Gràcia és cultura

Carta mensual del Grup Municipal Demòcrata de Gràcia escrita per la consellera municipal Sílvia Mayor.

Cada setmana, a Gràcia, tenen lloc desenes de manifestacions culturals de tota mena: dansa, obres de teatre amateur i no tan amateur, recitals de poesia, concerts de cançó moderna i també tradicional, glosa, exposicions de tota mena, projeccions de cinema comercial i no tan comercial, a banda dels assajos  dels esbarts, de castellers, de gralles i tabals, etc…

Per tots és ben sabut que les entitats culturals en saben un niu a l’hora de mantenir vives les ganes, la il·lusió i l’empenta necessàries per fer coses noves i alhora mantenir les tradicions, i és per aquest motiu que aquest article vol ser un petit i humil homenatge a totes aquelles entitats, avui parlem de les culturals, però en podríem parlar de les esportives i de tantes altres, que fan veïnatge, que ens mantenen desperts, que són motor de cohesió social, que ens fan pensar i que ens remouen sentiments de tota mena.

Qui no ha sentit aquell cuquet d’emoció i por a la vegada, quan sonen les gralles i l’enxaneta està a punt de coronar aquell castell tan llargament anhelat? Qui no s’ha deixat endur per la nostàlgia quan sentim cantar per algunes de les corals gracienques alguna nadala que ens transporta a la nostra infància? A qui no se li ha inundat el cor de tendresa quan veu els infants amb els ulls ple d’il·lusió entregar la carta als Reis durant la cavalcada de les Carteres Reials? A qui no se li omple el cor d’alegria i joia quan escolta la música de l’inici del cercavila del Tradicionàrius? Qui no sent una certa impaciència quan s’acosten les dates de presentació de cartells de sant Medir o de Festa Major per saber com seran? Qui no s’emociona en veure tothom davant d’una foguera a finals de gener, compartint flama i graella amb gent que no has vist mai, però amb la que xerres i somrius i us deixeu estris? A qui no li ha vingut al cap, hores després d’anar al teatre, una frase, un gest dels actors, i li ha remogut la consciència?

Gràcia és cultura. Gràcia és cohesió. Per tant, deixeu-me fer la conclusió lògica: Cultura és cohesió i, Gràcia, gràcies a la seva gent, que sacrifica hores de son, que es trenca el cap per tirar endavant projectes, que arrisca diners i que no defalleix en fer realitat els seus projectes, és un territori culturalment pioner i avançat. Aquest fet ha de fer veure les administracions i, principalment la més propera, l’Ajuntament, que la cultura és imprescindible i se l’ha de cuidar de dalt a baix, preocupant-se pel que les entitats necessiten, pel que els treu la son. Perquè sense cultura, la humanitat no és res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s