L’Ajuntament denuncia la vulneració dels drets fonamentals del poble Tàmil i reclama que s’investiguin possibles crims de genocidi, de lesa humanitat i de guerra

El Consell Plenari de l’Ajuntament ha aprovat una Declaració Institucional, impulsada pel Grup del PDeCAT, que també reclama al Govern de Sri Lanka apliqui les resolucions del Consell de Drets Humans de l’ONU que promouen la reconciliació, la responsabilitat i els drets humans al país

 

El Grup Municipal del PDeCAT a Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha impulsat l’aprovació avui d’una Declaració Institucional de l’Ajuntament que denuncia la vulneració dels drets fonamentals del poble Tàmil i reclama que s’investiguin possibles crims de genocidi, de lesa humanitat i de guerra. El Consell Plenari de l’Ajuntament ha aprovat aquesta iniciativa, amb la signatura dels grups municipals de PDeCAT, BComú, ERC, CUP i els dos regidors no adscrits i que ha llegit la regidora Francina Vila, que també reclama al Govern de Sri Lanka apliqui les resolucions del Consell de Drets Humans de l’ONU que promouen la reconciliació, la responsabilitat i els drets humans al país.

 

La Declaració, en el seu text expositiu, assenyala que:

 

El poble Tàmil, situat a Sri Lanka (antiga Ceilan), té una antiguitat de més de vint-i-cinc segles, i conforma aproximadament el 15% de la població de Sri Lanka, que és de majoria singalesa. Malgrat aquestes credencials, la comunitat tàmil continua essent minoritzada per part del Govern de Sri Lanka, que li nega el dret a l’autodeterminació.

 

En la història del conflicte d’alliberament tàmil hi ha una data clau: el 1948, quan Sri Lanka -sota el nom de Ceilan- va independitzar-se de la Gran Bretanya. La independència va significar la consolidació de l’hegemonia singalesa a l’illa índica, i el nacionalisme singalès va ocupar ràpidament tot l’espai polític. Això va permetre que s’aprovessin lleis contràries els drets de les minories, com la que privava els tàmils del dret a vot, la imposició del singalès com a única llengua oficial, i la promoció de polítiques d’enviament de colons singalesos als territoris de majoria tàmil, situats al nord i a l’est de l’illa.

 

Amb aquesta situació, no van trigar a aparèixer forts moviments polítics tàmils, hegemònics a moltes parts del territori. El Partit Federal, per exemple, va ser la gran formació de la comunitat tàmil als anys seixanta i lluitava per la igualtat entre les diverses ètnies de Sri Lanka, per la descentralització política i l’oficialitat de la llengua tàmil. Malgrat la força del nacionalisme tàmil, el govern de Colombo no escoltà aquestes reivindicacions i l’any 1972 aprovà una nova Constitució -la que convertí el país en la República de Sri Lanka- que materialitzà definitivament la discriminació i establí oficialment la política d’assimilació demogràfica.

 

Desprès de dècades de violència, els diversos intents de solució pacífica del conflicte, el 1987, el 1995 i el 2002, van fracassar, i a principis del nou mil·lenni el Govern de Colombo va decidir que l’única possibilitat de resolució passava per la victòria militar.

 

El 2007 el Govern de Colombo assegurava que havia recuperat el control de l’est del país, i progressivament va anar desplaçant la línia de combat cap al nord-oest. El 2009  va ser l’any de la conquesta definitiva de tot el territori tàmil, amb la captura de la capital administrativa, Kilinochchi, tot provocant fins a 250.000 desplaçats civils. La guerra va acabar el 16 de maig enmig d’un clamor internacional contra les condicions dels desplaçats, uns 230.000 segons les Nacions Unides, els quals durant les darreres setmanes s’havien quedat atrapats entre els dos fronts. Encara avui no s’ha pogut valorar l’abast de la crisi humanitària, doncs s’ha impedit sempre l’entrada de periodistes i diplomàtics estrangers a la zona de combat.

Avui, la situació dels tàmils és incerta. Bona part dels desplaçats viuen en camps de refugiats, i la sortida militar del conflicte no ha aconseguit rebaixar les tensions ètniques, que continuen molt vives a la província de l’Est. La comunitat tàmil és, segons Minority Rights Group, la més afectada per les violacions dels drets humans, i no sembla que el Govern de Sri Lanka tingui cap intenció, de moment, de canviar aquesta situació.

 

En la seva part dispositiva, la Declaració Institucional, estableix que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda:

 

PRIMER: Denunciem la vulneració sistemàtica i el mensypreu dels drets fonamentals del poble Támil, així com defensem la dignitat inherent i els drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana que constitueixen el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món.

 

SEGON: Denunciem la massacre que ha patit el poble Támil al llarg de tots aquests anys, els crims de guerra i els crims de lesa humanitat perpetrats en les darreres etapes del conflicte armat entre el govern de Sri Lanka i els Tigres de Liberació del Eelam Tamil i que superen els 40.000 morts civils tàmils.

 

TERCER: Instem a que el Govern de Sri Lanka apliqui les resolucions 30/1 i 34/1 que ells mateixos van signar sota el títol “Promoció de la reconciliació, la responsabilitat i els drets humans a Sri Lanka” durant el període de sessions del Consell de Drets Humans celebrat a Ginebra en setembre del 2015 en el que es

proposava, entre altres, l’establiment d’un mecanisme judicial amb un assessor especial per investigar les denuncies per violacions del drets humans i del dret internacional humanitari. La 34/1 permet una prorroga de l’aplicació de la 30/1 fins el març del 2019.

 

QUART: Instem a:

 

  • La restauració de la pau en aquesta regió fent complir el Dret Internacional.
  • L’alliberament dels presos de guerra de Sri Lanka,
  • L’establiment d’una investigació internacional sobre el genocidi perpetrat pel govern de Sri Lanka.
  • Posar fi als 36 anys d’ocupació de l’exercit de Sri Lanka als territoris tamils.
  • La defensa del dret del poble tàmil a gaudir d’un Estat independent, sobirà i viable: el Tamil Eelam.
  • El reconeixement del principi del dret al retorn dels refugiats tamils.
  • La garantia de la seguretat tant dels tamils com dels cingalesos mitjançant un acord mutu amb garanties internacionals.
  • Posar fi a totes les formes de terrorisme per part del govern de Sri Lanka, l’exercit cingalés o qualsevol grup d’individus que posin en perill la vida dels civils.

 

CINQUÉ: Recolzem la sol·licitud al Consell de Drets Humans per dur a Sri Lanka davant de la Cort Penal Internacional per

 

  1. a) La petició d’investigació per part de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional de possibles crims de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra comesos contra el poble tàmil desprès del juliol de 2002.
  2. b) La petició a Alt Comissionat ONU del nomenament d’un relator Especial de l’ONU per Sri Lanka, perquè investigui violacions sistemàtiques de drets humans.

 

 

 

Barcelona, 25 de gener de 201

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s