Categoria: Sarrià – Sant Gervasi

Jordi Martí demana al govern d’Ada Colau que es mantingui, ara i en el futur, la Biblioteca Clarà al barri de les Tres Torres

 

 

 

 

El regidor del Grup Municipal Demòcrata afirma que aquesta biblioteca és un “equipament cultural de primer ordre i que de cap manera en podem prescindir” en un barri i un districte amb gran dèficit d’equipaments i inversions

 

Jordi Martí demana al govern d’Ada Colau que es mantingui, ara i en el futur, la Biblioteca Clarà al barri de les Tres Torres. El regidor del Grup Municipal Demòcrata afirma que aquesta biblioteca és un “equipament cultural de primer ordre i que de cap manera en podem prescindir” en un barri i un districte amb gran dèficit d’equipaments i inversions. El regidor del Grup Municipal Demòcrata adscrit a Sarrià-Sant Gervasi, i president del seu Consell de Districte, Jordi Martí , acompanyat de membres del grup municipal al districte; de membres de l’Associació de Veïns de les Tres Torres, i del seu president, Lluís Tusell; ha ofert una roda de premsa per parlar del futur de la Biblioteca Clarà, al barri de les Tres Torres.

El regidor ha destacat la important funció de la Biblioteca Clarà, “un equipament cultural de primer ordre i que de cap manera en podem prescindir”. Martí, president del Consell de Sarrià-Sant Gervasi, ha explicat que el barri de les Tres Torres només té dos equipaments municipals: el mercat municipal i aquesta biblioteca; i que el districte de Sarià- Sant Gervasi té un important dèficit d’equipaments municipals. Tant les Tres Torres com Sarrià- Sant Gervasi, ha afegit Martí, són el barri i el districte i més castigats pel govern municipal des del punt vista inversions, “són  mínimes, tirant a zero” i ha reclamat “voluntat política per canviar-ho”. Ha recordat també que aquesta zona de la ciutat té la més alta concentració de centres educatius i universitaris de tota la ciutat, “a part dels que hi viuen molta gent que estudia aquí i necessiten equipaments com aquesta biblioteca”.

Martí ha explicat que quan es construeixi la Biblioteca de Sarrià, sembla que les obres han de començar a finals d’any i que porta dos anys de retard,  hi ha plans per tancar la Clarà o dedicar-la a altres usos que no fossin  biblioteca. El Pla d’Equipaments del Districte, presentat fa unes setmanes als grups municipals, veïns i entitats preveu que aquesta biblioteca pugui tenir altres usos coincidint amb obertura futura biblioteca de Sarrià. “Com a grup demanem, ja des d’ara, que es mantingui ara i en el futur, i que en cap cas, encara que s’obrin a altres barris del districte prescindim d’aquest equipament”, ha afirmat el regidor.

Finalment, Martí ha anunciat que el seu grup presentarà una proposició al proper Consell Plenari del districte, que s’ha de celebrar el proper 20 de juliol, per tal que els grups muniicapls es pronuncien sobre el manteniment d’aquesta biblioteca.

El president de l’Associació de Veïns de les Tres Torres, Lluís Tusell, ha agraït el suport del Grup Municipal Demòcrata a aquesta reclamació veïnal. Tusell ha afirmat que les Tres Torres és “un barri més de la ciutat, no volem ser menys”, ha reclamat al govern d’Ada Colau que inverteixi un mínim al barri i ha denunciat que, si aquesta biblioteca acaba tancant, seria “la primera vegada que una ciutat amb 92 milions d’euros de superàvit tanca un equipament cultural al districte  amb més estudiants de la ciutat”. “Volem que es mantingui la biblioteca Clarà,  sigui quin sigui el futur de la Sarrià, i reclamem més equipaments pel barri, per gent gran i joves”. El president de l’Associació de Veïns de les Tres Torres s’ha preguntat “quin serà el proper pas, Colau pretén fer-nos fora de Barcelona? Desempadronar-nos? Exigim una mica de respecte per un barri més de la ciutat”.

Barcelona, 6 de juliol de 2017

El Grup Municipal Demòcrata i el PDeCAT tanquen el cicle “Som l’Alternativa!” que ha fet balanç de la gestió al territori del Govern d’Ada Colau

Captura de pantalla 2017-07-04 a las 14.22.20.png

Al llarg de dues setmanes els responsables de les agrupacions de districte del partit i els grups municipals als 10 Consells de Districte de la ciutat han posat en marxa una sèrie d’actes per valorar l’acció del govern i explicar la feina d’oposició desenvolupada al llarg dels darrers 24 mesos.

 

El passat 22 de juny, amb un acte protagonitzat pel president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, el portaveu Joaquim Forn, la portaveu adjunta i regidora adscrita a Les Corts, Sònia Recasens, i els conselleres municipals al districte, es va cloure el cicle el cicle que, amb el títol de “Som l’Alternativa!”, ha valorat a cadascun dels 10 districtes de la capital catalana la gestió al territori del Govern d’Ada Colau i la feina d’oposició desenvolupada al llarg dels darrers 24 mesos.

 

Arribats a l’equador del mandat municipal a l’Ajuntament de Barcelona, el Grup Municipal i el PDeCAT a la capital catalana han impulsat un conjunt d’activitats de balanç dels dos anys del Govern d’Ada Colau. Així, el passat 25 de maig, dijous, a primera hora del matí, un centenar de voluntaris del Partit Demòcrata a la capital catalana van distribuir 50.000 exemplars del primer número d’“El Run Run! El diari que l’Ajuntament no vol que llegeixis”, una publicació que resumeix l’acció dels dos anys de Govern d’Ada Colau, i que ha tingut una forta repercussió ciutadana i mediàtica.

 

Dos dies abans, el 23 de maig, presentat per la regidora i presidenta de la vegueria de Barcelona del PDeCAT Mercè Homs, Joaquim Forn va protagonitzar a la seu central del Partit Demòcrata a la capital catalana l’acte “Som l’alternativa!” on davant gairebé 200 persones, i amb presència de tots els regidors del Grup Municipal, el portaveu del Grup Demòcrata, en el marc d’un diàleg distès amb els periodistes Joan Solé i Natàlia Bravo i amb el politòleg Sergi Castañé a l’entorn dels principals àmbits, polèmiques i reptes de ciutat que han destacat ens els dos anys del mandat municipal, va suspendre de manera contundent el Govern d’Ada Colau per la seva obsessió en el decreixement i en voler empetitir Barcelona. Donant continuïtat a aquest acte, els responsables de les agrupacions de districte del partit i els grups municipals als 10 Consells de Districte de la ciutat han posat en marxa una sèrie d’actes de balanç dels dos anys específic per a cadascun dels territoris.

 

Aquest cicle es va obrir dijous, 8 de juny, a Sarrià– Sant Gervasi, amb un acte a l’Auditori del Col·legi de Metges de Barcelona que van protagonitzar Xavier Trias, Joaquim Forn i Jordi Martí. El dilluns, 12 de juny, va ser el torn de Nou Barris, amb Joaquim Forn. Dimarts, 13 de juny, A Sants-Montjuïc van participar en el balanç de districte el President Artur Mas, i els regidors Joaquim Forn i Jordi Martí. El mateix dia, a Horta-Guinardó, la regidora adscrita, Maite Fandos, i els consellers municipals del Grup Demòcrata en aquest territori van repassar el mandat municipal al districte. Dimecres, 14 de juny, Raimond Blasi i Mercè Homs, acompanyats dels conselleres municipals, van fer balanç dels dos anys de mandat municipal a Sant Martí i Ciutat Vella, respectivament. El dijous, 15 de juny, va ser el torn de Gràcia, Sant Andreu i l’Eixample, amb la participació de Xavier Trias, Jaume Ciurana i Raimond Blasi, i Joaquim forn i Francina Vila, respectivament.

 

Al districte de Les Corts, Grup municipal i vegueria de Barcelona ciutat del PDeCAT van tancar el cicle “Som l’Alternativa!” que en dues setmanes justes ha traslladat a més de 800 persones per tot els districtes de la ciutat el balanç que han fet de la gestió al territori del Govern d’Ada Colau i la feina d’oposició desenvolupada al llarg dels darrers dos anys.

 

 

 

Barcelona, 22 de juny de 2017

Jordi Martí trasllada al Govern Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre patrimoni modernista de la ciutat

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat.

El regidor del Grup Municipal Demòcrata reclama a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona

 

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata i president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jordi Martí, ha traslladat al Govern d’Ada Colau la seva preocupació per si la rehabilitació de “Vil·la Mayfair” pot malmetre de forma irreversible patrimoni modernista de la ciutat. Jordi Martí ha reclamat a l’executiu municipal que vetlli per la reposició integral de tots elements protegits d’aquesta emblemàtica finca de l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Augusta, una de les poques mostres d’arquitectura modernista en habitatge unifamiliar que queden a Barcelona.

 

Al número 240 de la Via Augusta, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’aixeca la casa que es coneix com a “Vil·la Mayfair”, una finca que inclou uns jardins i una torre modernista projectada per l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1893. Segons recull la fitxa de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona es tracta d’un “edifici que queda com a element testimonial d’habitatge unifamiliar de caràcter senyorial com els que havien existit a la zona. És un edifici modernista que conserva bona part de la decoració original. Cal remarcar la seva situació enlairada respecte al jardí”. Té un nivell de protecció patrimonial  “C: bé d’interès urbanístic”, i davant de qualsevol intervenció caldrà garantir “el manteniment del volum original; la conservació i restauració de les façanes, amb la composició arquitectònica, els materials i el cromatisme; qualsevol intervenció tendirà a la seva recuperació formal; a l’interior es mantindran i restauraran aquells espais nobles amb elements decoratius originals; manteniment del jardí que l’envolta”.

 

Fa uns mesos, la finca ha canviat de propietari, i es troba en ple procés de rehabilitació. Aquest matí, una gran excavadora ha iniciat els treballs de rehabilitació de l’entrada principal, i ha arramblat amb tot, escales inicials, porta i tanca perimetral, escalinata senyorial i part dels jardins, com es pot constatar en les següents fotografies.

image006image008

El regidor Jordi Martí ha explicat que “les imatges de l’actuació de l’excavadora són d’impacte”; i per aquest motiu “com a Grup Municipal Demòcrata hem traslladat la nostra preocupació al Govern municipal i, en concret, al regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà, i també regidor executiu de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, per l’actuació sobre unes de les finques modernistes més característiques de la ciutat. Reclamen que facin un seguiment exhaustiu i al dia de les obres de rehabilitació i les actuacions que es fan tant al jardins com a l’edifici, per evitar que es pugui malmetre de manera irreversible qualsevol part del patrimoni modernista de la ciutat de Barcelona”. “Volem creure  que es tracta d’una intervenció amb llicència municipal, que contempla la total reposició dels elements enderrocats fins ara i que estiguin catalogats”, ha dit Martí.

 

 

 

 

Barcelona, 29 de maig de 2017

 

Falsos mites dels druides sobre el tramvia per la Diagonal

DESMUNTANT EL RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

DESMUNTANT EL  RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

Mite 1-   A Barcelona no tenim un bon transport públic, els usuaris pateixen moltes disfuncions i hi ha moltes zones desafavorides, necessitem ser més intervencionistes, canviar moltes coses i construir noves infraestructures.

  1. Barcelona té un gran sistema de transport públic. Qualsevol qui hagi viatjat per Europa, Estats Units o països desenvolupats del primer Món, sap perfectament que el sistema de Transport Públic de Barcelona es excepcional.
  2. TMB es una empresa de referència mundial pel que fa a la planificació i la logística del transport públic, nombroses ciutats de primer ordre li demanen opinió i intercanvi de transferència tecnològica.
  3. El Sistema de Transport Públic de la Ciutat funciona , però l’equilibri que el sustenta no és trivial, s’ha arribat a aquest punt per la suma de moltíssimes decisions tramificades, on s’ha bolcat molta intel•ligència i experiència sedimentada. El Transport de Barcelona pot millorar, però això passa per prendre solucions quirúrgiques en superfície, amb sistemes de transport lleugers, escalables, reversibles  i amb infraestructures mínimes, tot el que afavoreix  la Nova xarxa de Bus de Barcelona.

Mite 2-   A moltes ciutats hi ha tramvia i els funciona, aquesta experiència es el que ens legitima a implantar una infraestructura ferroviària pel centre de Barcelona. Ens tenim que emmirallar amb la mobilitat de Florència, Saragossa, Copenhage, Amsterdam, Bordeus…

  1. Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro, implanta un Tramvia en Superfície pel centre de la Ciutat des de fa més de 30 anys.
  2. A les grans ciutats europees, el Tramvia s’articula com un corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat és incompatible amb  la seva tipologia (longitud, volumetria, etc) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 m.
  3. Ciutats d’una mida petita  com Florència, Saragossa, Bordeus -desafortunadament pels seus habitants-  no tenen  metro, un transport molt superior al tramvia: de més alta capacitat i segregat del nivell on transiten els vianants.  Amsterdam, travessada per nombrosos canals, és evident que no pot disposar d’un transport subterrani; Roma té Tramvia pel centre, perquè està absolutament ocupada per runes de un valor històric incalculable incompatibles amb un transport subterrani. Els tramvies de Budapest, Lisboa, Viena, San Petersburg són transports amb una velocitat comercial molt baixa i en alguns casos atraccions turístiques.
  4. Es presenta l’existència del tramvia com un èxit i en realitat és l’opció ineficient de les ciutats que no han pogut tenir metro. Barcelona té una malla de metro impressionant, de les més denses d’Europa. No necessitem tramvia pel centre de la ciutat, no es necessari que tinguem que sofrir les seves externalitats negatives.

Mite 3-   El tram de la Diagonal entre les Places Francesc Macià i Glòries està orfe de transport públic. Els barcelonins vaguem sense rumb per la Diagonal obligats a caminar durant kilòmetres o agafar caríssims taxis. Existeix un clam a la Ciutat, que demana la construcció d’un Tramvia pel centre de Barcelona.

Els antecedents coneguts sobre la resposta ciutadana i política, provocada  per a  la implantació d’un Tramvia per la Diagonal són els següents:

  1. Una consulta popular al maig 2010 dirigida a tota la ciutadania de Barcelona, que va ser demolidora: el 80% de la població que va dir “no” a una reforma de la Diagonal ubicant un tramvia.
  2. Un plenari a l’Ajuntament de Barcelona al març del 2016,  on majoritàriament les forces polítiques van consensuar no desenvolupar aquest projecte sense gaudir d’un acord polític ampli i un consens tècnic generalitzat.
  3. Només existeix una associació: la PTP (Promoció del transport públic) que ajunta a 300 socis i que té un finançament desconegut que reclama la implantació de la Infraestructura ferroviària.

Mite 4-   La única solució possible per connectar les dues places, Francesc Macià i Glòries amb transport públic, és el Tramvia. Se’ns  presenta la dicotomia entre Tramvia o vehicle privat. Si no consideres al Tramvia com la millor solució tècnica et veus avocat al abraçar-te al transport privat sense concessions.

Atenció!!! no contraposem el Tramvia al vehicle privat, la nostre opció es la D30 electrificada. Un cop tothom quedi desintoxicat d’un tractament informatiu mancat de profunditat d’anàlisi i a la vegada d’amplitud de perspectiva , acceptaran què, l’opció que prioritza la salut de les persones i del transport públic és el BUS ELÈCTRIC un dinamitzador de la connectivitat i permeabilitat del transport públic.

No enfrontem Tramvia contra vehicle privat, la nostre opció és moderna i sense contraindicacions. El Tramvia no es una bona solució tècnica per Barcelona, perjudica al transport públic i augmenta la contaminació .

Mite 5-   Necessitem el Tramvia perquè es un transport d’alta capacitat i el corredor de la Diagonal té una demanda molt gran que els autobusos no poden absorbir.  Necessitem molta capacitat perquè tenim molts, moltíssims viatgers, perjudicats per aquesta manca d’un super-transport.

Atenció!!!! Als estudis de l’Ajuntament sempre es comparen els 222.000 passatgers pel Tramvia i els 49.000 passatgers de la D30. Aquesta comparança és errònia… La comparança correcta, sempre respectant les seves xifres, seria de 222.000 passatgers pel Tramvia i 180.000 passatgers pel Bus Elèctric.

El 93,25% de la demanda que absorbeix  la línia de Tramvia ja tenia servei o no el necessita. El transport privat només és el 6,75% , incloent el 40% de vehicles de dues rodes que, difícilment faran un canvi modal. Estem parlant nomes de 9.000 viatges, un escàs i dubtós 4% de la captació de la nova demanda. Aquest pobre resultat , no pot ser utilitzat com argument per justificar la inversió  descomunal  i les externalitats negatives del TRAMVIA.

Desglossat de la demanda (viatges per dia) del Tramvia en superfície per la Diagonal
    104.000,00 46,8 Ja reben servei al Tram Baix i al Tram Besòs
        222.000,00  
viatges x dia
    118.000,00     82.000,00 36,9 Ja reben servei d’altres modes de transport  *(1)
    15.000,00 6,8 Viatgers provinents del transport privat        *(2)
    12.000,00 5,4 Viatgers que anaven caminant neta i eficientment
      9.000,00 4,1 Persones que no feien aquest recorregut
*(1) N’hi ha un % de viatgers que no poden escollir. L’eliminació
de línies de Bus forcen intercanvis de mode de transport .
*(2) El 40% són motos

 EN RESUM:

  1. -El tramvia perjudica a la Xarxa Ortogonal d’Autobusos, 17 de les seves 23 línies perdran velocitat comercial i eficiència.
  2. -Es perd connectivitat global de la xarxa de transport.
  3. -Obliga a una gran quantitat de passatge a patir transbordaments.
  4. -Elimina moltíssimes parades de bus del teixit urbà que obeeixen a una demanda real contrastada amb anys d’experiència.
  5. -Allunya a les persones de les parades de bus actuals obligant-los a desplaçar-se i perdre temps -Afavoreix la congestió, la ineficiència i la contaminació del vehicle privat.
  6. -Afavoreix específicament la congestió de les 15 cruïlles de la Diagonal per on passa el Tramvia.
  7. -Perjudica econòmicament a un operador públic (TMB) pel transvasament de 82.000 dels seus passatgers diaris a un operador privat.

El frau de la D30 i el Tramvia

//platform.twitter.com/widgets.js

Crearem una comissió d’estudi de la connexió del tramvia i implantarem la D30

 

 

Consell Plenari del Districte de Sarrià -Sant Gervasi del mes de març del 2017

En aquest Consell Plenari del Districte de Sarrià -Sant Gervasi el regidor demòcrata Pol Lliró ha instat a convertir els solars okupats de l’Hort de la Vila en equipaments municipals, a mantenir els aparcaments de la Llosa del cavall i a ajudar a les entitats populars de sarrià.

Exigim la retirada del projecte de connexió del Tramvia per la Diagonal

//platform.twitter.com/widgets.js