d´Autonomia estableix els principis rectors de drets i llibertats novament i ja relacionats en paràgrafs anteriors en legislació vigent, en els seus articles 1 al 5, i fa referència també a la vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans . Pel que fa als drets i deures de l´àmbit civil i social estableix l´article 15 EA que els “ 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes …..2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures ….. de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal…”. Així mateix l´article 29 EA pel que fa al Dret de Participació estableix que “Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis…”.
L´article 56 EA en el seu Paràgraf 3er estableix que “Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral” i d´acord amb l´article 58 EA en referència a l´autonomia parlamentària s´estableix que “El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària” . L´article 59 de l´EA que regula l’organització i funcionament del Parlament estableix que “és el Reglament del Parlament el que regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris…”. En el mateix sentit l’article 67 en el seu paràgraf segon de l’EA estableix que “ El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres..”.
D´acord amb l´article 24. b) i e) del Text Refós del Reglament del Parlament de Catalunya de 8 de setembre de 2015, en l’article 24, les úniques causes que poden suposar la pèrdua de la condició de diputat, són “per una sentència judicial ferma que n’anul•li l’elecció o la proclamació”, o bé, “per la condemna a una pena d’inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma”. En connexió amb l´article 25.1. a) i b) del mateix reglament són causes de suspensió de la qualitat de diputat “Si és ferm l’acte de processament o d’obertura de judici oral i el Ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta…o “per acord del Ple, adoptat per majoria absoluta, si han estat condemnats per sentència ferma a una pena de privació de llibertat que n’impossibiliti l’assistència a les sessions plenàries”. Així doncs cap d´aquests supòsits concórrer en el cas del Sr. Jordi Sánchez.
Donats tots els articles referits i a més a més tenint en compte la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), el Sr. Jordi Sánchez gaudeix de tots els Drets per poder ser subjecte de sufragi passiu donat que no es troba en la situació de cap dels supòsits inelegibilitat previstos en el Capítol II, “Derecho de sufragio pasivo” , de la LOREG, en concret l´article 6.2 LOREG. En aquest sentit l´article 6.2 LOREG estableix que són inelegibles “a) Los condenados por sentencia firme, a pena privativa de libertad, en el periodo que dure la pena .b) Los condenados por sentencia, aunque no sea firme, por delitos de rebelión, de terrorismo, contra la Administración Pública o contra las Instituciones del Estado cuando la misma haya establecido la pena de inhabilitación para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo o la de inhabilitación absoluta o especial o de suspensión para empleo o cargo público en los términos previstos en la legislación penal.Es desprèn per tant de la LOREG que el Sr. Jordi Sánchez no està incurs en cap causa que el pogués considerar que era inelegible ja que en cap cas ha estat condemnat per cap sentència.
Pel que fa a les eleccions, en concret al Capítol VI “Procedimiento electoral”, en la Secció II de “Presentación y proclamación de candidatos” i, en concret, en l’article 47 de la LOREG es preveu que les llistes de candidats a les eleccions poden ser susceptibles d’impugnació si algun representant o d’ofici mateix es considera que hi ha algun fet a subsanar o denunciar davant les Juntes Electorals, en aquest sentit l´article 47 estableix que “1. Las candidaturas presentadas deben ser publicadas el vigésimo segundo día posterior a la convocatoria en la forma establecida por las disposiciones especiales de esta Ley.2. Dos días después, las Juntas Electorales competentes comunican a los representantes de las candidaturas las irregularidades, apreciadas en ellas de oficio o denunciadas por otros representantes. El plazo para subsanación es de cuarenta y ocho horas.3. Las Juntas Electorales competentes realizan la proclamación de candidatos el vigésimo séptimo día posterior a la convocatoria”. Si el referit no s´ha produït es procedeix a proclamar la candidatura i a la seva posterior publicació.
D’acord amb el que estableix l’article 48 de la LOREG les candidatures definitives ja no poden ser “objeto de modificación una vez presentadas, salvo en el plazo habilitado para la subsanación de irregularidades previsto en el artículo anterior y solo por fallecimiento o renuncia del titular o como consecuencia del propio tramite de subsanación”.
Atès per tant que, d’acord amb la LOREG, el Sr. Sánchez no concorre en cap causa d’inelegibilitat, i donat que no es va procedir a exercir la impugnació , ni en temps ni en forma, de la possibilitat de denúncia de la candidatura on ell figurava com a candidat número 2, ni d’ofici ni per part de cap representant de la candidatura, i donats els drets i llibertats referits a les normes relacionades en els paràgrafs precedents.
Atès que la preservació d’aquests drets universals és fonamental en un estat democràtic i de dret i que és un deure defensar i vetllar per l’aplicació de les mesures necessàries en favor d’aquest compliment.
Atès que el Sr. Jordi Sánchez va formar part de la llista electoral presentada per JuntsxCatalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya el passat 21 de desembre.
Atès que des del 16 d’octubre es troba privat de llibertat, en presó preventiva.
Atès que el Sr. Jordi Sánchez ha estat proposat per ser investit President de la Generalitat de Catalunya, pel President de la Mesa del Parlament, segons els acords a que s’ha arribat com a fruit de les negociacions i propostes del diferents grup polítics de la cambra.
Atès que el fet de no haver estat impugnada en cap moment la seva incorporació a la llista de JuntsxCat, li atorga tots els drets.
La Declaració Institucional acorda:
PRIMER: Que el Sr. Jordi Sánchez i Picanyol té dret a ser presentat com a candidat per a la investidura a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ja que no concorren els supòsits d’inelegibilitat ni tampoc va ser impugnada la seva candidatura segons les lleis i, en concret, la LOREG i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
SEGON: Que el president o presidenta de la Generalitat és escollit pel Parlament i els seus membres, segons el que estableix l’Estatut d’Autonomia i el Reglament del Parlament i la llei 13/2008 de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern.
TERCER: Que qualsevol impediment a l’exercici dels Drets i les llibertats fonamentals de participació política del Sr. Jordi Sánchez, es consideraria una vulneració dels esmentats Drets segons la legislació vigent.
Projecte Barcelona 2019 