Categoria: Regidors

El PDeCAT aconsegueix que el govern Colau aturi la implantació de nous carrils bici a la ciutat que no hagin estat abans consensuats

El regidor Jordi Martí, que ha defensat la proposició aprovada la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, denuncia que l’executiu municipal ha prioritzat la quantitat a la qualitat en la implantació de carrils bici, fet que ha provocat rebuig 

 

El Grup municipal del PDeCAT a l’Ajuntament ha aconseguit que el govern que encapçala Ada Colau aturi la implantació de nous carrils bici a la ciutat que no hagin estat abans consensuats. El regidor Jordi Martí, que ha defensat la proposició aprovada a la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, ha denunciat que l’executiu municipal ha prioritzat la quantitat a la qualitat en la implantació de carrils bici, fet que ha provocat rebuig.

 

A la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el regidor del PDeCAT Jordi Martí ha presentat una proposició que insta el govern a revisar la xarxa de carrils bici a la ciutat. El text de la proposició s’ha transcaccionat amb ERC i ha comptat amb el suport dels grups de Cs, ERC, PSC, PP; i acorda:

 

  • Aturar la implantació d’aquells nous carrils bici a la ciutat de Barcelona,  que no hagin estat abans consensuats amb el veïnat, les entitats de comerciants i les comunitats educatives dels carrers afectats d’acord amb els corresponents estudis d’impacte sobre la mobilitat.

 

  • Instar al govern municipal a vetllar per la protecció del vianant a l’espai públic, tot controlant i fomentant les bones pràctiques dels ciclistes a voreres i interseccions, prioritzant sempre als vianants.

 

  • Que s’elabori en el termini de 3 mesos, i es presenti a la comissió de mes de juny, un informe sobre l’afectació a la xarxa de transport públic de bus urbà de la implantació dels carrils bici executats en els darrers dos anys. Amb especial atenció a l’afectació en els carrils bus i en la velocitat comercials de la xarxa.

 

Jordi Martí ha afirmat que el seu grup comparteix l’objectiu d’estendre els carrils bici per la ciutat per promoure l’ús de la bicicleta i a favor d’una mobilitat sostenible, però ha assenyalat que “la planificació hauria de ser flexible, i ens trobem, des de fa mesos i així ho hem denunciat, amb situacions no desitjades, i amb que el govern ha prioritzat la quantitat per sobre de la qualitat”.

 

El regidor del PDeCAT ha recordat el compromís electoral de BComú de fer en aquesta mandat 300 nous quilòmetres de carrils bici a la ciutat, “fer aquest número de quilòmetre no és el més important, si se’n fan menys per diferents raons argumentades se’n fan menys, cal prioritzar la qualitat”.

 

Marti ha criticat que “amb la construcció de nous carrils hi ha errades en l’execució i han aparegut problemes no previstos que generen rebuig clar entre usuaris i també vianants, que han de veure protegits els seus drets i la seva integrat per damunt de qualsevol altre tipus de transport”, per això ha demanat que, davant d’alguns casos que han generat rebuig veïnal s’aturi la generació de nous carrils i s’escolti l’opinió del territori, de veïns; de les entitats de comerciants: de les comunitats educatives de la zona, algunes mot afectades;  i que també es tingui en compte l’impacte de que té la construcció d’aquests carrils en la xarxa de transport públic, especialment en la nova xarxa de bus.

 

Per tot això el regidor ha demanat “parar màquines i fer les coses millor” per tal que els nous carrils tinguin “el màxim consens”.

 

 

Barcelona, 14 de febrer de 2018

Maite Fandos aconsegueix que el govern municipal elabori un projecte de dignificació al record dels campions i campiones esportius

La regidora del PDeCAT, que ha presentat un prec a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, denuncia el mal estat de la plaça dels Campions, l’espai que la ciutat va dedicar als medallistes dels Jocs Olímpics

 

La regidora de l’àmbit de l’Esport del Grup del PDeCAT, Maite Fandos, ha aconseguit que el govern municipal elabori un projecte de dignificació al record dels campions i campiones esportius. Maite Fandos, que ha presentat un prec a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, denuncia el mal estat de la plaça dels Campions, l’espai al Poblenou que la ciutat va dedicar als medallistes dels Jocs Olímpics.

 

La plaça dels Campions, al districte de Sant Martí, recorda i homenatja els   medallistes, en diferents modalitats, dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Anys després de la construcció d’aquesta plaça, la degradació, l’incivisme i la manca de manteniment són evidents i les plaques d’homenatge als esportistes han estat sostretes, les empremtes dels esportistes degradades o fetes malbé. Per això, Maite Fandos ha demanat al govern, amb la presentació del Prec, que “elabori un projecte de dignificació al record dels campions i campiones esportius que pugui contemplar la possibilitat d’un canvi d’ubicació de les plaques d’homenatge”.

 

Fandos ha assenyalat que gran part de la ciutadania desconeix l’existència de la Plaça de Campions i per això ha demanat també contemplar el canvi d’ubicació i que es traslladi a un lloc on hi vagi més gent. La comissionada d’Esports del govern ha acceptat el prec del Grup Demòcrata. La regidora del PDeCAT ha agraït al govern l’acceptació i ha demanat que, per elaborar el projecte, es parli també amb els responsables del Museu Olímpic per trobar, si és necessari, un nou emplaçament; i que es debati en el Consell Municipal de l’Esport, per tal que sigui “un projecte compartit per tot el Consell Municipal”.

 

 

Barcelona, 13 de febrer de 2018

Avui a la Plaça Sarrià fent costat als brocanters

 

Ciurana demana al govern Colau afrontar urgentment l’ampliació de la plantilla per a cobrir la manca d’efectius de la Guàrdia Urbana

El portaveu del PDeCAT ha presentat les iniciatives que el seu grup defensarà a les comissions de plenari de la propera setmana, on també es demanarà al govern implantar els carrils-bici amb consens amb veïns, comerciants i comunitats educatives, i presentar un pla estratègic pel futur de l’Estadi Olímpic Lluís Companys

El portaveu Jaume Ciurana ha ofert una roda de premsa per explicar les iniciatives (vegeu document adjunt) que es debatran a les comissions que se celebraran la propera setmana. Jaume Ciurana ha iniciat la seva intervenció assenyalat que no és una roda de premsa normal perquè hi ha 4 persones empresonades i mig govern a l’exili, i mai, mentre situació sigui així, no estarem en una situació de normalitat.

A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports el PDeCAT presenta una proposició que insta al Govern Municipal a presentar en un termini màxim de 3 mesos el pla estratègic pel futur de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Com ha dit Ciurana, l’estadi, des de l’any 1992, “ha passat per diversos avatars. Per la importància simbolisme de l’equipament demanem al govern que presenti un pla”.

Ciurana ha explicat que a la Comissió d’Economia i Hisenda la proposició que defensarà el PDeCAT fa referència a Turisme de Barcelona. “Més enllà de la crisi puntual de la setmana passada Turisme de Barcelona, amb la dimissió del seu director general, el mar de fons és que el govern vol acabar amb la col·laboració públic-privada que tants bons resultats ha donat a Barcelona”. El text que es sotmetrà a debat recull que:

“La Comissió d’Economia i Hisenda acorda instar al Govern Municipal a garantir els recursos suficients a Turisme de Barcelona, aixecant el topall fixat a l’aportació que rep provinent de l’impost turístic que es recapta a la ciutat de Barcelona, per tal de, sota el paraigües del model d’èxit de col•laboració publico-privada:

  1. Llançar estratègies de posicionament internacional de la ciutat de Barcelona.
  2. Engegar campanyes per atraure un turisme responsable i sostenible.
  3. Reforçar el programa Barcelona Convention Bureau per seguir sent un dels principals destins del turisme de reunions i congressos.
  4. Promoure els viatges de bloggers i influencers a la ciutat com a eina de promoció i atracció.

A la Comissió de Presidència, la proposició que defensarà el regidor Jordi Martí fa referència a la gestió de la Guàrdia Urbana i inclou diversos aspectes.  El portaveu ha explicat que “si no es gestiona bé hi haurà un problema de recursos humans important”. “La gestió de la policia local necessita millorar, i molt”, ha dit Ciurana, recordant que la màxima responsable del consistori és la mateixa alcaldessa per voluntat pròpia.

La proposició que es debatrà acorda:

  • Afrontar urgentment l’ampliació de la plantilla i la planificació de noves convocatòries per a cobrir la manca d’efectius de la Guàrdia Urbana, especialment tenint en compte les conseqüències que pot tenir la nova legislació reguladora de la jubilació anticipada del policies locals.
  • Donar compliment estricte a les previsions de la instrucció “Victor Alfa” per fer front de manera efectiva a la venda ambulant il•legal.
  • Acordar la nova seu de la Sala Policial Conjunta en el termini de dos mesos amb consens institucional, polític i amb la representació social de la Guàrdia Urbana.
  • Donar comptes abans de la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de la implantació de la prova pilot de policia de proximitat als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
  • Informar en la pròxima Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del desplegament del Pla Director de la Guàrdia urbana i de la URPE.
  • Reforçar els efectius de la Guàrdia Urbana al torn de nit per l’evident manca de presencia de patrulles als barris de la ciutat.
  • Incrementar la formació per fer front a les amenaces terroristes i d’alerta 4 que continuen vigents, així com dotar als agent del material i l’armament adient per fer front a aquesta amenaça.
  • Presentar un nou Pla d’Equipaments policials (comissaries) en el termini de tres mesos davant de les mancances de seguretat, d’espai i del mal estat d’algunes d’elles.
  • Crear una Mesa Sectorial de negociació de la Guàrdia Urbana.

Finalment, a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat la proposició que defensarà el Grup del PDeCAT fa referència als carrils bici i a la seva estratègia d’implantació als carrers de Barcelona que està portant a terme el Govern municipal, en molts casos d’una manera precipitada, mal executada, i d’esquenes a veïns i comerciants de les zones d’implantació. És per aquest motiu que el Grup Demòcrata proposa:

  • Aturar la implantació d’aquells nous carrils bici a la ciutat de Barcelona,  que no hagin estat abans consensuats amb el veïnat, les entitats de comerciants i les comunitats educatives dels carrers afectats d’acord amb els corresponents estudis d’impacte sobre la mobilitat que justifiquin l’existència de demanda ciclista i especifiquin l’afectació del trànsit.
  • Instar al govern municipal a vetllar per la protecció del vianant a l’espai públic, tot controlant i fomentant les bones pràctiques dels ciclistes a voreres i interseccions, prioritzant sempre als vianants.
  • Que s’elabori en el termini de 3 mesos, i es presenti a la comissió del mes de juny, un informe sobre l’afectació a la xarxa de transport públic de bus urbà de la implantació dels carrils bici executats en els darrers dos anys. Amb especial atenció a l’afectació en els carrils bus i en la velocitat comercial de la xarxa.

“Causa perplexitat, a nosaltres i als veïns, sobre com s’estan implantant els carrils bici”, ha dit Ciurana, que ha afegit que “la mala gestió del govern està posant en risc la percepció que té la ciutadania de la bici. Una bona idea però estant fent un mal favor a la bicicleta”.

 

 

Barcelona, 9 de febrer de 2018

Carta oberta al jutge Llarena

Senyor,

Vostè i jo no ens coneixem, tot i que podríem. Tenim gairebé la mateixa edat, hem viscut – o vivim encara – a la mateixa ciutat, gaudim de la bellesa del Pirineu en els nostres dies de descans i si hem de fer cas a allò que tots dos hem estudiat, vull creure que compartim també una certa passió pel món del dret. Tenim també alguns coneguts comuns que, abans de veure com es desenvolupaven els fets, em deien que tenien una bona opinió de vostè i el consideraven una bona persona. Li explico tot això per dir-li que, per mi, vostè tenia una pressumpció d’humanitat, sentit de la justícia,  capacitat jurídica i coneixement de la societat catalana suficient per fer la seva feina amb solvència. Una persona que comparteix tantes coses amb mi -pensava- s’ha de guiar, al marge del que un i altre pensem,  per uns valors sòlids i equànimes i un alt sentit de la justícia. Però és evident que amb les resolucions que vostè ha dictat en relació al Vicepresident Junqueras, el Conseller Joaquim Forn i els senyors Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, he vist que estava equivocat.

No tinc intenció en aquesta carta de parlar-li dels arguments jurídics – dels fonaments del dret, dels procediments penals, de les garanties processals, de l’exercici i protecció dels drets civils, de la necessitat de vetllar pels drets fonamentals, de dret constitucional o de la immunitat parlamentària, entre d’altres – que, al meu entendre, justifiquen el que cada vegada més i més juristes s’atreveixen a dir: que allò que vostè està fent amb aquestes quatre persones bones i innocents és, simplement, una aberració jurídica.

Tampoc no li parlaré de la separació de poders -fonament i pedra angular del sistema democràtic- ni de la construcció política d’un relat jurídic que justifica el punt on som ara ( segur que recorda la roda de premsa del portaveu del govern espanyol en que per primera vegada va usar el concepte ” tumultuario” indicant, així, el camí a seguir pels jutges) , ni tampoc de la construcció jurídica d’un relat polític ( com ha fet vostè en les darreres interlocutòries, especialment les darreres en que denega la llibertat a Joaquim Forn i Jordi Sánchez pel fet que siguin independentistes )

Vull doncs, parlar-li del Quim Forn. En Quim és una persona bona que ha actuat fent el bé. Ho diferencïo perquè una persona bona pot, en un moment determinat, en un arravatament o un mal dia fer una acció que sigui punible. Però aquest no és el cas del Quim. Ni tampoc el dels altres empresonats. I vostè ho sap. Home de fortes conviccions cristianes, en Quim, durant tota la seva vida ha actuat fent el bé. Perseguint el bé. I sempre, sempre, de forma pacífica. Ho va fer en la seva època d’estudiant quan compartíem aula a la Facultat de Dret i militància a la FNEC, ho va fer a la JNC, ho va fer quan es féu objector de consciència -no per escaquejar-se del servei militar sinó per profundes conviccions pacifistes- i ho ha fet sempre que ha tingut responsabilitats polítiques en la defensa del bé comú, sigui a l’Ajuntament de Barcelona, sigui al Govern de la Generalitat. El record que ha deixat del seu pas per la Guàrdia Urbana de Barcelona o pel cos dels Mossos d’Esquadra en són un bon exemple.

Què el porta, doncs, senyor Llarena, a mantenir preventivament Joaquim Forn a la presó i a llençar per la borda el seu prestigi jurídic i acadèmic? Un alt sentit de la justícia? És evident que no. La perillositat de l’afectat? Ho sap tothom que no. La venjança? Hi hauria d’haver hagut una ofensa prèvia que no hi ha estat, i en qualsevol cas vostè és jutge, i no s’hauria de deixar portar per aquests instints. La por pel que diran els seus ? Comprensible, però superable. El sentir-se, com deia un altre jutge a un ministre, soldat d’un exèrcit i, com a tal, posar-se a les ordres dels que el manen? Potser.

Em té ben desorientat, senyor Llarena. Només li desitjo que, si mai a la vida es troba davant d’un tribunal de justícia, qui el jutgi s’assembli més a en Quim Forn que no pas a vostè.

Jaume Ciurana, Regidor – Portaveu del Grup Municipal Demòcrata.

Defensem el carrer Castanyer!

 

Martí demana al govern Colau que presenti proposta consensuada entre tots els grups municipals un projecte per l’àmbit del Morrot

El regidor del PDeCAT  ha demanat a la reunió del Grup de Treball d’Infraestructures que el govern municipal no renunciï a planificar en aquest àmbit i presenti un projecte alternatiu al que va presentar el Ministeri de Foment

 

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal del PDeCAT, Jordi Martí, ha demanat al govern d’Ada Colau que presenti proposta consensuada entre tots els grups municipals un projecte per l’àmbit del Morrot. Jordi Martí ha demanat a la reunió del Grup de Treball d’Infraestructures que el govern municipal no renunciï a planificar en aquest àmbit i presenti un projecte alternatiu al que va presentar el Ministeri de Foment.

 

Aquesta tarda s’ha reunit el Grup de Treball d’Infraestructures. Aquest grup, que es va crear instàncies del PDeCAT, només s’ha reunit dues vegades: en el moment de la seva constitució, fa 18 mesos, i avui. El regidor Jordi Martí, en nom del Grup Municipal Demòcrata ha proposat, en el marc de la reunió, que es prioritzi la conformació d’una proposta d’intervenció en l’àmbit del Morrot i que aquesta proposta es presenti davant de Foment per a que la faci seva.

 

Martí ha demanat que el grup de treball presenti “una proposta alternativa i consensuada entre tots els grups municipals a la que va presentar el Ministeri de Foment per ampliar la Ronda Litoral al Morrot perquè va en contra de les necessitats de Barcelona de recuperar espai de ciutat en aquesta zona”. Martí ha reclamat que es presenti una alternativa per tal que l’Ajuntament recuperi el lideratge i converteixi  la B10 en un eix cívic i urbà, incorporant propostes de connectivitat entre la Zona Franca, Montjuïc i la zona portuària.

 

Jordi Martí ha destacat que no es pot desaprofitar l’oportunitat que el Ministerio de Fomento hagi decidit realitzar una inversió a la ciutat, però ha reclamat al govern municipal que recuperi el lideratge i presenti la proposta que necessita Barcelona, “li demanem a l’alcaldessa Colau que no renunciï a planificar en aquest àmbit i presenti un projecte alternatiu”.

 

 

Barcelona, 31 de gener de 2018

Cal que l’Estat compensi tot el mal que va fer l’1-O

Fa uns quants dies el ministre d’Interior, José Antonio Zoido, ens va informar que tota l’Operació Copérnico destinada a reprimir el referèndum de l’1 d’octubre havia costat uns 87 milions d’Euros. Considerem que aquesta xifra és del tot escandalosa. 87 milions d’Euros gastats per a què? Per pegar a gent de tota Catalunya que només volia votar en els col·legis electorals? Per destruir escoles i equipaments públics? Per espantar-nos de cara al futur i tenir-nos ben lligats?

L’Operación Copérnico va ser un fracàs. Se’ns va dir que no hi hauria urnes, però n’hi va haver. Se’ns va dir que no hi hauria referèndum, però hi va haver referèndum. I, a més, el vam guanyar! Se’ns va voler espantar, però els barcelonins ens vam mantenir ferms. A Barcelona ciutat 446.000 persones van poder malgrat tot votar. I ho van fer a favor i en contra de la independència. I els que votaven en contra també van ser agredits. Som un poble que es manté dempeus enfront l’agressió i l’amenaça, en la defensa dels seus drets civils i polítics.

L’operació va ser un fracàs, però a més a més ha afectat molt negativament a la imatge d’aquesta ciutat. El món ha vist el que va passar a Barcelona. El món va veure la repressió. Tots hem vist com van quedar els gairebé trenta col·legis on van actuar els efectius desplegats a la ciutat aquell dia 1 d’octubre.

No podem callar. Per això, des d’aquest consistori hem de reclamar que se’ns aclareixin certs fets i s’actuï amb contundència en defensa de tothom. El  Ple de l’Ajuntament ha constatat el malbaratament de recursos públics destinats a l’anomenada Operación Copérnico.

El Consell Plenari, gràcies al Grup Municipal Demòcrata, ha instat el govern municipal a estudiar l’adopció de mesures jurídiques per tal que el Regne d’Espanya rescabali a l’Ajuntament de Barcelona pel perjudici en la imatge de la ciutat pels mals causats per l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat el dia 1 d’octubre.

Aquests últims mesos han passat fets molt greus en aquest país i aquesta ciutat. Des de l’Ajuntament i el Govern Municipal no ens podem posar de perfil. Som la capital de Catalunya, i com a tal hem d’exercir, amb responsabilitat i pensant en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, la defensa dels seus drets civils i polítics, així com la imatge de la nostra ciutat com a espai de drets i llibertats al món. Si callem davant de la injustícia, l’avalem i sempre podran tornar a actuar així.

Hem de reclamar, per responsabilitat, el respecte als nostres drets i el rescabalament pels danys soferts en la imatge de la nostra ciutat. Ho fem sobretot,

  • Per la gent que va anar a votar sota els cops de porra.
  • Per la gent que ha estat castigada per haver possibilitat d’alguna manera, que tots, els del Sí i els del No, poguéssim votar aquell 1 d’octubre.
  • Pel nostre company Quim Forn. També per ell ho hem de demanar.

Hem de mantenir-nos ferms perquè aquestes coses no tornin a passar mai més.

 

Xavier Trias

President del Grup Municipal Demòcrata

Homs denuncia que la inacció del govern Colau al Raval ha fet que s’enquistin problemes, en proliferin de nous, i augmentin els que ja hi havia

 

 

 

 

 

 

La regidora del Grup Municipal del PDeCAT reclama a l’alcaldessa i a la regidora de Ciutat Vella que deixin d’excusar-se i actuïn al barri perquè és la seva competència, i exigeix que es torni a reunir la Junta Local de Seguretat del Districte

 

La també Presidenta de Ciutat Vella assegura que “no necessitem aprenents de política, necessitem gent que faci política de veritat, que tinguin ganes de resoldre els problemes del barri, polítics que estiguin a l’alçada”

Aquest matí, al carrer del Carme, cantonada amb el carrer dels Àngels, la regidora del Grup Municipal del PDeCAT, i presidenta del Consell del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, ha denunciat  la inacció del Govern Colau i del govern del districte, per respondre a les demandes de veïns i veïnes de barri del Raval i de tot el districte de Ciutat Vella. “Aquesta inacció porta al fracàs absolut de les polítiques que s’han emprès al barri, s’han enquistat problemes,  en proliferen de nous, i augmenten els que ja hi havia”, ha denunciat Mercè Homs, que ha reclamat al govern del districte que “es posi les piles per fer la feina que li correspon i els veïns demanen”.

Homs ha denunciat que des del govern del districte s’argumenta que no es competència seva. “La competència municipal rau en la regidora del districte, també en l’alcaldessa, però en aquest cas sobretot en la regidora del districte. I hauria de ser voluntat de la regidora del districte que tots els cossos de seguretat formin part de la seva estratègia i de la seva política al barri del Raval”, ha afirmat Homs.

Homs ha recordat que ella va ser regidora de Ciutat vella en el passat mandat i ha afegit “era la meva voluntat, com també ho era del primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, que tots els cossos de seguretat formessin part de l’estratègia municipal, no només la Guàrdia Urbana, també Mossos d’Esquadra i Policia Nacional per temes d’immigració, la fiscalia… “. La regidora ha exposat que Ciutat Vella, per les seves característiques, era l’únic districte de la ciutat que tenia la seva Junta de Seguretat pròpia, que es reunia cada dos mesos, “perquè la coordinació de totes les forces de seguretat és cabdal”. “Des de que hi ha nou govern no s’han reunit i no sabem per què”, ha denunciat Homs, que ha reclamat que es reprenguin les reunions de la Junta local de Ciutat vella, “on es marca l‘estratègia a seguir”.

Homs ha denunciat que, al Raval, “els problemes s’enquisten i s’aguditzen”, i ha assenyalat com un dels casos més flagrants són el narcopisos o  narcolocals. La regidora ha recordat que, en mandats anteriors, es van emprendre accions per combatre el fenomen que van fer que les dades, en termes de seguretat, prevenció i de salut publica, es situessin en índexs normalitzats. “Ara no passa, i no val l’excusa que en aquest barri ha passat sempre. Passa per la inacció i també per una cosa de fons: el model. No tenen ganes de combatre-ho. Dos anys i mig en que no han actuat han fet que proliferessin”.

La regidora del PDeCAT ha insistit en reclamar a la regidora Gala Pin i l’alcaldessa Ada Colau que “actuïn fermament al districte de Ciutat Vella i que deixin de ser opaques, que ens expliquin per què passen les coses”. Homs ha explicat que el passat divendres una persona va morir al carrer Pintor Fortuny, i a l’estiu hi va haver un incendi al carrer Hospital. “Volem saber què passa, té a veure amb la proliferació dels narcopisos?”, ha reclamat la regidora, tot afegint que “no podem normalitzar que siguin els veïns els que tapiïn les portes dels pisos o locals desallotjats; ni que els serveis de neteja, als entorns de les escoles han d’actuar amb cautela per si troben xeringues a les papereres, o a les estacions del Bicing”.

A parer de la regidora Homs, el que està passant té a veure amb el fracàs de la política d’habitatge del govern municipal, “que n’havia fet bandera, però no se’n surten”. Homs ha retrat que hi hagi pisos buits del Patronat de l’Habitatge que no s’omplen, pisos comprats per Ajuntament que no són adjudicats, pisos de l’Ajuntament que encara no han començat la rehabilitació: “tot això són polítiques fracassades del govern Colau i que fa que proliferin els narcopisos”.

La regidora del Grup Demòcrata ha recordat que “s’havia fet molta feina, el barri no volia ser protagonista per la droga o per problemes a l’espai públic, d’inseguretat i volem que s’hi posi remei”. “Ser regidor de Ciutat Vella és complicat, però al districte hi ha molts bons tècnics. No necessitem aprenents de política, necessitem gent que faci política de veritat, que tinguin ganes de resoldre els problemes del barri, polítics que estiguin a l’alçada”, ha conclòs Mercè Homs.

Barcelona, 31 de gener de 2018

El Grup del PDeCAT impulsa una declaració en record a les víctimes de l’holocaust i que consagra Barcelona com a ciutat lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia

El Consell Plenari de l’Ajuntament ha aprovat una iniciativa en suport a la Commemoració anual en memòria de les víctimes de l’holocaust, que es celebra demà dissabte, 27 de gener

 

El Grup Municipal del PDeCAT a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, ha impulsat l’aprovació d’una declaració que consagra Barcelona com a ciutat lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia. El Consell Plenari de l’Ajuntament ha aprovat una declaració, que ha llegit el regidor Jordi Matí, que acorda també expressar tot el seu suport a la Commemoració anual en memòria de les víctimes de l’holocaust, que es celebra demà dissabte, 27 de gener.

 

L’Assemblea General de les Nacions Unides, en la resolució 60/7 del novembre de 2005, va designar el 27 de gener Dia Internacional de la Commemoració anual en memòria de las víctimes de l’holocaust. L’objectiu d’aquesta commemoració és recuperar la memòria històrica de l’antisemitisme que va incitar la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de 6 milions de jueus) i de la neteja ètnica –com per exemple el patit pel poble gitano, patit en l’anomenat Porrajmos- que hi havia al darrere; i també recuperar la memòria històrica d’altres persones que foren deportades als camps nazis pel simple fet de la seva diversitat, (intel·lectuals, activistes, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.). A Catalunya en particular, cal rememorar també la persecució i l’assassinat de republicans.

 

La ciutat de Barcelona sempre s’ha mostrat compromesa amb la recuperació de la memòria de l’Holocaust i sempre ha lluitat en contra del que va representar. Cada any s’organitzen per part del Parlament, el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, diferents actes en record de les víctimes de l’Holocaust.

 

Una resolució del Parlament Europeu de 2005, entre d’altres fites, es compromet a no oblidar la història d’Europa, a considerar que les discriminacions denunciades continuen vigents, fins i tot a Internet, i que cal un diàleg necessari i permanent amb els mitjans de comunicació, així com la inclusió d’aquesta memòria cabdal als programes escolars.

 

És per tot això que, coincidint amb la celebració demà del Dia mundial en memòria de les víctimes de l’holocaust, que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’impuls del Grup Municipal Demòcrata, ha aprovat la següent Declaració Institucional, i que acorda:

 

  1. Declarar Barcelona ciutat lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia.

 

  1. Per assolir aquest repte, cal seguir treballant a la ciutat per fer possible que, com proclama la Declaració Universal dels Drets Humans, totes les persones tinguin tots els drets i les llibertats sense cap mena de distinció. En record a l’holocaust significa afirmar que tothom té dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la seva persona; a la llibertat de pensament, consciència i religió i a la no-discriminació per motiu d’ètnia, cultura, creença, orientació sexual o de cap altre aspecte.

 

  1. Homenatjar les víctimes és un dels fonaments de la garantia d’una pau duradora que es basa en el record de la història per no repetir-la. Així, tant cal rebutjar i condemnar les opinions que neguen l’holocaust com les actuacions i visions xenòfobes que inciten l’odi racial i/o religiós, la intolerància i l’homofòbia. En aquest sentit condemnem la banalització del nazisme des de qualsevol instància pública o privada a la ciutat.

 

  1. Apel·lar la coordinació de les actuacions públiques i socials que lluiten contra el racisme i la discriminació, des de la defensa de la igualtat i la promoció de la integració social, econòmica i política de les persones diverses per condició, origen, cultura, pensament, religió, orientació sexual, etc., a partir del teixit associatiu i de les entitats específiques, així com generalistes en defensa dels drets humans. Fent especial atenció a la inclusió d’aquesta memòria en els programes educatius.

 

  1. Fonamentar, en el diàleg i en la cooperació, la manera de superar les intoleràncies, les discriminacions esmentades al punt anterior i actuar amb totes les eines del sistema democràtic per donar suport a accions judicials en defensa de la ciutadania afectada per aquestes mostres d’odi i menyspreu per racisme, xenofòbia i homofòbia.

 

  1. Continuar les accions de sensibilització, informació, divulgació, prevenció, promoció i defensa dels drets de les persones, amb especial rellevància al dret a la igualtat i la no-discriminació per raó d’edat, ideologia, religió o creença, pertinença a una ètnia o nació, sexe, orientació sexual, malaltia o diferents capacitats.

 

  1. Continuar donant suport a tots els actes que es celebrin a Barcelona en suport de la recuperació de la memòria de l’Holocaust.

 

 

Barcelona, 26 de gener de 201