El Grup Demòcrata impulsa la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar la retirada de la Superilla del Poblenou, tal com han reclamat els veïns

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla

Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla 

 

El Grup Municipal Demòcrata ha impulsat avui la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar retirar la Superilla del Poblenou com han reclamat els veïns i veïnes.  Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP, Genís Boadella, M. Eugenia Angulo i Manuel Gallardo, respectivament, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari de Sant Martí que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla i continuar amb la constricció d’habitatges i dignificació dels entorns previstos.

 

El passat dilluns, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou van fer els veïns del barri, i en què un 87% dels participants van votar en contra, el portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, va anunciar que el seu grup promouria la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per reclamar la seva retirada.

 

La Superilla del Poblenou es va implantar el setembre de 2016 i des de llavors s’han succeït debats tant a Plenaris i Comissions Municipals, Plenaris i Consells de barri de Districte que han mostrat la manca de consens polític, però això no ha suposat una aturada en el dispendi en micro intervencions per tal de buscar un acord amb els veïns que no s’ha assolit. La controvèrsia que ha generat la implantació de la Superilla, i que ha evidenciat també la falta de consens veïnal, ha posat en qüestió el model de Superilla a nivell de Ciutat.

 

A parer del Grup Municipal Demòcrata, la creació d’un Grup de treball no ha sabut abordar de manera global i consensuada la problemàtica esdevinguda per la implantació de la Superilla; i el govern d’Ada Colau ha mostrat la seva incapacitat per implementar i gestionar el model de superilles. Per aquests motius, el Grup Municipal Demòcrata al districte de Sant Martí, juntament amb altres grups municipals, com els de C’s i PP, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari extraordinari de Sant Martí per debatre la següent proposició:

 

Al Consell Municipal del Districte de Sant Martí acorda:

 

–          Que el govern municipal respecti i doni compliment al resultat de la consulta retirant les intervencions realitzades.

–          Que el govern municipal continuï impulsant els projectes de dignificació de l’entorn amb la construcció dels habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, les urbanitzacions de les places de Dolors Piera, Isabel Vila i Tísner entre altres actuacions.

–          Que el govern municipal treballi buscant l’acord amb les diverses parts implicades en la implantació de futures superilles al districte.

 

 

 

Barcelona, 2 de juny de 2017

 

Èxit apustuflant del diari El Run Run!, el diari que l’ajuntament no vol que llegeixis

Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda!

 

Èxit apustuflant del diari El Run Run!, el diari que l’ajuntament no vol que llegeixis.

Us n’explico la història.

Un dijous al matí. Un dijous aparentment anodí. De finals de maig. D’aquells que la calor es fa present només llevar-se però que mentalment es fa agradable per la proximitat del cap de setmana.

Però aquest serà un matí amb despertadors programats més d’hora de l’habitual per fer aixecar voluntaris entusiastes. Aquest serà un dia diferent!

Maleters de cotxes plens, carretons de la compra, motxilles grosses, tot a punt per situar-nos, com formiguetes, a les parades de metro escollides i pensades estratègicament per ser més protagonistes que un dia normal.

A dos quarts de vuit en punt el primer exemplar en una persona que entrava al metro per anar a treballar. “Bon dia!”

Els diaris comencen a circular, la gent en vol un, i un altre, i un altre, i un per la companya de feina, ens els treuen de les mans. Les xarxes socials en van plenes. Qui no l’ha vist el busca desesperadament. “En vull un!”

En menys d’ una hora i mitja repartim 50.000 exemplars. Tots. Hem fet curt.

Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda! I que hi som i hi serem per dir les veritats del que passa a la nostra ciutat. Perquè el que ha fet aquest diari és precisament fer un balanç del desgovern de la nostra ciutat.

I que ningú pateixi: l’alternativa, el discurs i el model també hi són. Però cada cosa té el seu moment.

Carta quinzenal de Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora a l’Ajuntament de Barcelona

 

 

 

La Superilla del Poblenou com a concepte.

Article del regidor Jordi Martí publicat a l’E-notícies el 30 de maig del 2017.

Molts veïns del barri del Poblenou es van constituir mesos enrere com a Plataforma d’Afectats per la Superilla P9, per lluitar contra el projecte de superilla que el govern d’Ada Colau ha imposat entre els carrers Badajoz, Llacuna, Tànger i Pallars. Un projecte executat sense diàleg previ ni consens veïnal, punta de llança del mal anomenat urbanisme tàctic, que ha perjudicat greument les empreses i els comerços de la zona, i que ha prostituït i malmès definitivament la idea i el model de superilla treballat amb rigor per anteriors governs municipals.

Durant tres diumenges consecutius la bona gent de la Plataforma d’Afectats per la Superilla P9 s’ha mobilitzat i s’ha organitzat per promoure una consulta popular. Una consulta que no solament s’ha guanyat el menyspreu del govern d’Ada Colau, sinó que a més ha hagut de remar contra el boicot de les franquícies locals dels comuns, convenientment ajudats políticament i subvencionats econòmicament pel govern municipal més sectari que mai hagi patit Barcelona. Una mobilització que ha arribat després de mesos d’intents per fer veure que les presumptes millores que havia d’aportar la superilla no són tals millores, ans al contrari: més contaminació i col·lapse circulatori als carrers adjacents, més dificultats per accedir al transport públic, més dificultats per accedir a les empreses i comerços de la zona, més desertificació d’uns espais condemnats al ‘botellot’ i a l’incivisme, més diners públics malbaratats, etc.

I la bona feina dels veïns ha tingut recompensa: una participació del 26% dels potencials votants, un 87% de vots contraris a la superilla i un 13% de vots favorables. Estem doncs davant d’una triple victòria social i política de la gent i dels partits que des del primer moment vam creure que estàvem davant d’un nyap com pocs ha viscut Barcelona en gairebé quatre dècades de democràcia municipal. La victòria de la lliure iniciativa de la gent que se sent abandonada i humiliada per un govern d’encegats per una ideologia caduca i conservadora; la victòria de la democràcia local en forma d’una consulta ciutadana que s’ha hagut d’impulsar per la incompareixença del govern dels comuns, i una victòria per una majoria democràtica i demolidora que deixa el govern municipal en evidència. Una força política que es va presentar ara fa dos anys davant dels barcelonins com a aliada de la participació i de les lluites veïnals, ha esdevingut una rèmora i un frau de dimensions colossals.

Tots els partits de l’oposició, excepte els de sempre, hem exigit al govern que escolti els veïns, que actuï coherentment amb els resultats de la consulta i abandoni el projecte de la superilla del Poblenou. Estem convençuts però que BcnenComú continuarà amb aquest projecte ruïnós i sense sentit. La seva prepotència i el seu sectarisme no tenen límits. Si es confirma aquest pronòstic, el 2019 haurem de donar compliment a la voluntat majoritària dels veïns del Poblenou.

El Grup Demòcrata impulsa la reclamació a l’Estat de la construcció de la Biblioteca Provincial i un augment de l’aportació a l’ATM

Les esmenes parcials del Partit Demòcrata al projecte de Pressupost General de l’Estat pel 2017 en benefici de Barcelona es concentren en els eixos del transport i mobilitat, cultura, i recerca i innovació

 

Les esmenes parcials del Partit Demòcrata al projecte de Pressupost General de l’Estat pel 2017 en benefici de Barcelona es concentren en els eixos del transport i mobilitat, cultura, i recerca i innovació

 

El Grup Municipal Demòcrata ha impulsat la reclamació al govern de l’Estat de la construcció de la Biblioteca Provincial i un augment en 20 M€ de l’aportació a l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). Aquestes són dues de les principals esmenes parcials que els diputats del Partit Demòcrata han presentat al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) pel 2017, que en benefici de la ciutat de Barcelona i el seu entorn, es concentren en tres eixos: transport i mobilitat, cultura, i recerca i innovació.

 

Després del debat de totalitat que el Govern del PP va superar amb els vots de C’s i PNB, els diputats del Partit Demòcrata al Congrés van registrar més de 800 esmenes parcials al Projecte de PGE’2017 amb l’objectiu de corregir-los seguint 4 grans objectius: aconseguir més inversions per a Catalunya; millorar el finançament de la Generalitat; impulsar una altra política econòmica i laboral; i assolir uns pressupostos més socials. Avui s’obre el debat i aprovació definitiva al Ple del Congrés dels Diputats del Pressupost de l’Estat pel 2017.

 

El Grup Municipal Demòcrata que presideix Xavier Trias ha estat especialment actiu i ha col·laborat estretament amb el grup de diputats del Partit Demòcrata al Congrés i el Senat en l’elaboració d’un conjunt d’esmenes que tenen com a eix central els interessos de la ciutat de Barcelona i els seus entorns. Les esmenes dedicades a la capital catalana s’ha concentrat en donar resposta a tres eixos que es consideren prioritaris.

 

Així, i en l’eix de la Cultura, el Partit Demòcrata ha reclamat 38 M€ per fer realitat la Biblioteca Provincial de Barcelona, una llarguíssima reivindicació de la ciutat que no s’ha acabat de fer realitat mai. En una esmena, també reclama 25 M€ per compensar i intentar que els grans equipaments culturals de Barcelona deixin de rebre el tracte discriminatori a nivell d’aportacions de l’Estat respecte els grans equipaments culturals de Madrid. Les esmenes del PDeCAT també demanen 2 M€ a favor del Consorci del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC); i 1,8 M€ per finançar el Gran Teatre del Liceu.

 

Pel que fa a l’eix del Transport i Mobilitat, el Grup Demòcrata està compromès en aconseguir un increment gradual de l’aportació de l’administració general de l’Estat a l’Autoritat del Transport Metropolità  (ATM), amb l’objectiu que els transport a l’àrea de Barcelona recuperi en 5 anys l’aportació estatal del 2010, i que va ser de 200 M€. L’increment anual des del 2017 i fins el 2021 haurien de ser 20 M€ cada exercici; i aquest és l’import que figura en l’esmena presentada als PGE.

 

Les esmenes del Partit Demòcrata en relació a Barcelona també reclamen 32 M€ per a impulsar les obres dels accessos viaris al Port de Barcelona des de la Ronda Litoral, i fins a 50 M€ per ampliar la Ronda Litoral amb l’objectiu de transformar aquesta via a l’alçada del Morrot i adaptar-la a un teixit més urbà de connexió del barri de la Zona Franca amb el Port. En les seves esmenes el Partit Demòcrata reclama també 7 M€ per a les obres de l’estació de tren de Sant Andreu Comtal. En l’àmbit ferroviari, i en projectes que tenen una incidència que supera els límits de la ciutat i la seva àrea metropolitana, les esmenes del PDeCAT reclamen fins a 197 M€ per a millorar el servei de Rodalies; i fins a 188 M€ en la construcció de l’estació de la Sagrera.

 

I en l’eix de la Recerca i Innovació, destaquen les esmenes del Partit Demòcrata que demanen 10 M€ per garantir que es completa la restauració patrimonial del recinte històric de l’Hospital de Sant Pau; i fins a 8 M€ per a finançar diferents institucions de recerca que tenen la seva activitat a Barcelona, com L’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), o el Parc Científic, entre d’altres.

 

Finalment, també ha estat una prioritat pel Grup Demòcrata la demanda de rebaixar l’IVA dels serveis funeraris (del 21% al 10%), en la línia de defensa de mesures per abaratir el cost dels serveis funeraris a Barcelona sense necessitat de crear un operador públic.

 

Barcelona, 30 de maig de 2017

 

Jordi Martí trasllada al Govern Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre patrimoni modernista de la ciutat

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat.

El regidor del Grup Municipal Demòcrata reclama a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona

 

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat. Jordi Martí ha reclamat a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona.

 

Al número 240 de la Via Augusta, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’aixeca la casa que es coneix com a “Vil·la Mayfair”, una finca que inclou uns jardins i una torre modernista projectada per l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1893. Segons recull la fitxa de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona es tracta d’un “edifici que queda com a element testimonial d’habitatge unifamiliar de caràcter senyorial com els que havien existit a la zona. És un edifici modernista que conserva bona part de la decoració original. Cal remarcar la seva situació enlairada respecte al jardí”. Té un nivell de protecció patrimonial  “C: bé d’interès urbanístic”, i davant de qualsevol intervenció caldrà garantir “el manteniment del volum original; la conservació i restauració de les façanes, amb la composició arquitectònica, els materials i el cromatisme; qualsevol intervenció tendirà a la seva recuperació formal; a l’interior es mantindran i restauraran aquells espais nobles amb elements decoratius originals; manteniment del jardí que l’envolta”.

 

Fa uns mesos, la finca ha canviat de propietari, i es troba en ple procés de rehabilitació. Aquest matí, una gran excavadora ha iniciat els treballs de rehabilitació de l’entrada principal, i ha arramblat amb tot, escales inicials, porta i tanca perimetral, escalinata senyorial i part dels jardins, com es pot constatar en les següents fotografies.

image006image008

El regidor Jordi Martí ha explicat que “les imatges de l’actuació de l’excavadora són d’impacte”; i per aquest motiu “com a Grup Municipal Demòcrata hem traslladat la nostra preocupació al Govern municipal i, en concret, al regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà, i també regidor executiu de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, per l’actuació sobre unes de les finques modernistes més característiques de la ciutat. Reclamen que facin un seguiment exhaustiu i al dia de les obres de rehabilitació i les actuacions que es fan tant al jardins com a l’edifici, per evitar que es pugui malmetre de manera irreversible qualsevol part del patrimoni modernista de la ciutat de Barcelona”. “Volem creure  que es tracta d’una intervenció amb llicència municipal, que contempla la total reposició dels elements enderrocats fins ara i que estiguin catalogats”, ha dit Martí.

 

 

 

 

Barcelona, 29 de maig de 2017

 

Diàleg al carrer Japó

Des del 28 de març part del carrer Japó del districte Nou Barris acomiada el dia a cop de cassola. Fa dos mesos que les protestes i els sons de cassoles i megàfons continuen, sense treva, dia rere dia.

Què ha motivat aquestes protestes? Doncs la intenció d’instal·lar d’un centre de culte musulmà a un local del mateix carrer que, segons els veïns i veïnes que protesten, això provocarà aglomeracions a les estretes voreres del carrer, en definitiva: que no és un espai adequat per albergar aquest tipus d’activitats (tot i que al mateix carrer hi ha un centre evangèlic i una acadèmia d’idiomes).

El passat 8 de maig es va celebrar una tensa i, fins i tot, desagradable Audiència Pública de Nou Barris: posicions enfrontades entre partidaris i contraris a l’obertura d’aquest establiment religiós amb moments de forta discussió entre les parts i amb l’intent de mediació, no sempre exitosa, del President del Consell i les entitats del barri.

Però, qui són els que volen obrir aquest centre de culte? Doncs, els mateixos veïns i veïnes de Nou Barris que practiquen aquesta fe i que fins ara han estat fent ús de diversos espais d’entitats del districte sense que les molèsties, sorolls, aglomeracions i relacions amb l’entorn hagin estat un problema.

Crec, que els que som partidaris de la llibertat de culte i que creiem que la multiculturalitat és una font de creixement personal i comunitari cometríem un greu error en titllar als veïns que protesten del carrer Japó com xenòfobs, autoritaris o feixistes. Aquests veïns mostren unes pors (aglomeracions, poc espai, sorolls o pors als possibles extrems d’una religió) i les canalitzen mitjançant les descrites protestes; feina nostra és no criminalitzar les pors, fer pedagogia i revertir el concepte d’alguns veïns respecte a l’oratori en qüestió i diferenciar qui té por i qui l’aprofita per generar odi i enfrontaments entre veïns. Aquí tenim la clau del problema.

La deriva preocupant dels fets inicials ve motivada per un únic fet: l’apropament de partits d’extrema dreta com Plataforma per Catalunya (PxC), Generació Identitària o Democràcia Nacional i com les legítimes pors, que prèviament esmentava, esdevenien un greu cop per la convivència a Nou Barris. Les cassoles i el megàfon ja no els tenien els veïns sinó gent amb interessos diferents que volien aprofitar aquesta nova ubicació del centre de culte per “vendre” un discurs autoritari i, que amb orgull diem, que la història ens ha demostrat que la gent de Nou Barris mai l’ha “comprat”. I aquí tots tenim l’obligació de reconèixer i posar en valor la feina del teixit social i comunitari el qual disposem a Nou Barris i ara tornen a demostrar que els necessitem.

Però el conflicte existeix, el problema s’ha fet gran i crec que des del Districte de Nou Barris i l’Ajuntament de Barcelona no s’ha actuat de la millor manera. No és la idea d’aquest article culpar al govern de Nou Barris de la situació, això seria oportunista i poc rigorós, però no és menys cert que, sense saber si per falta de ganes o bé per deixadesa pensant que això se solucionaria sol, el problema s’ha deixat enquistar i en determinats casos agreujar.

En primer lloc, creiem que s’ha actuat tard i hem perdut temps per activar mesures relacionades amb la xarxa antirumors o algun procés de mediació preventiu. És cert que l’espai compleix normativa i es disposa de l’autorització dels serveis tècnics del Districte, per tant, l’Administració sabia amb temps la intenció d’obrir aquest centre. Creiem que hagués estat important actuar quan aquest conflicte era embrionari i el conflicte estava més localitzat i no hagués donat temps a què s’apropés segons qui.

I un segon error: un cop esclatat el conflicte, és insinuar, per persones i col·lectius propers al govern, que l’extrema dreta monopolitza la queixa; aspecte que no s’aproxima a la realitat. Què hi ha gent d’extrema dreta aprofitant-se del conflicte? Sí i plegats hem de plantar cara. Els veïns del carrer Japó que protesten són d’extrema dreta? No. De fet el 40% dels votants d’aquesta secció censal, el passat 2015,  ho van fer al partit de l’Ada Colau.

Per tant, és contraproduent per la resolució d’aquest conflicte si associem les protestes amb l’estigmatització de tot un carrer i penso que la millor acció implica fer pedagogia, escoltar, i parlar amb els veïns.

I als partidaris de Julius Evola i la seva rebel·lió contra el món modern juntament amb els feixistes hereus del CEDADE (Cercle espanyol d’amics d’Europa) i la resta de plataformes xenòfobes arribades a Nou Barris aïllem-los, demostrem la realitat: que estan sols i que no tenen cap protagonisme.

Article mensual del Conseller municipal i Portaveu demòcrata al Districte de Nou Barris.

Forn: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”

Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”.

El Grup Municipal Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular sobre aquest projecte i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Ple extraordinari del districte de Sant Martí, “perquè els partits polítics es mullin”

 

Jordi Martí demana la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix

 

El Portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha preguntat avui amb vehemència: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”. El Grup Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou han fet els veïns del barri, i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí que reclamarà la seva retirada, “perquè els partits polítics es mullin”. El regidor d’Urbanisme del Grup Demòcrata, Jordi Martí, ha demanat la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix.

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, i el regidor Jordi Martí, han valorat aquest mati la consulta popular sobre la Superilla del Poblenou. Ahir diumenge va finalitzar la consulta popular organitzada pels veïns del Poblenou sobre la Superilla. Durant tres diumenges, els veïns ha pogut participar per expressar la seva opinió al voltant d’aquesta projecte. Els resultats han estat aclaparadors: 1.517 vots en contra i 218 a favor (87% no, 13% si).

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata ha valorat positivament la consulta popular, especialment en les circumstàncies en les que s’ha produït, sense suport  de l’Ajuntament. Tot i això, hi ha hagut un 26% de participació, que ha posat en “entredit les declaracions que es fan des de l’Ajuntament recolzant les consultes,  però una altra cosa és la realitat”. Per a Forn, l’Ajuntament “només vol consultes sobre allò que li agrada”.

 

Joaquim Forn ha destacat que un 87% dels votants han dit que no, “els veïns no volen la Superilla tal i com l’ha plantejat l’Ajuntament”. El regidor ha recordat que, de manera reiterada, s’ha demanat la retirada del projecte, però el govern no ho ha volgut fer. “Què més ha de passar per què el govern escolti, rectifiqui i retiri el projecte? Un 87% dels veïns ha dit que no i els partits hem expressat temors i inconveniència del projecte, no entenem que el govern no rectifiqui”. Forn ha anunciat que el seu grup promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per votar la retirada de la Superilla del Poblenou: “és el moment i l’àmbit perquè els partits polítics es mullin”.

 

Per la seva part, el regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, ha destacat el valor de la iniciativa i ha felicitat els veïns que van constituir la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou, “que ha fet allò que no ha fet l’Ajuntament”. Martí ha explicat que la Plataforma seguirà treballant en xarxa a la ciutat amb altres barris preocupats pel plantejament de l’Ajuntament de tirar endavant més Superilles, com la del Poblenou.

 

Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”. Per al regidor Martí, ja no parlem d’un “pla pilot, un projecte d’urbanisme tàctic, és un problema estable”, i ha afegit que els percentatges de la consulta, 87% no i 13% pel sí,  “són “demolidors”.

 

Jordi Martí ha lamentat que la prova pilot, tal i com l’ha aplicat l’executiu municipal, “ha pervertit el concepte de Superilla”, i també el procés de participació, “que s’ha convertit en procés voluntarista en no tenir suport del l’ajuntament”; i ha servit per malgastar recursos públics (en la 1a fase, més de 400.000 € en pintura i testos). Martí ha destacat una altra conseqüència de l’aplicació de la Superilla del Poblenou: la divisió del govern respecte el programa de Superilles; en aquest sentit, ha recordat que el regidor d’Arquitectura i Patrimoni, Daniel Mòdol, es declarava no favorable al projecte de Superilles, tal i com s’està tirant endavant el seu propi govern. “Tenim dos governs, volem saber quina pauta tirarà endavant? La que defensa la tinent d’alcaldia Janet Sanz o la que defensa Daniel Mòdol?”, s’ha preguntat.

 

Martí ha insistit en que cal aturar i reflexionar, i ha demanat la retirada de les actuacions previstes en l’àmbit Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix

 

 

 

Barcelona, 29 maig de 2017

Volem que s’investigui, però que s’investigui tot!

 

Denunciem la falta d’honestedat de jaume Asens!