Categoria: Barcelona

Comissió de Drets Socials del mes de gener del 2017

En aquesta Comissió de Drets Socials els regidors demòcrates Maite Fandos, Francina Vila i Mercè Homs han instat per la conciliació laboral, familiar i personal, han presentat un pla per promoure el rugbi i han instat a lluitar contra el maltractament de les persones amb discapacitat

Jordi Martí a la tertúlia La Ciutat d’Onda Cero

Avui el regidor Jordi Martí ha assistit de tertulià al programa d’Albert Lesan, on entre altres coses s’han comentat el Pla hoteler de Colau i el tracte de favor cap alguns companys ideològics de l’alcaldessa. Escoltar el podcast.

PROPOSTA D’ACORD PER AL DESPLEGAMENT DE LES SUPERILLES A LA CIUTAT DE BARCELONA

Un dels reptes que afronten les ciutats al segle XXI és resoldre les contradiccions que apareixen entre les aspiracions dels ciutadans (disposar de més comoditat, qualitat de vida i progrés econòmic) i la necessitat de reduir la petjada ecològica a escala urbana. El desafiament és mantenir o augmentar el nivell de benestar i reduir les desigualtats socials, alhora que es redueix l’impacte humà al territori. Les ciutats, per la quantitat de persones que concentren, la seva morfologia en particular i per les repercussions que té sobre la manera com s’organitza la vida urbana, són determinants per a la sostenibilitat del planeta.

Els nivells de contaminació atmosfèrica, de soroll, de seguretat vial i climàtics de Barcelona estan per damunt dels nivells dels estàndards europeus, cosa que fa que la nostra ciutat tingui una baixa qualitat ambiental que afecta a la salut de les persones. Les Superilles són una bona part de solució d’aquest problema, i combinades amb les millores del transport públic col•lectiu, especialment interurbà, així com l’aposta per la promoció del vehicle elèctric, Barcelona pot tornar esdevenir un referent a nivell mundial.

La visió de l’Ajuntament de Barcelona és posar en marxa un programa de superilles per fer que la ciutat funcioni de manera més mixta i compacta, eficient i diversa, tal i com es recull al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.

El camí cap a una ciutat més sostenible passa, necessàriament, per trobar solucions innovadores als problemes quotidians, ja sigui des del punt de vista social o dels recursos materials. En aquest sentit, el Programa de Superilles ha de tenir una dimensió transversal a cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans. Cal treballar perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius, de velocitat humana, en el si d’una metròpolis interconnectada i d’emissions zero, i el programa ‘Superilles’ té la voluntat de definir una metodologia concertada entre el món municipal i els ciutadans per arribar a aquest escenari.

L’històric debat sobre la conveniència de fer funcionar la ciutat de Barcelona a través d’unes superilles que especialitzin algunes vies per al trànsit rodat (alliberant-ne d’altres per a l’ús preferent de vianants o mobilitat alternativa); o bé fer que la ciutat funcioni de manera isòtropa amb la mateixa intensitat de trànsit a tots els carrers, s’ha decantat en els últims anys cap al model de les superilles, reforçat per la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU 2013-2018) i per la consolidació de la nova xarxa de bus, que busca racionalitzar la xarxa de transport públic en superfície i fer que el seu ús sigui més intuïtiu per als usuaris.

El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix com a estratègia l’ordenació de l’espai públic basada en unitats territorials superiors a l’illa de cases. Aquesta ordenació té com a objectiu millorar l’eficiència de la mobilitat urbana, i alhora, millorar la qualitat de l’espai públic en termes de convivència i relació de la ciutadania. L’impuls per a la implantació de superilles parteix del Pla de Mobilitat i té com a objectiu impulsar una transformació integral de l’espai públic que fomenti la inclusió, redueixi la petja ecològica d’aquestes unitats territorials i faci que esdevinguin llocs de referència a la ciutat per promoure un ús intensiu de l’espai col•lectiu.

D’altra banda, cada conjunt d’illes de cases té una suma d’espais oberts que si s’articulen a l’escala de la Superilla, poden planificar-se com a infraestructura ecològica de la ciutat i poden contribuir a reforçar la connectivitat de l’espai verd, tal i com recull el Pla del Verd i la Biodiversitat. Si es maximitza l’espai verd dins de l’espai lliure de les superilles, s’estaran fomentant les funcions ambientals i socials que revertiran en la qualitat de vida de les persones.

En aquest context, la ciutat ha desenvolupat unes primeres Superilles als barris de Gràcia i Les Corts, si bé des d’una òptica excessivament centrada en la mobilitat. Ja més recentment, en el mandat anterior, s’impulsà el Programa Superilles 2012-2015, amb 5 àmbits d’estudi, a la vegada que s’iniciaren processos participatius per la definició i concreció de l’abast de cadascuna d’aquestes Superilles, ara si, des de l’òptica d’intervenció integral que ha de caracteritzar el model Superilla.

Al maig de 2016, l’actual govern municipal, va presentar una Mesura de Govern de desenvolupament del model de Superilla a la ciutat. Finalment, al setembre d’aquest any, s’ha fet una primera prova pilot a Poblenou, que no ha resultat satisfactòria per una bona part dels veïns i veïnes, fet que suposa un obstacle per al desenvolupament del programa de Superilles que defensem.

Atenent al compromís amb el canvi en el model urbà i de mobilitat de la ciutat, i a l’aprenentatge acumulat en els diferents processos endegats fins avui, els grups sota signants acorden:

1. Que cal recuperar la concepció d’un model de Superilla sustentat en una dimensió transversal als cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans.

2. Que cal redefinir un Programa propi per a la implantació de les Superilles, sota una visió integral i des del retorn del lideratge i coordinació d’aquest, des de l’àmbit de l’Urbanisme.

3. Que cal tenir present les especificitats de cada Superilla, flexibilitzant el model en funció de cadascuna i, que previ a la implantació d’una nova Superilla caldrà:

a. Definir l’abast i concreció de les accions des de processos reals de participació i empoderament de la ciutadania, assolint el major consens ciutadà.

b. Disposar d’estudis de simulació de l’impacte que es generarà sobre el conjunt de la xarxa quan s’introdueixin canvis en la mobilitat.

c. Actuar amb total transparència en tots el nivells del procés, posant a l’abast de la ciutadania les dades de partida i les dades-objectiu.

4. Cal dotar la implantació d’una Superilla de les corresponents partides pressupostàries que permetin l’assoliment d’un espai públic de qualitat, dotacions en equipament necessàries, millores en el parc existent edificat i impuls del comerç de proximitat.

5. Mostrar el seu compromís amb el desplegament del model de Superilles a la ciutat de Barcelona, atès que són un element central en la transformació urbana, social, ambiental i de mobilitat de la ciutat.

6. Cal crear una Taula de Treball de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, així com tècnics, per fer seguiment, fer les aportacions de millora que considerin escaients i cercar el consens polític en la definició del nou Programa d’implementació de les Superilles.

7. La proposta definitiva del govern municipal per a l’anomenada Superilla de Poblenou, desvirtua el model a nivell de mobilitat i, a més, només proposa solucions de mobiliari i usos provisionals. Aquesta proposta posa en risc el model de Superilles acordat i el seu desenvolupament.

A Barcelona, 19 de desembre de 2016

Comissió d’Urbanisme del mes de desembre de 2016: Propostes i Precs.

En aquesta Comissió d’Urbanisme del mes de desembre del 2016 els regidors demòcrates Jordi Martí i Francina Vila han instat a recuperar la Model per a la ciutat, a què el PEUAT sigui fiscalitzat per la Generalitat i a què hi hagi més transparència en l’urbanisme de la ciutat.

Comissió de Drets Socials de desembre del 2016

En aquesta comissió de Drets Socials els regidors demòcrates Maite Fandos i Jaume Ciurana han instat a preservar el Museu Etnològic, a promoure un nou model d’habitatge compartit per la gent gran i a mantenir obert el Centre d’acolliment nocturn del passatge Dos de maig.

La preveritat del govern Colau

Article publicat per Jaume Ciurana al Directe.cat 13-12-2016

En les darreres setmanes ha irromput amb força en l’opinió pública i publicada el concepte de postveritat. És a dir, entendre que allò que és realment important, allò que acaba imposant la seva lògica, allò que acabem donant per cert no és un fet determinat sinó el relat que se’n fa. No interessa doncs, aprofundir en la veritat sinó intentar que el record que d’aquesta en quedi, s’ajusti a allò que volem, independentment de la seva correspondència amb la realitat. Aquesta tendència, que no és nova en el fons, però sí en el desvergonyiment de la seva formulació, té una derivada que podríem batejar com a preveritat. I en això, el govern de Barcelona en Comú i PSC a Barcelona, el Govern d’Ada Colau, en són els campions.

La preveritat consisteix en imposar en l’imaginari col·lectiu una determinada idea, imatge o relat d’uns fets, d’unes mesures, d’unes accions polítiques o administratives, al marge que, no ja que els fets s’ajustin al que s’explica, sinó que, simplement, existeixin.

En canvi, la preveritat ens presenta un govern que lluita per als més febles, que s’enfronta al mal i als poders ocults de la ciutat, que si no fa res més és perquè no els deixen.

Ho veiem quotidianament en els anuncis d’accions per part del govern que no tenen una base sòlida al darrere: a Barcelona hi ha més desnonaments que mai – deu de diaris -, la pressió turística sobre determinats barris no para d’augmentar, el preu del lloguer s’ha disparat, una nova bombolla immobiliària afecta la ciutat, les contractacions de familiars i amics creixen, es confon constantment partit i institució, s’externalitzen i privatitzen contínuament  determinats serveis, s’imposa el sectarisme que els allunya de la humilitat, els regidors de territori estan més lluny que mai dels ciutadans i quan hi són, són incapaços de donar respostes a les demandes veïnals… El menyspreu per als compromisos adquirits; per la participació real dels barcelonins –on és la consulta sobre l’AMI?-; l’obstinació en persistir en els errors –superilla, l’escultura de Franco al Born-; la impostura dels sous i els cotxes oficials; la incapacitat per pactar uns pressupostos; un pla d’inversions i un pla d’actuació municipal; l’haver estat incapaços de demanar perdó a Xavier Trias per les acusacions llançades contra ell en la campanya electoral; governar amb aquells als qui fa poc acusaven de màfia i de corruptes estructurals, que són els mateixos que neguen el dret a decidir i persegueixen polítics catalans per haver donat veu al poble el 9N… tot això i molt més són els fets. No cauré en la pretensió de qualificar aquest reguitzell de fets aquí exposat de ser la veritat. Però són també veritat.

En canvi, la preveritat ens presenta un govern que lluita per als més febles, que s’enfronta al mal i als poders ocults de la ciutat, que si no fa res més és perquè no els deixen. En el món de la preveritat d’Ada Colau, la ciutat comença i acaba amb ella. Els partidaris de la preveritat són poderosos i tenen importants altaveus i així procuren que el seu missatge cali entre els barcelonins. L’únic inconvenient pels practicants de la preveritat és que el temps els acaba desmentint i, més d’hora que tard, se’ls veu el llautó.

Xavier Trias: “Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza”

Entrevista a Xavier Trias. Crónica Global. 8-12-2016

No era independentista, pero ahora lo es. El exalcalde de Barcelona y líder de CiU en su ayuntamiento, Xavier Trias, explica en una entrevista a Crónica Global la necesidad de celebrar un referéndum. Asegura que Colau ganará la cuestión de confianza y se aprobarán, por tanto, los presupuestos que CiU tampoco aprobó.

– ¿Qué les falta para que CiU los apruebe?

– Falta que nos sentemos. El equipo de gobierno actual nos menosprecia, no se reúne con nosotros y, cuando nos convoca a una reunión, la acaban desconvocando. Estamos a pocos días de la discusión de los presupuestos y no nos han dicho nada, así que haremos un conjunto de alegaciones y, si no, entraremos en una enmienda a la totalidad.

– Se agota el tiempo para formar una alternativa al gobierno actual…

– Está muy claro que esto va hacia una moción de confianza, donde se aprobarán los presupuestos. Los que formamos parte de la oposición no tenemos capacidad para ponernos de acuerdo, tumbar esta situación y provocar que pierda la moción de confianza.

– Por tanto, no hay alternativa a Colau

– En este momento, no. Ella no tiene la suma suficiente para ganar aunque, si convocara elecciones, las perdería. Lo que es cierto es que en el momento actual, sumar las fuerzas tan antagónicas que componen la oposición es difícil.

– ¿Usted se postula como posible alcalde?

– A las próximas elecciones no me presentaré, pero durante este mandato continúo teniendo mi posición de presidente del grupo más votado después de la señora Colau. Por tanto, es lógico que la alternativa fuera yo, pero si se quiere que sea otra persona, se puede discutir.

– ¿Como Joaquim Forn o como Santi Vila?

– O quien sea. Eso es una elección interna que tendrá que hacer el PDCAT, partido en el que milito, y es verdad que yo hago un esfuerzo importante para que Forn sea conocido y valorado por parte de la propia gente del partido, pero también de la ciudadanía. El señor Forn está demostrando que es una persona con una capacidad de liderazgo muy importante en este ayuntamiento.

– Usted antes no era independentista. ¿Por qué ahora sí?

– Porque tenemos un problema de dependencia del Estado. O se rompe, o las cosas no avanzarán. Cuando uno se encuentra en un Estado capaz de intentar destruir a líderes por tener sentimientos independentistas, la reacción es no querer pertenecer a él.

– Por lo tanto: referéndum sí.

– Absolutamente. Es necesario un referéndum para todo, tanto para irse como para continuar. Eso es lo democrático.

– Sobre el turismo en Barcelona, hay quien lo ve como un problema.

– Es un error verlo así. Gracias al turismo tenemos un índice de paro inferior a muchos lugares del país. Hemos de procurar que el turismo sea más amable con la gente que vive en Barcelona y suprimir algunos abusos, además de evitar que los turistas que vengan sean de baja calidad. No queremos turismo de borrachera o de despedida de solteros, no interesan a la ciudad. Se está cometiendo un error muy grande.

– ¿Se está haciendo bien con las terrazas? La regulación empezó con usted.

– Los que nos decían que éramos demasiado permisivos con las terrazas ahora se encuentran con un problema, porque tienen que aplicar una legislación y no saben cómo hacerlo. Pues vayamos a pactarlo. Es cierto que hay cosas mejorables de la ordenanza que tenemos, cuando intentas hacerla homogénea a todo el territorio se complica. Hay que tomar decisiones locales en función de cada zona de la ciudad, de cómo han de ser las terrazas en cada una, de sus grados de excepcionalidad…Collboni sabe que estamos interesados en llegar a un acuerdo porque este tipo de temas que no afectan a solo a un mandato.

– ¿Qué le parece la postura de Colau ante el Ejército?

– Eso es populismo. Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza o si estaremos adscritos a la OTAN. Esta guerra contra los ejércitos es errónea, hoy en día funcionan de forma diferente a como cree la señora Colau. El Ejército actual, sobre todo, es una institución que actúa en un marco internacional importante y tiene unas actividades humanitarias distinguida.

– ¿Y ante los okupas? Hay quien cree que es demasiado permisiva.

– Lo que ha de hacer Colau es aplicar la normativa; si no, estaría prevaricando. La ley tiene unas limitaciones sobre la actuación de un ayuntamiento y has de ajustarte a eso, no puedes hacer lo que te dé la gana. La alcaldesa había defendido movimientos okupas como el de Can Vies, ahora le toca vivir una situación desde el mandato y los desalojos se producen igual. El del Banc Expropiat se ha llevado a cabo igual.

– Se dijo que usted pagó el alquiler del Banc Expropiat…

– Sí. La vida es difícil, gestionar una ciudad es difícil y se ha de actuar con las ideas claras, inteligencia y sentido común para evitar tener según qué problemas. Cualquier alcalde, sea del color que sea, tiene la obligación de tomar decisiones que a veces no son comprensibles, pero las tomas en beneficio de la colectividad. Lo que le pasa a Colau es que ahora se encuentra con las dificultades de la vida. Hay cosas que son muy bonitas, pero después tú has de aplicar lo que dice la ley.

– ¿Qué habría que hacer con Can Vies?

– En Can Vies hubo un momento álgido, se complicó, se paró el derrumbe y se tomó la decisión de que, en la última fase del proyecto de urbanización, se buscaría una solución acorde con los vecinos, que tienen una actitud muy clara de lo que hay que hacer. Estamos en esa fase, ya tendría que haberse tomado esta decisión. Si la alcaldesa no se atreve a hacerlo, no está haciendo caso a los vecinos. Gobernar es duro. Exige tomar decisiones que en ocasiones son complicadas y malentendidas.

– ¿Qué está haciendo bien Ada Colau?

– Está orientando bien el tema de la vivienda. Durante muchos años, se vendía suelo publico para que se construyeran pisos privados. Nosotros empezamos esta línea de no vender suelo público y creo que ésta es una buena línea de actuación que exige no un mandato, sino varios, para conseguir que la ciudad tenga una vivienda de alquiler a buen precio, que es uno de los grandes déficits.

– ¿Acabará la alcaldesa en la Generalitat?

– No es mi problema. A nosotros no nos van bien los alcaldes que a priori tienen un objetivo que no sea el del Ayuntamiento de Barcelona.

Promeses incomplertes sobre el Park Güell

Ada Colau -en contra del que havia promès- ha decidit continuar amb el projecte que vam iniciar al Park Güell al descobrir que era beneficiós pel barri.

 

La “democràcia dinàmica” de Pisarello. De Joaquim Forn.

Article de Joaquim Forn publicat a El Periódico el  30-11-2016

“La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic.”

La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic. El franquisme es volia fer passar per una democràcia orgànica, mentre les dictadures comunistes ens bombardejaven amb el concepte de democràcia popular. Amb la mort de Fidel Castro, a Barcelona i a Catalunya hem tornat a assistir a un trist espectacle de legitimació de la dictadura. Per desgràcia han sigut moltes les persones i els col·lectius polítics que s’han apuntat a aquest exercici d’enaltiment d’esclafar les llibertats del poble cubà per part d’un règim que malgrat el seu inici revolucionari va trigar poc a ensenyar les seves verdaderes credencials de reaccionari. Entre aquests, destaca el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, qui, a través de les xarxes socials, va acabar reconeixent quin és el concepte de democràcia que guia la seva acció política com a mà dreta de l’alcaldessa.

Per Pisarello, «la democràcia no és un concepte estàtic. T’hi pots acostar o allunyar depenent del moment històric». Vaja, que segons el primer tinent d’alcalde la democràcia, en el fons, només té un valor d’ús que utilitzes en funció de les circumstàncies. Com que de les idees surten les polítiques, crec que ens trobem davant del pensament que justifica i explica com s’està governant Barcelona i la falta de diàleg i la prepotència cap a l’oposició que practica el govern de Colau. La democràcia, segons el tuit de Pisarello, és dinàmica i, segons convingui, es practica o no en funció de les circumstàncies. Serveix per guanyar eleccions i arribar al poder; però una vegada es mana, si les circumstàncies ho exigeixen, no s’ha de practicar, o convé matisar-la o desdibuixar-la. Això, és clar, sempre que qui hagi arribat al poder sigui de la teva corda, li faltava afegir a la mà dreta de l’alcaldessa. És aquesta visió patrimonial del poder i la superioritat moral que acompanya els comuns, no només Pisarello, la que explica la soledat i debilitat que acompanya la seva acció de govern. Ni pla d’acció municipal, ni pressupostos i la necessitat de passar per una moció de confiança que només superarà, si la supera, per la diabòlica aritmètica del plenari municipal.

“Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient.”

Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient, i l’oposició que encapçalo, juntament amb altres grups, no l’hi permet. Però preocupa que la ciutat estigui governada per persones amb una cultura política tan poc solvent en la indiscutibilitat de la democràcia com a sistema polític que mai es pot construir sobre l’aniquilació de les llibertats.

Ens hauria agradat més veure com els responsables governamentals de Barcelona aprofitaven la mort del dictador per compartir la seva solidaritat amb el poble cubà en el seu conjunt. En lloc d’això, hem vist com, des d’un absolut desvergonyiment, Pisarello introduïa el perillós concepte de ‘democràcia dinàmica’ per justificar Fidel. ¿És aquest el model de democràcia que vol impulsar per a Barcelona? Sent així, és tasca dels demòcrates que no posen adjectius a la democràcia fer el possible per impedir-los-ho.