Etiqueta: Independència

Xavier Trias s’ofereix a l’alcaldessa Colau per signar el que sigui necessari per l’organització del referèndum de l’1-O

El president del Grup Municipal Demòcrata ha presentat les iniciatives que el seu grup defensarà al Consell Plenari, on demanarà a l’alcaldessa que assumeixi personalment les negociacions per arribar a un acord que acabi amb les vagues de metro a la ciutat

 

El president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, s’ofereix a l’alcaldessa Colau per signar el que sigui necessari per l’organització del referèndum de l’1-O, que convocarà el president de la Generalitat de Catalunya. El president del Grup Municipal Demòcrata ha presentat les iniciatives que el seu grup defensarà al Consell Plenari, on demanarà a l’alcaldessa que assumeixi personalment les negociacions per arribar a un acord que acabi amb les vagues de metro a la ciutat.

 

Trias ha explicat que aquest matí s’ha acordat retirar la proposició que el seu grup havia de defensar al Consell Plenari i que es referia a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. El president del grup ha explicat que el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, va anunciar que el govern votaria en contra. Davant aquesta posició del govern, Trias ha afirmat “la retirem perquè creiem que dona una imatge negativa que Barcelona voti en contra” i ha reclamat al govern que doni la cara i que reflexioni sobre el paper que ha de tenir Barcelona: “no pot amagar el cap sota l’ala, ha de tenir un paper important”. Per a Trias seria una “llàstima que Ajuntament de Barcelona no tingués capacitat de lideratge i de crida participació en el referèndum”.

 

A parer de Trias “Barcelona no es pot permetre votar contra el referèndum,  no pot ser indiferent al referèndum perquè som la capital de Catalunya”. Trias ha demanat “no afluixar” i tenir sentit de “què és ser alcalde de Barcelona, sovint cal assumir riscos”. En aquest punt, s’ha ofert a l’alcaldessa Ada Colau per signar el que sigui necessari per l’organització del referèndum de l’1-O que convocarà el president de la Generalitat de Catalunya. “Sóc voluntari per signar el que calgui”. Trias ha afegit que el seu grup retira la proposició però ha demanat a l’ajuntament que “reflexioni i trobem consens, perquè consisteix en que l’1 d’octubre surti bé”.

 

Trias serà l’encarregat de dirigir un prec a l’alcaldessa sobre la vaga de Metro. Concretament el prec demana: “Havent estat reprovada a la darrera Comissió d’Ecologia urbana i mobilitat la regidora i presidenta de TMB, Sra. Mercedes Vidal, entenem que ha de ser l’Alcaldessa de Barcelona qui assumeixi a partir d’ara directa i personalment, les negociacions amb els representants dels treballadors de TMB, per tal de reconduir la situació i arribar a un acord que acabi amb les vagues de metro a la ciutat”

 

Per a Trias la situació “és un desastre com no ho havíem vist mai”, i ha demanat a l’executiu buscar una solució definitiva, un bon acord sindical, a una vaga que està afectant directament milers i milers de ciutadans. “Si no hi ha interlocutors vàlids, Mercedes Vidal ha estat interlocutora inútil, cal que l’alcaldessa Colau l’ha substitueixi, i que busqui la manera d’arribar acords”.

 

La regidora Mercè Homs presentarà un altre prec que demana que “el govern de la ciutat es comprometi a resoldre la situació d’inseguretat, incivisme i venda de droga que pateix el barri del Raval, i ens informi en aquest Consell Plenari de les accions concretes que es duran a terme per acabar amb aquesta situació”. Trias ha criticat el relaxament del govern de Colau que ha provocat la proliferació de droga i incivisme, “nosaltres ho vam patir però vam actuar” i ha reclamat al govern que “es posi les piles per mantenir l’ordre”.

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona, 19 de juliol de 2017

President Puigdemont: “Respecteu la democràcia, no hi tireu les clavegueres”

La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha demanat “no tenir cap dubte que som necessaris perquè el procés vagi endavant”

 

El conseller Joaquim Forn destaca que “queden 75 dies, que canviaran la història del nostre país, per explicar perquè volem el referèndum i perquè el volem guanyar”

 

El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha protagonitzat aqust vespre l’acte central del PDeCAT de Barcelona ciutat de la campanya #SíalMillorPaís a la capital catalana celebrat a la plaça de la Concòrdia, del districte de Les Corts. A l’acte, a més del president, hi han intervingut els consellers Jordi Turull i Joaquim Forn; la vicepresidenta del PDeCAT, Neus Munté; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal; el coordinador organitzatiu del PDeCAT, David Bonvehí; la presidenta de la Vegueria de Barcelona ciutat del PDeCAT, Mercè Homs, i la responsable de la campanya del PDeCAT en favor del Sí al Referèndum de l’1 d’octubre, Montserrat Candini. També hi eren presents altres consellers de la Generalitat, com Santi Vila, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí o Lluís Puig; el president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, i la resta de regidors de l’Ajuntament de Barcelona.

 

La presidenta de la Vegueria de Barcelona ciutat del PDeCAT, Mercè Homs, ha donat la benvinguda als presents a l’acte i ha afirmat que “tenim molt clar que el dia 1 votarem i que guanyarà una majoria del sí”. Homs ha afegit que davant del “govern tebi” que encapçala Ada Colau a Barcelona “ens encarregarem que no es desviï del camí i que la senyora Colau també posi les urnes com la resta del país”. Tot seguit Homs ha donat pas a un diàleg entre Montserrat Candini, Jordi Turull, Neus Munté i David Bonvehí. Candini ha agraït la feina dels cibervoluntaris i ha explicat el contingut de la campanya #SíalMillorPaís arreu del país.

 

El conseller  Jordi Turull s’ha mostrat convençut que l’1 d’octubre anirà a votar molta gent i ha destacat el caràcter vinculant del referèndum, “si guanya el sí hi haurà independència”, i ha afegit que es farà per vies pacífiques i democràtiques, “és com ho farem, com sempre”. David Bonvehí ha destacat el paper del PDeCAT en el procés i ha afirmat que ”sense el PDeCAT no hi haurà mai un país independent”, i ha reclamat que Barcelona “sigui la capital d’un Estat,  perquè  tot el país va darrera de la capital”.

 

Per la seva banda, la vicepresidenta del PDeCAT, Neus Munté, ha remarcat que el govern de Catalunya “ha fet i seguirà fent tres coses: identificar la majoria que vol votar i vol fer referèndum, l’eina legítima i més clara per decidir sobre futur; creure que diàleg és sempre el millor aliat quan es volen resoldre conflictes; i treballar perquè tothom pugui votar”. “Això va democràcia, va de votar i va de guanyar per sobre de clavegueres, de querelles i de judicis”, ha dit Munté, que ha recordat l’exalcalde Xavier Trias i les conselleres Meritxell Borràs i Irene Rigau.

 

A continuació, diverses persones presents a l’acte han pujat a l’escenari per explicar perquè “Diem Sí al millor país”.

 

Després ha pres la paraula el conseller d’Interior, Joaquim Forn, que avui havia d’intervenir a l’acte com portaveu del PDeCAT a l’ajuntament de Barcelona. Forn ha afirmat que “és un honor formar part del govern que ha de fer possible el referèndum”, i ha assenyalat que “el compromís que tenia amb Barcelona el tinc amb Catalunya, el tenia amb Xavier Trias i el tinc amb Carles Puigdemont, amb la gent de a ciutat i del país, un  compromís amb la democràcia”. Per a Forn, “no es tracta de defensar només poder votar, defensem la democràcia”. El conseller ha donat les gràcies “a moltes generacions que no es van rendir i avui han fet possible que siguem on som”.

 

Forn ha lamentat que Barcelona no tingui un alcalde com Xavier Trias i ha destacat que avui seria impossible un acta com el que va tenir lloc l’octubre de 2014 quan més 900 alcaldes van travessar la plaça Sant Jaume per recolzar el president per celebrar 9N, “avui això no és possible”.  “Queden 75 dies, que canviaran la història del nostre país, per explicar perquè volem el referèndum i perquè el volem guanyar i fer-ho amb un somriure davant de tots els atacs”, ha dit Forn, que ha convidat els presents “a canviar història i fer del nostre país un nou estat d’Europa”.

 

La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha demanat “no tenir cap dubte que som necessaris perquè el procés vagi endavant”. El Govern “és responsable de tirar endavant l’operativa”, però “els partits tenim la responsabilitat que la gent vagi a votar, que el si guanyi, perquè tenim molts arguments”.

 

El president de la Generalitat ha estat l’encarregat de cloure l’acte. Carles Puigdemont ha demanat que “no ens distraguem, ens posaran paranys per veure si caiem, però no hi caurem; d’urnes n’hi hauran, i vosaltres sereu responsables que estiguin plenes”. Per a Puigdemont “el referèndum és un mitja, el debat és com fem un millor país”. “Un millor país”, ha dit, “és aquell que tracta de la millor manera la seva gent, que els seus representats busquen la manera de tractar millor la seva gent. No és un país ideal, perfecte, és un país fet amb esforç constant i compromís”.

 

Un país, ha explicat el president, “no el fan les conquestes militars, ni glòries imperials passades, ni és resultat d’una dominació històrica d’un poble sobre un altre, es fa més modestament i a la catalana manera, cada dia”. Puigdemont ha destacat que “el procés que està a punt de culminar no el vam començar ahir, ni quan vam formar govern, va començar fa més de 300 anys, l’endemà de la desfeta, amb l’esforç silent de generacions”. “Però ara tenim la responsabilitat de culminar allò que va començar l’endemà de la desfeta, no ho hem triat, però ens ha tocat. Som la generació que hem de culminar allò que va començar fa tants anys”. El president ha acabat la seva intervenció reclamant “respecteu la democràcia, no hi tireu les clavegueres”.

 

Barcelona, 18 de juliol de 2017

Forn a Colau sobre l’1-O: “s’han acabat les ambigüitats, o estem a favor de la democràcia i del dret a decidir o estem a favor de l’immobilisme i la reacció. Vostè tria”

 

 

El Portaveu del Grup Municipal Demòcrata es congratula del rebuig majoritari del Ple municipal a la proposta del PP per evitar el suport de l’Ajuntament al Referèndum, però avisa que exigirà al Govern Colau el seu compromís perquè el barcelonins puguin votar   

El Portaveu del Grup Municipal Demòcrata, Joaquim Forn, ha traslladat a l’Alcaldessa Ada Colau en relació a l’1-O que “s’han acabat les ambigüitats, o estem a favor de la democràcia i del dret a decidir o estem a favor de l’immobilisme i la reacció. Vostè tria”. Joaquim Forn s’ha congratulat del rebuig majoritari del Ple municipal a la proposta del PP per evitar el suport de l’Ajuntament al Referèndum, però avisa que exigirà al Govern Colau el seu compromís perquè el barcelonins puguin votar.

Joaquim Forn ha defensat un clar vot en contra del Grup Demòcrata a la proposició presentada pel PP al Ple Municipal d’avui que pretenia aconseguir suports per evitar que l’Ajuntament de Barcelona pugui donar suport a la celebració del Referèndum sobre la independència de Catalunya que el Govern de la Generalitat ha anunciat que convocarà el pròxim 1 d’octubre. “Un cop més, amb una clara majoria, l’Ajuntament rebutjarà l’immobilisme, rebutjarà aquells qui volen silenciar un país sencer”, ha dit Forn, que ha afegit que “ el pròxim 1 d’octubre votarem; ningú ens aturarà com diu el president Puigdemont: no hi ha prou Estat per aturar tanta democràcia”.

No obstant, Forn ha exposat que “no ens conformem només en rebutjar la proposició del PP”. A parer del portaveu del Grup Demòcrata, “el Plenari de Barcelona, i el seu govern municipal, no poden ser aliens a aquesta reivindicació, a aquest moment històric. Barcelona, capital de Catalunya ha d’estar al capdavant del país”. “Volem demostrar-ho explicitant el nostre suport al referèndum”, ha dit Forn, que ha afegit que “estem davant d’una revolució democràtica, avalada per una gran part de la ciutadania, i els representants polítics de la ciutat hem de situar-nos al capdavant”.

Dirigint-se directament a l’Alcaldessa Colau i el seu Govern, Joaquim Forn ha recordat que el proper 4 de juliol, el president Puigdemont i el Govern de la Generalitat explicaran els detalls d’aquest referèndum, i donaran totes les garanties democràtiques i de participació per a la seva celebració. “A partir d’aquest moment, exigirem al Govern de la ciutat el màxim compromís. Màxim compromís perquè els barcelonins puguem votar. Com deia, s’han acabat les ambigüitats i els càlculs polítics, o estem a favor de la democràcia i del dret a decidir o estem a favor de l’immobilisme i la reacció. Vostès trien”, ha dit Joaquim Forn.

Barcelona, 30 de juny de 2017

Dies intensos

Dies de calor. Dies intensos. Sabem, per fí, el dia del referèndum. Mocions de censura. Selectivitat. Finals de curs. Balanços. Festivals de tota mena d’activitats de durant l’any. Petards. Festes majors.

El mes de juny és un mes interessant i intens. De fet, n’hi ha dos de mesos interessants i intensos: el juny i el desembre. Sembla que el món s’hagi d’acabar en qualsevol moment, tot ha de passar i dir adéu per sempre.

I mentre tot això passa any rere any, a Barcelona, mes rere mes, i ja en van 24, la ciutat coixeja. Camina torta. Desorientada. Un mena de cop de calor permanent, vaja.

I és una llàstima perquè Barcelona té grans potencials i les oportunitats són les que són i venen quan venen.

I aquests dies se’ns en brinda una d’única i irrepetible:

Trobar-nos de nou pel dret a decidir. Tenim dia, tenim data. Tenim clar que si és que sí marxarem, i si és que no continuarem votant autonòmicament tal com va dir el president Puigdemont.

Barcelona ha de garantir dues coses: poder votar i poder votar a la nostra ciutat.

Ha arribat el moment de la veritat per a tots, però sobretot per aquells que van jugant a la puta i la ramoneta.

Tic-tac tic-tac

Comuns, pugeu al carro democràtic. L’oportunitat és ara i és l’última.

 

Carta quinzenal de Mercè Homs i Molist, Presidenta del Pdecat Barcelona

Votarem sí o sí

Diumenge sota l’inclement sol de Montjuïc ens vam tornar a reunir per donar suport al Referèndum. Feia dos dies que el President Puigdemont havia anunciat la data i la pregunta i ahir tornàvem a sortir a defensar els dret a decidir dels catalans.

 

L’1 d’octubre serem preguntats si volem un estat independent en forma de república. Tots hi som cridats a dir-hi la nostra, els qui hi estiguin a favor i els qui hi estiguin en contra.

 

Tenim el mandat ciutadà, tenim la voluntat, tenim el suport de la majoria del Parlament i ara ja tenim data i pregunta.

 

Els qui deien que tot això era un suflé, els qui deien que no ho faríem, que no ens atreviríem, ara callen o es queixen. Els qui ens reclamaven data i pregunta perquè creien que no la tindríem ara es queixen perquè en tenim una i de ben clara.

 

L’1 d’octubre tots podrem exercir el nostre dret com a poble, i res del que passi ho podrà aturar. I també l’exercirem des de la capital del nostre país.

 

Barcelona, com en els moments clau de la nostra història, s’ha de posar al capdavant d’aquest moviment. Barcelona és la capital de Catalunya, és la capital de la llibertat.

 

Reclamem al Govern Municipal que es posi al costat dels ciutadans, sense ambigüitats, que es posi al costat dels seus drets més inalienables, i que els defensi davant l’arbitrarietat de l’Estat espanyol.

 

El govern Colau diu que donaran suport si el Referèndum té prou garanties democràtiques, però això no pot servir com excusa, tots volem les màximes garanties, per això els hi demanem que treballin amb els partits demòcrates per aconseguir-les. Que treballin amb els ciutadans i es deixin d’excuses.

 

No estar al costat dels qui volen posar les urnes és fer costat a l’immobilisme i als qui ens neguen els nostres drets nacionals i democràtics.

 

Malgrat els impediments de l’Estat, malgrat el poc suport d’alguns, malgrat tot el que ens pugui venir, malgrat tot això, votarem. Votarem perquè és el nostre dret i perquè els ciutadans així ho hem decidit. Votarem perquè ni aquesta ciutat ni aquest país tenen por. Votarem i guanyarem i ho farem perquè creiem en la democràcia.

Carta setmanal del Portaveu – Regidor del PDeCAT a l’ajuntament de Barcelona

Joaquim Forn: ‘PP i C’s tenen més por d’un independentista a Barcelona que d’Ada Colau’

La política barcelonina viu encallada en un empat infinit que ha impedit que s’aprovés el pressupost, el pla d’actuació municipal, les ordenances fiscals… Ada Colau fa un any i mig que és al capdavant del govern municipal i ja ha tingut temps per demostrar la seva capacitat de governar una ciutat com Barcelona. Hem volgut repassar la situació de l’ajuntament amb un dels homes forts del Partit Demòcrata (PDECAT) —regidor de CiU a l’ajuntament— Joaquim Forn. Aquest independentista de tota la vida s’ha mostrat disposat a rellevar Xavier Trias com a candidat a les pròximes eleccions, el 2019. Haurà de guanyar les primàries que el partit vol organitzar. Parlem amb Forn de l’habitatge, el turisme, la projecció internacional, el dinamisme econòmic i la governabilitat de la capital del país. També de l’independentisme a la ciutat.

I cal que la ciutat funcioni. Els serveis als ciutadans han de funcionar. Els ciutadans confien que l’ajuntament s’ocuparà de determinades coses.

—Quin és el projecte del PDECAT per Barcelona?
—Volem que Barcelona sigui una ciutat amb lideratge. Que sigui una ciutat amb ambició. Vam fer molta feina els quatre anys de govern per projectar Barcelona arreu del món. I creiem que això és un error perdre-ho. Hem de poder estar al capdavant de les principals ciutats del món. Per això cal molta ambició i lluitar amb grans projectes estratègics que estan en debat al món. Cal apostar per projectes relacionats amb les noves tecnologies, amb l’Smart Cities vam fer un forat important en aquesta direcció.

—Què més?
—Hem de donar resposta a dos aspectes que per nosaltres són preocupants. Per una banda, encarar els problemes de desocupació. Vam entrar en un moment de crisi econòmica molt forta. Hi ha hagut una mica de disminució de gent desocupada. Però estem entorn dels noranta mil desocupats a Barcelona i no pot deixar de ser un objectiu prioritari. La creació de nous llocs de treball és una qüestió central. I lligat amb això, donem una importància cabdal al foment de l’economia. Hem d’ajudar al dinamisme econòmic i a la captació d’inversió. Això ja ho vam fer els quatre anys de mandat. Vam atreure més de set mil milions d’euros. Vam ser la segona o tercera ciutat amb més inversions estrangeres d’Europa. N’estem satisfets.

—Lideratge, ambició, dinamisme econòmic…
—I cal que la ciutat funcioni. Els serveis als ciutadans han de funcionar. Els ciutadans confien que l’ajuntament s’ocuparà de determinades coses. Hi ha d’haver seguretat, neteja, transport eficient, per dir-ne només alguns. Volem centrar la nostra acció política també a fer una ciutat que funcioni bé.

Joaquim Forn 1—I tot això que heu dit, ho trobeu a faltar amb Ada Colau?
—És evident que Ada Colau continua tenint interès per la projecció internacional. No dubto que sigui un interès sincer. Però el seu esforç de projecció no sempre va lligat a la capitalitat de Catalunya. Per nosaltres, aquesta dimensió és molt important. Vivim un moment importantíssim pel nostre país i no és el mateix encarar-lo amb la capital del país al costat o d’una altra manera. Quan Xavier Trias anava a qualsevol trobada amb altres alcaldes, es presentava com el batlle de Barcelona, capital de Catalunya. I explicava el procés que està fent el país. Per exemple, la reunió amb en Bloomberg va ser molt important i en va sortir algun article molt dur contra l’actitud de Rajoy i el govern espanyol. I això es pot fer o es pot no fer. I la realitat d’ara és que Colau, quan surt a fora, és la batllessa d’una ciutat espanyola. Alguna vegada se li ha escapat i, fins i tot, ha dit que aspirava a ser la segona ciutat espanyola. Tot això és un error. No només per l’interès de Catalunya. Si no per l’interès de la ciutat.

—Els últims baròmetres no indiquen un bon resultat pel PDECAT. No sabeu aprofitar les errades de Colau?
—És la pregunta que ens fem tots plegats. Hi ha errors propis. Hem de pensar si la manera de fer oposició actual és la correcta. Però hi ha dos factors més. No hem tingut nom fins fa quatre dies. Avui encara continuem utilitzant el nom de Convergència i Unió. I això despista molt la gent. I no tenim candidat. Són dos factors que també influeixen en la capacitat de fer arribar el missatge i el projecte als ciutadans. I encara un tercer factor: no hi ha eleccions a la vista. Hi ha unes coses que podem corregir molt aviat i unes altres que es resoldran més endavant.

—El polític més ben valorat és en Xavier Trias…
—Sí. Però a Ada Colau se li riuen totes les gràcies. S’ha perdut una mica l’esperit crític en aquest mandat. El primer any va ser molt clar. I ara comença a canviar. La gent ja s’adona que determinades ocurrències poden ser perjudicials. I Colau comença a tenir un cert desgast. Quan rasques una mica, t’adones que darrere del discurs sovint no hi ha res de res. I nosaltres ens hem d’explicar millor.

—Creieu que ERC ha sabut respondre millor les errades de Colau? El baròmetre els dóna molt bon resultat…
—Sincerament, crec que no és un tema de l’acció política a Barcelona. La previsió de pujada d’ERC és general, no tan sols a Barcelona. Ja va passar a les eleccions espanyoles, també ho diuen les enquestes al parlament… i també a Barcelona. En poblacions més petites, el candidat té un pes més determinant que la marca del partit. Aquesta tendència d’ERC és real. A Barcelona, abans de les eleccions també semblava que el resultat seu seria espectacular, però els vam doblar en vots. No ens podem adormir i hem de ser capaços d’explicar que som l’alternativa real de la ciutat. Hem de ser capaços de sumar més gent que les últimes eleccions. Vam treure cent cinquanta mil vots. Amb disset mil vots més, estaríem governant. La nostra aspiració és no perdre cap d’aquests cent cinquanta mil i encara poder-ne sumar de nous.

— No és molt urgent tenir candidat?
—Tots els projectes necessiten un lideratge. En Xavier Trias ja va dir que no es tornaria a presentar. I és una assignatura pendent. Però no tinc una pressa especial. No n’hem de tenir. Hi ha el compromís de fer unes primàries per escollir el candidat. La feina ara dels que som al grup municipal és construir l’alternativa i fer-la visible. Tenim temps, però no ens podem aturar.

Joaquim Forn 4—I qui ha de ser aquest candidat? Quin perfil ha de tenir? Es dirà Joaquim Forn? Qui pot disputar la victòria a Ada Colau?
—Jo m’he manifestat amb voluntat de presentar-me a les primàries. Hi ha més persones que han dit que en tenien ganes. Però més enllà dels noms, cal una persona que sigui capaç d’aplegar les sensibilitats i de representar el nostre projecte de ciutat. L’aposta de Colau amb el seu nou partit és cercar la confluència de les esquerres. En canvi, nosaltres som una opció independentista i no tenim complexos en determinades qüestions, com l’ambició i el lideratge de Barcelona, el foment de l’economia i la creació de llocs de treball. Som opcions diferents i creiem que la nostra proposta és millor per les persones que viuen a Barcelona.

—En el ball de noms ha sonat el del conseller Santi Vila. Com ho veieu?
—A hores d’ara, no podem descartar ningú. Hem de veure quines són les persones que estan disposades a fer aquest pas i quines tenen més opcions de guanyar. No les primàries, sinó les eleccions. El nostre objectiu és tornar a guanyar les eleccions. Hem d’identificar qui és la persona amb més capacitat d’eixamplar socialment l’espai d’aquesta alternativa que volem per Barcelona.

—Abans apuntàveu el perjudici de fer servir encara el nom de CiU. Com perjudica?
—És una marca del passat. CiU. Parlem de la marca, no de les persones. Aquí tenim una regidora d’Unió amb qui ens entenem perfectament. CiU ja no existeix ni existirà. No té sentit que encara associem el grup municipal a aquesta marca. Això s’ha de canviar.

—On ha quedat aquella moció de censura que havíeu plantejat? Calia entendre’s amb Ciutadans i PP en una aliança contra natura…
—Nosaltres vam fer aquesta declaració de voluntat perquè acabàvem de guanyar una reprovació al govern, no s’havia pogut aprovar el pla d’actuació municipal, cosa que no havia passat mai, no s’havien pogut aprovar les ordenances, i la situació era complicada. Un cop reprovat el govern calia que oferíssim la possibilitat d’una majoria alternativa. És la responsabilitat de ser el primer partit de l’oposició. No podem quedar-nos amb els braços plegats mirant com cau el govern. Això no ens agrada. Ja sabíem que era arriscat fer aquell plantejament. Tothom sap sumar i restar. La nostra condició era que hi hauria un batlle independentista: Xavier Trias. I això no ho van acceptar. Nosaltres no vam enganyar ningú. Però és evident que hi ha partits que mentalitat de Madrid diuen ‘antes Colau que rota’. Al PP i a Ciutadans els fa més por tenir un independentista governant Barcelona que Ada Colau.

—Descarteu tornar a intentar la moció de censura?
—No descartem res. Però la majoria que ens interessa construir és la majoria social que ens doni la victòria el 2019. Ara governa Ada Colau. Creiem que no és un govern bo per la ciutat, però ens hem de concentrar en fer oposició, propostes constructives i governar quan tinguem la majoria per fer-ho.

—Així no hi ha cap solució a la governabilitat de Barcelona?
—Sí que n’hi ha. La primera és que Barcelona en Comú reconegui que ara és més feble que abans de l’entrada del PSC al govern perquè s’ha tancat la porta a pactar amb tothom. Nosaltres tenim 10 regidors. Sumats als 11 de Barcelona en Comú conformen una majoria per a determinats projectes i propostes. Som un partit amb mentalitat de govern i de pacte. Sempre hi estem disposats. Malauradament, són molt poques les ocasions que hem pogut col·laborar amb Barcelona en Comú.

Ada Colau deia que, si hi havia desnonaments, era perquè Xavier Trias no hi feia res. Però què ha passat? Que avui hi ha més desnonaments que en el nostre mandat. Aleshores n’hi havia uns vuit al dia. Ara se’n produeixen deu reconeguts per ella. Algú veu aquells moviments que a nosaltres ens perseguien per tota la ciutat? Ara no ho fan. A ella li retreuen això? Ningú no li diu res.

—Barcelona té els lloguers més cars de l’estat espanyol, als nivells previs a l’esclat de la bombolla. Què es pot fer per millorar aquesta situació? Com es pot regular?
—Tothom ha de ser sincer en temes com aquest. No es poden prometre coses que no són de la teva competència. Per exemple, el preu del lloguer. Tothom ha de parlar clar i mirar de coordinar les administracions per a poder resoldre situacions com aquesta. L’Ajuntament de Barcelona pot fer molta feina. Per exemple, el front marítim des de les Torres Mapfre fins a la zona Fòrum, majoritàriament era terreny municipal. En el seu moment, es va vendre a promotors privats i es va construir habitatge privat. Sí que va donar a l’ajuntament uns ingressos importants, però s’hauria d’haver tingut més vista —en aquell moment manava el PSC i ICV— per veure que calia començar a fer un parc d’habitatge públic. Els que ho podien fer no ho van fer. Per altra banda, si parlem del problema de l’habitatge, ja no podem pensar en clau de Barcelona ciutat. Per fer política d’habitatge de veritat, cal fer-ho a escala metropolitana. Aquest és l’espai que encara dóna opcions al creixement.

—Es pot limitar el preu del lloguer, com s’ha proposat?
—És una bona línia. Però hem de ser conscients de les competències que té cadascú. La consellera Borràs ha dit que és optimista sobre la possible impugnació de la llei pel govern espanyol. Ja ho veurem. En tot cas, aquest és un argument més per tenir les competències que té qualsevol estat i poder fer la política més adient en cada àmbit.

—Colau hauria d’estar menys pendent de fer aliances de ciutats europees i pensar a coordinar l’àrea metropolitana?
—L’altre dia hi havia aquesta entrevista al Corriere della Sera on deia ‘sóc la nova cara d’Europa’. Ho diu ella mateixa… L’àrea metropolitana és essencial. Ella n’és la presidenta. Hi ha molta feina per fer. Seria molt bo que es concentrés en això. A ella li agrada el discurs abstracte. La gestió del dia a dia d’una ciutat la cansa molt. No té aquesta vocació. Li agrada més fer grans discursos i declaracions. De la declaració a la gestió hi ha un camí que cal recórrer. I als que governen ara no els agrada fer-ho. Perquè cal arromangar-se i prendre decisions, que poden ser contradictòries amb aquells discursos que havies fet fins que vas arribar al govern. Quan has anat darrere la pancarta dient determinades coses, un cop al govern has de gestionar-les. Tenen un desconeixement molt gran de la gestió d’una ciutat de la dimensió de Barcelona. I una cosa més perillosa: no volen assumir responsabilitats. La política és l’acció i la presa de decisions. No tan sols fer discursos.

—Això valdria pel tema dels desnonaments?
—Si recordem que durant la campanya electoral, Ada Colau deia que, si hi havia desnonaments, era perquè Xavier Trias no hi feia res. Però què ha passat? Que avui hi ha més desnonaments que en el nostre mandat. Aleshores n’hi havia uns vuit al dia. Ara se’n produeixen deu reconeguts per ella. Algú veu aquells moviments que a nosaltres ens perseguien per tota la ciutat? Ara no ho fan. A ella li retreuen això? Ningú no li diu res. Però la gent les acaba veient aquestes coses.

—Una altra de les qüestions pendents a Barcelona és la convivència entre el turisme i els veïns. Quina proposta teniu? Heu dit que no es pot criminalitzar el turisme…
—S’ha de regular. Aquesta és la paraula. Però una cosa és regular i l’altra és prohibir. Aquestes campanyes contra el turisme quan té un impacte econòmic tan gran per la ciutat estan completament fora de lloc. Que no anem a fer turisme nosaltres a ciutats d’arreu del món? Tot això fa gràcia. Quanta gent viu del turisme? S’ha d’entrar a veure si els llocs de feina turístics estan prou ben pagats i si les condicions són adequades. Però el turisme crea llocs de treball i no es pot espatllar. Crea riquesa. I també crea malestar en determinats punts sobreexplotats. Quan hi ha massa concentració turística, hi ha malestar. S’han de buscar fórmules de regulació com vam fer amb el Parc Güell, per exemple.

Joaquim Forn 3

Però les coses que sembla que van a poc a poc tot d’una s’acceleren. Això és una constant de la història. I és el cas de Catalunya. La independència és l’única alternativa a la desaparició del país.

—Per què Barcelona no és la capital de l’independentisme?
—Jo sempre prefereixo tenir una visió positiva de les coses. Ja sé què voleu dir. Barcelona no és Vic. Molt bé. Això ja ho sabem. Però el 27-S jo feia d’interventor al Centre Tecnològic de Nou Barris. Hi ha vuit meses. Observant quin perfil de gent votava Junts pel Sí t’adonaves que hi havia de tot. Gent gran, gent jove… catalanoparlants i castellanoparlants… En el moment del recompte estàvem convençuts que ens enduríem una patacada. Doncs en aquell col·legi va guanyar Junts pel Sí! Al bell mig de Nou Barris. El dia abans hauríem celebrat quedar segons. I al districte de Nou Barris, Junts pel Sí va ser el segon partit a set-cents vots de Ciutadans. No podem tenir aquesta visió tan pessimista. El pas que ha fet l’independentisme a tot el país, però també a Barcelona, amb el 9-N i el 27-S és espectacular.

—I encara és important ser a l’AMI o ja és un tema que ha quedat aparcat?
—Quan governàvem nosaltres, no teníem els vots necessaris. Ara sí que es podria guanyar la votació. Nou vots nostres —perquè la regidora d’Unió va dir que no votaria—, cinc d’Esquerra i tres de la CUP, ja són disset. Se’n necessiten vint-i-un. Si Barcelona en Comú dóna llibertat de vot als seus regidors, segur que s’aprova. Hi ha diversos regidors seus que han demanat el vot per la CUP en altres eleccions. I que la capital del país sigui a l’AMI, és un pas molt significatiu. No podem tenir un projecte nacional complet si la capital no hi fa costat. És important que Barcelona es pugui pronunciar i afegir a l’AMI.

—Sou un independentista de tota la vida. Heu estat molts anys en un partit no independentista. Us imaginàveu que el ritme de la independència seria el que ha estat?
—No, no, no… Sempre he estat convençut de la independència. Però pensava que la meva generació potser no ho veuríem. És així. Vaig entrar a un partit que no era independentista pensant que era un partit que podia ajudar a crear les estructures que permetrien a Catalunya arribar un dia a la independència. Però les coses que sembla que van a poc a poc tot d’una s’acceleren. Això és una constant de la història. I és el cas de Catalunya. La independència és l’única alternativa a la desaparició del país.

Xavier Trias: “Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza”

Entrevista a Xavier Trias. Crónica Global. 8-12-2016

No era independentista, pero ahora lo es. El exalcalde de Barcelona y líder de CiU en su ayuntamiento, Xavier Trias, explica en una entrevista a Crónica Global la necesidad de celebrar un referéndum. Asegura que Colau ganará la cuestión de confianza y se aprobarán, por tanto, los presupuestos que CiU tampoco aprobó.

– ¿Qué les falta para que CiU los apruebe?

– Falta que nos sentemos. El equipo de gobierno actual nos menosprecia, no se reúne con nosotros y, cuando nos convoca a una reunión, la acaban desconvocando. Estamos a pocos días de la discusión de los presupuestos y no nos han dicho nada, así que haremos un conjunto de alegaciones y, si no, entraremos en una enmienda a la totalidad.

– Se agota el tiempo para formar una alternativa al gobierno actual…

– Está muy claro que esto va hacia una moción de confianza, donde se aprobarán los presupuestos. Los que formamos parte de la oposición no tenemos capacidad para ponernos de acuerdo, tumbar esta situación y provocar que pierda la moción de confianza.

– Por tanto, no hay alternativa a Colau

– En este momento, no. Ella no tiene la suma suficiente para ganar aunque, si convocara elecciones, las perdería. Lo que es cierto es que en el momento actual, sumar las fuerzas tan antagónicas que componen la oposición es difícil.

– ¿Usted se postula como posible alcalde?

– A las próximas elecciones no me presentaré, pero durante este mandato continúo teniendo mi posición de presidente del grupo más votado después de la señora Colau. Por tanto, es lógico que la alternativa fuera yo, pero si se quiere que sea otra persona, se puede discutir.

– ¿Como Joaquim Forn o como Santi Vila?

– O quien sea. Eso es una elección interna que tendrá que hacer el PDCAT, partido en el que milito, y es verdad que yo hago un esfuerzo importante para que Forn sea conocido y valorado por parte de la propia gente del partido, pero también de la ciudadanía. El señor Forn está demostrando que es una persona con una capacidad de liderazgo muy importante en este ayuntamiento.

– Usted antes no era independentista. ¿Por qué ahora sí?

– Porque tenemos un problema de dependencia del Estado. O se rompe, o las cosas no avanzarán. Cuando uno se encuentra en un Estado capaz de intentar destruir a líderes por tener sentimientos independentistas, la reacción es no querer pertenecer a él.

– Por lo tanto: referéndum sí.

– Absolutamente. Es necesario un referéndum para todo, tanto para irse como para continuar. Eso es lo democrático.

– Sobre el turismo en Barcelona, hay quien lo ve como un problema.

– Es un error verlo así. Gracias al turismo tenemos un índice de paro inferior a muchos lugares del país. Hemos de procurar que el turismo sea más amable con la gente que vive en Barcelona y suprimir algunos abusos, además de evitar que los turistas que vengan sean de baja calidad. No queremos turismo de borrachera o de despedida de solteros, no interesan a la ciudad. Se está cometiendo un error muy grande.

– ¿Se está haciendo bien con las terrazas? La regulación empezó con usted.

– Los que nos decían que éramos demasiado permisivos con las terrazas ahora se encuentran con un problema, porque tienen que aplicar una legislación y no saben cómo hacerlo. Pues vayamos a pactarlo. Es cierto que hay cosas mejorables de la ordenanza que tenemos, cuando intentas hacerla homogénea a todo el territorio se complica. Hay que tomar decisiones locales en función de cada zona de la ciudad, de cómo han de ser las terrazas en cada una, de sus grados de excepcionalidad…Collboni sabe que estamos interesados en llegar a un acuerdo porque este tipo de temas que no afectan a solo a un mandato.

– ¿Qué le parece la postura de Colau ante el Ejército?

– Eso es populismo. Cataluña debe decidir qué Ejército tendrá si se independiza o si estaremos adscritos a la OTAN. Esta guerra contra los ejércitos es errónea, hoy en día funcionan de forma diferente a como cree la señora Colau. El Ejército actual, sobre todo, es una institución que actúa en un marco internacional importante y tiene unas actividades humanitarias distinguida.

– ¿Y ante los okupas? Hay quien cree que es demasiado permisiva.

– Lo que ha de hacer Colau es aplicar la normativa; si no, estaría prevaricando. La ley tiene unas limitaciones sobre la actuación de un ayuntamiento y has de ajustarte a eso, no puedes hacer lo que te dé la gana. La alcaldesa había defendido movimientos okupas como el de Can Vies, ahora le toca vivir una situación desde el mandato y los desalojos se producen igual. El del Banc Expropiat se ha llevado a cabo igual.

– Se dijo que usted pagó el alquiler del Banc Expropiat…

– Sí. La vida es difícil, gestionar una ciudad es difícil y se ha de actuar con las ideas claras, inteligencia y sentido común para evitar tener según qué problemas. Cualquier alcalde, sea del color que sea, tiene la obligación de tomar decisiones que a veces no son comprensibles, pero las tomas en beneficio de la colectividad. Lo que le pasa a Colau es que ahora se encuentra con las dificultades de la vida. Hay cosas que son muy bonitas, pero después tú has de aplicar lo que dice la ley.

– ¿Qué habría que hacer con Can Vies?

– En Can Vies hubo un momento álgido, se complicó, se paró el derrumbe y se tomó la decisión de que, en la última fase del proyecto de urbanización, se buscaría una solución acorde con los vecinos, que tienen una actitud muy clara de lo que hay que hacer. Estamos en esa fase, ya tendría que haberse tomado esta decisión. Si la alcaldesa no se atreve a hacerlo, no está haciendo caso a los vecinos. Gobernar es duro. Exige tomar decisiones que en ocasiones son complicadas y malentendidas.

– ¿Qué está haciendo bien Ada Colau?

– Está orientando bien el tema de la vivienda. Durante muchos años, se vendía suelo publico para que se construyeran pisos privados. Nosotros empezamos esta línea de no vender suelo público y creo que ésta es una buena línea de actuación que exige no un mandato, sino varios, para conseguir que la ciudad tenga una vivienda de alquiler a buen precio, que es uno de los grandes déficits.

– ¿Acabará la alcaldesa en la Generalitat?

– No es mi problema. A nosotros no nos van bien los alcaldes que a priori tienen un objetivo que no sea el del Ayuntamiento de Barcelona.

Consell Plenari d’octubre: Propostes i Precs

En aquest Consell Plenari els regidors demòcrates Xavier Trias, Joaquim Forn i Jordi Martí han instat al Govern queabandoni la política de gestos, que faci entrar Barcelona a l’AMI i que que es reordeni urbanísticament l’entorn de la Sagrada Família.

Utilitzar Catalunya, menysprear Barcelona. De Joaquim Forn.

Article de Joaquim Forn publicat a El Punt-Avui el 10-9-2016

Ada Colau ha iniciat el curs polític confirmant que participarà a la manifestació de la Diada i definint-se com a sobiranista. D’altres membres del seu equip de govern, Gerardo Pisarello, Jaume Asens, per exemple, també han aprofitat les darreres setmanes per insistir en el perfil sobiranista de Barcelona en Comú. Sempre matisant, és clar, que el seu sobiranisme és el bo, perquè és popular i també que en cap cas s’incorporen als actes convocats per Òmnium i l’Assemblea per defensar la independència de Catalunya, sinó per estar al costat de les institucions catalanes i treballar per una Espanya confederal.

Curiosament, tot aquest rampell de sobiranisme ambigu s’ha produït quan ja es dóna per fet que Barcelona en Comú esdevindrà un partit polític convencional el 2017 i que el seu objectiu, també expressat en una entrevista per Ada Colau, seran les eleccions al Parlament de Catalunya per propiciar un govern d’esquerres que naturalment continuaria sent de caràcter autonomista.

La suposada aposta per la claredat d’Ada Colau i Barcelona en Comú es perd quan es tracta del futur de Catalunya i dels catalans. El seu sobiranisme, si hi és, és purament instrumental i no va a favor de la nació catalana, sinó que està pensat únicament i exclusivament per jugar a favor dels seus interessos partidaris i partidistes.

La seva apel·lació al catalanisme popular d’extracció treballadora té només un objectiu: dividir el sobiranisme. El volen dividit perquè per ells l’única variable política que existeix és l’eix dreta-esquerra. I el que volen no és una Catalunya lliure, que pugui triar el seu futur, sinó que treballen activament per un catalanisme enfrontat, de bons i dolents, en què, és clar, els bons són ells i els dolents, tots els altres.

El sobiranisme, tal com ha quedat plantejat en els darrers anys des que va iniciar-se el procés, és un anhel de llibertat que va més enllà dels partits i de les batusses polítiques pròpies d’un país normal. En canvi, per Ada Colau aquesta unitat d’acció sobiranista és inimaginable, i no només perquè ja hagi deixat clar que no vol un estat per a Catalunya, sinó perquè sobretot el que pretén és forçar la divisió del catalanisme. Voler participar del sobiranisme atiant la flama de la divisió és utilitzar Catalunya i, sobretot, fer-li impossible el camí de la victòria. Ada Colau, per dir-ho clar, no vol que guanyi Catalunya; vol guanyar ella i vol que guanyi el seu partit.

Els exemples del que afirmo no són només de les darreres setmanes. L’abril del 2015, just abans de l’inici de la campanya electoral dels comicis municipals, Colau es va comprometre a fer una consulta a la ciutadania sobre si Barcelona s’havia d’adherir a l’Associació de Municipis per la Independència i va refermar el seu suport al legítim dret a decidir de Catalunya. Una promesa electoral que, 15 mesos després, continua sense complir i que ni tan sols té data prevista. N’hi hauria prou que Ada Colau donés llibertat de vot als seus regidors perquè la proposta tirés endavant, però en l’ambigüitat, els comuns viuen millor. És l’ambigüitat tàctica que utilitza Catalunya i el seu futur en funció del que consideren que més els pot beneficiar. Dir una cosa i la contrària. Ara ens diem sobiranistes i, en canvi, durant la campanya del 20-D l’alcaldessa va afirmar que “Madrid pot tornar a ser la nostra capital, una capital del segle XXI”. Capital, Madrid; i Barcelona, ciutat de províncies, tot molt sobiranista.

L’alcaldessa també ha anunciat que ara marxarà alguns caps de setmana per participar en les campanyes electorals dels seus partits afins a Galícia i el País Basc. Naturalment, pot fer-ho, només faltaria. Colau ha tornat de les vacances i ha parlat de Catalunya, de la confederació dels pobles d’Espanya i de les eleccions basques i gallegues. Però encara és l’hora que hagi plantejat un balanç seriós sobre la temporada d’estiu a la capital de Catalunya, on es continuen acumulant els problemes –alguns, sistèmics i difícils de resoldre; d’altres, clarament agreujats per la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament– mentre l’alcaldessa i l’equip de govern semblen més interessats a fugir d’estudi, com si la cosa no els afectés.

Dividir el sobiranisme apel·lant a una falsa lluita de classes i utilitzar Catalunya només per treure’n profit propi, i menysprear amb el silenci Barcelona com si l’alcaldia fos una mena de tribuna per pontificar sobre tot menys sobre els problemes de la ciutat. Aquest és el doble full de ruta que planteja Ada Colau. No és el que es mereixen i necessiten el país i la seva capital.

“Hi ha qui diu i ens vol fer creure que ser sobiranista passa per dir que la nostra capital és Madrid.”

Discurs de Joaquim Forn al Fossar de les Moreres 10-9-2016

Un any més, un altre 10 de setembre, tornem a trobar-nos per recordar el nostre passat i conjurar-nos per guanyar el nostre futur. Són moltes les nits, moltes les persones, els sofriments i les esperances que ha vist passar aquest fossar. Són  molts els que hi eren i ja no hi són. Avui som aquí per tots ells. Som aquí per tornar a dir que volem ser lliures. I Som aquí per dir que aviat ho serem.

“No hi ha cap altre objectiu que no sigui el de negar a Catalunya i als catalans, el dret a decidir el seu futur. Hi ha qui per fer-ho, no ha dubtat en baixar a les clavegueres de l’Estat. La mentida i la difamació són les seves armes.”

Serem lliures perquè així ho decidirem entre tots. Perquè a Catalunya  tenim un projecte comú. Un ideal compartit i en positiu que no és altre que el d’esdevenir un Estat amb les eines i la voluntat de treballar pels catalans i no contra ningú.

L’Espanya d’avui ( ho veiem aquests dies ) no té projecte. No hi ha cap altre objectiu que no sigui el de negar a Catalunya i als catalans, el dret a decidir el seu futur. Hi ha qui per fer-ho, no ha dubtat en baixar a les clavegueres de l’Estat. La mentida i la difamació són les seves armes. Dividir-nos és el seu objectiu. Busquen el descrèdit de les persones per atacar el procés. Hem vingut a dir-los que no ho aconseguiran. Que no tenim por. Que cap imputació ni cap argúcia legal podrà fer-nos desdir del nostre compromís amb la voluntat democràtica dels catalans.

Amics i amigues, tenim a l’abast el noble objectiu de la llibertat. Sabíem com ho sabem ara, que assolir-lo no és feina fàcil. Que caldria posar-hi esforç, valentia, generositat i il·lusió.

Hi ha qui diu i ens vol fer creure que estem massa cansats per acabar allò que hem començat. Que les cames ens pesen i la mà ens tremola massa per poder escriure el nostre futur. Hi ha qui diu i ens vol fer creure que l’única manera d’acabar el procés és la renúncia i la dissolució en la falsa promesa d’una Espanya fraternal. Hi ha qui diu i ens vol fer creure que ser sobiranista passa per dir que la nostra capital és Madrid.

Deixem-los dir, però no ens els creguem. Si en algun moment les cames ens tremolen, que sigui perquè hem accelerat el pas. Si la mà ens ha de tremolar, que sigui d’emoció i no de por.

Si hem d’ampliar les bases del sobiranisme, que no sigui a costa de rebaixar el somni ni l’anhel d’independència.

“Amigues i amics, Barcelona pot ser aviat la capital d’un nou Estat a Europa. Una ciutat orgullosa del seu passat i compromesa amb el seu futur.”

Com deia en Jordi Carbonell: Que la prudència no ens faci traïdors.

Amigues i amics, Barcelona pot ser aviat la capital d’un nou Estat a Europa. Una ciutat orgullosa del seu passat i compromesa amb el seu futur. Una ciutat a l’alçada del sacrifici que van fer els nostres avantpassats per defensar-la. Barcelona es va perdre el 1714, però la seva dignitat va quedar intacta. Tinguem-ho sempre present. Estiguem orgullosos de ser barcelonins. Siguem conscients que aquesta ciutat ho va donar tot,  fins la vida, per la defensa de la llibertat. El Born, que alguns volen manipular com una joguina en mans de nens maldestres, n’és el testimoni més colpidor.  No totes les ciutats tenen un passat tant honorable. Sapiguem ser-ne dignes i sapiguem preservar-lo.

Abans feia referència a tota la gent que avui no ens pot acompanyar. He citat en Jordi Carbonell  i ara citaré a la Muriel Casals. La Muriel deia que no buscàvem cap somni,  que nosaltres érem….que nosaltres som el somni. Deia que la llibertat no és negociable i que serem invulnerables si estem junts. Muriel, avui som aquí com tu haguessis volgut, junts.

Junts pel teu somni, que és el nostre. Junts per la llibertat de Catalunya i el futur dels catalans. Junts contra la por i les amenaces. Junts amb la il·lusió de tenir-ho a tocar. Guanyarem! Visca Catalunya lliure!