Refugiats: Europa, Barcelona,…i l’alcaldessa. De la Maite Fandos

Aquests darrers mesos estem constatant amb estupefacció com Europa gira l’esquena a la greu situació que s’està generant arrel dels conflictes armats a Síria i a diferents països de l’Orient Mitjà, on centenars de milers de persones fugen buscant aixopluc.

Aquesta Europa dels Estats, que segur cal revisar, està fracassant i un cop més les ciutats ens hem de posar al capdavant i reaccionar més directament i amb més efectivitat. Som les ciutats les que podem articular millor que ningú la resposta social, cívica i institucional.

Barcelona no es pot quedar enrere i hem de reaccionar preparant un operatiu exhaustiu per donar suport a tots aquells que, en qualitat de persones refugiades, necessitin del nostre auxili. Un operatiu eficient i eficaç, allunyat del populisme mediàtic o de “crides ciutadanes” irresponsables que porten a ridiculitzar aquesta important tasca d’auxili. Barcelona ha estat sempre paradigma d’acollida i solidaritat. El SAIER i el Centre d’Urgències Socials, entre d’altres equipaments, -molt potenciats pel Govern de l’alcalde Trias- han estat emblemàtics serveis d’atenció i acollida. Barcelona té expertesa en atendre aquestes persones i no ens podem conformar amb iniciatives poc consistents que cerquen més l’impacte mediàtic que la resolució de les complexitats socials.

L’alcaldessa Colau ens diu que no arriben els refugiats. Hauria de ser més precisa i dir que  no arriben els refugiats que surten als mitjans de comunicació, no arriben els refugiats que s’han repartit per quotes, no arriben “el refugiats de la Merkel”. Però sí arriben cada dia persones refugiades de molts països en conflicte, i també de Síria. Arriben discretament, sense càmeres de televisió al darrere.

Segurament, aquests refugiats que ja són entre nosaltres i que segueixen arribant, quan escolten les noticies del mitjans de comunicació anunciant a bombo i platerets que Barcelona està esperant “els refugiats”, no deuen entendre res.  La impetuositat mediàtica d’Ada Colau situa la resposta de la ciutat i del seu Govern com a quelcom èpic i presenta una Barcelona suposadament preparada per atendre centenars i milers de persones amb un Pla específic d’Atenció a les persones Refugiades. Els refugiats que ja són a Barcelona, segurament deuen mirar a la seva esquena sense trobar la càmera de televisió o els mitjans de comunicació i és clar, tampoc troben l’alcaldessa, ni el Pla específic, ni la Ciutat Refugi. Tot cartró-pedra.

No calia tant desplegament mediàtic, tant populisme aprofitant-se de persones vulnerables, tanta escenografia, tantes rodes de premsa buides de propostes efectives. Alcaldessa, no és cert que no arriben persones refugiades, no s’amagui més darrera la inoperància manifesta del Govern espanyol. Barcelona, la Barcelona solidària, ha de superar aquest mal Govern estatal i ha de donar un pas endavant, un pas ferm, decidit i efectiu, no un pas mediàtic i propagandístic que no ens porta enlloc. Alcaldessa, posi en marxa un veritable Pla de Refugi eficient i eficaç i plantem cara plegats a aquest Estat que ni tan sols ens deixa ser solidaris. Ens avergonyim dels governs europeus, ens avergonyim del Govern espanyol, no faci que ens avergonyim de l’actual Govern de Barcelona.