Fandos denuncia que iniciar la cobertura de la Ronda de Dalt sense seguir el projecte pactat amb els veïns confirma que el Govern Colau no creu en la participació

B-20_Vall_d_Hebron_Barcelona_-_2007-02-26_-_JT_Curses.jpgEl Grup Municipal Demòcrata critica l’aposta de l’executiu municipal d’avançar en l’obra a pedaços i alerta que impulsar intervencions parcials pot hipotecar la viabilitat del projecte de cobertura total de la Ronda

 

La regidora adscrita a Horta-Guinardó del Grup Municipal Demòcrata, Maite Fandos, ha denunciat avui que iniciar la cobertura de la Ronda de Dalt sense seguir el projecte pactat amb els veïns confirma que el Govern d’Ada Colau no creu en la participació. Maite Fandos ha criticat l’aposta de l’executiu municipal d’avançar en l’obra a pedaços i ha alertat que impulsar intervencions parcials pot hipotecar la viabilitat del projecte de cobertura total de la Ronda.

 

En conèixer avui a través d’informacions periodístiques que l’Ajuntament iniciarà avui les obres per a la cobertura d’un petit tram de la Ronda de Dalt a l’alçada del Mercat de la Vall d’Hebron, la regidora Maite Fandos ha denunciat que “el fet que comencin les obres sense seguir el projecte pactat i votat pels veïns i veïnes en l’anterior mandat demostra que el Govern Colau no creu en la participació”. Fandos ha exposat que “en cap cas estem davant d’un problema d’imports, de quantitats a invertir aquest any o el proper, sinó del conjunt del projecte que finalment es posa en marxa; i el que avui comença no és el que volien els veïns i veïnes de la Ronda”. La regidora del Grup Demòcrata ha recordat que “els veïns estan disposats a que es pugui pactar els períodes, els trams, però volen que el projecte sigui el de cobertura global que van pactar amb l’Ajuntament de l’Alcalde Xavier Trias; no volen pedaços, volen que es posi en marxa el projecte definitiu; i és que porten massa anys esperant per ara no ser escoltats”.

 

La regidora Fandos ha explicat que aquestes llargues reivindicacions dels veïns van tenir el seu fruit el mandat passat, amb l’Alcalde Xavier Trias, quan es va redactar un estudi de viabilitat pel cobriment de la Ronda de Dalt en el seu pas pels barris de La Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, Vall d’Hebron i Horta. Aquest estudi, ha afegit Fandos, presentava un Pla amb fases i pressupost, i es va redactar després de buscar acords amb entitats, processos participatius i aconseguir consensos. El mandat passat, ha recordat, va acabar amb la licitació dels avantprojectes d’enginyeria i paisatgisme de la cobertura de la Ronda, i també amb la declaració signada per tots els grups municipals en la que “tots ens comprometien al cobriment”.

 

Maite Fandos considera que “apostar per ‘cobertures parcials’, fer intervencions parcials, en petits trams, pot al final hipotecar el projecte de cobertura total de la Ronda de Dalt. Fer intervencions parcials, sense variar rasants, ni traçats, pot impossibilitar en el futur poder realitzar el projecte sencer, que és el que volen els veïns, i el que convé a la ciutat”, ha dit Fandos.  “El Govern Colau parla molt de participació, però els veïns ens han donat una lliçó de participació: la proposta de cobriment de la Ronda va ser el projecte més votat en el procés participatiu del PAM-PAD; però qui parla de participació ha d’escoltar i no tirar pel dret”, ha finalitzat Maite Fandos.

Barcelona, 6 de juny de 2017

 

Jaume Ciurana: “A aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”

Palau_Moxó,_detall

El Grup Municipal Demòcrata critica que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació 

 

El regidor de l’àmbit de Cultura del Grup Municipal Demòcrata, Jaume Ciurana, ha denunciat que al govern que encapçala Ada Colau “no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Jaume Ciurana ha criticat que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, un edifici barroc a Ciutat Vella, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació.

 

Aquests darrers dies s’ha conegut la venda del Palau Moxó, situat a la  plaça de Sant Just. Aquest palau, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), és un magnífic exemple d’arquitectura barroca, ha estat habitat per la mateixa família que el va fer construir i es troba en un bon estat de conservació. La família propietària, després de buidar-lo de mobles que han estat traslladats a Sevilla, l’ha venut. Segons ha transcendit, fins a en dues ocasions els propietaris van fer un oferiment a l’Ajuntament per tal que exercís el dret de tempteig i retracte, però des del consistori es va rebutjar.

 

A parer del regidor Jaume Ciurana, “no s’entén que, si hi va haver un oferiment, per dues vegades, a l’Ajuntament, es rebutgés sense més, sense entrar en negociació” i ha afegit que “encara entenem menys que, sabent de la voluntat dels propietaris de vendre no s’estigués atent als moviments que es podien donar. És un BCIL!”. Ciurana ha lamentat també que es permetés que es buidés l’edifici de mobiliari.

 

Per a Ciurana, el problema de fons és que “a aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Davant aquesta manca d’interès el regidor s’ha preguntat: “Qui prengué la decisió de no comprar? La regidora Gala Pin o la tinent d’alcaldia, Janet Sanz? En quin òrgan es va decidir? Qui va ser del districte? Un funcionari ? Un gerent? Ho va comunicar a urbanisme? Van demanar permís per fer la mudança? El van donar? Hi havia GU present?”.

 

Ciurana ha reclamat al govern d’Ada Colau més informació per escatir en quines condicions es va fer l’oferiment, per dues ocasions, i per conèixer també si es va demanar permís de mudança per fer el trasllat del mobiliari, i si es va concedir qui ho va fer i qui va vigilar.  El regidor ha demanat també informació de quin és el propòsit del nou propietari perquè l’edifici està catalogat i “caldrà estar amatents que la possible reforma que es dugui a terme no malmeti el seu gran valor patrimonial”.

 

 

Barcelona, 6 de juny de 2017

Una reflexió sobre l’estat del Districte de Sant Martí

El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries.

Ara que estem a mig mandat municipal comencen a enfocar-se bé aquelles qüestions que, per bé o per mal, a l’inici de mandat es veien difoses. I una de tantes que sense cap mena de dubte caldria destacar és la pràctica en la versió moderna del despotisme il·lustrat. Aquell famós “tot pel poble, però sense  el poble” pren vida de nou en un exercici de negació i menyspreu de les idees contràries sense límit.

El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries. Els veïns inicialment no organitzats en plataformes, ni associacions, s’han trobat i oposat a cada un d’aquestes actuacions municipals. Els no habituats a consells plenaris, audiències públiques, consells de barri, etc.. ara contacten amb la vida política de l’Ajuntament i, en canvi, la resposta que troben és el menysteniment.

Dir que se’ls ignorà seria massa greu. El govern sap que l’oposició existeix i no se’n pot escapar, però la menysté deliberadament. Lluny de corregir el tret o de procurar una solució de consens entre les diferents posicions, el govern municipal decideix unilateralment sense moure’s ni un mil·límetre o sense fer ni la més mínima autocrítica des de la seva posició inicial.

I aquesta actitud és d’un cinisme sense precedents. Eren precisament els membres del govern actual els que estaven darrera les pancartes i les plataformes contra la casta, en representació dels indignats i reclamant que la política institucional no mogués fitxa sense tenir en compte la seva opinió.

Avui no hi ha mà estesa i diàleg a l’opinió diferent. La resposta és el “tenim l’aval democràtic per prendre aquesta decisió”; una frase que dos anys enrere hagués estat  titllada de prepotent i d’atac a la participació. Però, en canvi, s’utilitza sense complexos i sense tenir en compte que el suposat aval democràtic es troba en una autèntica minoria política a la ciutat.

La superilla, l’alberg, Glòries, però idèntica situació succeeix en tants d’altres exemples no menors com el futur de l’antic cinema Pere IV al Besòs, l’ordenació de les terrasses de la Rambla del Poblenou o d’altres.

El Districte de Sant Martí és com una ciutat dins la ciutat. En un sol Districte hi conflueix el barri amb la renda per càpita més alta (Diagonal Mar) i el de la més baixa (el Besòs). Hi conflueix bona part de la platja de la ciutat i la part més interior del Clot i el Camp de l’Arpa. Hi conflueixen, en definitiva, més de 220.000 habitants que es mereixen no només un lideratge polític a l’alçada en quant a idees, plantejament de futur i capacitat de gestió, sinó un lideratge polític a l’alçada en quant a generositat, amplitud de mires i capacitat d’entesa.

Carta mensual de Genís Boadella, Portaveu del PDECAT al Districte de Sant Martí

 

 

El Grup Demòcrata impulsa la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar la retirada de la Superilla del Poblenou, tal com han reclamat els veïns

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla 

 

El Grup Municipal Demòcrata ha impulsat avui la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar retirar la Superilla del Poblenou com han reclamat els veïns i veïnes.  Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP, Genís Boadella, M. Eugenia Angulo i Manuel Gallardo, respectivament, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari de Sant Martí que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla i continuar amb la constricció d’habitatges i dignificació dels entorns previstos.

 

El passat dilluns, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou van fer els veïns del barri, i en què un 87% dels participants van votar en contra, el portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, va anunciar que el seu grup promouria la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per reclamar la seva retirada.

 

La Superilla del Poblenou es va implantar el setembre de 2016 i des de llavors s’han succeït debats tant a Plenaris i Comissions Municipals, Plenaris i Consells de barri de Districte que han mostrat la manca de consens polític, però això no ha suposat una aturada en el dispendi en micro intervencions per tal de buscar un acord amb els veïns que no s’ha assolit. La controvèrsia que ha generat la implantació de la Superilla, i que ha evidenciat també la falta de consens veïnal, ha posat en qüestió el model de Superilla a nivell de Ciutat.

 

A parer del Grup Municipal Demòcrata, la creació d’un Grup de treball no ha sabut abordar de manera global i consensuada la problemàtica esdevinguda per la implantació de la Superilla; i el govern d’Ada Colau ha mostrat la seva incapacitat per implementar i gestionar el model de superilles. Per aquests motius, el Grup Municipal Demòcrata al districte de Sant Martí, juntament amb altres grups municipals, com els de C’s i PP, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari extraordinari de Sant Martí per debatre la següent proposició:

 

Al Consell Municipal del Districte de Sant Martí acorda:

 

–          Que el govern municipal respecti i doni compliment al resultat de la consulta retirant les intervencions realitzades.

–          Que el govern municipal continuï impulsant els projectes de dignificació de l’entorn amb la construcció dels habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, les urbanitzacions de les places de Dolors Piera, Isabel Vila i Tísner entre altres actuacions.

–          Que el govern municipal treballi buscant l’acord amb les diverses parts implicades en la implantació de futures superilles al districte.

 

 

 

Barcelona, 2 de juny de 2017

 

Èxit apustuflant del diari El Run Run!, el diari que l’ajuntament no vol que llegeixis

Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda!

 

Èxit apustuflant del diari El Run Run!, el diari que l’ajuntament no vol que llegeixis.

Us n’explico la història.

Un dijous al matí. Un dijous aparentment anodí. De finals de maig. D’aquells que la calor es fa present només llevar-se però que mentalment es fa agradable per la proximitat del cap de setmana.

Però aquest serà un matí amb despertadors programats més d’hora de l’habitual per fer aixecar voluntaris entusiastes. Aquest serà un dia diferent!

Maleters de cotxes plens, carretons de la compra, motxilles grosses, tot a punt per situar-nos, com formiguetes, a les parades de metro escollides i pensades estratègicament per ser més protagonistes que un dia normal.

A dos quarts de vuit en punt el primer exemplar en una persona que entrava al metro per anar a treballar. “Bon dia!”

Els diaris comencen a circular, la gent en vol un, i un altre, i un altre, i un per la companya de feina, ens els treuen de les mans. Les xarxes socials en van plenes. Qui no l’ha vist el busca desesperadament. “En vull un!”

En menys d’ una hora i mitja repartim 50.000 exemplars. Tots. Hem fet curt.

Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda! I que hi som i hi serem per dir les veritats del que passa a la nostra ciutat. Perquè el que ha fet aquest diari és precisament fer un balanç del desgovern de la nostra ciutat.

I que ningú pateixi: l’alternativa, el discurs i el model també hi són. Però cada cosa té el seu moment.

Carta quinzenal de Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora a l’Ajuntament de Barcelona