Actuar més enllà de la labor assistencial. De la Maite Fandos.

Article de la Maite Fandos publicat a El Periódico el 29-11-2016

De tothom és coneguda la situació actual en què es troben moltes persones, per raons diverses, a l’hora d’afrontar els pagaments de subministraments bàsics com l’aigua, el gas o la llum. Per això, la lluita contra la pobresa energètica s’ha convertit en una política clau de la Diputació de Barcelona, juntament amb molts altres programes que es despleguen des de Benestar Social, per aconseguir que hi hagi una garantia social bàsica per a tothom.

“L’accés a serveis bàsics com llum, aigua i gas és un dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats.”

L’empobriment de la població amb la crisi econòmica, el creixement de la pobresa material severa o l’elevada taxa d’atur, sumat a altres elements estructurals com ara el deficient estat del parc d’habitatges en termes d’eficiència energètica i l’elevat preu de l’energia, un dels més cars d’Europa, són algunes de les dades que es van posar sobre la taula els dies 3 i 4 de novembre en el I Congrés Català de Pobresa Energètica, organitzat a Sabadell i que ha facilitat consensuar actuacions entre administracions, empreses i entitats del tercer sector social que donin solucions a aquestes situacions. Totes les administracions van fer front comú per resoldre definitivament aquesta situació.

L’accés a serveis bàsics com llum, aigua i gas és un dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats. Per això actuem per donar suport als ajuntaments de manera que puguin atendre el millor possible la ciutadania davant d’aquesta urgència social. I ho fem a través d’aportacions econòmiques destinades a fer front al pagament de subministraments de les famílies en situació de vulnerabilitat energètica; amb actuacions de caràcter preventiu i centrades en l’empoderament dels equips municipals; i aportant eines per aconseguir reduir el consum energètic de les llars i la despesa en aquests subministraments.

Per aquest motiu, des de la Diputació de Barcelona estem impulsant mesures concretes com, per exemple, el diagnòstic de la situació al territori. Els municipis, especialment els equips de serveis socials, coneixen de prop la realitat i, juntament amb les entitats del tercer sector social, estan donant resposta des de fa anys a les necessitats més immediates. Per això, en primer lloc, hem elaborat l’informe La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona. Propostes d’actuació des de l’àmbit local, que mostra que els ens locals de la demarcació de Barcelona han incrementat les partides econòmiques destinades al pagament de factures de subministraments energètics. Aquesta mesura ha evitat talls de subministraments i continua sent una acció necessària davant situacions d’emergència, però sovint aquestes ajudes es cronifiquen sense resoldre la problemàtica.

Així, en el 89% dels municipis de la demarcació de Barcelona, segons aquest informe, les persones usuàries dels serveis socials que no poden pagar les factures de subministraments han rebut més d’una ajuda per aquest concepte. L’acció assistencial no és, doncs, suficient, ja que no resol d’arrel el problema i no aborda el conjunt de factors que hi intervenen.

Respondre a la pobresa energètica de forma preventiva i estructural implica, doncs, intervenir, també, sobre l’eficiència energètica de les llars i per reduir les despeses en energia, cosa que vol dir incidir en les polítiques que afecten el model energètic, l’habitatge, el medi ambient i el sistema de protecció social.

Programa pioner

Per aquesta raó, i en segon lloc, des de la Diputació de Barcelona s’aposta pel programa d’auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica que hem posat en marxa aquest any -de forma transversal entre tres àmbits de la corporació: Benestar Social, Medi Ambient i Habitatge-, per tal de millorar l’eficiència energètica de més de 4.000 llars en el període 2016-2017 i 2017-2018. Es tracta d’un programa pioner que vol educar en un consum racional, eficient i responsable de les energies, instal·lar materials que permetin millorar l’eficiència energètica (per exemple substituir les bombetes per altres de led que tenen un menor consum, aïllaments de finestres i portes, o temporitzadors) i donar a conèixer les condicions de contractació, perquè hem detectat en una prova pilot realitzada a 40 habitatges que un 80% de les llars amb dret a bo social no l’havien demanat.

“Des de la Diputació hem començat a posar les eines per afrontar el problema i contribuir amb solucions que facilitin el nostre principi bàsic, actuar preventivament per disminuir la despesa energètica de les llars”

Finalment, cal tenir present el potencial que té el món local per promoure el treball en xarxa, una metodologia d’intervenció social que és imprescindible per abordar de forma preventiva la pobresa energètica: és necessària una acció coordinada entre els serveis socials, energètics, d’habitatge, de consum i de salut dels municipi, en col·laboració amb els diferents nivells de govern, el tercer sector social i les empreses del sector. Això fa molt necessari que, a banda d’una estratègia i una taula nacional per abordar la problemàtica, es desenvolupin a nivell local taules de coordinació o xarxes d’inclusió, en les quals l’accés als subministraments sigui un àmbit a tractar i on es convidi a participar-hi els diferents serveis de l’ajuntament, les entitats socials i les empreses del sector.

Per dur a terme totes aquestes accions hi ha elements que són clau, com la capacitació dels i les professionals dels serveis socials municipals, la sensibilització de la ciutadania i el desenvolupament de bones eines de detecció i diagnosi de la problemàtica.

En definitiva, si abordem la pobresa energètica des de l’àmbit més local, amb una mirada global, transversal i de coresponsabilitat, podrem contribuir a incidir en els models social i energètic que es troben en l’arrel d’aquesta problemàtica i garantir unes condicions de vida dignes a tota la ciutadania. Des de la Diputació hem començat a posar les eines per afrontar el problema i contribuir amb solucions que facilitin el nostre principi bàsic, actuar preventivament per disminuir la despesa energètica de les llars alhora que garantim la qualitat de vida dels ciutadans dels nostres pobles i ciutats.

Comissió de Drets Socials del mes de novembre: Propostes i Precs

En aquesta Comissió de Drets Socials del mes de novembre la regidora demòcrata Maite Fandos ha instat a elaborar un nou Pla d’equipaments juvenils i a augmentar els plans de Formació professional.

Comissió de Drets socials de setembre: Propostes i Precs.

En aquesta comissió de Drets socials els regidors demòcrates Maite Fandos, Mercè Homs i Jaume Ciurana han instat a no exhibir estàtues feixistes en la ciutat, a salvaguardar la Fàbrica Can 60 i a gestionar de manera més eficient l’Escola de Música de Can Fargues d’Horta.

Comissió d’economia del mes de setembre: Propostes i Precs.

En la Comissió d’economia del mes de setembre les regidores demòcrates Sònia Recasens i Maite Fandos han fiscalitzat les dades exactes d’inversió executada, han demanat ampliar la bonnifiació de l’IBI per centres esportius fins al 85% i han reclamat un estudi sobre la Taxa Turística.

Refugiats: Europa, Barcelona,…i l’alcaldessa. De la Maite Fandos

Aquests darrers mesos estem constatant amb estupefacció com Europa gira l’esquena a la greu situació que s’està generant arrel dels conflictes armats a Síria i a diferents països de l’Orient Mitjà, on centenars de milers de persones fugen buscant aixopluc.

Aquesta Europa dels Estats, que segur cal revisar, està fracassant i un cop més les ciutats ens hem de posar al capdavant i reaccionar més directament i amb més efectivitat. Som les ciutats les que podem articular millor que ningú la resposta social, cívica i institucional.

Barcelona no es pot quedar enrere i hem de reaccionar preparant un operatiu exhaustiu per donar suport a tots aquells que, en qualitat de persones refugiades, necessitin del nostre auxili. Un operatiu eficient i eficaç, allunyat del populisme mediàtic o de “crides ciutadanes” irresponsables que porten a ridiculitzar aquesta important tasca d’auxili. Barcelona ha estat sempre paradigma d’acollida i solidaritat. El SAIER i el Centre d’Urgències Socials, entre d’altres equipaments, -molt potenciats pel Govern de l’alcalde Trias- han estat emblemàtics serveis d’atenció i acollida. Barcelona té expertesa en atendre aquestes persones i no ens podem conformar amb iniciatives poc consistents que cerquen més l’impacte mediàtic que la resolució de les complexitats socials.

L’alcaldessa Colau ens diu que no arriben els refugiats. Hauria de ser més precisa i dir que  no arriben els refugiats que surten als mitjans de comunicació, no arriben els refugiats que s’han repartit per quotes, no arriben “el refugiats de la Merkel”. Però sí arriben cada dia persones refugiades de molts països en conflicte, i també de Síria. Arriben discretament, sense càmeres de televisió al darrere.

Segurament, aquests refugiats que ja són entre nosaltres i que segueixen arribant, quan escolten les noticies del mitjans de comunicació anunciant a bombo i platerets que Barcelona està esperant “els refugiats”, no deuen entendre res.  La impetuositat mediàtica d’Ada Colau situa la resposta de la ciutat i del seu Govern com a quelcom èpic i presenta una Barcelona suposadament preparada per atendre centenars i milers de persones amb un Pla específic d’Atenció a les persones Refugiades. Els refugiats que ja són a Barcelona, segurament deuen mirar a la seva esquena sense trobar la càmera de televisió o els mitjans de comunicació i és clar, tampoc troben l’alcaldessa, ni el Pla específic, ni la Ciutat Refugi. Tot cartró-pedra.

No calia tant desplegament mediàtic, tant populisme aprofitant-se de persones vulnerables, tanta escenografia, tantes rodes de premsa buides de propostes efectives. Alcaldessa, no és cert que no arriben persones refugiades, no s’amagui més darrera la inoperància manifesta del Govern espanyol. Barcelona, la Barcelona solidària, ha de superar aquest mal Govern estatal i ha de donar un pas endavant, un pas ferm, decidit i efectiu, no un pas mediàtic i propagandístic que no ens porta enlloc. Alcaldessa, posi en marxa un veritable Pla de Refugi eficient i eficaç i plantem cara plegats a aquest Estat que ni tan sols ens deixa ser solidaris. Ens avergonyim dels governs europeus, ens avergonyim del Govern espanyol, no faci que ens avergonyim de l’actual Govern de Barcelona.