Etiqueta: Mobilitat

Xavier Trias exigeix al govern d’Ada Colau que es posi les piles i busqui una solució estable al conflicte de la vaga de Metro

 

 

El president del Grup Municipal Demòcrata critica l’estratègia negociadora de l’executiu municipal amb la vaga del Metro, que s’agreuja en arribar dilluns que ve a les 9 jornades i anunciar-se més dies i esdeveniments especials afectats pel mes de setembre

 

El president del Grup Municipal Demòcrata,  Xavier Trias,  ha exigit avui al govern d’Ada Colau que es posi les piles i busqui una solució estable al conflicte laboral que es concreta amb la vaga del Metro. Xavier Trias ha criticat l’estratègia negociadora de l’executiu municipal amb la vaga del Metro, que s’agreuja en arribar dilluns que ve a les 9 jornades i anunciar-se més dies i esdeveniments especials afectats pel mes de setembre.

 

Xavier Trias ha adreçat avui a l’alcaldessa Colau una Prec per tal d’obtenir informació per part del govern del cost, tant econòmic com social, que està tenint la vaga de metro a l’empresa de TMB. Concretament, el Prec exposava: “Que l’alcaldessa informi en aquest plenari del Consell Municipal sobre el cost per TMB de les vuit jornades de vaga de metro, quants diners ha deixat d’ingressar l’empresa a causa de les vagues i quants viatges s’han deixat de prestar”. Trias ha qualificat la situació de “molt greu” i ha criticat que es va agreujant cada setmana, “ja en van 8 setmanes de vaga de metro, i si no passa res extraordinari dilluns, de nou, els usuraris del metro patiran una nova jornada de vaga amb aturades al llarg del dia; i a més hi ha l’amenaça de noves jornades de vaga en dies assenyalats, com l’11 de setembre o la Mercè”. “Hi ha un problema, i cal que el govern es posi les piles”, ha dit Trias.

 

El president del Grup Municipal Demòcrata ha demanat a l’alcaldessa Ada Colau que infirmi del cost econòmic de la vaga, també del cost  social, i quants viatges es perden, i li ha reclamat que expliqui quina estratègia té l’Ajuntament per acabar amb aqueta situació. En la seva resposta, l’alcaldessa Colau ha afirmat que s’han perdut 1,4 milions de validacions; i que, fins al mes de juny, l’impacte econòmic per TMB ha estat de 546.000 €.

Trias ha denunciat que Colau no ha explicat com s’està negociant per desencallar el conflicte que des de fa tant de temps s’arrossega, i ha criticat que, des que van començar les aturades, el 24 d’abril i fins la setmana passada, no s’hagués reunit el Consell d’Administració de TMB.

“Portem vuit setmanes, arribarem a la novena dilluns vinent, semblava que es podia desencallar, però tenim que ara hi ha noves amenaces de vaga”, ha denunciat Trias, que ha ofert la seva col·laboració per arribar a una solució, i s’ha preguntat “quina estratègia tenen? No podem seguir aguantant aquesta situació”.

 

Xavier Trias ha demanat informació, “que s’informi als grups de què és el que ens separa ara de l’acord”, i ha reclamat “buscar una solució estable, perquè sinó ens trobarem que arribarà el Mobile i aleshores tots a córrer. I el problema no és el Mobile, el problema és que afecta la gent, però dona la sensació que vostès pensen que les coses s’arreglaran soles. No pot ser això, i no veig que busquin cap complicitat amb nosaltres”, ha finalitzat Trias.

 

De la seva banda, la portaveu adjunta del Grup Demòcrata, Sònia Recasens, ha presentat un altre Prec, acceptat pel Govern, que acorda: “Que el Govern municipal informi a les associacions de comerciants i als grups municipals del detall de la pujada de valors cadastrals provocat pel canvi d’ús dels comerços afectats, i conseqüentment del detall de les afectacions en el rebut de l’IBI. Alhora demanem que es prenguin les mesures compensatòries oportunes en matèria de política fiscal per tal que aquesta revisió de valors cadastrals no afecti als rebuts de l’IBI pel 2018 del petit comerç de la ciutat”.

 

Recasens ha expressat la seva preocupació i malfiança per com es gestionen els recursos  fiscals des del Govern Colau i per això li ha exigit que informi de l’afectació als rebuts de l’IBI de l’augment dels valors cadastrals al comerç “perquè la situació és alarmant”. Tot i que el govern ha acceptat el prec, Recasens ha afegit que “seguim preocupats”, i ha recordat que a més de 8.221 comerços que els pujarà el valor cadastral en passar de ser ús industrial a comercial, hi ha 19.188 comerços que en general els pujarà en tant que el Govern Colau manté topalls del 10 i el 20%, mentre que per l’ús residencial l’ha situat en el 0%. “Exigim transparència i mesures compensatòries”, ha conclòs Recasens.

 

 

Barcelona, 30 de juny de 2017

Joaquim Forn acusa el govern d’Ada Colau d’estar desaparegut davant la sisena jornada de vaga de metro

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, en un nou dilluns d’aturades parcials al metro, denuncia que l’executiu municipal vol convertir la jornada, amb els greus perjudicis per la ciutadania que comporta la vaga, en una “ situació normalitzada”

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata,  Joaquim Forn, acusa el govern d’Ada Colau d’estar desaparegut davant la sisena jornada de vaga de metro. Forn, en un nou dilluns d’aturades parcials al metro, denuncia que l’executiu municipal vol convertir la jornada, amb els greus perjudicis per la ciutadania que comporta la vaga, en una “ situació normalitzada”.

Avui, i per sisè dilluns, el servei de metro es veu afectat per la vaga indefinida convocada pels treballadors de metro, que cada dilluns provoca aturada el servei en tres franges horàries distribuïdes al llarg del dia. Novament, els usuaris del servei de metro, milers i milers, veuran afectada la seva mobilitat en els seus desplaçaments per anar al seu lloc de treball, d’estudi, o pel seu dia a dia.

Davant aquesta nova jornada, i les greus conseqüències que té en la mobilitat dels ciutadans, el portaveu del Grup Municipal Demòcrata ha lamentat la manca de resposta del govern que encapçala Ada Colau, i ha criticat que “ni tan sols ha aparegut per donar explicacions”. El govern, a parer de Forn, “està desaparegut” o ha afegit  “volen convertir la jornada, la sisena ja, en una situació normalitzada”.

“No entenem la incapacitat del govern per prendre decisions, no entenem la manca d’explicacions i no entenen aquesta dificultat per resoldre un conflicte que s’està enquistant”, ha afirmat el portaveu del Grup Municipal Demòcrata.

Barcelona, 12 de juny de 2017

La vaga de metro continua i el govern Colau no fa res per aturar-la

El Grup Demòcrata impulsa la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar la retirada de la Superilla del Poblenou, tal com han reclamat els veïns

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla 

 

El Grup Municipal Demòcrata ha impulsat avui la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar retirar la Superilla del Poblenou com han reclamat els veïns i veïnes.  Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP, Genís Boadella, M. Eugenia Angulo i Manuel Gallardo, respectivament, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari de Sant Martí que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla i continuar amb la constricció d’habitatges i dignificació dels entorns previstos.

 

El passat dilluns, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou van fer els veïns del barri, i en què un 87% dels participants van votar en contra, el portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, va anunciar que el seu grup promouria la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per reclamar la seva retirada.

 

La Superilla del Poblenou es va implantar el setembre de 2016 i des de llavors s’han succeït debats tant a Plenaris i Comissions Municipals, Plenaris i Consells de barri de Districte que han mostrat la manca de consens polític, però això no ha suposat una aturada en el dispendi en micro intervencions per tal de buscar un acord amb els veïns que no s’ha assolit. La controvèrsia que ha generat la implantació de la Superilla, i que ha evidenciat també la falta de consens veïnal, ha posat en qüestió el model de Superilla a nivell de Ciutat.

 

A parer del Grup Municipal Demòcrata, la creació d’un Grup de treball no ha sabut abordar de manera global i consensuada la problemàtica esdevinguda per la implantació de la Superilla; i el govern d’Ada Colau ha mostrat la seva incapacitat per implementar i gestionar el model de superilles. Per aquests motius, el Grup Municipal Demòcrata al districte de Sant Martí, juntament amb altres grups municipals, com els de C’s i PP, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari extraordinari de Sant Martí per debatre la següent proposició:

 

Al Consell Municipal del Districte de Sant Martí acorda:

 

–          Que el govern municipal respecti i doni compliment al resultat de la consulta retirant les intervencions realitzades.

–          Que el govern municipal continuï impulsant els projectes de dignificació de l’entorn amb la construcció dels habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, les urbanitzacions de les places de Dolors Piera, Isabel Vila i Tísner entre altres actuacions.

–          Que el govern municipal treballi buscant l’acord amb les diverses parts implicades en la implantació de futures superilles al districte.

 

 

 

Barcelona, 2 de juny de 2017

 

Falsos mites dels druides sobre el tramvia per la Diagonal

DESMUNTANT EL RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

DESMUNTANT EL  RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

Mite 1-   A Barcelona no tenim un bon transport públic, els usuaris pateixen moltes disfuncions i hi ha moltes zones desafavorides, necessitem ser més intervencionistes, canviar moltes coses i construir noves infraestructures.

  1. Barcelona té un gran sistema de transport públic. Qualsevol qui hagi viatjat per Europa, Estats Units o països desenvolupats del primer Món, sap perfectament que el sistema de Transport Públic de Barcelona es excepcional.
  2. TMB es una empresa de referència mundial pel que fa a la planificació i la logística del transport públic, nombroses ciutats de primer ordre li demanen opinió i intercanvi de transferència tecnològica.
  3. El Sistema de Transport Públic de la Ciutat funciona , però l’equilibri que el sustenta no és trivial, s’ha arribat a aquest punt per la suma de moltíssimes decisions tramificades, on s’ha bolcat molta intel•ligència i experiència sedimentada. El Transport de Barcelona pot millorar, però això passa per prendre solucions quirúrgiques en superfície, amb sistemes de transport lleugers, escalables, reversibles  i amb infraestructures mínimes, tot el que afavoreix  la Nova xarxa de Bus de Barcelona.

Mite 2-   A moltes ciutats hi ha tramvia i els funciona, aquesta experiència es el que ens legitima a implantar una infraestructura ferroviària pel centre de Barcelona. Ens tenim que emmirallar amb la mobilitat de Florència, Saragossa, Copenhage, Amsterdam, Bordeus…

  1. Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro, implanta un Tramvia en Superfície pel centre de la Ciutat des de fa més de 30 anys.
  2. A les grans ciutats europees, el Tramvia s’articula com un corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat és incompatible amb  la seva tipologia (longitud, volumetria, etc) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 m.
  3. Ciutats d’una mida petita  com Florència, Saragossa, Bordeus -desafortunadament pels seus habitants-  no tenen  metro, un transport molt superior al tramvia: de més alta capacitat i segregat del nivell on transiten els vianants.  Amsterdam, travessada per nombrosos canals, és evident que no pot disposar d’un transport subterrani; Roma té Tramvia pel centre, perquè està absolutament ocupada per runes de un valor històric incalculable incompatibles amb un transport subterrani. Els tramvies de Budapest, Lisboa, Viena, San Petersburg són transports amb una velocitat comercial molt baixa i en alguns casos atraccions turístiques.
  4. Es presenta l’existència del tramvia com un èxit i en realitat és l’opció ineficient de les ciutats que no han pogut tenir metro. Barcelona té una malla de metro impressionant, de les més denses d’Europa. No necessitem tramvia pel centre de la ciutat, no es necessari que tinguem que sofrir les seves externalitats negatives.

Mite 3-   El tram de la Diagonal entre les Places Francesc Macià i Glòries està orfe de transport públic. Els barcelonins vaguem sense rumb per la Diagonal obligats a caminar durant kilòmetres o agafar caríssims taxis. Existeix un clam a la Ciutat, que demana la construcció d’un Tramvia pel centre de Barcelona.

Els antecedents coneguts sobre la resposta ciutadana i política, provocada  per a  la implantació d’un Tramvia per la Diagonal són els següents:

  1. Una consulta popular al maig 2010 dirigida a tota la ciutadania de Barcelona, que va ser demolidora: el 80% de la població que va dir “no” a una reforma de la Diagonal ubicant un tramvia.
  2. Un plenari a l’Ajuntament de Barcelona al març del 2016,  on majoritàriament les forces polítiques van consensuar no desenvolupar aquest projecte sense gaudir d’un acord polític ampli i un consens tècnic generalitzat.
  3. Només existeix una associació: la PTP (Promoció del transport públic) que ajunta a 300 socis i que té un finançament desconegut que reclama la implantació de la Infraestructura ferroviària.

Mite 4-   La única solució possible per connectar les dues places, Francesc Macià i Glòries amb transport públic, és el Tramvia. Se’ns  presenta la dicotomia entre Tramvia o vehicle privat. Si no consideres al Tramvia com la millor solució tècnica et veus avocat al abraçar-te al transport privat sense concessions.

Atenció!!! no contraposem el Tramvia al vehicle privat, la nostre opció es la D30 electrificada. Un cop tothom quedi desintoxicat d’un tractament informatiu mancat de profunditat d’anàlisi i a la vegada d’amplitud de perspectiva , acceptaran què, l’opció que prioritza la salut de les persones i del transport públic és el BUS ELÈCTRIC un dinamitzador de la connectivitat i permeabilitat del transport públic.

No enfrontem Tramvia contra vehicle privat, la nostre opció és moderna i sense contraindicacions. El Tramvia no es una bona solució tècnica per Barcelona, perjudica al transport públic i augmenta la contaminació .

Mite 5-   Necessitem el Tramvia perquè es un transport d’alta capacitat i el corredor de la Diagonal té una demanda molt gran que els autobusos no poden absorbir.  Necessitem molta capacitat perquè tenim molts, moltíssims viatgers, perjudicats per aquesta manca d’un super-transport.

Atenció!!!! Als estudis de l’Ajuntament sempre es comparen els 222.000 passatgers pel Tramvia i els 49.000 passatgers de la D30. Aquesta comparança és errònia… La comparança correcta, sempre respectant les seves xifres, seria de 222.000 passatgers pel Tramvia i 180.000 passatgers pel Bus Elèctric.

El 93,25% de la demanda que absorbeix  la línia de Tramvia ja tenia servei o no el necessita. El transport privat només és el 6,75% , incloent el 40% de vehicles de dues rodes que, difícilment faran un canvi modal. Estem parlant nomes de 9.000 viatges, un escàs i dubtós 4% de la captació de la nova demanda. Aquest pobre resultat , no pot ser utilitzat com argument per justificar la inversió  descomunal  i les externalitats negatives del TRAMVIA.

Desglossat de la demanda (viatges per dia) del Tramvia en superfície per la Diagonal
    104.000,00 46,8 Ja reben servei al Tram Baix i al Tram Besòs
        222.000,00  
viatges x dia
    118.000,00     82.000,00 36,9 Ja reben servei d’altres modes de transport  *(1)
    15.000,00 6,8 Viatgers provinents del transport privat        *(2)
    12.000,00 5,4 Viatgers que anaven caminant neta i eficientment
      9.000,00 4,1 Persones que no feien aquest recorregut
*(1) N’hi ha un % de viatgers que no poden escollir. L’eliminació
de línies de Bus forcen intercanvis de mode de transport .
*(2) El 40% són motos

 EN RESUM:

  1. -El tramvia perjudica a la Xarxa Ortogonal d’Autobusos, 17 de les seves 23 línies perdran velocitat comercial i eficiència.
  2. -Es perd connectivitat global de la xarxa de transport.
  3. -Obliga a una gran quantitat de passatge a patir transbordaments.
  4. -Elimina moltíssimes parades de bus del teixit urbà que obeeixen a una demanda real contrastada amb anys d’experiència.
  5. -Allunya a les persones de les parades de bus actuals obligant-los a desplaçar-se i perdre temps -Afavoreix la congestió, la ineficiència i la contaminació del vehicle privat.
  6. -Afavoreix específicament la congestió de les 15 cruïlles de la Diagonal per on passa el Tramvia.
  7. -Perjudica econòmicament a un operador públic (TMB) pel transvasament de 82.000 dels seus passatgers diaris a un operador privat.

El Govern Colau incapaç d’aturar la vaga de metro!

 

Cal que Colau aposti pel vehicle elèctric, de la Francina Vila

Article publicat per la regidora demòcrata Francina Vila a l’E-Notícies el 7 de març del 2017 

Diferents estudis i la voluntat expressada pel sector de l’automoció estableixen la fita del 2025 com la data en què hi haurà una eclosió de la compra i ús del vehicle elèctric privat perquè la tecnologia oferirà més autonomia i els costos de producció permetran preus més accessibles per a la majoria de la població. L’increment de la flota de vehicles elèctrics serà un guany important per a la qualitat de l’aire a la nostra ciutat i també per a la contaminació acústica, fet que hauria de suposar que el govern municipal, tan reivindicat com a progressista, hi apostés amb fermesa amb l’objectiu que Barcelona esdevingui una ciutat capdavantera en aquest àmbit; el de la promoció de la mobilitat electrificada i el foment d’un sector on la innovació i la recerca són fonamentals i que aporten valor afegit, generant llocs de treball, demanda de mà d’obra qualificada; és a dir riquesa.

I lluny de trobar en el govern municipal actual la voluntat d’afavorir l’impuls d’aquest sector estratègic, on disposem d’indústria a la ciutat i a l’àrea metropolitana, que pot beneficiar altres sectors de la cadena productiva i que millorarà la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines, veiem que per l’Ajuntament no és una política prioritària, que ha deixat de liderar programes que afavoreixen la implementació del vehicle elèctric i que manca interlocució amb el sector. En aquest sentit, lamentem una vegada més la pèrdua d’oportunitats a què ens aboca aquest govern i que no afavoreix que Barcelona pugui ser referent en un sector de futur i on la majoria de països capdavanters en defensa del medi ambient hi ha apostat amb fermesa.

A Catalunya es fabriquen 600.000 vehicles anuals i el 30% dels seus components. A Catalunya i, concretament, a Barcelona, tenim els dos centres d’R+D de Nissan i Seat. El Centre Tècnic Europeu de Nissan de la Zona Franca genera més de 330 llocs de treball, la majoria d’ells enginyers, i treballa amb 170 proveïdors de components, dels quals una part important són empreses catalanes. Tota aquesta activitat econòmica i de coneixement és una oportunitat que tenim com a ciutat i cal que qui és al capdavant del govern de la ciutat ho aprofiti perquè Barcelona sigui una ciutat de referència en mobilitat electrificada.

I què podria fer l’Ajuntament, entre d’altres actuacions?

Primerament, interlocutar amb el sector i no obviar-lo, com ara succeeix. En segon lloc, assessorar a les persones que apostin per tenir un vehicle elèctric de com poden instal·lar-se un carregador privat. La recàrrega en garatges privats i en comunitats de veïns amb places d’aparcament és la clau d’èxit per implantar el vehicle elèctric a la ciutat. A Barcelona hi ha 500.000 places privades. En tercer lloc, aprofitar la xarxa pública i concessionada d’aparcaments per d’instal·lar punts de recàrrega a totes les places (143.000 places). I en quart i darrer lloc, incrementar els punts de recàrrega ràpida en superfície.

Actualment, a Barcelona només un 0,27% dels vehicles són elèctrics. Si féssim els deures, el 2025 podríem arribar a un 18-25 %, és a dir, a 300.000 vehicles electrificats que suposarien un estalvi del 14% d’emissions contaminants. I enlloc d’apostar per aquestes polítiques mediambientals i de mobilitat, el govern Colau prefereix posar en marxa al Poblenou un projecte maldestre de superilla que trenca amb el principis urbanístics del Pla Cerdà i que converteix aquella zona de la ciutat en ludoteques desertes sense sentit.

Comissió d’Urbanisme del mes de gener del 2017: Proposicions i Precs

En aquesta Comissió d’Urbanisme els regidors demòcrates Jordi Martí i Francina Vila han defensat la millora i reurbanització de la Ronda Universitat, hem fiscalitzat la instal·lació d’una benzinera al carrer Eduardo Conde i hem instat a què el Tramvia es paralitzi fins que hi hagi consens polític.

Comissió d’Urbanisme del mes d’octubre

En aquesta Comissió d’Urbanisme els regidors demòcrates han instat a treballar per l’electrificació del vehicle privat, han promogut la creació d’un centre urbà d’adopció felina i han treballat perquè el futur de les Superilles sigui aprovat pels ciutadans.