Categoria: Jaume Ciurana

La necessitat de bastir una alternativa al govern d’Ada Colau amb garanties de guanyar les eleccions municipals el maig de 2019, més enllà de ser un desig legítim, lògic i exigible a tots aquells que avui estem a l’oposició, comença a ser un imperatiu pràctic, polític i ètic per Barcelona.

M’explicaré;

És un imperatiu polític perquè una de les obligacions que tenim les persones que ens dediquem a la política és la d’oferir un escenari de progrés i esperança als nostres conciutadans. Un escenari – una proposta – que no es formula des d’un gabinet de comunicació, el despotisme il·lustrat o des de la pluja d’idees d’un grup reduït. Una proposta que cal fer des del coneixement de tots i cadascun dels racons de la ciutat, de la seva gent, contrastant-ne els seus desitjos i les seves esperances, escoltant-los i, en funció de les seves ambicions, sovint contradictòries entre sí, fer-ne la síntesi. Aquesta és la feina dels polítics: oferir una proposta pensant en tota la ciutat, sense sectarismes ni exclusions, un projecte integrador que ens permeti a tots i cadascun de nosaltres construir el nostre projecte vital a la ciutat. I això és el que no fa Colau: governa pels seus, des del sectarisme i sense un projecte solvent al darrere.

És un imperatiu pràctic perquè la ciutat se’n ressent quotidianament. Cal bastir una alternativa que doni resposta a la incapacitat de gestió, a la pèrdua constant d’oportunitats, al rebuig de projectes interessants per la ciutat, a les nefastes polítiques d’habitatge, a les decebedores polítiques culturals, a les vagues de metro, a les contradictòries polítiques de turisme, a la brutícia dels carrers de Barcelona, a la inseguretat al carrer del govern d’Ada Colau. Els barcelonins són exigents amb els seus governants i per això estem treballant en un plantejament programàtic solvent capaç d’oferir respostes, projecte i lideratge pels propers 20 anys.

I és un imperatiu ètic perquè Colau governa amb un pecat original: haver arribat al govern en base a l’aprofitament d’una mentida, de ser beneficiària d’una operació de les clavegueres de l’estat contra Xavier Trias. Va ser – potser sense saber-ho- un instrument en mans dels despatxos més foscos dels aparells policials de l’estat. Essent indulgents podem pensar que, en campanya electoral, era simple demagògia, que no hi havia mala fe. Però ara ja no. Ara ja ho sap. Ha sentit els àudio i ha vist com els protagonistes es comportaven. No té excusa. I ha estat incapaç de demanar perdó. La supèrbia no li ho permet. Però s’equivoca perquè els projectes que es construeixen sobre una base poc sòlida estan condemnats al fracàs.

Però nosaltres no hem de guanyar pel fet que els altres fracassin. Hem de guanyar per la solvència, l’encert i la fortalesa de la nostra proposta. I a això dediquem els nostres principals esforços.

Carta quinzenal del regidor demòcrata Jaume Ciurana