Des del 28 de març part del carrer Japó del districte Nou Barris acomiada el dia a cop de cassola. Fa dos mesos que les protestes i els sons de cassoles i megàfons continuen, sense treva, dia rere dia.
Què ha motivat aquestes protestes? Doncs la intenció d’instal·lar d’un centre de culte musulmà a un local del mateix carrer que, segons els veïns i veïnes que protesten, això provocarà aglomeracions a les estretes voreres del carrer, en definitiva: que no és un espai adequat per albergar aquest tipus d’activitats (tot i que al mateix carrer hi ha un centre evangèlic i una acadèmia d’idiomes).
El passat 8 de maig es va celebrar una tensa i, fins i tot, desagradable Audiència Pública de Nou Barris: posicions enfrontades entre partidaris i contraris a l’obertura d’aquest establiment religiós amb moments de forta discussió entre les parts i amb l’intent de mediació, no sempre exitosa, del President del Consell i les entitats del barri.
Però, qui són els que volen obrir aquest centre de culte? Doncs, els mateixos veïns i veïnes de Nou Barris que practiquen aquesta fe i que fins ara han estat fent ús de diversos espais d’entitats del districte sense que les molèsties, sorolls, aglomeracions i relacions amb l’entorn hagin estat un problema.
Crec, que els que som partidaris de la llibertat de culte i que creiem que la multiculturalitat és una font de creixement personal i comunitari cometríem un greu error en titllar als veïns que protesten del carrer Japó com xenòfobs, autoritaris o feixistes. Aquests veïns mostren unes pors (aglomeracions, poc espai, sorolls o pors als possibles extrems d’una religió) i les canalitzen mitjançant les descrites protestes; feina nostra és no criminalitzar les pors, fer pedagogia i revertir el concepte d’alguns veïns respecte a l’oratori en qüestió i diferenciar qui té por i qui l’aprofita per generar odi i enfrontaments entre veïns. Aquí tenim la clau del problema.
La deriva preocupant dels fets inicials ve motivada per un únic fet: l’apropament de partits d’extrema dreta com Plataforma per Catalunya (PxC), Generació Identitària o Democràcia Nacional i com les legítimes pors, que prèviament esmentava, esdevenien un greu cop per la convivència a Nou Barris. Les cassoles i el megàfon ja no els tenien els veïns sinó gent amb interessos diferents que volien aprofitar aquesta nova ubicació del centre de culte per “vendre” un discurs autoritari i, que amb orgull diem, que la història ens ha demostrat que la gent de Nou Barris mai l’ha “comprat”. I aquí tots tenim l’obligació de reconèixer i posar en valor la feina del teixit social i comunitari el qual disposem a Nou Barris i ara tornen a demostrar que els necessitem.
Però el conflicte existeix, el problema s’ha fet gran i crec que des del Districte de Nou Barris i l’Ajuntament de Barcelona no s’ha actuat de la millor manera. No és la idea d’aquest article culpar al govern de Nou Barris de la situació, això seria oportunista i poc rigorós, però no és menys cert que, sense saber si per falta de ganes o bé per deixadesa pensant que això se solucionaria sol, el problema s’ha deixat enquistar i en determinats casos agreujar.
En primer lloc, creiem que s’ha actuat tard i hem perdut temps per activar mesures relacionades amb la xarxa antirumors o algun procés de mediació preventiu. És cert que l’espai compleix normativa i es disposa de l’autorització dels serveis tècnics del Districte, per tant, l’Administració sabia amb temps la intenció d’obrir aquest centre. Creiem que hagués estat important actuar quan aquest conflicte era embrionari i el conflicte estava més localitzat i no hagués donat temps a què s’apropés segons qui.
I un segon error: un cop esclatat el conflicte, és insinuar, per persones i col·lectius propers al govern, que l’extrema dreta monopolitza la queixa; aspecte que no s’aproxima a la realitat. Què hi ha gent d’extrema dreta aprofitant-se del conflicte? Sí i plegats hem de plantar cara. Els veïns del carrer Japó que protesten són d’extrema dreta? No. De fet el 40% dels votants d’aquesta secció censal, el passat 2015, ho van fer al partit de l’Ada Colau.
Per tant, és contraproduent per la resolució d’aquest conflicte si associem les protestes amb l’estigmatització de tot un carrer i penso que la millor acció implica fer pedagogia, escoltar, i parlar amb els veïns.
I als partidaris de Julius Evola i la seva rebel·lió contra el món modern juntament amb els feixistes hereus del CEDADE (Cercle espanyol d’amics d’Europa) i la resta de plataformes xenòfobes arribades a Nou Barris aïllem-los, demostrem la realitat: que estan sols i que no tenen cap protagonisme.
Article mensual del Conseller municipal i Portaveu demòcrata al Districte de Nou Barris.
Projecte Barcelona 2019 