Categoria: Sant Martí

DESMUNTANT EL  RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

Mite 1-   A Barcelona no tenim un bon transport públic, els usuaris pateixen moltes disfuncions i hi ha moltes zones desafavorides, necessitem ser més intervencionistes, canviar moltes coses i construir noves infraestructures.

1. Barcelona té un gran sistema de transport públic. Qualsevol qui hagi viatjat per Europa, Estats Units o països desenvolupats del primer Món, sap perfectament que el sistema de Transport Públic de Barcelona es excepcional.
2. TMB es una empresa de referència mundial pel que fa a la planificació i la logística del transport públic, nombroses ciutats de primer ordre li demanen opinió i intercanvi de transferència tecnològica.
3. El Sistema de Transport Públic de la Ciutat funciona , però l’equilibri que el sustenta no és trivial, s’ha arribat a aquest punt per la suma de moltíssimes decisions tramificades, on s’ha bolcat molta intel•ligència i experiència sedimentada. El Transport de Barcelona pot millorar, però això passa per prendre solucions quirúrgiques en superfície, amb sistemes de transport lleugers, escalables, reversibles  i amb infraestructures mínimes, tot el que afavoreix  la Nova xarxa de Bus de Barcelona.

Mite 2-   A moltes ciutats hi ha tramvia i els funciona, aquesta experiència es el que ens legitima a implantar una infraestructura ferroviària pel centre de Barcelona. Ens tenim que emmirallar amb la mobilitat de Florència, Saragossa, Copenhage, Amsterdam, Bordeus…

1. Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro, implanta un Tramvia en Superfície pel centre de la Ciutat des de fa més de 30 anys.
2. A les grans ciutats europees, el Tramvia s’articula com un corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat és incompatible amb  la seva tipologia (longitud, volumetria, etc) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 m.
3. Ciutats d’una mida petita  com Florència, Saragossa, Bordeus -desafortunadament pels seus habitants-  no tenen  metro, un transport molt superior al tramvia: de més alta capacitat i segregat del nivell on transiten els vianants.  Amsterdam, travessada per nombrosos canals, és evident que no pot disposar d’un transport subterrani; Roma té Tramvia pel centre, perquè està absolutament ocupada per runes de un valor històric incalculable incompatibles amb un transport subterrani. Els tramvies de Budapest, Lisboa, Viena, San Petersburg són transports amb una velocitat comercial molt baixa i en alguns casos atraccions turístiques.
4. Es presenta l’existència del tramvia com un èxit i en realitat és l’opció ineficient de les ciutats que no han pogut tenir metro. Barcelona té una malla de metro impressionant, de les més denses d’Europa. No necessitem tramvia pel centre de la ciutat, no es necessari que tinguem que sofrir les seves externalitats negatives.

Mite 3-   El tram de la Diagonal entre les Places Francesc Macià i Glòries està orfe de transport públic. Els barcelonins vaguem sense rumb per la Diagonal obligats a caminar durant kilòmetres o agafar caríssims taxis. Existeix un clam a la Ciutat, que demana la construcció d’un Tramvia pel centre de Barcelona.

Els antecedents coneguts sobre la resposta ciutadana i política, provocada  per a  la implantació d’un Tramvia per la Diagonal són els següents:

1. Una consulta popular al maig 2010 dirigida a tota la ciutadania de Barcelona, que va ser demolidora: el 80% de la població que va dir “no” a una reforma de la Diagonal ubicant un tramvia.
2. Un plenari a l’Ajuntament de Barcelona al març del 2016,  on majoritàriament les forces polítiques van consensuar no desenvolupar aquest projecte sense gaudir d’un acord polític ampli i un consens tècnic generalitzat.
3. Només existeix una associació: la PTP (Promoció del transport públic) que ajunta a 300 socis i que té un finançament desconegut que reclama la implantació de la Infraestructura ferroviària.

Mite 4-   La única solució possible per connectar les dues places, Francesc Macià i Glòries amb transport públic, és el Tramvia. Se’ns  presenta la dicotomia entre Tramvia o vehicle privat. Si no consideres al Tramvia com la millor solució tècnica et veus avocat al abraçar-te al transport privat sense concessions.

Atenció!!! no contraposem el Tramvia al vehicle privat, la nostre opció es la D30 electrificada. Un cop tothom quedi desintoxicat d’un tractament informatiu mancat de profunditat d’anàlisi i a la vegada d’amplitud de perspectiva , acceptaran què, l’opció que prioritza la salut de les persones i del transport públic és el BUS ELÈCTRIC un dinamitzador de la connectivitat i permeabilitat del transport públic.

No enfrontem Tramvia contra vehicle privat, la nostre opció és moderna i sense contraindicacions. El Tramvia no es una bona solució tècnica per Barcelona, perjudica al transport públic i augmenta la contaminació .

Mite 5-   Necessitem el Tramvia perquè es un transport d’alta capacitat i el corredor de la Diagonal té una demanda molt gran que els autobusos no poden absorbir.  Necessitem molta capacitat perquè tenim molts, moltíssims viatgers, perjudicats per aquesta manca d’un super-transport.

Atenció!!!! Als estudis de l’Ajuntament sempre es comparen els 222.000 passatgers pel Tramvia i els 49.000 passatgers de la D30. Aquesta comparança és errònia… La comparança correcta, sempre respectant les seves xifres, seria de 222.000 passatgers pel Tramvia i 180.000 passatgers pel Bus Elèctric.

El 93,25% de la demanda que absorbeix  la línia de Tramvia ja tenia servei o no el necessita. El transport privat només és el 6,75% , incloent el 40% de vehicles de dues rodes que, difícilment faran un canvi modal. Estem parlant nomes de 9.000 viatges, un escàs i dubtós 4% de la captació de la nova demanda. Aquest pobre resultat , no pot ser utilitzat com argument per justificar la inversió  descomunal  i les externalitats negatives del TRAMVIA.

 EN RESUM:

1. -El tramvia perjudica a la Xarxa Ortogonal d’Autobusos, 17 de les seves 23 línies perdran velocitat comercial i eficiència.
2. -Es perd connectivitat global de la xarxa de transport.
3. -Obliga a una gran quantitat de passatge a patir transbordaments.
4. -Elimina moltíssimes parades de bus del teixit urbà que obeeixen a una demanda real contrastada amb anys d’experiència.
5. -Allunya a les persones de les parades de bus actuals obligant-los a desplaçar-se i perdre temps -Afavoreix la congestió, la ineficiència i la contaminació del vehicle privat.
6. -Afavoreix específicament la congestió de les 15 cruïlles de la Diagonal per on passa el Tramvia.
7. -Perjudica econòmicament a un operador públic (TMB) pel transvasament de 82.000 dels seus passatgers diaris a un operador privat.