Categoria: Districtes
El Grup Demòcrata impulsa la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar la retirada de la Superilla del Poblenou, tal com han reclamat els veïns
Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla
Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP signen la petició formal per a celebrar un Consell Plenari que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla
El Grup Municipal Demòcrata ha impulsat avui la convocatòria d’un Ple extraordinari a Sant Martí per acordar retirar la Superilla del Poblenou com han reclamat els veïns i veïnes. Els portaveus al districte dels grups del PDeCAT, C’s i PP, Genís Boadella, M. Eugenia Angulo i Manuel Gallardo, respectivament, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari de Sant Martí que debatrà una proposició que reclama donar compliment a la consulta ciutadana que ha rebutjat la Superilla i continuar amb la constricció d’habitatges i dignificació dels entorns previstos.
El passat dilluns, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou van fer els veïns del barri, i en què un 87% dels participants van votar en contra, el portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, va anunciar que el seu grup promouria la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per reclamar la seva retirada.
La Superilla del Poblenou es va implantar el setembre de 2016 i des de llavors s’han succeït debats tant a Plenaris i Comissions Municipals, Plenaris i Consells de barri de Districte que han mostrat la manca de consens polític, però això no ha suposat una aturada en el dispendi en micro intervencions per tal de buscar un acord amb els veïns que no s’ha assolit. La controvèrsia que ha generat la implantació de la Superilla, i que ha evidenciat també la falta de consens veïnal, ha posat en qüestió el model de Superilla a nivell de Ciutat.
A parer del Grup Municipal Demòcrata, la creació d’un Grup de treball no ha sabut abordar de manera global i consensuada la problemàtica esdevinguda per la implantació de la Superilla; i el govern d’Ada Colau ha mostrat la seva incapacitat per implementar i gestionar el model de superilles. Per aquests motius, el Grup Municipal Demòcrata al districte de Sant Martí, juntament amb altres grups municipals, com els de C’s i PP, han signat la petició formal per a celebrar un Consell Plenari extraordinari de Sant Martí per debatre la següent proposició:
Al Consell Municipal del Districte de Sant Martí acorda:
– Que el govern municipal respecti i doni compliment al resultat de la consulta retirant les intervencions realitzades.
– Que el govern municipal continuï impulsant els projectes de dignificació de l’entorn amb la construcció dels habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, les urbanitzacions de les places de Dolors Piera, Isabel Vila i Tísner entre altres actuacions.
– Que el govern municipal treballi buscant l’acord amb les diverses parts implicades en la implantació de futures superilles al districte.
Barcelona, 2 de juny de 2017
La Superilla del Poblenou com a concepte.
Article del regidor Jordi Martí publicat a l’E-notícies el 30 de maig del 2017.
Molts veïns del barri del Poblenou es van constituir mesos enrere com a Plataforma d’Afectats per la Superilla P9, per lluitar contra el projecte de superilla que el govern d’Ada Colau ha imposat entre els carrers Badajoz, Llacuna, Tànger i Pallars. Un projecte executat sense diàleg previ ni consens veïnal, punta de llança del mal anomenat urbanisme tàctic, que ha perjudicat greument les empreses i els comerços de la zona, i que ha prostituït i malmès definitivament la idea i el model de superilla treballat amb rigor per anteriors governs municipals.
Durant tres diumenges consecutius la bona gent de la Plataforma d’Afectats per la Superilla P9 s’ha mobilitzat i s’ha organitzat per promoure una consulta popular. Una consulta que no solament s’ha guanyat el menyspreu del govern d’Ada Colau, sinó que a més ha hagut de remar contra el boicot de les franquícies locals dels comuns, convenientment ajudats políticament i subvencionats econòmicament pel govern municipal més sectari que mai hagi patit Barcelona. Una mobilització que ha arribat després de mesos d’intents per fer veure que les presumptes millores que havia d’aportar la superilla no són tals millores, ans al contrari: més contaminació i col·lapse circulatori als carrers adjacents, més dificultats per accedir al transport públic, més dificultats per accedir a les empreses i comerços de la zona, més desertificació d’uns espais condemnats al ‘botellot’ i a l’incivisme, més diners públics malbaratats, etc.
I la bona feina dels veïns ha tingut recompensa: una participació del 26% dels potencials votants, un 87% de vots contraris a la superilla i un 13% de vots favorables. Estem doncs davant d’una triple victòria social i política de la gent i dels partits que des del primer moment vam creure que estàvem davant d’un nyap com pocs ha viscut Barcelona en gairebé quatre dècades de democràcia municipal. La victòria de la lliure iniciativa de la gent que se sent abandonada i humiliada per un govern d’encegats per una ideologia caduca i conservadora; la victòria de la democràcia local en forma d’una consulta ciutadana que s’ha hagut d’impulsar per la incompareixença del govern dels comuns, i una victòria per una majoria democràtica i demolidora que deixa el govern municipal en evidència. Una força política que es va presentar ara fa dos anys davant dels barcelonins com a aliada de la participació i de les lluites veïnals, ha esdevingut una rèmora i un frau de dimensions colossals.
Tots els partits de l’oposició, excepte els de sempre, hem exigit al govern que escolti els veïns, que actuï coherentment amb els resultats de la consulta i abandoni el projecte de la superilla del Poblenou. Estem convençuts però que BcnenComú continuarà amb aquest projecte ruïnós i sense sentit. La seva prepotència i el seu sectarisme no tenen límits. Si es confirma aquest pronòstic, el 2019 haurem de donar compliment a la voluntat majoritària dels veïns del Poblenou.
Jordi Martí trasllada al Govern Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre patrimoni modernista de la ciutat
El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat.
El regidor del Grup Municipal Demòcrata reclama a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona
El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat. Jordi Martí ha reclamat a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona.
Al número 240 de la Via Augusta, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’aixeca la casa que es coneix com a “Vil·la Mayfair”, una finca que inclou uns jardins i una torre modernista projectada per l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1893. Segons recull la fitxa de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona es tracta d’un “edifici que queda com a element testimonial d’habitatge unifamiliar de caràcter senyorial com els que havien existit a la zona. És un edifici modernista que conserva bona part de la decoració original. Cal remarcar la seva situació enlairada respecte al jardí”. Té un nivell de protecció patrimonial “C: bé d’interès urbanístic”, i davant de qualsevol intervenció caldrà garantir “el manteniment del volum original; la conservació i restauració de les façanes, amb la composició arquitectònica, els materials i el cromatisme; qualsevol intervenció tendirà a la seva recuperació formal; a l’interior es mantindran i restauraran aquells espais nobles amb elements decoratius originals; manteniment del jardí que l’envolta”.
Fa uns mesos, la finca ha canviat de propietari, i es troba en ple procés de rehabilitació. Aquest matí, una gran excavadora ha iniciat els treballs de rehabilitació de l’entrada principal, i ha arramblat amb tot, escales inicials, porta i tanca perimetral, escalinata senyorial i part dels jardins, com es pot constatar en les següents fotografies.
El regidor Jordi Martí ha explicat que “les imatges de l’actuació de l’excavadora són d’impacte”; i per aquest motiu “com a Grup Municipal Demòcrata hem traslladat la nostra preocupació al Govern municipal i, en concret, al regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà, i també regidor executiu de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, per l’actuació sobre unes de les finques modernistes més característiques de la ciutat. Reclamen que facin un seguiment exhaustiu i al dia de les obres de rehabilitació i les actuacions que es fan tant al jardins com a l’edifici, per evitar que es pugui malmetre de manera irreversible qualsevol part del patrimoni modernista de la ciutat de Barcelona”. “Volem creure que es tracta d’una intervenció amb llicència municipal, que contempla la total reposició dels elements enderrocats fins ara i que estiguin catalogats”, ha dit Martí.
Barcelona, 29 de maig de 2017
Diàleg al carrer Japó
Des del 28 de març part del carrer Japó del districte Nou Barris acomiada el dia a cop de cassola. Fa dos mesos que les protestes i els sons de cassoles i megàfons continuen, sense treva, dia rere dia.
Què ha motivat aquestes protestes? Doncs la intenció d’instal·lar d’un centre de culte musulmà a un local del mateix carrer que, segons els veïns i veïnes que protesten, això provocarà aglomeracions a les estretes voreres del carrer, en definitiva: que no és un espai adequat per albergar aquest tipus d’activitats (tot i que al mateix carrer hi ha un centre evangèlic i una acadèmia d’idiomes).
El passat 8 de maig es va celebrar una tensa i, fins i tot, desagradable Audiència Pública de Nou Barris: posicions enfrontades entre partidaris i contraris a l’obertura d’aquest establiment religiós amb moments de forta discussió entre les parts i amb l’intent de mediació, no sempre exitosa, del President del Consell i les entitats del barri.
Però, qui són els que volen obrir aquest centre de culte? Doncs, els mateixos veïns i veïnes de Nou Barris que practiquen aquesta fe i que fins ara han estat fent ús de diversos espais d’entitats del districte sense que les molèsties, sorolls, aglomeracions i relacions amb l’entorn hagin estat un problema.
Crec, que els que som partidaris de la llibertat de culte i que creiem que la multiculturalitat és una font de creixement personal i comunitari cometríem un greu error en titllar als veïns que protesten del carrer Japó com xenòfobs, autoritaris o feixistes. Aquests veïns mostren unes pors (aglomeracions, poc espai, sorolls o pors als possibles extrems d’una religió) i les canalitzen mitjançant les descrites protestes; feina nostra és no criminalitzar les pors, fer pedagogia i revertir el concepte d’alguns veïns respecte a l’oratori en qüestió i diferenciar qui té por i qui l’aprofita per generar odi i enfrontaments entre veïns. Aquí tenim la clau del problema.
La deriva preocupant dels fets inicials ve motivada per un únic fet: l’apropament de partits d’extrema dreta com Plataforma per Catalunya (PxC), Generació Identitària o Democràcia Nacional i com les legítimes pors, que prèviament esmentava, esdevenien un greu cop per la convivència a Nou Barris. Les cassoles i el megàfon ja no els tenien els veïns sinó gent amb interessos diferents que volien aprofitar aquesta nova ubicació del centre de culte per “vendre” un discurs autoritari i, que amb orgull diem, que la història ens ha demostrat que la gent de Nou Barris mai l’ha “comprat”. I aquí tots tenim l’obligació de reconèixer i posar en valor la feina del teixit social i comunitari el qual disposem a Nou Barris i ara tornen a demostrar que els necessitem.
Però el conflicte existeix, el problema s’ha fet gran i crec que des del Districte de Nou Barris i l’Ajuntament de Barcelona no s’ha actuat de la millor manera. No és la idea d’aquest article culpar al govern de Nou Barris de la situació, això seria oportunista i poc rigorós, però no és menys cert que, sense saber si per falta de ganes o bé per deixadesa pensant que això se solucionaria sol, el problema s’ha deixat enquistar i en determinats casos agreujar.
En primer lloc, creiem que s’ha actuat tard i hem perdut temps per activar mesures relacionades amb la xarxa antirumors o algun procés de mediació preventiu. És cert que l’espai compleix normativa i es disposa de l’autorització dels serveis tècnics del Districte, per tant, l’Administració sabia amb temps la intenció d’obrir aquest centre. Creiem que hagués estat important actuar quan aquest conflicte era embrionari i el conflicte estava més localitzat i no hagués donat temps a què s’apropés segons qui.
I un segon error: un cop esclatat el conflicte, és insinuar, per persones i col·lectius propers al govern, que l’extrema dreta monopolitza la queixa; aspecte que no s’aproxima a la realitat. Què hi ha gent d’extrema dreta aprofitant-se del conflicte? Sí i plegats hem de plantar cara. Els veïns del carrer Japó que protesten són d’extrema dreta? No. De fet el 40% dels votants d’aquesta secció censal, el passat 2015, ho van fer al partit de l’Ada Colau.
Per tant, és contraproduent per la resolució d’aquest conflicte si associem les protestes amb l’estigmatització de tot un carrer i penso que la millor acció implica fer pedagogia, escoltar, i parlar amb els veïns.
I als partidaris de Julius Evola i la seva rebel·lió contra el món modern juntament amb els feixistes hereus del CEDADE (Cercle espanyol d’amics d’Europa) i la resta de plataformes xenòfobes arribades a Nou Barris aïllem-los, demostrem la realitat: que estan sols i que no tenen cap protagonisme.
Article mensual del Conseller municipal i Portaveu demòcrata al Districte de Nou Barris.
Forn: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”
Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”.
El Grup Municipal Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular sobre aquest projecte i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Ple extraordinari del districte de Sant Martí, “perquè els partits polítics es mullin”
Jordi Martí demana la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix
El Portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha preguntat avui amb vehemència: “Què més ha de passar per què el govern d’Ada Colau escolti, rectifiqui i retiri el projecte de Superilla del Poblenou?”. El Grup Demòcrata, després de conèixer els resultats de la consulta popular que sobre la Superilla del Poblenou han fet els veïns del barri, i en què un 87% dels participants han votat en contra, promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí que reclamarà la seva retirada, “perquè els partits polítics es mullin”. El regidor d’Urbanisme del Grup Demòcrata, Jordi Martí, ha demanat la retirada de les actuacions previstes a la Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa de Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix.
El portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, i el regidor Jordi Martí, han valorat aquest mati la consulta popular sobre la Superilla del Poblenou. Ahir diumenge va finalitzar la consulta popular organitzada pels veïns del Poblenou sobre la Superilla. Durant tres diumenges, els veïns ha pogut participar per expressar la seva opinió al voltant d’aquesta projecte. Els resultats han estat aclaparadors: 1.517 vots en contra i 218 a favor (87% no, 13% si).
El portaveu del Grup Municipal Demòcrata ha valorat positivament la consulta popular, especialment en les circumstàncies en les que s’ha produït, sense suport de l’Ajuntament. Tot i això, hi ha hagut un 26% de participació, que ha posat en “entredit les declaracions que es fan des de l’Ajuntament recolzant les consultes, però una altra cosa és la realitat”. Per a Forn, l’Ajuntament “només vol consultes sobre allò que li agrada”.
Joaquim Forn ha destacat que un 87% dels votants han dit que no, “els veïns no volen la Superilla tal i com l’ha plantejat l’Ajuntament”. El regidor ha recordat que, de manera reiterada, s’ha demanat la retirada del projecte, però el govern no ho ha volgut fer. “Què més ha de passar per què el govern escolti, rectifiqui i retiri el projecte? Un 87% dels veïns ha dit que no i els partits hem expressat temors i inconveniència del projecte, no entenem que el govern no rectifiqui”. Forn ha anunciat que el seu grup promourà la celebració d’un Consell Plenari extraordinari del districte de Sant Martí per votar la retirada de la Superilla del Poblenou: “és el moment i l’àmbit perquè els partits polítics es mullin”.
Per la seva part, el regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, ha destacat el valor de la iniciativa i ha felicitat els veïns que van constituir la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou, “que ha fet allò que no ha fet l’Ajuntament”. Martí ha explicat que la Plataforma seguirà treballant en xarxa a la ciutat amb altres barris preocupats pel plantejament de l’Ajuntament de tirar endavant més Superilles, com la del Poblenou.
Marti ha demanat al govern d’Ada Colau que “escolti els veïns, el clam majoritari i actuï en conseqüència retirant aquesta Superilla, que no compta amb suport ni social ni polític”. Per al regidor Martí, ja no parlem d’un “pla pilot, un projecte d’urbanisme tàctic, és un problema estable”, i ha afegit que els percentatges de la consulta, 87% no i 13% pel sí, “són “demolidors”.
Jordi Martí ha lamentat que la prova pilot, tal i com l’ha aplicat l’executiu municipal, “ha pervertit el concepte de Superilla”, i també el procés de participació, “que s’ha convertit en procés voluntarista en no tenir suport del l’ajuntament”; i ha servit per malgastar recursos públics (en la 1a fase, més de 400.000 € en pintura i testos). Martí ha destacat una altra conseqüència de l’aplicació de la Superilla del Poblenou: la divisió del govern respecte el programa de Superilles; en aquest sentit, ha recordat que el regidor d’Arquitectura i Patrimoni, Daniel Mòdol, es declarava no favorable al projecte de Superilles, tal i com s’està tirant endavant el seu propi govern. “Tenim dos governs, volem saber quina pauta tirarà endavant? La que defensa la tinent d’alcaldia Janet Sanz o la que defensa Daniel Mòdol?”, s’ha preguntat.
Martí ha insistit en que cal aturar i reflexionar, i ha demanat la retirada de les actuacions previstes en l’àmbit Superilla del Poblenou i la retirada complerta del programa Superilles ‘Omplim de vida els barris’ per recuperar el consens social i polític que ara no existeix
Barcelona, 29 maig de 2017
Falsos mites dels druides sobre el tramvia per la Diagonal
DESMUNTANT EL RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.
DESMUNTANT EL RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.
Mite 1- A Barcelona no tenim un bon transport públic, els usuaris pateixen moltes disfuncions i hi ha moltes zones desafavorides, necessitem ser més intervencionistes, canviar moltes coses i construir noves infraestructures.
- Barcelona té un gran sistema de transport públic. Qualsevol qui hagi viatjat per Europa, Estats Units o països desenvolupats del primer Món, sap perfectament que el sistema de Transport Públic de Barcelona es excepcional.
- TMB es una empresa de referència mundial pel que fa a la planificació i la logística del transport públic, nombroses ciutats de primer ordre li demanen opinió i intercanvi de transferència tecnològica.
- El Sistema de Transport Públic de la Ciutat funciona , però l’equilibri que el sustenta no és trivial, s’ha arribat a aquest punt per la suma de moltíssimes decisions tramificades, on s’ha bolcat molta intel•ligència i experiència sedimentada. El Transport de Barcelona pot millorar, però això passa per prendre solucions quirúrgiques en superfície, amb sistemes de transport lleugers, escalables, reversibles i amb infraestructures mínimes, tot el que afavoreix la Nova xarxa de Bus de Barcelona.
Mite 2- A moltes ciutats hi ha tramvia i els funciona, aquesta experiència es el que ens legitima a implantar una infraestructura ferroviària pel centre de Barcelona. Ens tenim que emmirallar amb la mobilitat de Florència, Saragossa, Copenhage, Amsterdam, Bordeus…
- Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro, implanta un Tramvia en Superfície pel centre de la Ciutat des de fa més de 30 anys.
- A les grans ciutats europees, el Tramvia s’articula com un corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat és incompatible amb la seva tipologia (longitud, volumetria, etc) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 m.
- Ciutats d’una mida petita com Florència, Saragossa, Bordeus -desafortunadament pels seus habitants- no tenen metro, un transport molt superior al tramvia: de més alta capacitat i segregat del nivell on transiten els vianants. Amsterdam, travessada per nombrosos canals, és evident que no pot disposar d’un transport subterrani; Roma té Tramvia pel centre, perquè està absolutament ocupada per runes de un valor històric incalculable incompatibles amb un transport subterrani. Els tramvies de Budapest, Lisboa, Viena, San Petersburg són transports amb una velocitat comercial molt baixa i en alguns casos atraccions turístiques.
- Es presenta l’existència del tramvia com un èxit i en realitat és l’opció ineficient de les ciutats que no han pogut tenir metro. Barcelona té una malla de metro impressionant, de les més denses d’Europa. No necessitem tramvia pel centre de la ciutat, no es necessari que tinguem que sofrir les seves externalitats negatives.
Mite 3- El tram de la Diagonal entre les Places Francesc Macià i Glòries està orfe de transport públic. Els barcelonins vaguem sense rumb per la Diagonal obligats a caminar durant kilòmetres o agafar caríssims taxis. Existeix un clam a la Ciutat, que demana la construcció d’un Tramvia pel centre de Barcelona.
Els antecedents coneguts sobre la resposta ciutadana i política, provocada per a la implantació d’un Tramvia per la Diagonal són els següents:
- Una consulta popular al maig 2010 dirigida a tota la ciutadania de Barcelona, que va ser demolidora: el 80% de la població que va dir “no” a una reforma de la Diagonal ubicant un tramvia.
- Un plenari a l’Ajuntament de Barcelona al març del 2016, on majoritàriament les forces polítiques van consensuar no desenvolupar aquest projecte sense gaudir d’un acord polític ampli i un consens tècnic generalitzat.
- Només existeix una associació: la PTP (Promoció del transport públic) que ajunta a 300 socis i que té un finançament desconegut que reclama la implantació de la Infraestructura ferroviària.
Mite 4- La única solució possible per connectar les dues places, Francesc Macià i Glòries amb transport públic, és el Tramvia. Se’ns presenta la dicotomia entre Tramvia o vehicle privat. Si no consideres al Tramvia com la millor solució tècnica et veus avocat al abraçar-te al transport privat sense concessions.
Atenció!!! no contraposem el Tramvia al vehicle privat, la nostre opció es la D30 electrificada. Un cop tothom quedi desintoxicat d’un tractament informatiu mancat de profunditat d’anàlisi i a la vegada d’amplitud de perspectiva , acceptaran què, l’opció que prioritza la salut de les persones i del transport públic és el BUS ELÈCTRIC un dinamitzador de la connectivitat i permeabilitat del transport públic.
No enfrontem Tramvia contra vehicle privat, la nostre opció és moderna i sense contraindicacions. El Tramvia no es una bona solució tècnica per Barcelona, perjudica al transport públic i augmenta la contaminació .
Mite 5- Necessitem el Tramvia perquè es un transport d’alta capacitat i el corredor de la Diagonal té una demanda molt gran que els autobusos no poden absorbir. Necessitem molta capacitat perquè tenim molts, moltíssims viatgers, perjudicats per aquesta manca d’un super-transport.
Atenció!!!! Als estudis de l’Ajuntament sempre es comparen els 222.000 passatgers pel Tramvia i els 49.000 passatgers de la D30. Aquesta comparança és errònia… La comparança correcta, sempre respectant les seves xifres, seria de 222.000 passatgers pel Tramvia i 180.000 passatgers pel Bus Elèctric.
El 93,25% de la demanda que absorbeix la línia de Tramvia ja tenia servei o no el necessita. El transport privat només és el 6,75% , incloent el 40% de vehicles de dues rodes que, difícilment faran un canvi modal. Estem parlant nomes de 9.000 viatges, un escàs i dubtós 4% de la captació de la nova demanda. Aquest pobre resultat , no pot ser utilitzat com argument per justificar la inversió descomunal i les externalitats negatives del TRAMVIA.
| Desglossat de la demanda (viatges per dia) del Tramvia en superfície per la Diagonal | ||||
| 104.000,00 | 46,8 | Ja reben servei al Tram Baix i al Tram Besòs | ||
| 222.000,00 | ||||
| viatges x dia | ||||
| 118.000,00 | 82.000,00 | 36,9 | Ja reben servei d’altres modes de transport *(1) | |
| 15.000,00 | 6,8 | Viatgers provinents del transport privat *(2) | ||
| 12.000,00 | 5,4 | Viatgers que anaven caminant neta i eficientment | ||
| 9.000,00 | 4,1 | Persones que no feien aquest recorregut | ||
| *(1) N’hi ha un % de viatgers que no poden escollir. L’eliminació | ||||
| de línies de Bus forcen intercanvis de mode de transport . | ||||
| *(2) El 40% són motos | ||||
EN RESUM:
- -El tramvia perjudica a la Xarxa Ortogonal d’Autobusos, 17 de les seves 23 línies perdran velocitat comercial i eficiència.
- -Es perd connectivitat global de la xarxa de transport.
- -Obliga a una gran quantitat de passatge a patir transbordaments.
- -Elimina moltíssimes parades de bus del teixit urbà que obeeixen a una demanda real contrastada amb anys d’experiència.
- -Allunya a les persones de les parades de bus actuals obligant-los a desplaçar-se i perdre temps -Afavoreix la congestió, la ineficiència i la contaminació del vehicle privat.
- -Afavoreix específicament la congestió de les 15 cruïlles de la Diagonal per on passa el Tramvia.
- -Perjudica econòmicament a un operador públic (TMB) pel transvasament de 82.000 dels seus passatgers diaris a un operador privat.
Millorem l’Institut de les Corts!
En defensa de l’esport del barri
Berta Clemente i Silvia Mayor, Conselleres del Grup Municipal Demòcrata de Gràcia.
L’esport és un element clau de l’educació, la cultura, la integració, i la vida social. És indiscutible que l’activitat esportiva contribueix a la cohesió social, així com a una millora de la salut i el benestar i genera activitat econòmica, per aquest motiu la promoció i el desenvolupament de les activitats esportives han de ser, i per nosaltres són, prioritaris.
El Model esportiu de la ciutat de Barcelona està consolidat, té consens i és d’èxit, tant pel que fa a l’activitat física com per a la promoció de l’esport de base i els esdeveniments que posicionen la ciutat a nivell internacional.
L’activitat esportiva té una incidència significativa en la vida quotidiana d’una gran part dels ciutadans, com demostra el fet que l’esport és el principal factor d’associacionisme a la ciutat de Barcelona, per aquest motiu les persones que tenim responsabilitats en el disseny de les polítiques públiques tenim l’obligació de posar els mitjans necessaris per facilitar la pràctica esportiva, així com donar suport als clubs, consells esportius i entitats que treballen cada dia, de vegades en situacions adverses, sense gaire infraestructura ni recursos humans ni materials, fent grans esforços per afavorir la pràctica esportiva. Així ho va procurar fer Maite Fandos, Regidora de Gràcia el passat mandat i Tinent d’Alcalde d’Esports del govern encapçalat per l’Alcalde Trias.
Darrerament hem vist com dues entitats com l’Europa i el Pedagogium han perdut la gestió dels equipaments esportius municipals que gestionaven. Aquestes dues situacions, lamentables, s’haguessin pogut evitar si el govern hagués fet servir totes les eines que té al seu abast per donar suport a les entitats de base, les entitats arrelades al barri, que són les principals usuàries dels equipaments que, fins ara, gestionaven. Aquesta situació s’hagués evitat si el govern tingués el foment de l’associacionisme, i en aquest cas l’esportiu, a la seva agenda política, com una prioritat i haguessin apostat per la Gestió cívica en els equipaments esportius municipals.
La Gestió cívica permet atribuir a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’activitats, equipaments o serveis municipals susceptibles de gestió indirecte, per exemple és el model de gestió que en el passat mandat es va implantar en la Violeta amb la Coordinadora de Colles de Cultura. Llavors ja veiem que, si volíem que fos un model d’èxit i de ciutat, era necessari desenvolupar un marc legal que la fes menys vulnerable jurídicament. Finalment, a finals de mandat, vam aprovar unes bases que ens permetien adaptar la gestió a diferents situacions, en aquests moments molts equipaments municipals estan sent gestionats en gestió cívica, per tant, les eines hi són, necessitem que hi hagi la voluntat.
Projecte Barcelona 2019 