La vaga de metro continua i el govern Colau no fa res per aturar-la

Recasens reclama al Govern de Barcelona en Comú i el PSC un compromís per evitar que l’augment del cadastre afecti amb desmesura les classes mitjanes de Barcelona

El Grup Municipal Demòcrata alerta que el fort increment del cadastre que ha acceptat Colau farà pujar encara més els lloguers de pisos

 

La portaveu adjunta del Grup Demòcrata reclama mesures fiscals alternatives per evitar l’impacte en l’IBI i la plusvàlua de l’increment en més d’un 23% del valor cadastral dels habitatges, ja que la revisió a la baixa només afectarà propietaris d’aparcaments, indústria

 

El Grup Municipal Demòcrata ha alertat avui que el fort increment del cadastre que ha acceptat l’alcaldessa Ada Colau farà pujar encara més els lloguers de pisos a Barcelona. La portaveu adjunta del Grup, Sònia Recasens, ha reclamat al Govern d’Ada Colau un compromís ferm per evitar que el fort augment del cadastre afecti amb desmesura les classes mitjanes de la capital catalana. Recasens ha reclamat mesures fiscals alternatives per evitar l’impacte en l’IBI i la plusvàlua de l’increment en més d’un 23% del valor cadastral dels habitatges, ja que la revisió a la baixa només afectarà a propietaris d’aparcaments i la indústria.

 

El Govern municipal ha fet públic avui la nova Ponència de Valors Cadastrals de la ciutat de Barcelona fruit de la revisió sol•licitada per l’Ajuntament per substituir els vigents des de l’any 2002. El resultat ha estat un fort increment del valor cadastral de les propietats immobiliàries, d’una mitjana global del 19 %, però que en el cas dels immobles d’ús residencial, els habitatges, que són els més nombrosos a la ciutat (més de 675.000), els impactarà un augment mitjà del 23%. També l’ús cultural tindrà un fort increment dels valors cadastrals d’un 33%; els usos comercials en un 17% i les oficines en un 5%. Per contra, disminueix el valor mitjà dels aparcaments en un 10% i l’industrial en un 36%.

 

Avui en un nou exercici preocupant de manca de transparència i voluntat manifesta de tergiversar la realitat, el Govern municipal no ha mostrat l’autèntic mapa que havia de fer públic, que és l’impacte real dels nous valors cadastrals a la ciutat i que són la base de molts impostos. Avui el Govern s’ha volgut centrar en la mesura que de forma aïllada, sense consens i de forma puntual ha pres, que és la congelació dels rebuts de l’IBI per l’any 2018 i només pels habitatges amb un valor inferior als 300.000 euros. Ens preocupa i molt què passarà amb les activitats econòmiques, les oficines, els comerços, més enllà del rebut de l’any en que els nous valors entraran en vigor. Com pensa el Govern atenuar l’increment del 19% dels valors durant els anys de vigència de la nova ponència? Pensen mantenir els topalls, avui situats al 10% i al 20% pels usos que no són l’habitatge? Pensen modificar a l’alça o a la baixa el tipus impositiu de l’IBI? Com pensen aplicar la sentència de la plusvàlua, quan hi ha decrement de valor, ara amb els nous valors cadastrals?

 

Tenint en compte la incapacitat del Govern i el que ha succeït les darreres aprovacions de les Ordenances Fiscals, el que avui ens ha generat el Govern, davant la nova ponència de valors cadastrals, és una gran incertesa, temor i inseguretat pel futur ben proper, ja que a més ho fa prenen decisions unilaterals, sense cap consens previ amb cap grup de la oposició i sense mostrar el veritable model de política fiscal que te Barcelona en Comú i el PSC. De fet, constatem que no en tenen cap i això, davant d’una bombolla cadastral, ens genera la màxima preocupació i incertesa”.

 

Recasens ha explicat també que l’augment dels valors cadastrals no només impacta en l’IBI, sinó que té una repercussió directa en altres impostos, com són la plusvàlua sobre la transmissió patrimonial, que també recapta l’Ajuntament, i que ara augmentarà de forma considerable, la seva afectació en casos de “minusvàlua”, en l’IRPF, ja que el rendiment de la propietat immobiliària es calcula a partir del valor cadastral; l’impost de patrimoni o l’impost de successions. A parer de la portaveu adjunta del Grup Demòcrata, “tots aquests increments tindran un fort impacte en el preu dels pisos i, també en el preu dels lloguers de pisos. Davant d’això, què pensa fer el Govern Colau?; es quedarà mirant?”.

 

“Des del Grup Demòcrata exigim més garanties, i mesures fiscals alternatives per evitar l’impacte en l’IBI i la plusvàlua de l’increment dels valors cadastrals. Cal reaccionar per evitar aquesta greu afectació a les economies de les classes mitjanes de la ciutat”, ha dit Sònia Recasens.

 

 

 

 

Barcelona, 8 de juny de 2017

El Grup Municipal Demòcrata demana al govern d’Ada Colau que gestioni el turisme i deixi de criminalitzar un sector fonamental per la ciutat

A la comissió extraordinària d’Economia i Hisenda, que ha reprovat la política turística del govern municipal, Recasens ha criticat que “qui avui governa va atiar i ho continua fent, el foc de la turismefòbia”

 

El Grup Municipal Demòcrata ha reclamat aquesta tarda al govern que encapçala Ada Colau que gestioni el turisme i deixi de criminalitzar un sector fonamental per la ciutat. A la comissió extraordinària d’Economia i Hisenda, que ha reprovat la política turística del govern municipal, Recasens ha criticat que “qui avui governa va atiar, i ho continua fent, el foc de la turismefòbia”.

 

La comissió d’Economia i Hisenda del mes de maig no es va celebrar  quan tots els grups de l’oposició, excepte la CUP, es van aixecar i abandonar la sala en senyal de protesta per l’actitud del govern municipal i del seu tinent d’alcalde, que va preferir assistir a Madrid a una trobada d’alcaldes i regidors pròxims a Podemos, que atendre les seves obligacions com a membre del govern.

 

En aquella sessió el Grup Municipal Demòcrata havia presentat una proposició per condemnar els fets violents ocorreguts el dia 5 de maig al barri del Poblenou després de la manifestació promoguda pel grup denominat “Ens plantem” que van derivar en fets vandàlics contra diferents establiments hotelers i per aturar el discurs, per part del Govern, de criminalització del sector turístic, entre altres punts. En no celebrar-se la comissió la iniciativa no es va poder debatre. Dies després, el Grup Municipal Demòcrata, C’s i el PP han forçat la celebració d’una sessió extraordinària de la comissió per debatre una proposició, en la mateixa línia que la presentada pel Grup Municipal Demòcrata a la comissió de mes de maig, i pactada també amb el grup d’ERC, que acorda:

 

  1. Condemnar les agressions, actes vandàlics i assetjament contra els allotjaments turístics de Barcelona ocorreguts durant el mes de maig.
  2. Aturar el discurs per part del Govern municipal de criminalització del sector turístic a la ciutat de Barcelona, tant pel que fa als sector directes com indirectes que el conformen.
  3. Iniciar de forma immediata mesures específiques i concretes per tal de millorar la governança del turisme, la lluita contra l’activitat il•legal i la promoció d’un turisme de qualitat i sostenible, que garanteixi la qualitat laboral i convivència de l’activitat turística amb la vida de les persones residents, així com les mesures que siguin necessàries per no malmetre la promoció i projecció de Barcelona.
  4. Fer arribar aquesta proposició de condemna i rebuig a tots els establiments que han estat víctimes d’aquestes accions, així com els agents econòmics i socials que pertanyen al Comitè Executiu de Turisme de Barcelona.

 

En la seva intervenció, la portaveu adjunta ha assenyalat que el turisme és avui una preocupació pels barcelonins, tal i com es recull en el Baròmetre Municipal, i això és “fruit de que en campanya, qui avui governa, va atiar el foc de la turismefòbia”. Per a Recasens és obvi que cal gestionar el turisme perquè hi ha zones de la ciutat que viuen fortament la seva pressió, però també ha demanat reconèixer que té efectes positius, com que a la ciutat i només pel sector del comerç, el turisme representa 49.000 llocs de treball i té un impacte econòmic a la ciutat de 3.900M€.

 

Recasens ha acusat al Govern d’amagar la seva incapacitat d’acció municipal, que ha provocat una nova bombolla immobiliària, una nova bombolla en el mercat dels pisos de lloguer, l’increment dels preus de les llicències i d’un increment desbocat del nombre de pisos turístics il•legals; i de culpabilitzar de tots aquests fenòmens al sector turístic. “Tots aquests efectes turismofòbics seran de no retorn” ha dit la regidora que ha afegit que “el posicionament internacional de la ciutat va costar molt en el seu moment i avui les ciutats competidores estan amatents i a la espera de com Barcelona perd posicions en matèria turística”. Per a la portaveu adjunta el govern “se sent més còmode darrera la pancarta i amb discursos sobre el decreixement econòmic, les moratòries, paralitzacions d’obra pública, que no pas en la gestió dels fluxos turístics i el seu impacte sobre el territori. Amb tot això el que estan provocant és que determinades protestes acabin en conflicte i actes vandàlics que cal condemnar de forma rotunda, sense fissures i sense embuts. Mostrar Barcelona com una ciutat que odia els turistes, la judicialització a l’entorn del PEUAT… tot això ens tornarà com un bumerang. Ara que tant es parla de postveritats, pensin que alimentar certs discursos, com que Barcelona no vol turistes, pot acabar esdevenint veritat” i ha advertit que “les ciutats competidores estan preparades per actuar. I això ens preocupa i molt”.

 

Recasens ha lamentat l’actitud feble del PSC que avui amb el seu vot en contra a la proposició, s’ha alineat amb el discurs de Barcelona en Comú i la CUP i ha demanat al govern  “coratge i valentia; que modifiqui el PEUAT; que aplani la judicialització; que planifiqui sense criminalitzar i pacifiqui conflictes. Avui tornem a reprovar el govern en matèria de turisme. Es tracta de gestionar un èxit i vostès ho estan convertint en la confrontació d’un fracàs”.

 

 

 

 

Barcelona, 8 de juny de 2017

Sant Martí ha dit no a la Superilla

 

Forn: “El que es desprèn de la campanya ‘El canvi en fets’ de Colau és que estem davant d’un govern sense idees, sense projecte de ciutat i sense ambició”

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata destaca que el 50% de les 120 actuacions que el govern d’Ada Colau destaca dels seus dos anys de mandat són projectes iniciats o projectats pel govern de Xavier Trias

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha afirmat aquest matí que “el que es desprèn de la campanya ‘El canvi en fets’ d’Ada Colau és que estem davant d’un govern sense idees, sense projecte de ciutat i sense ambició”. Joaquim Forn ha destacat que el 50% de les 120 actuacions que el govern d’Ada Colau destaca dels seus dos anys de mandat són projectes iniciats o projectats pel govern de l’alcalde Xavier Trias.

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha valorat aquest matí el mapa “El canvi en fets” que aquest matí ha repartit BComú i que recull actuacions fetes pel govern que encapçala Ada Colau en dos anys de mandat. A parer de Joaquim Forn, aquesta campanya està feta “des de la reacció i a corre-cuita”, per donar resposta al primer número d’“El Run Run! El diari que l’Ajuntament no vol que llegeixis”, distribuït fa una setmana pel Grup Municipal Demòcrata i el Partit Demòcrata a Barcelona. “El que es desprèn d’aquesta campanya és que estem davant d’un govern sense idees, sense projectes de ciutat i sense ambició, i que viu d’inèrcia, aprofitant projectes i aturant-ne altres”.

 

El portaveu ha explicat que el seu grup ha analitzat les 124 accions que recull el mapa i ha destacat que, d’aquestes, fins a 60 són projectes iniciats o projectats pel govern de Xavier Trias. Com exemples ha citat la plaça Duran i Reynals, l’edifici de Transformadors, el mercat del Bon Pastor, Vil·la Urània, el dipòsit del rei Martí, Coopolis o els habitatges per a gent gran al solar de l’antiga Clínica Quiron. En aquest darrer punt, Forn ha destacat que “el solar està tal i com el vam deixar, el vam comprar, enderrocar l’edifici i deixar els diners per fer els habitatges, però dos anys després no han fet res de res”.

 

Joaquim Forn ha qualificat les 64 actuacions restants que el govern ressalta en aquest mapa, de “baixa qualitat i insignificants”, ja que destaca com objectius assolits un estudi de geotècnia per instal·lar escales mecàniques, o el canvi de la Plaça Llucmajor, entre d’altres.

 

El govern, ha prosseguit Forn, destaca també la implantació de la Superilla: “quan tenen una gran idea no agrada als veïns, que organitzen una consulta, que l’Ajuntament vol fer, i el resultat és aclaparador en contra”. I ha criticat la manca de visió global de ciutat: “quan es governa es fa per tothom i no en funció dels resultats electorals”, ha assenyalat Forn, que en aquest sentit ha criticat que el govern oblidi districtes com Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Les Corts perquè no els són prioritaris.

 

Com ha explicat Forn, quan una empresa fa balanç “parla d’actius i de passius”, i ha afegit que “en aquest balanç trobem a faltar que no parlin dels passius, com el ‘top manta’, la situació de la Guardia Urbana, l’augment de les queixes veïnals i l’augment dels furts, o el dels preus dels lloguers, o dels desnonaments (3.000 a l’any)”.

 

En l’apartat d’absències, el portaveu del Grup Demòcrata ha destacat també que entre tantes icones “n’hem trobat faltar una: una urna, la de la participació i del recolzament al referèndum, especialment en el moment en que estem, a punt de conèixer pregunta i data”. “El govern d’Ada Colau ens té acostumats a moltes declaracions, molts panegírics sobre la participació, però del compromís amb el referèndum res de res, i encara no s’ha fet la consulta per l’adhesió de Barcelona a l’AMI promesa per l’alcaldessa”, ha dit. Per tot això, Forn ha afirmat que “estem davant una campanya incomplerta, que no explica mancances i sense reptes de futur. Suspenem, un cop més, al govern d’Ada Colau”.

 

 

Barcelona, 7 de juny de 2017

Fandos denuncia que iniciar la cobertura de la Ronda de Dalt sense seguir el projecte pactat amb els veïns confirma que el Govern Colau no creu en la participació

B-20_Vall_d_Hebron_Barcelona_-_2007-02-26_-_JT_Curses.jpgEl Grup Municipal Demòcrata critica l’aposta de l’executiu municipal d’avançar en l’obra a pedaços i alerta que impulsar intervencions parcials pot hipotecar la viabilitat del projecte de cobertura total de la Ronda

 

La regidora adscrita a Horta-Guinardó del Grup Municipal Demòcrata, Maite Fandos, ha denunciat avui que iniciar la cobertura de la Ronda de Dalt sense seguir el projecte pactat amb els veïns confirma que el Govern d’Ada Colau no creu en la participació. Maite Fandos ha criticat l’aposta de l’executiu municipal d’avançar en l’obra a pedaços i ha alertat que impulsar intervencions parcials pot hipotecar la viabilitat del projecte de cobertura total de la Ronda.

 

En conèixer avui a través d’informacions periodístiques que l’Ajuntament iniciarà avui les obres per a la cobertura d’un petit tram de la Ronda de Dalt a l’alçada del Mercat de la Vall d’Hebron, la regidora Maite Fandos ha denunciat que “el fet que comencin les obres sense seguir el projecte pactat i votat pels veïns i veïnes en l’anterior mandat demostra que el Govern Colau no creu en la participació”. Fandos ha exposat que “en cap cas estem davant d’un problema d’imports, de quantitats a invertir aquest any o el proper, sinó del conjunt del projecte que finalment es posa en marxa; i el que avui comença no és el que volien els veïns i veïnes de la Ronda”. La regidora del Grup Demòcrata ha recordat que “els veïns estan disposats a que es pugui pactar els períodes, els trams, però volen que el projecte sigui el de cobertura global que van pactar amb l’Ajuntament de l’Alcalde Xavier Trias; no volen pedaços, volen que es posi en marxa el projecte definitiu; i és que porten massa anys esperant per ara no ser escoltats”.

 

La regidora Fandos ha explicat que aquestes llargues reivindicacions dels veïns van tenir el seu fruit el mandat passat, amb l’Alcalde Xavier Trias, quan es va redactar un estudi de viabilitat pel cobriment de la Ronda de Dalt en el seu pas pels barris de La Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, Vall d’Hebron i Horta. Aquest estudi, ha afegit Fandos, presentava un Pla amb fases i pressupost, i es va redactar després de buscar acords amb entitats, processos participatius i aconseguir consensos. El mandat passat, ha recordat, va acabar amb la licitació dels avantprojectes d’enginyeria i paisatgisme de la cobertura de la Ronda, i també amb la declaració signada per tots els grups municipals en la que “tots ens comprometien al cobriment”.

 

Maite Fandos considera que “apostar per ‘cobertures parcials’, fer intervencions parcials, en petits trams, pot al final hipotecar el projecte de cobertura total de la Ronda de Dalt. Fer intervencions parcials, sense variar rasants, ni traçats, pot impossibilitar en el futur poder realitzar el projecte sencer, que és el que volen els veïns, i el que convé a la ciutat”, ha dit Fandos.  “El Govern Colau parla molt de participació, però els veïns ens han donat una lliçó de participació: la proposta de cobriment de la Ronda va ser el projecte més votat en el procés participatiu del PAM-PAD; però qui parla de participació ha d’escoltar i no tirar pel dret”, ha finalitzat Maite Fandos.

Barcelona, 6 de juny de 2017

 

Jaume Ciurana: “A aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”

Palau_Moxó,_detall

El Grup Municipal Demòcrata critica que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació 

 

El regidor de l’àmbit de Cultura del Grup Municipal Demòcrata, Jaume Ciurana, ha denunciat que al govern que encapçala Ada Colau “no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Jaume Ciurana ha criticat que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, un edifici barroc a Ciutat Vella, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació.

 

Aquests darrers dies s’ha conegut la venda del Palau Moxó, situat a la  plaça de Sant Just. Aquest palau, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), és un magnífic exemple d’arquitectura barroca, ha estat habitat per la mateixa família que el va fer construir i es troba en un bon estat de conservació. La família propietària, després de buidar-lo de mobles que han estat traslladats a Sevilla, l’ha venut. Segons ha transcendit, fins a en dues ocasions els propietaris van fer un oferiment a l’Ajuntament per tal que exercís el dret de tempteig i retracte, però des del consistori es va rebutjar.

 

A parer del regidor Jaume Ciurana, “no s’entén que, si hi va haver un oferiment, per dues vegades, a l’Ajuntament, es rebutgés sense més, sense entrar en negociació” i ha afegit que “encara entenem menys que, sabent de la voluntat dels propietaris de vendre no s’estigués atent als moviments que es podien donar. És un BCIL!”. Ciurana ha lamentat també que es permetés que es buidés l’edifici de mobiliari.

 

Per a Ciurana, el problema de fons és que “a aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Davant aquesta manca d’interès el regidor s’ha preguntat: “Qui prengué la decisió de no comprar? La regidora Gala Pin o la tinent d’alcaldia, Janet Sanz? En quin òrgan es va decidir? Qui va ser del districte? Un funcionari ? Un gerent? Ho va comunicar a urbanisme? Van demanar permís per fer la mudança? El van donar? Hi havia GU present?”.

 

Ciurana ha reclamat al govern d’Ada Colau més informació per escatir en quines condicions es va fer l’oferiment, per dues ocasions, i per conèixer també si es va demanar permís de mudança per fer el trasllat del mobiliari, i si es va concedir qui ho va fer i qui va vigilar.  El regidor ha demanat també informació de quin és el propòsit del nou propietari perquè l’edifici està catalogat i “caldrà estar amatents que la possible reforma que es dugui a terme no malmeti el seu gran valor patrimonial”.

 

 

Barcelona, 6 de juny de 2017

Una reflexió sobre l’estat del Districte de Sant Martí

El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries.

Ara que estem a mig mandat municipal comencen a enfocar-se bé aquelles qüestions que, per bé o per mal, a l’inici de mandat es veien difoses. I una de tantes que sense cap mena de dubte caldria destacar és la pràctica en la versió moderna del despotisme il·lustrat. Aquell famós “tot pel poble, però sense  el poble” pren vida de nou en un exercici de negació i menyspreu de les idees contràries sense límit.

El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries. Els veïns inicialment no organitzats en plataformes, ni associacions, s’han trobat i oposat a cada un d’aquestes actuacions municipals. Els no habituats a consells plenaris, audiències públiques, consells de barri, etc.. ara contacten amb la vida política de l’Ajuntament i, en canvi, la resposta que troben és el menysteniment.

Dir que se’ls ignorà seria massa greu. El govern sap que l’oposició existeix i no se’n pot escapar, però la menysté deliberadament. Lluny de corregir el tret o de procurar una solució de consens entre les diferents posicions, el govern municipal decideix unilateralment sense moure’s ni un mil·límetre o sense fer ni la més mínima autocrítica des de la seva posició inicial.

I aquesta actitud és d’un cinisme sense precedents. Eren precisament els membres del govern actual els que estaven darrera les pancartes i les plataformes contra la casta, en representació dels indignats i reclamant que la política institucional no mogués fitxa sense tenir en compte la seva opinió.

Avui no hi ha mà estesa i diàleg a l’opinió diferent. La resposta és el “tenim l’aval democràtic per prendre aquesta decisió”; una frase que dos anys enrere hagués estat  titllada de prepotent i d’atac a la participació. Però, en canvi, s’utilitza sense complexos i sense tenir en compte que el suposat aval democràtic es troba en una autèntica minoria política a la ciutat.

La superilla, l’alberg, Glòries, però idèntica situació succeeix en tants d’altres exemples no menors com el futur de l’antic cinema Pere IV al Besòs, l’ordenació de les terrasses de la Rambla del Poblenou o d’altres.

El Districte de Sant Martí és com una ciutat dins la ciutat. En un sol Districte hi conflueix el barri amb la renda per càpita més alta (Diagonal Mar) i el de la més baixa (el Besòs). Hi conflueix bona part de la platja de la ciutat i la part més interior del Clot i el Camp de l’Arpa. Hi conflueixen, en definitiva, més de 220.000 habitants que es mereixen no només un lideratge polític a l’alçada en quant a idees, plantejament de futur i capacitat de gestió, sinó un lideratge polític a l’alçada en quant a generositat, amplitud de mires i capacitat d’entesa.

Carta mensual de Genís Boadella, Portaveu del PDECAT al Districte de Sant Martí