Consellers municipals – Pàgina 3 – Projecte Barcelona 2019

Una reflexió sobre l’estat del Districte de Sant Martí

Ara que estem a mig mandat municipal comencen a enfocar-se bé aquelles qüestions que, per bé o per mal, a l’inici de mandat es veien difoses. I una de tantes que sense cap mena de dubte caldria destacar és la pràctica en la versió moderna del despotisme il·lustrat. Aquell famós “tot pel poble, però sense el poble” pren vida de nou en un exercici de negació i menyspreu de les idees contràries sense límit.

El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries. Els veïns inicialment no organitzats en plataformes, ni associacions, s’han trobat i oposat a cada un d’aquestes actuacions municipals. Els no habituats a consells plenaris, audiències públiques, consells de barri, etc.. ara contacten amb la vida política de l’Ajuntament i, en canvi, la resposta que troben és el menysteniment.

Dir que se’ls ignorà seria massa greu. El govern sap que l’oposició existeix i no se’n pot escapar, però la menysté deliberadament. Lluny de corregir el tret o de procurar una solució de consens entre les diferents posicions, el govern municipal decideix unilateralment sense moure’s ni un mil·límetre o sense fer ni la més mínima autocrítica des de la seva posició inicial.

I aquesta actitud és d’un cinisme sense precedents. Eren precisament els membres del govern actual els que estaven darrera les pancartes i les plataformes contra la casta, en representació dels indignats i reclamant que la política institucional no mogués fitxa sense tenir en compte la seva opinió.

Avui no hi ha mà estesa i diàleg a l’opinió diferent. La resposta és el “tenim l’aval democràtic per prendre aquesta decisió”; una frase que dos anys enrere hagués estat titllada de prepotent i d’atac a la participació. Però, en canvi, s’utilitza sense complexos i sense tenir en compte que el suposat aval democràtic es troba en una autèntica minoria política a la ciutat.

La superilla, l’alberg, Glòries, però idèntica situació succeeix en tants d’altres exemples no menors com el futur de l’antic cinema Pere IV al Besòs, l’ordenació de les terrasses de la Rambla del Poblenou o d’altres.

El Districte de Sant Martí és com una ciutat dins la ciutat. En un sol Districte hi conflueix el barri amb la renda per càpita més alta (Diagonal Mar) i el de la més baixa (el Besòs). Hi conflueix bona part de la platja de la ciutat i la part més interior del Clot i el Camp de l’Arpa. Hi conflueixen, en definitiva, més de 220.000 habitants que es mereixen no només un lideratge polític a l’alçada en quant a idees, plantejament de futur i capacitat de gestió, sinó un lideratge polític a l’alçada en quant a generositat, amplitud de mires i capacitat d’entesa.

Carta mensual de Genís Boadella, Portaveu del PDECAT al Districte de Sant Martí

En defensa de l’esport del barri

Berta Clemente i Silvia Mayor, Conselleres del Grup Municipal Demòcrata de Gràcia.

L’esport és un element clau de l’educació, la cultura, la integració, i la vida social. És indiscutible que l’activitat esportiva contribueix a la cohesió social, així com a una millora de la salut i el benestar i genera activitat econòmica, per aquest motiu la promoció i el desenvolupament de les activitats esportives han de ser, i per nosaltres són, prioritaris.

El Model esportiu de la ciutat de Barcelona està consolidat, té consens i és d’èxit, tant pel que fa a l’activitat física com per a la promoció de l’esport de base i els esdeveniments que posicionen la ciutat a nivell internacional.

L’activitat esportiva té una incidència significativa en la vida quotidiana d’una gran part dels ciutadans, com demostra el fet que l’esport és el principal factor d’associacionisme a la ciutat de Barcelona, per aquest motiu les persones que tenim responsabilitats en el disseny de les polítiques públiques tenim l’obligació de posar els mitjans necessaris per facilitar la pràctica esportiva, així com donar suport als clubs, consells esportius i entitats que treballen cada dia, de vegades en situacions adverses, sense gaire infraestructura ni recursos humans ni materials, fent grans esforços per afavorir la pràctica esportiva. Així ho va procurar fer Maite Fandos, Regidora de Gràcia el passat mandat i Tinent d’Alcalde d’Esports del govern encapçalat per l’Alcalde Trias.

Darrerament hem vist com dues entitats com l’Europa i el Pedagogium han perdut la gestió dels equipaments esportius municipals que gestionaven. Aquestes dues situacions, lamentables, s’haguessin pogut evitar si el govern hagués fet servir totes les eines que té al seu abast per donar suport a les entitats de base, les entitats arrelades al barri, que són les principals usuàries dels equipaments que, fins ara, gestionaven. Aquesta situació s’hagués evitat si el govern tingués el foment de l’associacionisme, i en aquest cas l’esportiu, a la seva agenda política, com una prioritat i haguessin apostat per la Gestió cívica en els equipaments esportius municipals.

La Gestió cívica permet atribuir a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’activitats, equipaments o serveis municipals susceptibles de gestió indirecte, per exemple és el model de gestió que en el passat mandat es va implantar en la Violeta amb la Coordinadora de Colles de Cultura. Llavors ja veiem que, si volíem que fos un model d’èxit i de ciutat, era necessari desenvolupar un marc legal que la fes menys vulnerable jurídicament. Finalment, a finals de mandat, vam aprovar unes bases que ens permetien adaptar la gestió a diferents situacions, en aquests moments molts equipaments municipals estan sent gestionats en gestió cívica, per tant, les eines hi són, necessitem que hi hagi la voluntat.