Categoria: Francina Vila

Imposar des de la minoria

Article publicat per na Francina Vila a l’E-Notícies el 21-12-2016

El tramvia passarà per la Diagonal, sí o sí”, ens diu Ada Colau. Sí o sí malgrat que les barcelonines i els barcelonins votéssim que no en una consulta, malgrat que no hi hagi cap estudi rigorós que avali el retorn social d’ una inversió de més de dos-cents milions d’euros. Malgrat que la implementació d’una infraestructura ferroviària tan rígida pel bell mig de la ciutat n’hipotequi la seva mobilitat. Malgrat que els veïns i veïnes de l’Eixample, el districte més dens i contaminat de Barcelona, tingui una qualitat de l’aire encara pitjor per les emissions d’unes obres faraòniques i per la concentració de vehicles que hi haurà als carrers d’aquests barris perquè serà difícil circular per la Diagonal.

Si o sí, aquest govern ens vol fer combregar amb les seves rodes de molí. Per pur dogmatisme ideològic i per allò de la flexidemocràcia que defensa el primer Tinent d’Alcalde Pisarello.

El consens polític no hi és. Fa aproximadament un any els grups municipals de CIU, ERC, Cs, PSC i PP a l’Ajuntament de Barcelona vàrem votar prioritzar la L10 abans de fer una inversió tan important com és la implementació del tramvia. I també vàrem acordar fer els estudis previs que justifiquin o no la idoneïtat tècnica, econòmica i social d’aquesta obra lligada a una inversió tan important.

La demanda ciutadana no hi és. Ans al contrari, els comerciants de la Diagonal i l’Eixample, per exemple, s’hi oposen frontalment per l’impacte negatiu de les obres, les implicacions que tindrà sobre l’estètica d’un carrer tan emblemàtic i les afectacions sobre la mobilitat de l’avinguda i dels carres adjacents. També els veïns i veïnes dels barris afectats han creat la plataforma ciutadana “Salvem la Diagonal” per mobilitzar la ciutadania en contra del projecte i poder explicar els seus arguments.

L’aval unànime dels professionals experts en la matèria tampoc no existeix. El RACC ha presentat fa uns dies un informe demolidor que es resumeix en paraules del president de la institució de la manera següent: “Un tramvia mal resolt és la pitjor de les solucions. Demanem més temps, més estudis i més prudència”. José Antonio Acebillo, exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona en època de l’alcalde Maragall, defineix el tramvia com un “depredador” d’espai públic inflexible als canvis a la manera de moure´ns les persones que hi haurà a les properes dècades. Germà Bel, catedràtic d’Economia aplicada a la UB, compara aquesta infraestructura amb d’altres que s’han construït a l’Estat com aeroports i estacions d’AVE que estan buides de passatgers i que han tingut costos elevadíssims per a les butxaques dels contribuents.

I davant d’aquest panorama, què proposa Ada Colau? Fer cas omís, seguir encarregant els estudis previs necessaris a l’obra de cara al proper exercici, que ens costaran a les barcelonines i als barcelonins tres milions d’euros i obviant que en democràcia els consensos són importants per fer avançar i progressar les societats.

Comissió d’Urbanisme del mes de desembre de 2016: Propostes i Precs.

En aquesta Comissió d’Urbanisme del mes de desembre del 2016 els regidors demòcrates Jordi Martí i Francina Vila han instat a recuperar la Model per a la ciutat, a què el PEUAT sigui fiscalitzat per la Generalitat i a què hi hagi més transparència en l’urbanisme de la ciutat.

Comissió d’Urbanisme del mes d’octubre

En aquesta Comissió d’Urbanisme els regidors demòcrates han instat a treballar per l’electrificació del vehicle privat, han promogut la creació d’un centre urbà d’adopció felina i han treballat perquè el futur de les Superilles sigui aprovat pels ciutadans.

Consell plenari de setembre: propostes i precs.

En aquest Consell Plenari de setembre els regidors demòcrates Xavier Trias, Joaquim Forn i Francina Vila han fiscalitzat les noves contractacions de l’ajuntament i hem impulsat el Pla de xoc de Neteja i manteniment de la ciutat de Barcelona.

L’arrogància ideològica de Colau paralitza la ciutat, de la Francina Vila

Article de Francina Vila publicat a l’E-Notícies el 16 de maig del 2016 

A Barcelona seguim sense pressupost municipal per la incapacitat de Colau de vestir consensos prou amplis que facin possible l’acció del govern i les inversions que necessita la ciutat en infraestructures i serveis.
Sembla que Colau no és conscient que els seu és el govern més minoritari de la història de la ciutat, amb només onze regidors de quaranta-u, i que no es poden imposar polítiques i ideologies amb tan poca representativitat. Ben al contrari, en aquest casos, la situació dels comuns i ecosocialistes a la ciutat demana obrir diàleg amb totes les forces polítiques, si no es vol portar el futur de la ciutat a un atzucac. I per aquest motiu, tampoc no es pot deixar de banda Convergència i no tendir cap pont als seus deu regidors.

I és que el problema que té Colau rau en el fet que el seu discurs es basa en negar el model convergent i tot allò que queda vinculat a la seva acció de govern durant l’anterior mandat. I, es clar, resulta complicat haver de negociar res amb qui has estat demonitzant per justificar la teva raó de ser.

Una de les virtuts de les democràcies parlamentàries i dels sistemes electorals proporcionals és arribar a acords amb les altres forces polítiques i consensuar mesures, de fet, amb els resultats electorals del 24 de maig la ciutadania ens demana això, però l’arrogància ideològica, el dogmatisme i el sectarisme el govern municipal no els ho permet.

I els mesos passen, i la ciutat està paralitzada sense que coneguem l’horitzó de futur que proposa l’alcaldessa comuna per Barcelona i, més enllà de discursos genèrics i de les declaracions de principis, ara ja toca baixar al detall, a la realitat del dia a dia dels barcelonins i de les barcelonines per donar resposta a les seves necessitats.

De tot això n’hem sentit poca cosa, només que pujarà l’IBI a les classes mitjanes i que promourà un sistema de subsidis al qual aquestes no hi tindran accés. Una classe mitjana que omple els principals de l’Eixample amb despatxos d’advocats i consultories, una classe mitjana que aixeca la persiana de les botigues cada dia, una classe mitjana que treballa com a servidor públic a alguna de les nostres administracions. Una classe mitjana que sembla invisible al govern municipal, tot i que és la que ha contribuït al progrés de Barcelona, convertint-la en una ciutat dinàmica, emprenedora, capdavantera del dissenys i l’arquitectura i, sobretot, solidària amb aquells que més ho necessiten a casa nostra o a qualsevol lloc del món.