Categoria: Sin categoría

La portaveu adjunta del grup del PDeCAT, que ha defensat la proposició que ho demana a la comissió d’Economia i Hisenda, denuncia el discurs turismefòbic de l’executiu de Barcelona en Comú, que ha provocat la desafecció entre la ciutadania i un sector molt important de la ciutat

 

La portaveu adjunta del Grup Municipal del PDeCAT, Sònia Recasens, ha aconseguit avui que el govern que encapçala Ada Colau hagi d’endegar una campanya per atraure a Barcelona un turisme responsable i sostenible. Sònia Recasens, que ha defensat la proposició que ho demana a la comissió d’Economia i Hisenda, denuncia el discurs turismefòbic de l’executiu municipal de Barcelona en Comú, que ha provocat la desafecció entre la ciutadania i un sector molt important de la ciutat.

La Comissió d’Economia i Hisenda ha aprovat una proposició presentada pel PDeCAT, transaccionada amb els grups d’ERC i el PSC; i que  ha comptat amb el suport de C’s,  i el  PP, mentre que BComú i la CUP han votat en contra. El text de la iniciativa acorda: “instar al Govern Municipal a garantir els recursos suficients a Turisme de Barcelona, en el marc d’un contracte-programa, aixecant el topall fixat a l’aportació que rep provinent de l’impost turístic que es recapta a la ciutat de Barcelona, per tal de, sota el paraigües del model d’èxit de col•laboració publico-privada:

1. Llançar estratègies de posicionament internacional de la ciutat de Barcelona.
2. Engegar campanyes per atraure un turisme responsable i sostenible, i promocionar nous recursos turístics tangibles i intangibles,  que a través d’una nova oferta cultural, més diversificada, ajudin a garantir l’equilibri, la permeabilitat territorial i la qualitat de les estades turístiques.
3. Reforçar el programa Barcelona Convention Bureau per seguir sent un dels principals destins del turisme de reunions i congressos.
4. Promoure els viatges de bloggers i influencers a la ciutat com a eina de promoció i atracció.
5. Elaborar un pla de foment de l’ocupació de qualitat en el sector, reforçant la formació i  la creació de nous llocs de treball, així com l’impuls d’ iniciatives econòmiques, socials i culturals als barris.”

La portaveu adjunta ha agraït les aportacions al text d’ERC i el PSC “que milloren el text”. Com ha assenyalat Recasens, de la presentació dels resultats de la darrera Enquesta de Serveis Municipals destaca una dada alarmant: la preocupació  pel turisme, que va augmentant any rere, l’any 2017 es situa en un 16%. “Sota el seu govern aquest indicador no fa més que augmentar”, ha dit Recasens dirigint-se la govern Colau.

Recasens ha criticat que el govern que encapçala Ada Colau “s’ha dedicat a alimentar discursos turismofòbics, a posar traves a l’activitat turística amb moratòries i suspensions, i no gestionant el turisme”. “És preocupant que es posi fre a un dels sectors més importants de la ciutat per la generació de llocs de treball i per la seva transversalitat. Han estat els instigadors de la desafecció entre la ciutadania i un sector important de la ciutat”, ha dit Recasens, que ha afegit que la gestió del govern ha estat  “desastrosa, un fracàs”.

La portaveu adjunta del Grup Demòcrata ha recordat que en el passat mandat es van emprendre accions per gestionar el turisme, com la moratòria dels apartaments turístics, la regulació dels busos turístics o de les visites al Parc Güell, es va negociar amb el govern de la Generalitat l’impost turístic i majors recursos. “Però el govern Colau el que fa ara és estigmatitzar el sector”. A parer de Recasens, la situació que s’ha generat amb la gestió del turisme, “costarà de recuperar”, i ha assenyalat que, fins i tot, la premsa internacional ha situat darrerament la ciutat de Barcelona com un dels destins turístics a evitar, en clara referència a la cadena nord-americana CNN, i el diari britànic The Independent “que va situar Barcelona entre les 8 ciutats del món que més odien els turistes perquè, segons diu el mateix diari ‘Barcelona te una Alcaldessa que no es fan dels turistes’”.

“Deixin de fer demagògia i posin-se a treballar”, ha reclamat Recasens, que ha demanat que es garanteixen recursos suficients a Turisme de Barcelona en el marc d’un contracte programa, i que s’aixequi el topall per gestionar impost turístic, i que es destini el seu import a la promoció de la ciutat.  “Volen acabar amb el model de col·laboració públic privada, volen acabar amb Turisme de Barcelona. Deixin d’estigmatitzar la col·laboració publica-privada que tan bé ha funcionat”, ha conclòs Recasens.

Maite Fandos, que ha defensat la proposició que ho reclama a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports i que s’ha aprovat per unanimitat, demana que el pla es treballi amb el món esportiu de la ciutat

 

La regidora responsable d’Esports del PDeCAT, Maite Fandos, ha aconseguit suports perquè el govern presenti un pla estratègic pel futur de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Maite Fandos, que ha defensat la proposició que ho reclama la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports d’aquest mati en que s’ha aprovat per unanimitat, demana que el pla es treballi amb el món esportiu de la ciutat.

A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports el grup del PDeCAT ha presentat una proposició, que s’ha transaccionat amb l’executiu municipal, que insta el Govern Municipal a presentar, el més aviat possible dins d’aquest any, el pla estratègic pel futur de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. La iniciativa ha comptat amb els vots favorables de tots els grups municipals.

La regidora Maite Fandos ha expressat la seva preocupació pel futur de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, “un equipament icònic de la ciutat”. Després dels Jocs Olímpics l’Estadi ha estat escenari de diferents esdeveniments, esportius, musicals, culturals i familiars. Va ser la seu dels Barcelona Dragons, i també del RCD Espanyol, i en els darrers anys ha acollit l’Open Camp, un parc d’esports. Fandos ha lamentat el tancament de l’Open Camp, “un projecte interessant i que donava un ús a la instal·lació, però el govern actual no hi ha volgut donar suport perquè el projecte estava liderat per una empresa i això els fa urticària”.

Fandos ha reclamat a l’executiu municipal que “faci un pla que activi i posi en marxa l’estadi, sabem que no es fàcil, però cal treballar-ho”. La regidora ha explicat que tenir l’estadi, que gestiona B:SM, sense utilitat costa més d’un 1M d’€ l’any. “És necessari i urgent tenir un nou projecte per l’Estadi, treballat amb el món esportiu”, ha demanat Fandos, que ha assenyalat que a la ciutat hi ha clubs i entitats esportives que tenen ganes de ser-hi.

Fandos ha demanat que aquest pla sigui treballat també amb l’àrea d’Esports del consistori, “B:SM s’hi ha dedicat, però no pot ser que Esports no hi sigui. B:SM  mira per la part empresarial, però l’esport va més enllà del rendiment econòmic, ha de ser un projecte amb col·laboració també d’esports. Esperem que més aviat que més tard es presenti projecte”, ha finalitzat Fandos.

La regidora Francina Vila defensa una iniciativa a la Comissió de Drets Socials  de demà que insta el consistori a treballar per fer efectiva la igualat d’oportunitats en el món laboral d’homes i dones, millorar la formació de les dones, especialment les més vulnerables, i donar suport a totes les campanyes que denuncien quest fenomen

 

El Grup Municipal del PDeCAT impulsarà demà l’aprovació d’una Declaració institucional que compromet l’Ajuntament de Barcelona en la lluita per eliminar l’escletxa salarial entre homes i dones. La regidora d’Igualtat del PDeCAT, Francina Vila, defensarà a la Comissió de Drets Socials de demà dimarts al matí una iniciativa que insta el consistori a treballar per fer efectiva la igualtat d’oportunitats en el món laboral d’homes i dones, millorar la formació de les dones, especialment les més vulnerables, i donar suport a totes les campanyes que denuncien quest fenomen.

El dia 22 de febrer es commemora el Dia europeu per la igualtat salarial entre dones i homes i el dia 8 de març el Dia internacional de les dones. El Departament de Treball, Afers Socials i famílies de la Generalitat va presentar un estudi l’any 2017, anomenat “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones” que posava de manifest la necessitat d’incidir de manera decidida en la lluita contra l’escletxa salarial i en pro de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

L’escletxa salarial és encara una realitat, que es va perpetuant en el temps, encara trobem escassa presència de dones en llocs de lideratge i decisió i manca de suport per a poder conciliar la vida personal i familiar amb aquestes tasques directives. És preocupant copsar com des del 2007 al 2016 la diferència salarial entre dones i homes només es va reduir un 2.4%, L’informe global de la bretxa de Gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial aporta una dada força preocupant, faran falta quasi 200 anys per assolir la desitjada igualtat salarial.

Alguns exemples:

• En aquests moments els homes cobren més que les dones en tots els trams d’edat, tot i que la bretxa salarial s’incrementa en el grup d’edat més de 55 anys.
• Hi ha menys dones en les tasques que demanen major nivell de qualificació.
• Les tasques on existeix major desigualtat salarial la trobem en tasques relacionades amb els serveis i venedors i també en el sector financer.

També cal destacar que a partir dels 35 anys, les dones mantenen els  seus ingressos estancats a diferència dels homes, tram d’edat en el que les dones sol·liciten, en un nombre molt més elevat que els homes, permisos de maternitat i reduccions horàries.

L’any 2017 l’Institut Catalana de les Dones va realitzar un estudi, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Observatori Dona, Empresa economia, on es quantificava l’impacte negatiu que té per les dones el fet d’assumir més tasques de cura que els homes, i com aquest fet els representa una pèrdua d’ingressos quantificable econòmicament per la menor dedicació al mercat laboral. La cura encara és una tasca que, en la majoria de casos, recau sobre les dones i tenir temps per a la cura és un fet que es penalitza laboralment. A l’Administració pública les diferències salarials són menors que a l’empresa privada però tot i això existeixen.

L’Ajuntament de Barcelona al llarg dels anys ha estat capdavanter en la lluita per la igualtat, també a nivell laboral, entre dones i homes, per exemple desenvolupant el Pla Municipal per a la igualtat d’oportunitats real i efectiva entre dones i homes ( 2012-2015) on un dels eixos era l’accés i condicions de l’esfera professional o l’exemple més actual, l’Ajuntament ha aprovat la possibilitat de vot telemàtic en cas de baixes per maternitat o malaltia de llarga durada.

 

Per tot això, la regidora Francina Vila llegirà el text de la declaració que demà el PDeCAT impulsarà a la seva aprovació a la Comissió que acorda:

1. Manifestar la ferma voluntat de l’Ajuntament a treballar per a que la igualtat d’oportunitats en el mon laboral sigui efectiva i per tant per eradicar l’escletxa salarial entre dones i homes.

1. Expressar la voluntat de millorar, dins dels recursos propis de l’Ajuntament, la formació laboral a les dones, en especial les que es troben en situació de vulnerabilitat, i treballar en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i la Societat civil.

1. Visibilitzar i donar suport a les iniciatives encaminades a denunciar i sensibilitzar a la societat, especialment el teixit empresarial, sobre la necessitat d’avançar en la eliminació de la bretxa salarial.

1. Impulsar, en el marc de les condicions laborals de l’Ajuntament de Barcelona, noves formes de treball basades  en l’aprofitament de les possibilitats que l’ús de les noves tecnologies ens aporten.

A la Comissió d’estudi per la connectivitat del transport públic per la Diagonal, la regidora del PDeCAT ha recriminat al govern que no expliqui què pensa fer per finançar TMB si el tramvia tira endavant, demana implantar la D30 amb Bus elèctric i seguir amb la reforma de la Diagonal per guanyar espai urbà

 

La regidora de Mobilitat del Grup Municipal del PDeCAT, Francina Vila, ha afirmat avui que el tramvia per la Diagonal és una bomba a línia de flotació de TMB, l’empresa pública que gestiona el metro i bus a l’àrea metropolitana de Barcelona. A la Comissió d’estudi per la connectivitat del transport públic per la Diagonal, Francina Vila ha recriminat  al Govern d’Ada Colau que no expliqui què pensa fer per finançar TMB si el tramvia tira endavant, ha demanat implantar la línia D30 amb Bus elèctric, i seguir amb la reforma de la Diagonal per guanyar espai urbà.

A la sisena sessió de la Comissió d’estudi de les diferents solucions tècniques per la connectivitat del transport públic a l’avinguda Diagonal, el govern que encapçala Ada Colau ha presentat l’informe ‘La connexió dels tramvia: un projecte d’articulació metropolitana’. La regidora Francina Vila ha assenyalat que la mobilitat a l’àrea metropolitana “és un repte, no només per la ciutat, sinó per tota l’àrea metropolitana”. Vila ha explicat que gran part dels vehicles que circulen per la ciutat, són viatges que tenen origen o destí a l’AMB. “Però realment el tramvia és la solució a aquests problemes?”, s’ha preguntat Vila, que ha afegit que “l’estudi no demostra que les persones que van amb cotxe acabin pujant al tramvia”. La regidora del PDeCAT ha criticat que el govern presenti informes basats en expectatives: dels 100 possibles viatgers, només 8 deixarien el vehicle privat per utilitzar el tramvia, “no és un gran un gran creixement”, ha dit.

Vila ha recordat que la decisió que es va prendre en el seu moment per fer el Trambaix i Trambesòs va ser econòmica perquè era més barat que fer metro. “Per aquella decisió, té sentit ara hipotecar la mobilitat, TMB, la xarxa bus? Com pensen afrontar des de TMB l’impacte que tindrà de pèrdua de viatgers diaris, 82.000 viatgers diaris de pèrdua, amb un impacte de 100 milions d’euros en deu anys! Per què no treballem per altres alternatives que s’han posat sobre la taula en aquesta comissió, com és la línia D30 amb busos elèctrics?”.

Vila ha recordat que a la consulta que es va fer el 2010 per la reforma de la Diagonal, la ciutadania es va pronunciar i va dir no al tramvia; i ha reclamat al govern segur reformant la Diagonal, com es va fer en el passat mandat: “seria un gran benefici, es pot guanyar espai urbà a la Diagonal amb la seva reforma”.

Francina Vila ha afirmat que Ada Colau es va presentar a les eleccions fent bandera del tramvia, “però ara veuen que no hi ha consens suficient, ni tècnic ni polític, i s’emparen en discurs de coresponsabilitat metropolitana per repartir la responsabilitat del seu fracàs”.

Per a Vila, és difícil trobar paral·lelismes amb altres ciutats que han optat pel tramvia. Les ciutats que el govern ha posat d’exemple per explicar les bondats del tramvia, no són comparables, no tenen ni metro ni la densitat que té l’Eixample: Saragossa, Lió i Bordeus són petites i amb una densitat urbana que no té res a veure amb la de Barcelona o la de l’Eixample; a París i Londres el tramvia s’articula com a corredor de connexió entre la perifèria i el centre, mai travessant el centre; a Amsterdam o Roma no hi pot haver metro. “Les que aposten pel tramvia no són com Barcelona i les que s’hi podrien aproximar aposten per un tramvia perifèric”, ha dit Vila, tornant a reclamat la línia de bus elèctric de gran capacitat per la Diagonal, “fem la D30 i veiem-ne els resultats”.

Vila ha finalitzat dient que la comissió, que celebrarà una nova sessió de conclusions, ha de servir per tenir arguments tècnics per prendre decisions polítiques importants. “Els estudis ens diuen que el tramvia és una bomba a línia de flotació de TMB i el govern no ens explica què pensa fer per finançar TMB si el tramvia tira endavant, tal i com diu darrerament Ada Colau”, ha conclòs Francina Vila.

La regidora de benestar del Grup Demòcrata Maite Fandos qualifica de “fracàs absolut” la gestió social de Barcelona en Comú ja que des de maig de 2015 s’ha passat de 46 assentaments a 71 (+25), que acullen 443 persones (+59), un 15% més

 

La regidora de benestar del Grup Municipal del PDeCAT, Maite Fandos, ha denunciat avui que en el mandat d’Ada Colau ha crescut un 54% el nombre d’assentaments i nuclis de barraques a Barcelona. Maite Fandos ha qualificat de “fracàs absolut” la gestió social de Barcelona en Comú ja que des de maig de 2015 s’ha passat de 46 assentaments a 71 (+25), que acullen 443 persones (+59), un 15% més.

Maite Fandos ha assenyalat que, després més de dos anys i mig de mandat del govern d’Ada Colau, els assentaments irregulars estan augmentant exponencialment a la ciutat de Barcelona. “Si l’any passat ja vam haver de denunciar un augment molt important en el nombre d’assentaments i de persones que hi malviuen, un any després les coses continuen empitjorant”, ha dit.

Maite Fandos ha recordat que quan es va obrir l’oficina del Pla d’Assentaments irregulars, l’any 2012, es van detectar 62 assentaments i 736 persones que hi malvivien; al maig de 2015,  en acabar el mandat de l’Alcalde Xavier Trias, s’havien reduït fins a 46 assentaments i 384 persones. Segons dades de l’Informe per la Comissió de Seguiment de l’aplicació de l’Ordenança de Civisme, a setembre de 2016, superat el primer any del mandat de l’alcaldessa Colau, es va comptabilitzar un increment molt destacat, i es van comptar 61 assentaments i 417 persones.

 

Ara, el Grup del PDeCAT ha conegut per informacions del Govern a alguns mitjans de comunicació que, a 31 d’octubre de 2017, es van comptabilitzar 71 assentaments, en què malviuen 443 persones a la ciutat. “Són xifres molt preocupants”, ha dit Maite Fandos. En el mandat d’Ada Colau, el nombre d’assentaments i nuclis de barraques a Barcelona han crescut en un 54%, passant dels 46 de maig de 2015 als 71 d’octubre de 2017. El nombre de persones que hi viuen també ha augmentat des que Govern Ada Colau en un 15%, passant de 384 a 443 en el mateix període.

 

El mes de febrer de 2017, ara fa un any, el Grup Municipal Demòcrata ja va forçar el govern Colau a concretar el Pla d’assentaments irregulars a la ciutat a la vista dels augments de nuclis de barraques que s’estaven produint. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports va aprovar una Proposició del Grup del PDeCAT que instava el Govern municipal “a concretar l’actual model d’atenció i intervenció davant els assentaments irregulars que comporti cadascun dels següents aspectes:

1. Diagnosi de la situació actual.
2. Programes d’inserció laboral.
3. Plans d’allotjament alternatiu.
4. Plans de formació i millora de les capacitats de les persones per incrementar les oportunitats d’inserció laboral.
5. Acompanyament per a regularitzar la seva situació administrativa.
6. Convocatòria i celebració periòdica de les Taules de Seguiment, política i social, per informar als diferents agents.”

“Lamentablement les coses continuen empitjorant; no sabem què és el que estant fent; l’únic que veiem és que els assentaments augmenten”, ha dit Fandos. “El govern diu que té la voluntat, però ens preocupa perquè no és veuen els resultats, els números no els acompanyen, esperem que les coses canviïn perquè darrera els números freds hi ha persones que malviuen a la ciutat”, ha exposat  Maite Fandos, que ha conclòs que “·estem davant del gran fracàs i del gran engany de Colau i les seves polítiques socials”.

La portaveu adjunta del PDeCAT demana que es nomeni amb rapidesa un nou director general del Consorci i alerta que estaran atents a que el Govern Colau no aprofiti aquest cas per qüestionar el model de col·laboració públic-privat o per demonitzar l’activitat econòmica com a motor per afavorir el progrés de la ciutat

La portaveu adjunta del Grup del PDeCAT a l’Ajuntament, Sònia Recasens, ha reclamat avui màxima transparència i que s’arribi fins al final en l’aclariment de les possibles irregularitats a Turisme de Barcelona. Sònia Recasens ha demanat que es nomeni amb rapidesa un nou director general del Consorci i ha alertat que estaran atents a que el Govern Colau no aprofiti aquest cas per qüestionar el model de col·laboració públic-privat o per demonitzar l’activitat econòmica com a motor per afavorir el progrés de la ciutat.

La regidora Sònia Recasens ha assistit aquesta tarda a la reunió extraordinària del comitè executiu del Consorci Turisme de Barcelona que ha tractat de la dimissió sobtada del seu director general, Jordi William Carnes, aparentment en resposta a les conclusions d’una auditoria que l’Ajuntament de Barcelona hauria realitzat de l’exercici econòmic corresponent a l’any 2016. L’Ajuntament forma part del consorci, conjuntament amb la Cambra de Comerç i la Fundació per a la Promoció de Barcelona.

Recasens, en la seva intervenció davant del Comitè, ha traslladat en nom del Grup del PDeCAT el seu màxim compromís amb la transparència i ha reclamat que s’arribi fins al final en les presumptes irregularitats que es recollirien en aquesta auditoria. La portaveu adjunta de la formació demòcrata ha manifestat estar “dolguts” pel tractament i gestió que els responsables municipals han fet del cas, en el que, per exemple, “no s’ha facilitat als grups l’informe de l’interventor, i s’anunciï que es farà demà dimarts, però en canvi acabi sent públic a través d’un mitjà de comunicació”. En aquest sentit, el grup del PDeCAT ha demanat tenir accés a tota la documentació i també a les al·legacions de la Cambra de Comerç.

La portaveu adjunta del Grup del PDeCAT ha anunciat que la seva formació “estarà molt amatent per no permetre que el Govern d’Ada Colau aprofiti aquest cas per qüestionar el model de col·laboració públic-privat o per demonitzar l’activitat econòmica com a motor per afavorir el progrés de la ciutat”. Recasens ha agraït la feina desenvolupada pel director general sortint, i ha urgit els responsables del Consorci “a nomenar un nou director general per dur a bon port l’estratègia de promoció turística que la ciutat vagi teixint”.

El president del PDeCAT critica que el govern municipal “es quedi a mig camí” i no hagi sabut gestionar les complicitats necessàries per aprovar el Pressupost

 

Xavier Trias diu no a la qüestió de confiança a Ada Colau “perquè no confiem en vostès i perquè no sabem quin model de ciutat tenen”. El president del PDeCAT critica que el govern municipal “es quedi a mig camí” i no hagi sabut gestionar les complicitats necessàries per aprovar el Pressupost.

El Consell Plenari extraordinari celebrat aquest matí a l’Ajuntament de Barcelona ha votat en contra la qüestió de confiança vinculada al Pressupost pel 2018 plantejada pel govern d’Ada Colau. Xavier Trias ha assenyalat que s’ha arribar al consell plenari d’avui perquè l’alcaldessa no ha estat capaç d’aprovar el pressupost municipal per la via ordinària, “el govern ha estat incapaç d’aprovar el pressupost malgrat que nosaltres, i altre grups, ens vam abstenir”. Trias ha recordat que el seu grup va optar per l’abstenció al Pressupost “per la ciutat, no per donar-li suport a l’alcaldessa, fent un exercici important de negociació”.

Trias ha destacat que les converses amb el tinent d’alcalde durant la negociació del pressupost han estat bones però ha criticat que el govern es quedi “a mig camí. Ens vam abstenir però no saben gestionar per rebre més suports, i el resultat ha estat un fiasco, un desastre. Han de  plantejar-se què els hi passa, de per què no aconsegueixen les complicitats necessàries”. Per a Trias el govern de BComú no “són grans estrategues de la complicitat” i ha atribuït aquesta situació a que “venen del populismes i l’activisme, i ara es troben en que han de canviar els seus plantejaments”.

El president del PDeCAT ha assenyalat que la trajectòria erràtica de Colau, des de principi de mandat fins avui i del seu govern, l’ha portat del Pacte de les escales contra Telefónica a l’acte celebrat ahir al Saló de Cent per donar un missatge de suport al Mobile World Congress, “els felicito, és el que s’havia de fer, cal generar activitat economia per reduir les desigualtats, aquesta ha de ser l’aposta”.

“Han passat dos anys i  mig llargs de mandat, estem a la fase final del mandat, i no aconsegueixen  aclarir quin és el seu model de ciutat”, ha criticat Trias que ha refermat que el seu grup votarà no a la qüestió de confiança perquè “no confiem en vostès”. “No sabem què volen fer, quins plantejaments hi ha de futur per la ciutat”, ha dit Trias que ha destacat el govern ha estat dos anys i mig retardant projectes, aturant-ne d’altres i l’únic que fa són projectes que ja estaven programats.

Trias ha criticat la intervenció del govern i ha afirmat, irònicament, “Barcelona era un desastre i de cop va aparèixer Ada Colau i tot ha canviat”. El president del Grup Demòcrata ha demanat que el govern sigui capaç de valorar el que passa a la ciutat “van venir amb unes voluntats i intencions i estan fracassant” ha assenyalat Trias, afegint que la política d’habitatge no funciona, hi ha una bombolla immobiliària gravíssima, i que malgrat l’inici de la recuperació econòmica del país, el govern municipal no ho ha sabut aprofitar. Trias ha criticat que quan BComú va arribar al govern “es fumíen de moltes coses, com de les noves tecnologies, però ara vivim una situació com a ‘Bienvenido Mr Marshall’”.

“Malgrat tot”, ha dit Trias “si el govern necessita de nosaltres seguirem ajudant per la ciutat però tenim una posició contrària a la manera de governar i de com dialoguen, no compleixen ni amb els seus”. El president del PDeCAT ha afegit: “tenia raó en Joaquim Forn quan els hi deia que el seu govern és una broma pels rics, una amenaça per les classes mitjanes i una condemna pels desafavorits,, tenia raó perquè no tiren ciutat endavant i només quan corregeixen”.

El president del Grup Municipal del PDeCAT afirma que “fa temps que no tenim confiança en l’alcaldessa Colau”, i destaca que “l’activisme i el populisme poden servir per arribar a l’alcaldia, però no serveixen per governar la ciutat amb coherència”

 

Trias assenyala que al consell Plenari que demà debatrà la qüestió de confiança, vinculada a l’aprovació del pressupost, es veurà la solitud més absoluta de l’alcaldessa, que no rebrà el suport de ningú,

Xavier Trias ha anunciat avui que el Grup Municipal del PDeCAT votarà en contra de la qüestió de confiança a que se sotmetrà l’alcaldessa Ada Colau per aprovar els pressupostos de 2018: “fa temps que no tenim confiança en l’alcaldessa Colau”, i ha destacat que “l’activisme i el populisme poden servir per arribar a l’alcaldia, però no serveixen per governar la ciutat amb coherència”. “En el Consell Plenari que demà debatrà la qüestió de confiança, vinculada a l’aprovació del pressupost, es veurà la solitud més absoluta de l’alcaldessa, que no rebrà el suport de ningú, i el govern més sol que mai”, ha dit Trias.

Després que Consell Plenari de passat divendres rebutgés el projecte de Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2018 del govern d’Ada Colau, amb l’abstenció del PDeCAT i ERC; i els vots contraris de PSC, C’s, PP i la CUP; el govern ha convocat per demà divendres un Consell Plenari extraordinari per iniciar el tràmit que li ha de permetre aprovar el pressupost per aquest any vinculant-lo a una qüestió de confiança.

Xavier Trias ha comparegut en roda de premsa per anunciar que el PDeCAT votarà no a la qüestió de confiança. “Fa temps que no tenim confiança en l’alcaldessa Ada Colau”, ha afirmat Trias, que ha afegit que “la ciutat té una alcaldessa que no fa les coses bé i que és incapaç d’arribar a acords”. Trias ha explicat que “l’activisme i el populisme poden servir per arribar a l’alcaldia, però no serveixen per governar la ciutat amb coherència; avui no sabem quin model de ciutat defensa, ha seguit un camí molt erràtic”.

Demà, al Consell Plenari, Trias ha ressaltat que “es veurà la solitud més absoluta de l’alcaldessa, no rebrà el suport de ningú, serà l’evidència del govern més sol que mai, l’alcaldessa més aïllada que mai”. Trias ha criticat la incapacitat pel diàleg d’Ada Colau, “no l’entenc”. Com ha explicat el govern municipal, per primer cop va buscar un acord per aconseguir l’abstenció del PDeCAT al pressupost, en aquest sentit Trias ha destacat el bon clima de diàleg amb el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, però ha criticat que “arriba a acords amb uns, i s’oblida de negociar amb altres; hi ha una greu incapacitat de gestió. Vam fer un esforç, però ells no van fer la resta de la feina. Quan tens 11 regidors has de buscar acords i no menysprear ningú”.

El president del Grup Municipal Demòcrata ha recordat que al mandat municipal li queda menys d’un any i mig i ha preguntat “què recordarem d’aquest mandat? Amb sort la inauguració del Mercat de Sant Antoni, alguna cosa a les Glòries, alguna millora a la Meridiana. Felicitats, tots eren projectes nostres”.

Trias ha criticat l’entossudiment del govern amb el tramvia, “cada cop hi ha més grups a favor de la proposta d’en Joaquin Forn, de la línia D30, bus elèctric de gran capacitat per la per la Diagonal, més fàcil, senzill i barat”. “Ni pressupost, ni PIM, ni PAM, la creació d’una funerària és un disbarat, la multiconsulta està en entredit… El populisme i l’activisme és incompatible amb dirigir una ciutat. Cal lideratge i saber arribar a acords”, ha dit Trias, que ha finalitzat la seva intervenció afirmant que “demà es visualitzarà la solitud total de Barcelona en Comú i d’Ada Colau”.

Jordi Martí, regidor del Grup Municipal Demòcrata

Dissabte 27 de gener de 2018. Feia dies que esperava que arribés el moment. Fa gaire bé tres mesos que Joaquim Forn, i també Oriol Junqueras, estan tancats injustament a la presó madrilenya d’Estremera. I els Jordis, més de cent dies a Soto del Real. Una situació impròpia d’un país democràtic i davant de la qual ens revoltem. I no solament ens subleva la injustícia de la seva privació de llibertat. També ens enerva la impunitat dels responsables polítics de la seva presó preventiva.

Cada dia, arreu del país, s’organitzen actes, homenatges i iniciatives solidàries per exigir la llibertat dels nostres presos polítics. Però amb el Joaquim Forn compartim amistat i molts anys de lluita política i de militància de País. Hem compartit, aquests últims anys, responsabilitats municipals a l’Ajuntament de Barcelona, des del govern i des de l’oposició. I cal recordar que Joaquim Forn és una bona persona, honesta, íntegre, treballadora, solidària, empàtica, patriota i amb sòlids valors humanistes, religiosos i comunitaris. I el millor homenatge que podia fer-li era anar-lo a veure a la presó d’Estremera, d’on esperem que surti ben aviat.

La sortida de l’AVE des de l’estació de Sants a les 9 del matí i els primers quilòmetres fins a Saragossa em serveixen per endreçar idees i tornar a pensar quines qüestions calia plantejar-li en els quaranta minuts de la trobada. I sobre tot, quin podria ser el millor to per dir-les. Una trobada compartida amb tres amics més amb els que compartíem nervis i emocions: el Jaume Ciurana, l’Òscar Martínez i el Pep Martí. Però sobre tot, havíem d’intentar evitar abordar qüestions que poguessin tenir efectes negatius sobre una persona que, malgrat la seva fortalesa, segur que ha de tenir moments durs i tristos. Sortim de l’AVE a les 11.45h i ens dirigim en cotxe cap a Estremera. Prop d’una hora que ens serveix per posar en comú tot el que ens ha passat pel cap les últimes hores. Pel camí ens trobem amb una immensa silueta d’un dels braus que sovintegen per la geografia espanyola. Pura simbologia. Dinem al Mesón de El Quijote, un restaurant a uns dos quilòmetres de la presó, el propietari del qual és d’un català de Terrassa. Dinem bé i aprofitem per fer un resum de les nostres trajectòries personals i de la nostra història comuna amb el Joaquim Forn. I mentrestant, pendents de les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre el recurs del govern espanyol, contra la celebració del Plenari del Debat d’Investidura. Arribem a la presó a les 15.30h. Les primeres imatges del centre penitenciari ens provoquen un nus a la gola. Ens preguntem “què cony fa un sant baró privat de llibertat”? Tensa espera mentre ens acreditem i passem els filtres de seguretat, acompanyats d’uns quants familiars d’interns. A primera vista, persones d’ètnia gitana, romanesos, llatinoamericans, africans i espanyols. I nosaltres. La sensació és de vulnerabilitat i d’immensa injustícia. Fem un últim repàs de les desenes d’amics i companys que ens han donat records pel Joaquim Forn. Som conscients que serà impossible traslladar-li tots els records i abraçades que portem a la motxilla. Nervis continguts fins que a la zona de les comunicacions de la presó apareixen el Quim i la resta de reclusos. Alguns amb més de vint anys de condemna. Per fi podem veure’l i comencem a parlar després d’haver tocat amb les mans la pantalla de vidre gruixut que ens separa. Fa bona cara i bon aspecte. Somriu i ens comença a explicar que està prou bé. I que reben un tracte més que correcte. Que rep moltes visites i centenars de cartes; però que només en pot contestar un 10%. Ens explica les activitats que porta a terme; lectura, esport i tasques de neteja dels lavabos, les relacions amb els interns, la bona convivència amb el vicepresident Oriol Junqueras, les alegries que li donen les victòries del Barça i les males sensacions que té quan segueix les notícies sobre Catalunya dels canals de televisió espanyols, clarament orientats a la manipulació de les informacions sobre el que està passant a Catalunya. El que realment li preocupa és la seva família, més que no pas el que pateix al centre penitenciari, on les hores passen lentament. Ens diu que es troba bé i està esperançat, però que està cansat de la seva privació de llibertat. Parlem del futur; personal i polític. De seu i del de Catalunya. Punts de vista, anàlisis i percepcions que ens enduem amb nosaltres. Li diem que no l’oblidem. Ni l’oblidarem. Sap, però li tornem a recordar, que cada dia, arreu de Catalunya es fan actes en el seu record, en el que s’exigeix la seva llibertat. I li diem que molta gent està pendent de la informació que puguem donar a la tornada del viatge a Estremera. Els minuts s’escolen entre els dits i ens explica anècdotes amb el seu clàssic humor. Ens fa riure. Rialles que contrasten amb l’ambient seriós i tens que es viu a la resta de locutoris. Ja han passat els quaranta minuts de la visita. Es talla el so en sec i no podem ni acabar de pronunciar la última frase a través del sistema de comunicació. Ens aixequem i arriba el moment més dolorós de la jornada: el comiat. Li donem ànims i he de fer esforços perquè no em caiguin les llàgrimes. Comença el trajecte a la inversa, i amb presses, per no perdre l’AVE de les 18.30h. A les 21.30 arribem a Barcelona. Les tres hores del viatge de tornada han estat tres hores en les que només he parlat del Quim Forn amb molta gent que estava esperant notícies. Abans d’arribar a Barcelona diferents mitjans digitals ja informen de la nostra visita. M’agradaria no fer una segona visita. Voldria dir que estàs amb els teus. Et volem a casa, Quim.

A la Comissió d’estudi per la connectivitat del transport públic per la Diagonal, la regidora del PDeCAT Vila afirma que aquestes dades, que no serveixen per fer una valoració objectiva, han servit per arribar a unes conclusions favorables al posicionament del govern

 

Francina Vila qüestiona l’aplicació de la metodologia utilitzada per elaborar els informes sobre la connexió del tramvia per la Diagonal. A la Comissió d’estudi per la connectivitat del transport públic per la Diagonal, la regidora del PDeCAT Vila afirma que aquestes dades, que no serveixen per fer una valoració objectiva, han servit per arribar a unes conclusions favorables al posicionament del govern.

Avui s’ha celebrat una nova sessió, la cinquena, de la Comissió d’estudi de les diferents solucions tècniques per la connectivitat del transport públic a l’avinguda Diagonal, en la que el govern ha presentat un informe sobre l’”Ànàlisi cost benefici i anàlisi multicriteri”.  La regidora del Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona, ha expressat dubtes en com s’han fet els informes. Vila ha qüestionat la metodologia que s’ha emprat per elaborar els informes. “No qüestionem els informes en si, qüestionen les dades que fonamenten els informes, que han servit per arribar a unes conclusions que són favorables al posicionament del govern municipal”.

La regidora ha assenyalat que no és la primera vegada que, des del PDeCAT, es posa en dubte l’aplicació de la metodologia, com s’han agregat les dades que creiem que tècnicament és qüestionable, hi ha dubtes del retorn socials, els càlculs de demanada no estan ben fets, no es quantifiquen algunes externalitats, com l’eficiència en el temps, el temps que perdran els que van amb vehicle privat, taxi, transport de mercaderies amb furgonetes, o privats;  tampoc diu res de que hi ha estudis que conclouen que es trigaria 50 anys en amortitzar les emissions derivades de les obres, i ningú les ha quantificat sobre la salut de les persones. “Totes aquestes deficiències no permeten fer valoració objectiva”, ha dit la regidora.

La regidora ha explicat que, analitzant les xifres de cada 100 passatgers que l’Ajuntament diu que captarà el tramvia,  70 baixarien de l’autobús, 9 caminaven eficientment, 8 no tenen necessitat de fer el desplaçament i dels 13 que deixen el vehicle privat, només 8 van en cotxe; per tant dels possibles 100 passatgers 92 no necessiten el tramvia i només 8 deixarien el vehicle privat . “Construirem una infraestructura que hipoteca l’espai públic per aquesta demanada? No hi ha un càlcul de rendibilitat social de la connexió. Tots estudis que ens han anat presentant en base a quina demanda es fan? Qui demana el tramvia? Qui el necessita?”, ha demanat Vila.

La regidora ha s’ha preguntat “val la pena gastar més de 200 milions d’euros per fer canviar la gent, que deixi de caminar o d’agafar l’autobús? Nosaltres creiem que no” i per això ha insistit en que cal posar en funcionament la D30, la línia de bus elèctric d’alta capacitat, per la Diagonal, per calibrar si dona resposta a les necessitats de mobilitat i que, tal i com va quedar palès a l’anterior comissió, té el suport polític, les inversions, el desenvolupament tècnic, i el suport treballadors TMB.