.@fvilav diu NO a la incompetència del govern d’Ada Colau. #PleBCN pic.twitter.com/QiiGKK3UJq
— Grup M Demòcrata BCN (@GMDemocrataBCN) 28 d’abril de 2017
.@fvilav diu NO a la incompetència del govern d’Ada Colau. #PleBCN pic.twitter.com/QiiGKK3UJq
— Grup M Demòcrata BCN (@GMDemocrataBCN) 28 d’abril de 2017
Article publicat el 20 d’abril a l’E-Notícies Enllaç.
A l’Ajuntament de Barcelona, quan l’oposició intervé als plenaris i a les comissions, l’actitud de la majoria de membres del govern d’Ada Colau és de menyspreu. Per exemple, el primer Tinent d’Alcaldia Gerardo Pisarello ens té acostumats a les seves llargues lectures: llegeix impassible amb un llibre a la mà mentre és interpel·lat per les responsabilitats que ostenta a l’Ajuntament. I quan no és absent físicament, delegant a càrrecs de caràcter més tècnic les explicacions que ell mateix hauria de donar, és amb el cap cot en posició “tàctica estruç”, com si el fet d’amagar el cap sota l’ala el fes desaparèixer de la sala on és preguntat per l’oposició en la seva tasca democràtica de control del govern.
Però aquesta actitud de passotisme del govern dels comuns no és quelcom aïllat. Perquè el govern tampoc no respon les preguntes escrites que li fa l’oposició. El Grup Municipal Demòcrata, en el que va de mandat, té encara per respondre, per part dels regidors comuns, gairebé 400 iniciatives presentades per escrit. Un altre exemple d’aquesta manera de fer és la presència nul·la en actes destacats de la societat civil o d’altres institucions, fins al punt que els regidors i regidores de l’oposició hem hagut de fer algun parlament en nom de la institució en alguna ocasió.
Es tracta de menyspreu a la democràcia representativa? És manca de sentit institucional? És desconeixement del paper que han tingut i del que representen algunes institucions en la història del nostre país? El mateix Consell de Cent o el Parlament són institucions centenàries de caràcter democràtic i que, en el seu moment, van ser pioneres en la representació de la voluntat popular i la de la societat civil organitzada per limitar el poder absolut.
Les societats amb llarga trajectòria democràtica i amb un alt sentit cívic i del bé comú tenen tendència a reforçar les seves institucions i els que la representen i no a menysprear-los. Aquells pobles on hi ha més afecció política són els que també tenen més afecció institucional. Per què, doncs, Colau i el seu Govern enlloc de donar a conèixer les institucions, de promoure la confiança entre la ciutadania i els seus representants, vol enxiquir la democràcia representativa, un sistema exitós que ens ha donat drets, llibertats i ha atorgat la sobirania al poble? Com deia Václav Havel, “sense pau (confiança) entre ciutadans i Estat (poders públics) no es pot garantir la pau (estabilitat institucional)”.
Com a nou estat que volem ser, és fonamental recuperar la confiança entre institucions i ciutadania, millorar les febleses de la democràcia representativa que va néixer fruit de la voluntat emancipadora de l’individu durant les revolucions liberals, fomentar la coresponsabilitat entre la ciutadania perquè l’Estat no pot proveir-ho tot i promoure una bona governança amb bons servidors públics.
Totes aquestes qüestions preocupen a aquest nou projecte col·lectius que és el Partit Demòcrata; per aquest motiu i dins del cicle StartCat, el proper dilluns, 24 de maig a la tarda organitzem una sessió sobre bona governança (www.partitdemocrata.cat/start-cat/) Totes les reflexions i aportacions hi seran benvingudes.



Article publicat per la regidora demòcrata Francina Vila a l’E-Notícies el 7 de març del 2017
Diferents estudis i la voluntat expressada pel sector de l’automoció estableixen la fita del 2025 com la data en què hi haurà una eclosió de la compra i ús del vehicle elèctric privat perquè la tecnologia oferirà més autonomia i els costos de producció permetran preus més accessibles per a la majoria de la població. L’increment de la flota de vehicles elèctrics serà un guany important per a la qualitat de l’aire a la nostra ciutat i també per a la contaminació acústica, fet que hauria de suposar que el govern municipal, tan reivindicat com a progressista, hi apostés amb fermesa amb l’objectiu que Barcelona esdevingui una ciutat capdavantera en aquest àmbit; el de la promoció de la mobilitat electrificada i el foment d’un sector on la innovació i la recerca són fonamentals i que aporten valor afegit, generant llocs de treball, demanda de mà d’obra qualificada; és a dir riquesa.
I lluny de trobar en el govern municipal actual la voluntat d’afavorir l’impuls d’aquest sector estratègic, on disposem d’indústria a la ciutat i a l’àrea metropolitana, que pot beneficiar altres sectors de la cadena productiva i que millorarà la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines, veiem que per l’Ajuntament no és una política prioritària, que ha deixat de liderar programes que afavoreixen la implementació del vehicle elèctric i que manca interlocució amb el sector. En aquest sentit, lamentem una vegada més la pèrdua d’oportunitats a què ens aboca aquest govern i que no afavoreix que Barcelona pugui ser referent en un sector de futur i on la majoria de països capdavanters en defensa del medi ambient hi ha apostat amb fermesa.
A Catalunya es fabriquen 600.000 vehicles anuals i el 30% dels seus components. A Catalunya i, concretament, a Barcelona, tenim els dos centres d’R+D de Nissan i Seat. El Centre Tècnic Europeu de Nissan de la Zona Franca genera més de 330 llocs de treball, la majoria d’ells enginyers, i treballa amb 170 proveïdors de components, dels quals una part important són empreses catalanes. Tota aquesta activitat econòmica i de coneixement és una oportunitat que tenim com a ciutat i cal que qui és al capdavant del govern de la ciutat ho aprofiti perquè Barcelona sigui una ciutat de referència en mobilitat electrificada.
I què podria fer l’Ajuntament, entre d’altres actuacions?
Primerament, interlocutar amb el sector i no obviar-lo, com ara succeeix. En segon lloc, assessorar a les persones que apostin per tenir un vehicle elèctric de com poden instal·lar-se un carregador privat. La recàrrega en garatges privats i en comunitats de veïns amb places d’aparcament és la clau d’èxit per implantar el vehicle elèctric a la ciutat. A Barcelona hi ha 500.000 places privades. En tercer lloc, aprofitar la xarxa pública i concessionada d’aparcaments per d’instal·lar punts de recàrrega a totes les places (143.000 places). I en quart i darrer lloc, incrementar els punts de recàrrega ràpida en superfície.
Actualment, a Barcelona només un 0,27% dels vehicles són elèctrics. Si féssim els deures, el 2025 podríem arribar a un 18-25 %, és a dir, a 300.000 vehicles electrificats que suposarien un estalvi del 14% d’emissions contaminants. I enlloc d’apostar per aquestes polítiques mediambientals i de mobilitat, el govern Colau prefereix posar en marxa al Poblenou un projecte maldestre de superilla que trenca amb el principis urbanístics del Pla Cerdà i que converteix aquella zona de la ciutat en ludoteques desertes sense sentit.
En aquesta Comissió d’Urbanisme els regidors demòcrates Jordi Martí i Francina Vila han defensat la millora i reurbanització de la Ronda Universitat, hem fiscalitzat la instal·lació d’una benzinera al carrer Eduardo Conde i hem instat a què el Tramvia es paralitzi fins que hi hagi consens polític.
En aquesta Comissió de Drets Socials els regidors demòcrates Maite Fandos, Francina Vila i Mercè Homs han instat per la conciliació laboral, familiar i personal, han presentat un pla per promoure el rugbi i han instat a lluitar contra el maltractament de les persones amb discapacitat
Us desitjo un Bon Nadal i Bon any 2017! Nosaltres seguirem aquí, treballant per fer una Barcelona de tots, una Barcelona per tothom
Us desitjo un Bon Nadal i Bon any 2017! Nosaltres seguirem aquí, treballant per fer una #BCNdeTots, una Barcelona per tothom⬇️ pic.twitter.com/kwhnVimQW1
— Joaquim Forn (@quimforn) 23 de desembre de 2016
En el Consell Plenari del mes de desembre els regidors demòcrates Xavier Trias, Jordi Martí i Francina Vila han vetllat per la bona aplicació de les Superilles, perquè el Tramvia no es construeixi sense el suport de la majoria del consistori i per recuperar el Taller Masriera.
Prec fet per Francina Vila al Govern Municipal: Que el govern municipal treballi per arribar a un acord amb l’actual propietat de l’antic Taller Masriera situat al carrer Bailèn nº 70-72, per tal de recuperar patrimonialment l’edifici i desenvolupar-hi un equipament cultural al servei del veïnat de la Dreta de l’Eixample.
El projecte de construir un hotel a l’edifici del Deutsche Bank ( a la cruïlla de Diagonal amb Passeig de Gràcia ) implicava entre altres coses la cessió a la ciutat del Taller Masriera a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta cessió hagués comportat la posada en marxa d’un nou equipament cultural a la ciutat.
Amb la moratòria hotelera del nou govern de la ciutat aquest projecte va quedar aturat. Gràcies a la seva política:
• Hem perdut el taller Masriera
• Hem perdut 9 milions d’euros que amés a més rebia l’Ajuntament i que ens haguessin permès recuperar-lo com a equipament
• Hem perdut la possibilitat de recuperar els metres de verd que hi ha en el seu interior d’illa.
• Hem perdut els 300 llocs de treball que generava l’operació a la torre Deutche Bank.
Tot això en un districte com l’Eixample, històricament mancat d’equipaments i en una ciutat on la taxa d’atur continua sent un greu problema.
A canvi de tot això no hi haurà cap hotel a la Torre del Deutsche Bank però, quina és la contrapartida? Quin és el guany que ha obtingut la ciutat de la seva gestió? Jo els ho diré…CAP.
A canvi de totes aquestes renúncies, vostès han aconseguit que a la torre del Deutche Bank s’hi facin pisos de luxe. Uns pisos que contribuiran a engreixar la bombolla immobiliària que la seva moratòria hotelera ha ajudat a inflar. Pisos de luxe que faran pujar el preu mig de la zona encara més ( els recordo que el preu del lloguer a la ciutat està desbocat i que el darrer any ha augmentat un 18% )…No creuen que això gentrifica els nostres barris més que un hotel?
Vostès ens han fet perdre l’oportunitat del projecte inicial, però creiem que no podem renunciar a la recuperació del Taller Masriera i a la seva posada en servei com un equipament cultural a la Dreta de l’Eixample.
Es per això que ja vam demanar al Plenari de l’Eixample i a la Comissió de Benestar, Cultura i Esports del més de març passat, que es fessin les gestions pertinents per intentar tirar endavant aquest projecte per altres vies.
El barri ho necessita. L’edifici, que constitueix un bé patrimonial i icònic del barri, s’ho val. No facin pagar als veïns i veïnes, i a les entitats de l’eixample que podrien fer ús del taller Masriera, l’alt preu de la seva manca de visió. Rectifiquin i treballin per aconseguir convertir-lo en l’equipament cultural que l’Eixample es mereix.
ALTRES CONSIDERACIONS: EL TALLER MASRIERA, PATRIMONI DE L’EIXAMPLE
El taller Masriera és un edifici d’estil neoclassicista, creat per ser un taller per realització d’obres pictòriques i escultòriques i que també servia de magatzem d’obres d’art de gran valor, propietat dels germans Masriera.
L’edifici va esdevenir un espai de trobada d’artistes i lloc de tertúlies, concerts i representacions teatrals; el 1935 Federico Garcia Lorca hi va llegir per primer cop la seva obra “Doña Rosita la sotera o El lenguaje de las flores”.