1- Intervencions de @GenisBoadella al #PleSantMartí demanant al govern respecte al no a la #superillaP9 pic.twitter.com/DYUds7lIsF
— PDeCAT Sant Martí (@PDECATSantMarti) 9 de juny de 2017
2- Intervencions de @GenisBoadella al #PleSantMartí demanant al govern respecte al no a la #superillaP9 pic.twitter.com/QU1ep3JjwB
— PDeCAT Sant Martí (@PDECATSantMarti) 9 de juny de 2017
El portaveu del Grup Municipal Demòcrata destaca que el 50% de les 120 actuacions que el govern d’Ada Colau destaca dels seus dos anys de mandat són projectes iniciats o projectats pel govern de Xavier Trias
El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha afirmat aquest matí que “el que es desprèn de la campanya ‘El canvi en fets’ d’Ada Colau és que estem davant d’un govern sense idees, sense projecte de ciutat i sense ambició”. Joaquim Forn ha destacat que el 50% de les 120 actuacions que el govern d’Ada Colau destaca dels seus dos anys de mandat són projectes iniciats o projectats pel govern de l’alcalde Xavier Trias.
El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha valorat aquest matí el mapa “El canvi en fets” que aquest matí ha repartit BComú i que recull actuacions fetes pel govern que encapçala Ada Colau en dos anys de mandat. A parer de Joaquim Forn, aquesta campanya està feta “des de la reacció i a corre-cuita”, per donar resposta al primer número d’“El Run Run! El diari que l’Ajuntament no vol que llegeixis”, distribuït fa una setmana pel Grup Municipal Demòcrata i el Partit Demòcrata a Barcelona. “El que es desprèn d’aquesta campanya és que estem davant d’un govern sense idees, sense projectes de ciutat i sense ambició, i que viu d’inèrcia, aprofitant projectes i aturant-ne altres”.
El portaveu ha explicat que el seu grup ha analitzat les 124 accions que recull el mapa i ha destacat que, d’aquestes, fins a 60 són projectes iniciats o projectats pel govern de Xavier Trias. Com exemples ha citat la plaça Duran i Reynals, l’edifici de Transformadors, el mercat del Bon Pastor, Vil·la Urània, el dipòsit del rei Martí, Coopolis o els habitatges per a gent gran al solar de l’antiga Clínica Quiron. En aquest darrer punt, Forn ha destacat que “el solar està tal i com el vam deixar, el vam comprar, enderrocar l’edifici i deixar els diners per fer els habitatges, però dos anys després no han fet res de res”.
Joaquim Forn ha qualificat les 64 actuacions restants que el govern ressalta en aquest mapa, de “baixa qualitat i insignificants”, ja que destaca com objectius assolits un estudi de geotècnia per instal·lar escales mecàniques, o el canvi de la Plaça Llucmajor, entre d’altres.
El govern, ha prosseguit Forn, destaca també la implantació de la Superilla: “quan tenen una gran idea no agrada als veïns, que organitzen una consulta, que l’Ajuntament vol fer, i el resultat és aclaparador en contra”. I ha criticat la manca de visió global de ciutat: “quan es governa es fa per tothom i no en funció dels resultats electorals”, ha assenyalat Forn, que en aquest sentit ha criticat que el govern oblidi districtes com Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Les Corts perquè no els són prioritaris.
Com ha explicat Forn, quan una empresa fa balanç “parla d’actius i de passius”, i ha afegit que “en aquest balanç trobem a faltar que no parlin dels passius, com el ‘top manta’, la situació de la Guardia Urbana, l’augment de les queixes veïnals i l’augment dels furts, o el dels preus dels lloguers, o dels desnonaments (3.000 a l’any)”.
En l’apartat d’absències, el portaveu del Grup Demòcrata ha destacat també que entre tantes icones “n’hem trobat faltar una: una urna, la de la participació i del recolzament al referèndum, especialment en el moment en que estem, a punt de conèixer pregunta i data”. “El govern d’Ada Colau ens té acostumats a moltes declaracions, molts panegírics sobre la participació, però del compromís amb el referèndum res de res, i encara no s’ha fet la consulta per l’adhesió de Barcelona a l’AMI promesa per l’alcaldessa”, ha dit. Per tot això, Forn ha afirmat que “estem davant una campanya incomplerta, que no explica mancances i sense reptes de futur. Suspenem, un cop més, al govern d’Ada Colau”.
Barcelona, 7 de juny de 2017
El Grup Municipal Demòcrata critica l’aposta de l’executiu municipal d’avançar en l’obra a pedaços i alerta que impulsar intervencions parcials pot hipotecar la viabilitat del projecte de cobertura total de la Ronda
La regidora adscrita a Horta-Guinardó del Grup Municipal Demòcrata, Maite Fandos, ha denunciat avui que iniciar la cobertura de la Ronda de Dalt sense seguir el projecte pactat amb els veïns confirma que el Govern d’Ada Colau no creu en la participació. Maite Fandos ha criticat l’aposta de l’executiu municipal d’avançar en l’obra a pedaços i ha alertat que impulsar intervencions parcials pot hipotecar la viabilitat del projecte de cobertura total de la Ronda.
En conèixer avui a través d’informacions periodístiques que l’Ajuntament iniciarà avui les obres per a la cobertura d’un petit tram de la Ronda de Dalt a l’alçada del Mercat de la Vall d’Hebron, la regidora Maite Fandos ha denunciat que “el fet que comencin les obres sense seguir el projecte pactat i votat pels veïns i veïnes en l’anterior mandat demostra que el Govern Colau no creu en la participació”. Fandos ha exposat que “en cap cas estem davant d’un problema d’imports, de quantitats a invertir aquest any o el proper, sinó del conjunt del projecte que finalment es posa en marxa; i el que avui comença no és el que volien els veïns i veïnes de la Ronda”. La regidora del Grup Demòcrata ha recordat que “els veïns estan disposats a que es pugui pactar els períodes, els trams, però volen que el projecte sigui el de cobertura global que van pactar amb l’Ajuntament de l’Alcalde Xavier Trias; no volen pedaços, volen que es posi en marxa el projecte definitiu; i és que porten massa anys esperant per ara no ser escoltats”.
La regidora Fandos ha explicat que aquestes llargues reivindicacions dels veïns van tenir el seu fruit el mandat passat, amb l’Alcalde Xavier Trias, quan es va redactar un estudi de viabilitat pel cobriment de la Ronda de Dalt en el seu pas pels barris de La Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, Vall d’Hebron i Horta. Aquest estudi, ha afegit Fandos, presentava un Pla amb fases i pressupost, i es va redactar després de buscar acords amb entitats, processos participatius i aconseguir consensos. El mandat passat, ha recordat, va acabar amb la licitació dels avantprojectes d’enginyeria i paisatgisme de la cobertura de la Ronda, i també amb la declaració signada per tots els grups municipals en la que “tots ens comprometien al cobriment”.
Maite Fandos considera que “apostar per ‘cobertures parcials’, fer intervencions parcials, en petits trams, pot al final hipotecar el projecte de cobertura total de la Ronda de Dalt. Fer intervencions parcials, sense variar rasants, ni traçats, pot impossibilitar en el futur poder realitzar el projecte sencer, que és el que volen els veïns, i el que convé a la ciutat”, ha dit Fandos. “El Govern Colau parla molt de participació, però els veïns ens han donat una lliçó de participació: la proposta de cobriment de la Ronda va ser el projecte més votat en el procés participatiu del PAM-PAD; però qui parla de participació ha d’escoltar i no tirar pel dret”, ha finalitzat Maite Fandos.
Barcelona, 6 de juny de 2017
El Grup Municipal Demòcrata critica que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació
El regidor de l’àmbit de Cultura del Grup Municipal Demòcrata, Jaume Ciurana, ha denunciat que al govern que encapçala Ada Colau “no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Jaume Ciurana ha criticat que el consistori, després de dos oferiments dels propietaris del Palau Moxó, un edifici barroc a Ciutat Vella, rebutgés exercir el dret de tempteig i retracte sense entrar en cap negociació.
Aquests darrers dies s’ha conegut la venda del Palau Moxó, situat a la plaça de Sant Just. Aquest palau, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), és un magnífic exemple d’arquitectura barroca, ha estat habitat per la mateixa família que el va fer construir i es troba en un bon estat de conservació. La família propietària, després de buidar-lo de mobles que han estat traslladats a Sevilla, l’ha venut. Segons ha transcendit, fins a en dues ocasions els propietaris van fer un oferiment a l’Ajuntament per tal que exercís el dret de tempteig i retracte, però des del consistori es va rebutjar.
A parer del regidor Jaume Ciurana, “no s’entén que, si hi va haver un oferiment, per dues vegades, a l’Ajuntament, es rebutgés sense més, sense entrar en negociació” i ha afegit que “encara entenem menys que, sabent de la voluntat dels propietaris de vendre no s’estigués atent als moviments que es podien donar. És un BCIL!”. Ciurana ha lamentat també que es permetés que es buidés l’edifici de mobiliari.
Per a Ciurana, el problema de fons és que “a aquest govern municipal no els interessa el patrimoni de la ciutat”. Davant aquesta manca d’interès el regidor s’ha preguntat: “Qui prengué la decisió de no comprar? La regidora Gala Pin o la tinent d’alcaldia, Janet Sanz? En quin òrgan es va decidir? Qui va ser del districte? Un funcionari ? Un gerent? Ho va comunicar a urbanisme? Van demanar permís per fer la mudança? El van donar? Hi havia GU present?”.
Ciurana ha reclamat al govern d’Ada Colau més informació per escatir en quines condicions es va fer l’oferiment, per dues ocasions, i per conèixer també si es va demanar permís de mudança per fer el trasllat del mobiliari, i si es va concedir qui ho va fer i qui va vigilar. El regidor ha demanat també informació de quin és el propòsit del nou propietari perquè l’edifici està catalogat i “caldrà estar amatents que la possible reforma que es dugui a terme no malmeti el seu gran valor patrimonial”.
Barcelona, 6 de juny de 2017
El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries.
Ara que estem a mig mandat municipal comencen a enfocar-se bé aquelles qüestions que, per bé o per mal, a l’inici de mandat es veien difoses. I una de tantes que sense cap mena de dubte caldria destacar és la pràctica en la versió moderna del despotisme il·lustrat. Aquell famós “tot pel poble, però sense el poble” pren vida de nou en un exercici de negació i menyspreu de les idees contràries sense límit.
El Districte de Sant Marti ha donat grans titulars a l’actualitat de la ciutat: la Superilla del Poblenou, l’alberg de la Vila Olímpica, la platja de gossos o l’aturada de les obres de les Glòries. Els veïns inicialment no organitzats en plataformes, ni associacions, s’han trobat i oposat a cada un d’aquestes actuacions municipals. Els no habituats a consells plenaris, audiències públiques, consells de barri, etc.. ara contacten amb la vida política de l’Ajuntament i, en canvi, la resposta que troben és el menysteniment.
Dir que se’ls ignorà seria massa greu. El govern sap que l’oposició existeix i no se’n pot escapar, però la menysté deliberadament. Lluny de corregir el tret o de procurar una solució de consens entre les diferents posicions, el govern municipal decideix unilateralment sense moure’s ni un mil·límetre o sense fer ni la més mínima autocrítica des de la seva posició inicial.
I aquesta actitud és d’un cinisme sense precedents. Eren precisament els membres del govern actual els que estaven darrera les pancartes i les plataformes contra la casta, en representació dels indignats i reclamant que la política institucional no mogués fitxa sense tenir en compte la seva opinió.
Avui no hi ha mà estesa i diàleg a l’opinió diferent. La resposta és el “tenim l’aval democràtic per prendre aquesta decisió”; una frase que dos anys enrere hagués estat titllada de prepotent i d’atac a la participació. Però, en canvi, s’utilitza sense complexos i sense tenir en compte que el suposat aval democràtic es troba en una autèntica minoria política a la ciutat.
La superilla, l’alberg, Glòries, però idèntica situació succeeix en tants d’altres exemples no menors com el futur de l’antic cinema Pere IV al Besòs, l’ordenació de les terrasses de la Rambla del Poblenou o d’altres.
El Districte de Sant Martí és com una ciutat dins la ciutat. En un sol Districte hi conflueix el barri amb la renda per càpita més alta (Diagonal Mar) i el de la més baixa (el Besòs). Hi conflueix bona part de la platja de la ciutat i la part més interior del Clot i el Camp de l’Arpa. Hi conflueixen, en definitiva, més de 220.000 habitants que es mereixen no només un lideratge polític a l’alçada en quant a idees, plantejament de futur i capacitat de gestió, sinó un lideratge polític a l’alçada en quant a generositat, amplitud de mires i capacitat d’entesa.
Carta mensual de Genís Boadella, Portaveu del PDECAT al Districte de Sant Martí
Avui el nostre Regidor-Portaveu Quim Forn ha sigut entrevistat a L’Illa de Robinson d’El Pun -Avui Televisió.
Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla
Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla
El Grup Municipal Demòcrata ha impulsat avui la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar retirar la Superilla del Poblenou com han reclamat els veïns i veïnes. Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP, Genís Boadella, M. Eugenia Angulo i Manuel Gallardo, respectivament, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari de Sant Martí que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla i continuar amb la constricció d’habitatges i dignificació dels entorns previstos.
El passat dilluns, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou van fer els veïns del barri, i en què un 87% dels participants van votar en contra, el portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, va anunciar que el seu grup promouria la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per reclamar la seva retirada.
La Superilla del Poblenou es va implantar el setembre de 2016 i des de llavors s’han succeït debats tant a Plenaris i Comissions Municipals, Plenaris i Consells de barri de Districte que han mostrat la manca de consens polític, però això no ha suposat una aturada en el dispendi en micro intervencions per tal de buscar un acord amb els veïns que no s’ha assolit. La controvèrsia que ha generat la implantació de la Superilla, i que ha evidenciat també la falta de consens veïnal, ha posat en qüestió el model de Superilla a nivell de Ciutat.
A parer del Grup Municipal Demòcrata, la creació d’un Grup de treball no ha sabut abordar de manera global i consensuada la problemàtica esdevinguda per la implantació de la Superilla; i el govern d’Ada Colau ha mostrat la seva incapacitat per implementar i gestionar el model de superilles. Per aquests motius, el Grup Municipal Demòcrata al districte de Sant Martí, juntament amb altres grups municipals, com els de C’s i PP, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari extraordinari de Sant Martí per debatre la següent proposició:
Al Consell Municipal del Districte de Sant Martí acorda:
– Que el govern municipal respecti i doni compliment al resultat de la consulta retirant les intervencions realitzades.
– Que el govern municipal continuï impulsant els projectes de dignificació de l’entorn amb la construcció dels habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, les urbanitzacions de les places de Dolors Piera, Isabel Vila i Tísner entre altres actuacions.
– Que el govern municipal treballi buscant l’acord amb les diverses parts implicades en la implantació de futures superilles al districte.
Barcelona, 2 de juny de 2017
Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda!
Èxit apustuflant del diari El Run Run!, el diari que l’ajuntament no vol que llegeixis.
Us n’explico la història.
Un dijous al matí. Un dijous aparentment anodí. De finals de maig. D’aquells que la calor es fa present només llevar-se però que mentalment es fa agradable per la proximitat del cap de setmana.
Però aquest serà un matí amb despertadors programats més d’hora de l’habitual per fer aixecar voluntaris entusiastes. Aquest serà un dia diferent!
Maleters de cotxes plens, carretons de la compra, motxilles grosses, tot a punt per situar-nos, com formiguetes, a les parades de metro escollides i pensades estratègicament per ser més protagonistes que un dia normal.
A dos quarts de vuit en punt el primer exemplar en una persona que entrava al metro per anar a treballar. “Bon dia!”
Els diaris comencen a circular, la gent en vol un, i un altre, i un altre, i un per la companya de feina, ens els treuen de les mans. Les xarxes socials en van plenes. Qui no l’ha vist el busca desesperadament. “En vull un!”
En menys d’ una hora i mitja repartim 50.000 exemplars. Tots. Hem fet curt.
Felicitacions. Enhorabones. Peticions. Ofertes per fer-ne més. Correus amb propostes per possibles propers números. Rivals indignats per llegir veritats, adversaris rabiosets per no haver tingut la idea i… gràcies, moltes gràcies per aconseguir que el diari a hores d’ara sigui a moltes llars, a molts despatxos, a moltes botigues, a molts pensaments de moltíssima gent que ha vist com hi ha algú a l’altra banda! I que hi som i hi serem per dir les veritats del que passa a la nostra ciutat. Perquè el que ha fet aquest diari és precisament fer un balanç del desgovern de la nostra ciutat.
I que ningú pateixi: l’alternativa, el discurs i el model també hi són. Però cada cosa té el seu moment.
Carta quinzenal de Mercè Homs, presidenta del PDeCAT Barcelona i regidora a l’Ajuntament de Barcelona
Article del regidor Jordi Martí publicat a l’E-notícies el 30 de maig del 2017.
Molts veïns del barri del Poblenou es van constituir mesos enrere com a Plataforma d’Afectats per la Superilla P9, per lluitar contra el projecte de superilla que el govern d’Ada Colau ha imposat entre els carrers Badajoz, Llacuna, Tànger i Pallars. Un projecte executat sense diàleg previ ni consens veïnal, punta de llança del mal anomenat urbanisme tàctic, que ha perjudicat greument les empreses i els comerços de la zona, i que ha prostituït i malmès definitivament la idea i el model de superilla treballat amb rigor per anteriors governs municipals.
Durant tres diumenges consecutius la bona gent de la Plataforma d’Afectats per la Superilla P9 s’ha mobilitzat i s’ha organitzat per promoure una consulta popular. Una consulta que no solament s’ha guanyat el menyspreu del govern d’Ada Colau, sinó que a més ha hagut de remar contra el boicot de les franquícies locals dels comuns, convenientment ajudats políticament i subvencionats econòmicament pel govern municipal més sectari que mai hagi patit Barcelona. Una mobilització que ha arribat després de mesos d’intents per fer veure que les presumptes millores que havia d’aportar la superilla no són tals millores, ans al contrari: més contaminació i col·lapse circulatori als carrers adjacents, més dificultats per accedir al transport públic, més dificultats per accedir a les empreses i comerços de la zona, més desertificació d’uns espais condemnats al ‘botellot’ i a l’incivisme, més diners públics malbaratats, etc.
I la bona feina dels veïns ha tingut recompensa: una participació del 26% dels potencials votants, un 87% de vots contraris a la superilla i un 13% de vots favorables. Estem doncs davant d’una triple victòria social i política de la gent i dels partits que des del primer moment vam creure que estàvem davant d’un nyap com pocs ha viscut Barcelona en gairebé quatre dècades de democràcia municipal. La victòria de la lliure iniciativa de la gent que se sent abandonada i humiliada per un govern d’encegats per una ideologia caduca i conservadora; la victòria de la democràcia local en forma d’una consulta ciutadana que s’ha hagut d’impulsar per la incompareixença del govern dels comuns, i una victòria per una majoria democràtica i demolidora que deixa el govern municipal en evidència. Una força política que es va presentar ara fa dos anys davant dels barcelonins com a aliada de la participació i de les lluites veïnals, ha esdevingut una rèmora i un frau de dimensions colossals.
Tots els partits de l’oposició, excepte els de sempre, hem exigit al govern que escolti els veïns, que actuï coherentment amb els resultats de la consulta i abandoni el projecte de la superilla del Poblenou. Estem convençuts però que BcnenComú continuarà amb aquest projecte ruïnós i sense sentit. La seva prepotència i el seu sectarisme no tenen límits. Si es confirma aquest pronòstic, el 2019 haurem de donar compliment a la voluntat majoritària dels veïns del Poblenou.
El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat.
El regidor del Grup Municipal Demòcrata reclama a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona
El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat. Jordi Martí ha reclamat a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona.
Al número 240 de la Via Augusta, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’aixeca la casa que es coneix com a “Vil·la Mayfair”, una finca que inclou uns jardins i una torre modernista projectada per l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1893. Segons recull la fitxa de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona es tracta d’un “edifici que queda com a element testimonial d’habitatge unifamiliar de caràcter senyorial com els que havien existit a la zona. És un edifici modernista que conserva bona part de la decoració original. Cal remarcar la seva situació enlairada respecte al jardí”. Té un nivell de protecció patrimonial “C: bé d’interès urbanístic”, i davant de qualsevol intervenció caldrà garantir “el manteniment del volum original; la conservació i restauració de les façanes, amb la composició arquitectònica, els materials i el cromatisme; qualsevol intervenció tendirà a la seva recuperació formal; a l’interior es mantindran i restauraran aquells espais nobles amb elements decoratius originals; manteniment del jardí que l’envolta”.
Fa uns mesos, la finca ha canviat de propietari, i es troba en ple procés de rehabilitació. Aquest matí, una gran excavadora ha iniciat els treballs de rehabilitació de l’entrada principal, i ha arramblat amb tot, escales inicials, porta i tanca perimetral, escalinata senyorial i part dels jardins, com es pot constatar en les següents fotografies.
El regidor Jordi Martí ha explicat que “les imatges de l’actuació de l’excavadora són d’impacte”; i per aquest motiu “com a Grup Municipal Demòcrata hem traslladat la nostra preocupació al Govern municipal i, en concret, al regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà, i també regidor executiu de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, per l’actuació sobre unes de les finques modernistes més característiques de la ciutat. Reclamen que facin un seguiment exhaustiu i al dia de les obres de rehabilitació i les actuacions que es fan tant al jardins com a l’edifici, per evitar que es pugui malmetre de manera irreversible qualsevol part del patrimoni modernista de la ciutat de Barcelona”. “Volem creure que es tracta d’una intervenció amb llicència municipal, que contempla la total reposició dels elements enderrocats fins ara i que estiguin catalogats”, ha dit Martí.
Barcelona, 29 de maig de 2017
Projecte Barcelona 2019 