Categoria: Joaquim Forn

La “democràcia dinàmica” de Pisarello. De Joaquim Forn.

Article de Joaquim Forn publicat a El Periódico el  30-11-2016

“La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic.”

La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic. El franquisme es volia fer passar per una democràcia orgànica, mentre les dictadures comunistes ens bombardejaven amb el concepte de democràcia popular. Amb la mort de Fidel Castro, a Barcelona i a Catalunya hem tornat a assistir a un trist espectacle de legitimació de la dictadura. Per desgràcia han sigut moltes les persones i els col·lectius polítics que s’han apuntat a aquest exercici d’enaltiment d’esclafar les llibertats del poble cubà per part d’un règim que malgrat el seu inici revolucionari va trigar poc a ensenyar les seves verdaderes credencials de reaccionari. Entre aquests, destaca el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, qui, a través de les xarxes socials, va acabar reconeixent quin és el concepte de democràcia que guia la seva acció política com a mà dreta de l’alcaldessa.

Per Pisarello, «la democràcia no és un concepte estàtic. T’hi pots acostar o allunyar depenent del moment històric». Vaja, que segons el primer tinent d’alcalde la democràcia, en el fons, només té un valor d’ús que utilitzes en funció de les circumstàncies. Com que de les idees surten les polítiques, crec que ens trobem davant del pensament que justifica i explica com s’està governant Barcelona i la falta de diàleg i la prepotència cap a l’oposició que practica el govern de Colau. La democràcia, segons el tuit de Pisarello, és dinàmica i, segons convingui, es practica o no en funció de les circumstàncies. Serveix per guanyar eleccions i arribar al poder; però una vegada es mana, si les circumstàncies ho exigeixen, no s’ha de practicar, o convé matisar-la o desdibuixar-la. Això, és clar, sempre que qui hagi arribat al poder sigui de la teva corda, li faltava afegir a la mà dreta de l’alcaldessa. És aquesta visió patrimonial del poder i la superioritat moral que acompanya els comuns, no només Pisarello, la que explica la soledat i debilitat que acompanya la seva acció de govern. Ni pla d’acció municipal, ni pressupostos i la necessitat de passar per una moció de confiança que només superarà, si la supera, per la diabòlica aritmètica del plenari municipal.

“Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient.”

Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient, i l’oposició que encapçalo, juntament amb altres grups, no l’hi permet. Però preocupa que la ciutat estigui governada per persones amb una cultura política tan poc solvent en la indiscutibilitat de la democràcia com a sistema polític que mai es pot construir sobre l’aniquilació de les llibertats.

Ens hauria agradat més veure com els responsables governamentals de Barcelona aprofitaven la mort del dictador per compartir la seva solidaritat amb el poble cubà en el seu conjunt. En lloc d’això, hem vist com, des d’un absolut desvergonyiment, Pisarello introduïa el perillós concepte de ‘democràcia dinàmica’ per justificar Fidel. ¿És aquest el model de democràcia que vol impulsar per a Barcelona? Sent així, és tasca dels demòcrates que no posen adjectius a la democràcia fer el possible per impedir-los-ho.

Consell Plenari de novembre: Propostes i Precs

En el Consell Plenari de novembre els regidors demòcrates Xavier Trias, Joaquim Forn i Sònia Recasens han instat al Govern a què governi més i faci menys postureo i que ens informi sobre el superàvit generat en aquest exercici fiscal.

Un govern que no governa. De Joaquim Forn.

Article publicat el 21-11-2016 a El Món.

El govern d’Ada Colau ni governa ni convenç. Fa uns quants dies l’alcaldessa va assegurar que el Govern des de fora no es veia igual que des de dins, que ara estaven en una fase d’aprenentatge del que significava realment governar. Sembla que hagi descobert fa poc que governar no és fer gestos, interpretar, fer teatre del dolent. Que a més d’estàtues de Franco i pregoners també s’ha de gestionar un dia a dia, dia a dia en què està fracassant clamorosament. Ni ordenances fiscals, ni Pla d’Actuació Municipal, ni Pla d’Hotels i Establiments Turístics, ni ordenances de terrasses. L’únic que aconseguiran aprovar seran els pressupostos i per imperatiu legal. La ciutat de Barcelona ha de tenir uns pressupostos encara que Colau no tingui majoria, i si aconsegueix superar la qüestió de confiança, els pressupostos que ha presentat seran aprovats automàticament. Els aprovaran sense haver convençut a la majoria de la bondat dels seus números i propostes.

“Perquè, i després de l’aprovació in extremis, què? Què passarà després d’això? Tenen cap pla? Cap objectiu? Quin full de ruta seguiran? Amb quins aliats comptaran?”

Però el problema real no són els pressupostos, el problema real és que no s’albira cap futur. No hi ha un després. Perquè, i després de l’aprovació in extremis, què? Què passarà després d’això? Tenen cap pla? Cap objectiu? Quin full de ruta seguiran? Amb quins aliats comptaran? Continuaran amb el seu aprenentatge també en aquest camp? Aprendran a pactar amb la pluralitat de la ciutat? A arribar a acords amb la gent que no pensa com ells? La ciutat no es pot aturar fins que n’aprenguin. Cada dia surten nous reptes als quals hem de fer front, estaran preparats? La ciutat no és una joguina ni un experiment sociològic d’algun show televisiu. No podem viure en una permanent rectificació.

“I això no és culpa dels demòcrates, ja que els seus aliats naturals també els han abandonat. Aliats amb els quals nosaltres sí que hem pogut pactar tot i estar a les antípodes polítiques.”

La bona herència rebuda s’està acabant, això es comença a notar, i ara els toca treballar. Per ara hi ha moltes paraules, moltes declaracions i molts pocs fets. Molta gesticulació i poc diàleg autèntic. Poc consens i molt queixar-se en rodes de premsa. I això no és culpa dels demòcrates, ja que els seus aliats naturals també els han abandonat. Aliats amb els quals nosaltres sí que hem pogut pactar tot i estar a les antípodes polítiques. És un problema de tarannà i de voluntat. Tenen un problema amb el tarannà, però també amb les prioritats que ha de seguir la política municipal. És la manera com miren la política i el que aquesta ha de significar: és més important crear una “nova hegemonia”, una nova casta de poder abans que la funcionalitat de Barcelona i el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes.

“Un cop més, Colau sembla desconèixer les regles del joc democràtic, un cop més s’amaga darrera el populisme més ranci”

Només ha faltat que Colau afirmés que si ella pogués, convocaria eleccions anticipades!! Un cop més, Colau sembla desconèixer les regles del joc democràtic, un cop més s’amaga darrera el populisme més ranci, imaginant-se que no té prou suport polític, però sí suport popular. Tot això és una política que s’allunya de la realitat d’una ciutat de més de milió i mig d’habitants. Ara és

Ara és l’hora de governar, Barcelona no pot continuar perdent oportunitats.

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

Entrevista a Joaquim Forn, El Punt-Avui 20-11-16

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

En el moment en què l’oposició al consistori de Barcelona maniobra per fer de contrafort al govern d’Ada Colau, el portaveu i home fort del grup de CiU, Joaquim Forn, explica què hi ha al darrere d’aquesta estratègia.

Encara veu possibilitats de configurar una alternativa, o moció de censura, a Colau?

Hi estem treballant. Continuem tenint reunions amb tots els grups, incloent-hi el PSC, i això ens ha ajudat a tenir un contacte més sovintejat per plantejar alternatives a qüestions que son importants per a la ciutat.

Si calgués, faria govern amb el PP o C’s?

Nosaltres el que vam dir és que el que era imprescindible era que en aquesta majoria que volem construir hi hagués ERC i el PSC. I aquesta és el nostra voluntat. És evident que el PSC, en aquests moments, ha fet l’opció d’entrar en el govern de Colau, però continuem creient que entre aquests tres partits hi ha molts possibles punts d’acord. I en una situació de necessitat, crisi, i paràlisi com la que estem vivint a Barcelona, està plenament justificat que aquestes tres formacions puguem actuar conjuntament

A principi de mandat, alguns sectors de dins i fora del partit els van acusar de no haver intentat un moviment semblant. La d’ara, doncs, és una maniobra de correcció?

No. Són coses diferents. La nostra proposta es fa en un moment en què han passat coses importants. D’entrada, cal recordar que la senyora Colau va ser investida amb els vots del PSC, ERC i la CUP, i nosaltres plantegem això en el lmoment que ERC i la CUP han aprovat una reprovació al govern. Per tant, el suport inicial que tenia Colau, no és el mateix que ara. I no només des del punt de vista polític, sinó també social.

“Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.”

En què ha pecat, el govern de Colau?

En prepotència i desconeixement. Prepotència, per pensar que podien actuar com si tinguessin majoria absoluta. Colau s’ha arribat a creure que ha fet un gran canvi o revolució. I la realitat diu que només estan a un regidor i 17.000 vots de nosaltres. I, alhora, han topat amb la realitat. Desconeixien absolutament les regles del joc, i que aquí, per tirar endavant projectes, els has de pactar i aconseguir majories. I és preocupant que davant d’aquesta situació de paràlisi la resposta de Colau sigui dir que, si pogués, convocaria eleccions. Això no va així. Les eleccions seran el 2019 i el que ha de fer l’alcaldessa, ara, és governar. Aquesta actitud de creure que no té el suport polític però sí el popular és una mostra de populisme com feia temps que no vèiem. Però vaja, tampoc ens estranya, perquè és un govern que ve de l’activisme i que es creu que representa la societat sencera, quan Barcelona és molt plural.

Perceben una voluntat de bloqueig respecte a projectes que vostès van impulsar en el govern?

Sí, i aquí també hi ha una diferència capital. Quan nosaltres vam arribar al govern, en Xavier Trias va repetir que s’havia de continuar el que s’havia fet bé abans, i que a l’Ajuntament hi ha gent amb molta vàlua a nivell tècnic i que calia comptar amb ells. La manera d’actuar, però, de Colau i el seu equip, és que tot el que s’ha fet abans, i no només CiU, està mal fet i s’ha de començar de zero. Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.

En aquestes converses que mantenen amb la resta de grups, hi ha una intenció de reivindicar el lideratge de CiU com a oposició?

Més que un intent de liderar-lo, estem exercint una responsabilitat. Si presentem una reprovació al govern, i es guanya, el que no podem fer, com a grup majoritari, és quedar-nos de braços plegats i veure què passa. Tenim un projecte alternatiu per a la ciutat i volem que es compleixi. Si el govern ho paralitza tot i és incapaç de tirar endavant els projectes que la ciutat demana, ho haurà de fer l’oposició. I és el que volem fer. Som l’alternativa política, perquè som qui tenim més regidors a l’oposició, i també volem ser una alternativa social, en què els ciutadans ens reconeguin com el partit que té un model contraposat.

El segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ja ha manifestat que el govern haurà de fer un esforç per entendre’s més amb vostès o Ciutadans. Percep un canvi d’actitud?

Per ells, deu ser una necessitat. Ara bé, això es converteix en retòrica quan no es trasllada a la realitat. Dialogar no és que l’alcaldessa truqui un dia al president del nostre grup, es vegin i es facin una foto. Dialogar vol dir voluntat d’arribar a acords, cedir o acostar posicions. I fins a dia d’avui, això ho hem vist en comptades ocasions.

En la regulació a aprovar sobre establiments turístics, per exemple, podrien anar d’acord amb el PSC?

Sí. He dit que hi ha partits que ens podem posar d’acord en qüestions. La pregunta, aquí, és si BComú està disposada a cedir i a formar part d’aquesta possible majoria.

Blindar el centre de la instal·lació d’allotjaments podria ser un plantejament salomònic per arribar a un acord?

Sí. És evident que hi ha espais on la possibilitat que hi hagi més usos turístics està esgotada. Això ho compartim. El que hem de veure és fins on arriba aquesta limitació, i de quina manera no perdem ocupació o bé de quina manera mantenim uns rendiments, que són molt importants, del turisme. No es pot explicar només una part de la pel·lícula.

Després de la pèrdua de l’alcaldia s’ha dit, mig en broma mig seriosament, que CiU havia de superar un període de dol. Ja l’han deixat enrere?

Sí, absolutament. Era un procés que havíem de passar i no tothom ho afronta de la mateixa manera. Però, ara, tots els regidors ja estan al 100% i amb ganes.

La no-renúncia de Trias, però, transmet un sensació d’interinatge al grup. Hi està d’acord?

D’entrada, s’ha de recordar que Xavier Trias no va dir que marxaria sinó que no seguiria el proper mandat, que no és el mateix. Ell també té un paper a desenvolupar, que segurament no és el d’estar-hi al capdavant, perquè ha cedit aquest paper, en aquest cas a mi.

“Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.”

I que li hagi cedit el lideratge ho hem de llegir en clau successòria?

No, simplement en clau interna. Si a partir d’aquí em preguntes si tinc aspiracions, la resposta és que sí. Ja he dit que la meva voluntat és presentar-me a les primàries. Però el que per nosaltres ha de ser una obsessió és construir aquest model alternatiu, que ja està força construït, i que es vegi.

Si Colau es va reivindicar com una alternativa d’esquerres a Trias, vostès volen ser el mateix des del centredreta?

Això seria caure en el seu parany. Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.

Foto. Parlament ciutadà

 

Raons per construir una nova majoria a Barcelona. De Joaquim Forn

Article publicat el 2-11-16 al Diari Ara

Divendres passat, en el decurs del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, vaig anunciar la voluntat de començar a treballar per construir una alternativa al govern d’Ada Colau.

La decisió és conseqüència de la reprovació que vàrem presentar i que va assolir un ampli suport entre diferents partits del consistori. Concretament va aconseguir el suport de 23 regidors (CiU, C’s, ERC i el PP), contra 15 (BComú i el PSC) i l’abstenció de la CUP.

Per què vàrem presentar una proposició de reprovació?

Han transcorregut 16 mesos des de l’arribada al govern de Barcelona en Comú. En aquests mesos hem tingut prou temps per saber cap on vol portar la ciutat Ada Colau.

El balanç que faig d’aquests mesos de govern no és positiu. Ja vaig dir al plenari de l’Ajuntament que no tot el que s’havia fet ens semblava malament, fins i tot podem compartir algunes de les polítiques que s’estan realitzant, però tenim un govern mancat de rumb, que pateix una feblesa i un aïllament que poden acabar paralitzant la ciutat.

“En una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta i de tirar endavant les ordenances fiscals”

Ja sé que la ciutat en el seu dia a dia funciona, però si no es prenen decisions o si es retarda l’execució de determinats projectes de ciutat -i això s’uneix a la manca d’ambició i lideratge- es pot fer recular Barcelona i fer-li perdre oportunitats.

No es tracta de fer una llista de temes; tan sols cal recordar que en una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta, el Pla d’Actuació Municipal, i s’ha vist incapaç de tirar endavant les ordenances fiscals. Per acabar-ho d’arreglar, tenim a l’horitzó l’aprovació dels pressupostos municipals.

Si, a més, hi afegim els projectes aturats o una abusiva política de gestos i declaracions que només ajuden a crear divisió i confrontació, no sorprèn que la reprovació del consistori hagi estat tan majoritària.

Per què volem treballar per construir una alternativa?

Si després de la reprovació no exercíssim la nostra responsabilitat liderant una alternativa al govern, no estaríem fent la feina que ens pertoca. Es tracta d’una responsabilitat principal del grup de Convergència i Unió, perquè només ens separa un regidor i 17.000 vots de Barcelona en Comú.

Som perfectament conscients de l’aritmètica municipal. Sabem que per assolir una majoria de 21 regidors, els necessaris per presentar una moció de censura, cal la suma de grups polítics ideològicament molt diferents. Qui es quedi només amb aquesta part de l’anàlisi, per molt realista que sigui, es resigna a deixar que les coses continuïn com estan. No és el nostre cas: nosaltres no ens resignem.

“Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i l’abast de l’alternativa”

La nostra determinació no s’esgota ni en un ni en dos mesos. Volem articular aquesta majoria política quan es donin les circumstàncies per fer-la possible. Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i el seu abast.

A curt termini estem convençuts que podrem articular majories des de l’oposició, al voltant de determinats temes, com per exemple la internacionalització de Barcelona, el foment de l’economia productiva o la creació de llocs de treball que ens podran ajudar a sortir de l’actual situació de paràlisi.

Però el que sobretot volem és construir una alternativa social majoritària. Aquest és el nostre objectiu a mitjà termini. No podem aspirar a construir una majoria política sense recuperar complicitats amb els sectors econòmics, socials i culturals. Avui hi ha molta gent que està esperant superar una visió de ciutat dividida entre bons i dolents, una ciutat de baixa volada, dirigida i que aposta pel decreixement de l’economia, en definitiva, de les oportunitats per a tothom. Són molts els ciutadans que volen recuperar l’ambició, el respecte al civisme, a la iniciativa individual, que aposten per una ciutat que generi activitat econòmica i que volen que Barcelona exerceixi de capital.

A tots ells ens dirigim i per a ells construirem una alternativa.

Consell Plenari d’octubre: Propostes i Precs

En aquest Consell Plenari els regidors demòcrates Xavier Trias, Joaquim Forn i Jordi Martí han instat al Govern queabandoni la política de gestos, que faci entrar Barcelona a l’AMI i que que es reordeni urbanísticament l’entorn de la Sagrada Família.

Menys gestos i més treballar. Consell Plenari del 28-10-2116.

– Lamentem la política de gestos del govern municipal, més centrada en la creació de polèmiques ciutadanes que en l’abordatge i la resolució dels problemes reals dels barcelonins i les barcelonines.

-Instem al govern municipal a abandonar aquesta política de gestos per centrar-se immediatament en la recerca  de solucions efectives als problemes i reptes de Barcelona

Proposta llegida per Quim Forn en el Consell Plenari del 28-10-2016

Portem més d’un any de mandat i fins ara hem pogut comprovar la incapacitat del govern Colau per entomar els problemes reals dels Barcelonins i barcelonines i de crear un bon clima de diàleg amb la resta de partits polítics.

15 mesos d’un govern que genera debats estèrils com els de la estàtua de Franco al Born o la de Colom, un govern que es centra en una política de gestos i en governar a través del twitter en comptes de centrar-se en debatre i assolir consensos per avançar en grans temes de ciutat

I és encara més greu quan alguns dels problemes que més ens afecten actualment formaven part de les prioritats de Barcelona en Comú durant la campanya electoral.

 

Exemples en tenim diversos i prou exemplificadors:

 

  1. El seu govern va fer bandera i va prometre que a Barcelona no hi hauria desnonaments. I ara admeten que a Barcelona hi ha 10 desnonaments diaris i una família va haver d’esperar des del mes de juny a setembre perquè el seu cas fos estudiat per la taula d’emergències.

 

  1. El preu del lloguer a Barcelona s’incrementa cada any. Concretament s’ha incrementat un 15% i què ha fet el govern de Barcelona en Comú i PSC? Res de res.

 

  1. Des del juliol existeix a Barcelona una moratòria hotelera a l’espera de poder aprovar el PEUAT ( Pla urbanístic d’allotjaments turístics). No veiem cap avenç en aquest àmbit, mentre aturem activitat econòmica a la ciutat, el nombre de turistes creix.

 

  1. Observem problemàtiques en l’execució de l’ordenança de terrasses. L’ordenança ens dotava d’un marc legal per tota la ciutat per primer cop, i mitjançant les ordenacions prèvies i les singulars ens permetia adaptar-nos al territori, però la seva execució demanava capacitat d’anàlisi i de diàleg, dues grans mancances d’aquest govern.

 

  1. Pèrdua d’oportunitats. Barcelona amb la indefinició, la inacció i el marc d’inseguretat jurídica que el seu govern està generant, perd l’oportunitat de ser capdavantera en matèria d’ocupació davant el context de recuperació econòmica que estem experimentant.

 

  1. La falta de full de ruta. I finalment, però no per això menys important, per primer cop a la història Barcelona no tindrà PAM, no va tenir pressupostos l’any passat i no sabem si en tindrà aquest any, com tampoc no tindrem ordenances fiscals.. exemples clars de que no saben dialogar i no volen treballar plegats amb els representants de la ciutadania,

 

Podríem seguir.. però crec ha quedat prou clar que Barcelona no és mereix aquest govern.

 

Si us plau, Alcaldessa, posi’s a treballar d’una vegada per la ciutat, deixin de fer política de gestos i de generar titulars aliens a la realitat del que preocupa a la gran part dels barcelonins i barcelonines.