Forn: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”

Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”.

El Grup Municipal Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular sobre aquest projecte i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Ple extraordinari del districte de Sant Martí, “perquè els partits polítics es mullin”

 

Jordi Martí demana la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix

 

El Portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha preguntat avui amb vehemència: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”. El Grup Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou han fet els veïns del barri, i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí que reclamarà la seva retirada, “perquè els partits polítics es mullin”. El regidor d’Urbanisme del Grup Demòcrata, Jordi Martí, ha demanat la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix.

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, i el regidor Jordi Martí, han valorat aquest mati la consulta popular sobre la Superilla del Poblenou. Ahir diumenge va finalitzar la consulta popular organitzada pels veïns del Poblenou sobre la Superilla. Durant tres diumenges, els veïns ha pogut participar per expressar la seva opinió al voltant d’aquesta projecte. Els resultats han estat aclaparadors: 1.517 vots en contra i 218 a favor (87% no, 13% si).

 

El portaveu del Grup Municipal Demòcrata ha valorat positivament la consulta popular, especialment en les circumstàncies en les que s’ha produït, sense suport  de l’Ajuntament. Tot i això, hi ha hagut un 26% de participació, que ha posat en “entredit les declaracions que es fan des de l’Ajuntament recolzant les consultes,  però una altra cosa és la realitat”. Per a Forn, l’Ajuntament “només vol consultes sobre allò que li agrada”.

 

Joaquim Forn ha destacat que un 87% dels votants han dit que no, “els veïns no volen la Superilla tal i com l’ha plantejat l’Ajuntament”. El regidor ha recordat que, de manera reiterada, s’ha demanat la retirada del projecte, però el govern no ho ha volgut fer. “Què més ha de passar per què el govern escolti, rectifiqui i retiri el projecte? Un 87% dels veïns ha dit que no i els partits hem expressat temors i inconveniència del projecte, no entenem que el govern no rectifiqui”. Forn ha anunciat que el seu grup promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per votar la retirada de la Superilla del Poblenou: “és el moment i l’àmbit perquè els partits polítics es mullin”.

 

Per la seva part, el regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, ha destacat el valor de la iniciativa i ha felicitat els veïns que van constituir la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou, “que ha fet allò que no ha fet l’Ajuntament”. Martí ha explicat que la Plataforma seguirà treballant en xarxa a la ciutat amb altres barris preocupats pel plantejament de l’Ajuntament de tirar endavant més Superilles, com la del Poblenou.

 

Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”. Per al regidor Martí, ja no parlem d’un “pla pilot, un projecte d’urbanisme tàctic, és un problema estable”, i ha afegit que els percentatges de la consulta, 87% no i 13% pel sí,  “són “demolidors”.

 

Jordi Martí ha lamentat que la prova pilot, tal i com l’ha aplicat l’executiu municipal, “ha pervertit el concepte de Superilla”, i també el procés de participació, “que s’ha convertit en procés voluntarista en no tenir suport del l’ajuntament”; i ha servit per malgastar recursos públics (en la 1a fase, més de 400.000 € en pintura i testos). Martí ha destacat una altra conseqüència de l’aplicació de la Superilla del Poblenou: la divisió del govern respecte el programa de Superilles; en aquest sentit, ha recordat que el regidor d’Arquitectura i Patrimoni, Daniel Mòdol, es declarava no favorable al projecte de Superilles, tal i com s’està tirant endavant el seu propi govern. “Tenim dos governs, volem saber quina pauta tirarà endavant? La que defensa la tinent d’alcaldia Janet Sanz o la que defensa Daniel Mòdol?”, s’ha preguntat.

 

Martí ha insistit en que cal aturar i reflexionar, i ha demanat la retirada de les actuacions previstes en l’àmbit Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix

 

 

 

Barcelona, 29 maig de 2017

Falsos mites dels druides sobre el tramvia per la Diagonal

DESMUNTANT EL RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

DESMUNTANT EL  RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

Mite 1-   A Barcelona no tenim un bon transport públic, els usuaris pateixen moltes disfuncions i hi ha moltes zones desafavorides, necessitem ser més intervencionistes, canviar moltes coses i construir noves infraestructures.

  1. Barcelona té un gran sistema de transport públic. Qualsevol qui hagi viatjat per Europa, Estats Units o països desenvolupats del primer Món, sap perfectament que el sistema de Transport Públic de Barcelona es excepcional.
  2. TMB es una empresa de referència mundial pel que fa a la planificació i la logística del transport públic, nombroses ciutats de primer ordre li demanen opinió i intercanvi de transferència tecnològica.
  3. El Sistema de Transport Públic de la Ciutat funciona , però l’equilibri que el sustenta no és trivial, s’ha arribat a aquest punt per la suma de moltíssimes decisions tramificades, on s’ha bolcat molta intel•ligència i experiència sedimentada. El Transport de Barcelona pot millorar, però això passa per prendre solucions quirúrgiques en superfície, amb sistemes de transport lleugers, escalables, reversibles  i amb infraestructures mínimes, tot el que afavoreix  la Nova xarxa de Bus de Barcelona.

Mite 2-   A moltes ciutats hi ha tramvia i els funciona, aquesta experiència es el que ens legitima a implantar una infraestructura ferroviària pel centre de Barcelona. Ens tenim que emmirallar amb la mobilitat de Florència, Saragossa, Copenhage, Amsterdam, Bordeus…

  1. Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro, implanta un Tramvia en Superfície pel centre de la Ciutat des de fa més de 30 anys.
  2. A les grans ciutats europees, el Tramvia s’articula com un corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat és incompatible amb  la seva tipologia (longitud, volumetria, etc) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 m.
  3. Ciutats d’una mida petita  com Florència, Saragossa, Bordeus -desafortunadament pels seus habitants-  no tenen  metro, un transport molt superior al tramvia: de més alta capacitat i segregat del nivell on transiten els vianants.  Amsterdam, travessada per nombrosos canals, és evident que no pot disposar d’un transport subterrani; Roma té Tramvia pel centre, perquè està absolutament ocupada per runes de un valor històric incalculable incompatibles amb un transport subterrani. Els tramvies de Budapest, Lisboa, Viena, San Petersburg són transports amb una velocitat comercial molt baixa i en alguns casos atraccions turístiques.
  4. Es presenta l’existència del tramvia com un èxit i en realitat és l’opció ineficient de les ciutats que no han pogut tenir metro. Barcelona té una malla de metro impressionant, de les més denses d’Europa. No necessitem tramvia pel centre de la ciutat, no es necessari que tinguem que sofrir les seves externalitats negatives.

Mite 3-   El tram de la Diagonal entre les Places Francesc Macià i Glòries està orfe de transport públic. Els barcelonins vaguem sense rumb per la Diagonal obligats a caminar durant kilòmetres o agafar caríssims taxis. Existeix un clam a la Ciutat, que demana la construcció d’un Tramvia pel centre de Barcelona.

Els antecedents coneguts sobre la resposta ciutadana i política, provocada  per a  la implantació d’un Tramvia per la Diagonal són els següents:

  1. Una consulta popular al maig 2010 dirigida a tota la ciutadania de Barcelona, que va ser demolidora: el 80% de la població que va dir “no” a una reforma de la Diagonal ubicant un tramvia.
  2. Un plenari a l’Ajuntament de Barcelona al març del 2016,  on majoritàriament les forces polítiques van consensuar no desenvolupar aquest projecte sense gaudir d’un acord polític ampli i un consens tècnic generalitzat.
  3. Només existeix una associació: la PTP (Promoció del transport públic) que ajunta a 300 socis i que té un finançament desconegut que reclama la implantació de la Infraestructura ferroviària.

Mite 4-   La única solució possible per connectar les dues places, Francesc Macià i Glòries amb transport públic, és el Tramvia. Se’ns  presenta la dicotomia entre Tramvia o vehicle privat. Si no consideres al Tramvia com la millor solució tècnica et veus avocat al abraçar-te al transport privat sense concessions.

Atenció!!! no contraposem el Tramvia al vehicle privat, la nostre opció es la D30 electrificada. Un cop tothom quedi desintoxicat d’un tractament informatiu mancat de profunditat d’anàlisi i a la vegada d’amplitud de perspectiva , acceptaran què, l’opció que prioritza la salut de les persones i del transport públic és el BUS ELÈCTRIC un dinamitzador de la connectivitat i permeabilitat del transport públic.

No enfrontem Tramvia contra vehicle privat, la nostre opció és moderna i sense contraindicacions. El Tramvia no es una bona solució tècnica per Barcelona, perjudica al transport públic i augmenta la contaminació .

Mite 5-   Necessitem el Tramvia perquè es un transport d’alta capacitat i el corredor de la Diagonal té una demanda molt gran que els autobusos no poden absorbir.  Necessitem molta capacitat perquè tenim molts, moltíssims viatgers, perjudicats per aquesta manca d’un super-transport.

Atenció!!!! Als estudis de l’Ajuntament sempre es comparen els 222.000 passatgers pel Tramvia i els 49.000 passatgers de la D30. Aquesta comparança és errònia… La comparança correcta, sempre respectant les seves xifres, seria de 222.000 passatgers pel Tramvia i 180.000 passatgers pel Bus Elèctric.

El 93,25% de la demanda que absorbeix  la línia de Tramvia ja tenia servei o no el necessita. El transport privat només és el 6,75% , incloent el 40% de vehicles de dues rodes que, difícilment faran un canvi modal. Estem parlant nomes de 9.000 viatges, un escàs i dubtós 4% de la captació de la nova demanda. Aquest pobre resultat , no pot ser utilitzat com argument per justificar la inversió  descomunal  i les externalitats negatives del TRAMVIA.

Desglossat de la demanda (viatges per dia) del Tramvia en superfície per la Diagonal
    104.000,00 46,8 Ja reben servei al Tram Baix i al Tram Besòs
        222.000,00  
viatges x dia
    118.000,00     82.000,00 36,9 Ja reben servei d’altres modes de transport  *(1)
    15.000,00 6,8 Viatgers provinents del transport privat        *(2)
    12.000,00 5,4 Viatgers que anaven caminant neta i eficientment
      9.000,00 4,1 Persones que no feien aquest recorregut
*(1) N’hi ha un % de viatgers que no poden escollir. L’eliminació
de línies de Bus forcen intercanvis de mode de transport .
*(2) El 40% són motos

 EN RESUM:

  1. -El tramvia perjudica a la Xarxa Ortogonal d’Autobusos, 17 de les seves 23 línies perdran velocitat comercial i eficiència.
  2. -Es perd connectivitat global de la xarxa de transport.
  3. -Obliga a una gran quantitat de passatge a patir transbordaments.
  4. -Elimina moltíssimes parades de bus del teixit urbà que obeeixen a una demanda real contrastada amb anys d’experiència.
  5. -Allunya a les persones de les parades de bus actuals obligant-los a desplaçar-se i perdre temps -Afavoreix la congestió, la ineficiència i la contaminació del vehicle privat.
  6. -Afavoreix específicament la congestió de les 15 cruïlles de la Diagonal per on passa el Tramvia.
  7. -Perjudica econòmicament a un operador públic (TMB) pel transvasament de 82.000 dels seus passatgers diaris a un operador privat.

Consell Plenari del districte de Sant Martí del mes de maig del 2017: Proposicions i precs.

En aquest Consell Plenari del districte de Sant Martí del mes de maig del 2017 el conseller municipal i portaveu demòcrata del districte de Sant Martí Genís Boadella ha defensat les següents iniciatives: C_ns9oyXkAQEcMy

C_nt2ajXgAAtBwn

Aturem el desastre de Glòries

Presentem i guanyem una proposició al Consell Plenari de la Ciutat per aturar la desastrosa política Colau respecte a les obres de la Plaça de les Glòries. Proposició

 

 

El frau de la D30 i el Tramvia

//platform.twitter.com/widgets.js

Crearem una comissió d’estudi de la connexió del tramvia i implantarem la D30